#EMBOTIT

[useless-catalanfacts]

Embotits (cold cured meat) 😋 

Cured meats, also called charcuterie meats, are very common product in the cuisines of Southern Europe. They are eaten cold and usually on a loaf of bread, which in Catalan cuisine is usually rubbed with tomato and drizzled with olive oil.

However common they are in different countries, they can be very different from country to country, and sometimes even region to region. Even if they look similar and can be made from the same meat, the species used and their making process makes them taste differently. These ones are Catalan cured sausages, posted on the website Visit Andorra.

#menjar #embotit #food #cured meat #charcuterie #charcuterie board #cold meat #world food #foodie #food photography #food photoset #bread #cooking #delicious #yummy #mediterranean food #mediterranean diet #mediterranean cuisine

[amateurchefstuff]

Coca de tallades

Ingredients per la coca: 200 ml de llet 2 ous 100 grs de saïm 500 gr sde farina 1 culleradeta i mitja de sal 60 grs de sucre 20 grs de llevat de forner Tallades: 1 sobrassada 2 tallades de xulla (cansalada) 4 tallades d’encarabassat (melmelada a base de carabassa) una bona grapada de sucre Preparació: Per fer la coca primer hem de fondre el llevat dins una mica de llet. Posau la resta…

View On WordPress

#CANSALADA #COQUES DOLCES #CUINA #CUINA CATALANA #EMBOTIT #ENCARABASSAT (CARABASSAT) #FARINA #LLET #LLEVAT #OUS #PORC #POSTRES #RECEPTA #SAIM (LLARD) #SAL #SOBRASSADA #SUCRE

[communitymanagerandorra]

Restaurant Braseria la Cirera Andorra. Taula d’embotits ibèrics, embotits artesans d’andorra i formatge artesà d'Andorra

Restaurant Braseria la Cirera Andorra. Taula d’embotits ibèrics, embotits artesans d’andorra i formatge artesà d’Andorra.#embotits #formatges #embotitsartesans #embotitscatalans #comerçdeproximitat #foodlover #embutidos #embotitsiberics #botifarra #butifarra #barbacoa #gastronomia #foodie #foodporn #charcuteria #xarcuteria #mandonguilles #bbq #carn #lacirera #andorra #encamp #paella #bogavante…

View On WordPress

#Taula embotits artesans i formatge artesà Andorra

[miquisteps]

📷 #Onofre 👍🏻👍🏻👍🏻 🍽 #Restaurant 🗺 Carrer Mgdalenes 19, 08002 Gòtic, Barcelona. Barcelonès, Catalunya ⌨️ onofre.net ☎️ [phone] ✅ Tornar-hi #restaurant #foodies #cool #dinar #embotits #rarebits #sopar #lunch #dinner #vins #wine #pates #formatges #cheese #miquisteps #08002 #Gòtic #Barcelona #Bcn #Catalunya #Catalonia (at Onofre) https://www.instagram.com/p/CeJi8ioopS_/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#onofre #restaurant #foodies #cool #dinar #embotits #rarebits #sopar #lunch #dinner #vins #wine #pates #formatges #cheese #miquisteps #08002 #gòtic #barcelona #bcn #catalunya #catalonia

[lesfoteses]

Sempre hi ha flors més dissortades que d’altres

Dissabte 16 de desembre del 2023

El cel, allà dalt, per sobre de la silueta que dibuixen els arbres i les muntanyes, i més amunt d’on volen els ocells, comença a blavejar. La negra nit ja no és tan negra, les estrelles s’han amagat i l’aire ja fa una estona que s’està quiet, ho sap perquè les seves fulles no es mouen gens. El silenci inunda la vall, llisca des dels cims més alts i carena les tarteres de rocallam esquerdillat, s’esmuny entre pins i avets, i més avall, entre el neret. Aquest silenci dura pocs minuts, però li basta per repetir-se que juntament amb l’espectacle visual que es va obrint pas és el seu moment preferit del dia. I des d’on és ella, enmig d’aquest prat tan gran, la vida sembla més bella.

La llum ja deixa veure on s’acaben les muntanyes i on comencen els boscos. Les minúscules gotes rodones com la lluna, incrustades a la seva tija tan dreta i tan verda, saben que desapareixeran aviat evaporades. Al seu voltant, les seves germanes també es lleven, a poc a poc, mentre de fons, els primers ocells comencen a piular. Els sent buscar-se entre les branques després d’una nit silenciosa, tranquil·la, càlida. De seguida es posaran a cercar cucs per esmorzar, cucs que ella no necessita. Ella en té prou amb l’aigua que li arriba des de les entranyes de la terra humida, que nota com infla les seves fulles blanques, a poc a poc, alhora que aquestes s'alliberen i s’estiren. El cel, d’un blau marí cada cop més clar, no deixa que cap núvol esguerri aquest matí.

L’aire també ha tornat a córrer, tan suau que només la natura el sap percebre. El silenci s’ha retirat. Ja carrisquegen els grills, ja canten els ocells, i unes vaques al sud-est mugeixen. De cop i volta, li arriba una remor llunyana. No la sap situar, no sap d’on ve, què l’ha provocat, pot haver estat un talp, un conill, una guineu, un esquirol. Mentrestant, el primer raig de llum solar, alè càlid de color groc, fa brillar les seves fulles delicades com la seda, que s’escalfen ben de pressa, igual que les petites gotes que encara eren a la tija, que de tan molles roden cap avall i se’n van. Llavors la remor torna. Ara sí que ho ha sentit bé: no són animals els que parlen, tampoc el vent ni el rierol que hi ha a uns quilòmetres a l’oest… Són veus humanes. Ho sap perquè si presta atenció, el terra vibra a cada passa que fan els bípedes. I per la quantitat de vibracions, hi deu haver almenys quatre humans. Passen uns minuts i les passes ressonen cada cop més: ara pot sentir-los fins i tot la respiració. No parlen massa, intercanvien només algunes paraules. És molt aviat per ser tan amunt, el fred alpí els deu haver expulsat d’aquestes tendes que carreguen a l’esquena. Llavors un d’ells diu “Esmorzem en aquest prat, que hi toca el sol i s’hi està molt bé”. Oh, desgraciat, i és clar que s’hi està bé, n’hi ha que hi porten tota la vida i mai han volgut marxar-ne! Els quatre individus, aleshores, amb ulls famèlics devoren el bell entorn, volen l’esplanada perfecta on deixar les motxilles, les estovalles, els coberts, els formatges i els embotits, les cantimplores, la roba i el fogonet. “Seiem aquí”, s’aventura un d’ells, amb tan mala sort que ha anat a escollir aquest precís racó, el més preciós de tot el prat, des d’on es veu tota la vall, des d’on cada dia les flors veuen aixecar-se el matí i després, caure la nit. Des d’on el món sembla tan bonic que ben mirat, es podria acabar ara i així.

[guiadecoraciondeandorra]

Restaurant Braseria la Cirera Andorra. Taula d’embotits ibèrics, embotits artesans d’andorra i formatge artesà d'Andorra.#embotits #formatges #embotitsartesans #embotitscatalans #comerçdeproximitat #foodlover #embutidos #embotitsiberics #botifarra #butifarra #barbacoa #gastronomia #foodie #foodporn #charcuteria #xarcuteria #mandonguilles #bbq #carn #lacirera #andorra #encamp #paella #bogavante #turisme #lacireraencamp #lacireraencamprestaurant #lacireraquepinta #lacireralove #bonnadal #feliznavidad #merrychristmas #joyeuxnoel #noel

http://dlvr.it/T08hgY

[carlesobiols]

Coup de chance

Ara fa tres primaveres de l’hivern escrivia sobre la que fins ara havia sigut la darrera píldora cinematogràfica del benamat Woody Allen, aquella apologia al cine genuí de tots els temps que desplegà servint-se de l’esquer del Festival de Sant Sebastià amb la peça de “Rifkin’s Festival”. En aquelles línies esbossava aforismes tan arxiconeguts en la seva colossal obra com ho han sigut les sensacions produïdes per la cinquantena obra d’aquest homenet d’estirp jueva -en efecte, no vull desaprofitar l’ocasió per remarcar la prodigiositat d’un entre tants- que ens torna a situar en aquella arcàdia parisenca del refinament estètic i intel·lectual, amb personatges embotits de tots els estereotips que permeten al director immiscir-se, d’antuvi, en la comèdia romàntica, per després desfilar per cert suspens innocu i acabar desembocant en un mar enrevessat que sols els cops de sort, les ironies de la vida, les fatals casualitats i la jocositat acaben lligant un desenllaç sorpresiu i capriciós.

“Coup de chance” -sí, torna-ho a llegir amb la boca encaramel·lada de carnositat francesa encara que no garlis l’idioma; el Woody tampoc parla la llengua de Baudelaire i ha rodat eminentment en francès aquesta penúltima delícia-, reprèn la línia d’un Match Point menys sinistre i glauc que el de l’humit Londres, potser a mercè de la fulgor del geni Vittorio Storaro, abrigant-se més aviat en la llum beige d’un París, és clar, tardorenc. Niels Schneider no és aquell Jonathan Rhys-Meyers de rictus impertèrrit, mirada gèlida i tendència mefistofèlica talment com si del Faust de Goethe es tractés, sinó més aviat un alter ego d’un director que es veu cinquanta anys enrere deambulant per allà on la seva indòmita avidesa per ensumar la vida el portava. Igualment, Lou de Laâge tampoc és aquella Scarlett Johansson desbordantment voluptuosa que a molts adolescents, tot just sortits de l’ou, ens va posar enfront el nostre primer mite eròtic. Però ambdues cintes conflueixen en l’adulteri, les vides paral·leles, les passions arrabassadores, les enveges desfermades, el delicat camí per la llibertat com a sinònim de conviure amb el desordre del desig, i en la constatació que el verb estimar sempre ha sigut el de més difícil conjugació: el seu passat no és perfecte, el seu present només és indicatiu i el seu futur sempre és condicional (Jean Cocteau).

Parafresajant ara a Salvat-Papasseit, em considero també -i modestament- com a home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental, puix tot ho he vist o viscut, segurament com el gran director, qui sabem que ha sigut i seguirà sent fins el darrer bri d’aire, pertinaç en les cristal·litzacions cinematogràfiques de les seves cabòries vivencials. I precisament per tot això i molt més faig apologia del seu cine, i m’agrada escriure’n; no fingeix amb circumloquis ni amb grans trames argumentals, menys encara amb atrezzos superflus i colossals posades en escena, sinó que narra amb absència de moralisme, respectant la intel·ligència de l’espectador i situant-s’hi al mateix pla per dir-te -a voltes posant més pa que formatge i sucant-hi el pa amb l’olor- que ell, com tu, com tots, sabem que en el trànsit vital l’atzar i la casualitat juguen el seu paper, i que en el joc de l’amor i el desig, tots som mortals fins el primer petó i la segona copa de vi (Eduardo Galeano). 

I el més enlluernador és que aquest vis à vis, aquest desacomplexadament fidedigne mirall, te’l posa algú que el proper 30 de novembre assolirà la fita de les 88 tardors. I res del que t’interpel.la aquest quasi nonagenari flaira a vellesa intel·lectual, a formol argumental, a esclerosi creativa, sinó que segueix encarnat de frescor, finíssima ironia, agudesa i picantor a cabassos. En aquest film, per fer-te veure que els capricis de l’atzar fan brollar allò més incontroladament salvatge en una mar on sembla regnar l’ordre. Per explicar-te que la conveniència d’una situació familiar aparentment sòlida i manifestament privilegiada, que el llampant estatus social parisenc farcit d’anodina significació i notorietat, que al cap i a la fi, la previsibilitat i comoditat d’una vida ordinària i conforme als estàndards convencionals, sucumbeixen a l’efervescència carnal, als camins tortuosos, als contraguions de la vida que mai ens han ensenyat a casa.

[ewf-canal-rtvema-1-1-elwafu]

¡10 publicaciones!

10 EMBOTITS DEL CANAL DE RTVEMA 1¹ DEL CANAL 1⁰ DE RTVEMATLÁNTIDA DEL EWF\ELWAFU{EL WALHALLA FUNDACIÓN.

#RTVEMA_EWF\ELWAFU

[error404vnotfound]

tutorial per fer pa amb tomàquet:

ingredients:

pa de pagès. si no pot ser, pa recent fet de barra

tomàquets

oli

all

embotit de preferència (fuet és la opció superior)

procediment:

jo sóc de torrar el pa una mica, però no és necessari

agafes l'all i el refregues pel pa (amb compte de no passar-te pq la pots liar molt)

tomàquet: el talles per la meitat i refregues el suc al pa

afegeixes un rajolí d'oli per sobre

pots menjar-ho sol o acompanyat del fuet

#la meva jo de 7 anys podia menjarse barres de pa senceres així #esq está més bo #spyld

[edixtub]

Botifarra d’OU artesana, d’elaboració pròpia. Amb ingrediens naturals: carn magre de porc, ou, sal i pebre negre. Embotit amb tripa de porc. #botifarradou #botifarradouartesana #xarcuteriaartesana #xarcuteriacasacoll #elaboraciopropia #artesaniaalimentaria #manresa (en Xarcuteria Artesana CASA COLL) https://www.instagram.com/p/CoU0e1WIAam/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#botifarradou #botifarradouartesana #xarcuteriaartesana #xarcuteriacasacoll #elaboraciopropia #artesaniaalimentaria #manresa

[amateurchefstuff]

Girella amb cap i potes

Ingredients: – 400 gr. de girella – 1 cap de xai – 4 potes de xai – 1 ceba trinxada – 2 tomàquets – vi negre – herbes aromàtiques – oli verge d’oliva – all – un grapat d’ametlles torrades – sal Preparació: Bullir el cap i les potes de xai amb aigua, sal i les herbes. Treure la carn del cap i desossar les potes (això últim és opcional). Fer un sofregit amb la ceba i el tomàquet. Afegir-hi les…

View On WordPress

#ALL #AMETLLES #BE #CAP DE XAI #CARN #CEBA #CUINA #CUINA CATALANA #EMBOTIT #FRUITA SECA #GIRELLA (EMBOTIT DE BE) #HERBES AROMATIQUES #OLI #OLI D&039;OLIVA #POTA DE XAI #RECEPTA #SAL #SEGONS PLATS #TOMAQUET #VERDURA #VI #VI NEGRE #XAI

[communitymanagerandorra]

Restaurant Braseria la Cirera Andorra. Taula d’embotits ibèrics, embotits artesans d’andorra i formatge artesà d'Andorra.#embotits #formatges #embotitsartesans #embotitscatalans #comerçdeproximitat #foodlover #embutidos #embotitsiberics #botifarra #butifarra #barbacoa #gastronomia #foodie #foodporn #charcuteria #xarcuteria #mandonguilles #bbq #carn #lacirera #andorra #encamp #paella #bogavante #turisme #lacireraencamp #lacireraencamprestaurant #lacireraquepinta #lacireralove #bonnadal #feliznavidad #merrychristmas #joyeuxnoel #noel

#andorra #andorre #andorra restaurant #restaurant andorra #restaurant la cirera Encamp #restaurant braseria Encamp

[useless-catalanfacts]

If you visit Catalonia, there are many elaborate dishes I would recommend you try. But don’t forget to try the most basic one: a loaf of bread with rubbed tomato, a sprinkle of olive oil, and a product such as a cured meat or cheese.

[The photos are from the website Lluçanès a la taula, which lists the food producers of the Lluçanès area. The bread is from Forn Cal Pujals, the meats are from Embotits artesanals Camprubí and Can Salada, and the cheese is from Formatges de Lluçà. The last photo is from the restaurant La Primitiva, in the same area.]

#menjar #catalunya #prats de lluçanès #food #bread #embotit #cured meat #cheese #bakery #artisan #simple food #food photography #foodblr #savory #savoury #catalan food #mediterranean food #mediterranean #cuisine #gastronomy #world food

[lesfoteses]

Brasil dia 9: Manaus i paneroles

Dimarts 22 d'agost del 2023

Tremenda bajona hem sentit amb la Laia quan hem descobert que a Manaus hi ha una hora menys que a Sao Paulo, per la qual cosa no arribem ara a les 15:45h sinó a les 16.45h. Ens queda una puta hora dins d'aquest avió encara. Per sorpresa de ningú ens han repartit més menjar, l'snack de cortesia de sempre: xuxes i galetetes amb mermelada i unes patates fregides. Això pel que fa al vol de Sao Paulo a Manaus, però és que el de Rio a Sao Paulo TAMBÉ ens han repartit porqueries! És un no parar, aquesta companyia Azul... Però comencem pel principi, ja que em sobra una hora per escriure.

Hem dormit plàcidament al motel, no hem sentit ni cops ni trets, cada cual més esperat que l'altre. La Clara és la primera que s'ha llevat i es volia dutxar (de fet, ho volem totes perquè ahir tornant de la platja ningú es va dutxar), però després de tenir l'aigua rajant molta estona ha descobert que no funcionava l'aigua calenta així que ha desistit. Ella i nosaltres també. En canvi a l'habitació de l'Eli i la Joana han trucat a "recepció" (la dona del parking) i ha pujat el garçon (així l'anomenen els de l'hotel) a ensenyar-los que si es deixava rajar 15 minuts, al final sortia calenta. Em sembla d'un malbaratament terrible, prefereixo fer pudor. Vale que tenen l'Amazones, però NO gasteu així l'aigua tio! En fin, la hipotenusa. Hem trucat perquè ens portessin l'esmorzar i en menos que tarda un rayo ja teníem un altre cop el garçon a la porta amb una safata enorme plena de jalar. BONÍSSIM! Melò, pa, embotits, sucs de taronja acabats d'exprémer i cafè. Per ser un motel, totes hem coincidit en que l'èsmorzar estava de puta mare. El recomano. L'esmorzar.

De sortida a buscar els Ubers que ens portaven a l'aeroport gairebé em deixo els dos mòbils al motel. Ah i ahir crec que no vaig explicar que se'ns va obrir una ampolla d'aigua al maleter del mini bus per la qual cosa tinc tota molla la motxilla, fins i tot el bikini que duia penjant per fora perquè s'assequés. Aquest matí estava una mica més sec, però fatal tot, de veritat. Ahir em vaig emprenyar.

L'Uber que ens ha portat a l'aeroport s'ha saltat un semàfor en vermell i amb la poli davant. Ben bé que no es mata més gent en aquest país perquè el Cristo els deu protegir a base de resar-li tant. El més xungo ha estat la connexió, perquè el primer avió (per sorpresa d'absolutament ningú veient com funciona el país) ha sortit tard. I si ja sortint on time haguéssim tingut 50 minuts per fer el transbord d'avions, retrassant-se'n 20 doncs ja sabíem que tocaria córrer. Ara el misteri serà saber si la Joana té la motxilla facturada, perquè el temps de fer el canvi d'avió ha estat molt just... i sabent com va tot aquí no ens sorprendria que haguéssim d'esperar l'avió de demà per recollir el seu equipatge perquè no han arribat a temps d'embarcar-lo. Seguirem informant.

Ara el pilot ha dit per megafonia que ja devem estar arribant i que a Manaus fan 35ºC. A Barcelona estan a 37ºC es veu... Des del cel veig l'Amazones! És un riu que mai hagués pensat que arribaria a veure amb els meus propis ulls. Recordo a 5è de primària parlar-ne per primera vegada, i tenir la certesa que estava tan lluny que podria perfectament ser un decorat i no existir en realitat. Doncs mira, avui l'he vist des del cel. I és brutot, però deu tenir de tot.

---

Hi ha hagut moments de tensió. La cosa és que a l'aeroport ens esperaven dos matons i dos cotxes per portar-nos a l'hostal de Manaus, però nosaltres no comptàvem amb què ens voldrien fer pagar el tour per la jungla abans de res. Llavors ens hem cagat perquè òbviament no hem vingut carregant 500€ en tokens d'aquí, la nostra idea era aquesta tarda anar a un Western Union d'aquests i treure la pasta i Santas Christmas, però clar... quan el paio ens ha dit que es pagava a l'arribar a l'hostal ens hem vist obligades a buscar de pressa un Western Union. Hem acabat al que hi ha en un Carrefour dels afores de Manaus i ens hi han dut els dos matons. Anàvem en cotxes separades. Un cop allà, oh surprise, NO totes hem aconseguit treure la pasta. De fet, la pobra Laia ha hagut d'avançar-nos 1.500 euros per pagar també lo de la Clara i lo meu. L'Eli i la Joana ho volien fer amb els seus Western Union personals però l'app (o el banc) no les ha deixat. Sempre passa: quan més pressa tens, pitjor surten les coses. Total que elles dues han hagut de pagar a l'hostal amb targeta (amb recàrrec) i ens han portat a una saleta del hostel amb un tal Edisson, que ha comptat els bitllets davant nostre. Semblàvem traficants. L'Eli estava molt agobiada i pesada, amb angoixa, i el pitjor és que havia d'anar a comprar tabac. Ho ha aconseguir i llavors s'ha calmat.

Després d'aquest moment dels diners i de la tensió, hem anat a descansar una estona. Dutxades, hem sortit a sopar a un restaurant boníssim que es diu Caixio (o algo així) on el menjar estava deliciós! Però si fos un Joc de Cartes els haguéssim suspès el servei. No ens han entès i la Joana i jo gairebé ens quedem sense peix i sense filet mignon. En aquest restaurant hem tastat la piranha. Boníssima! És com una truita de riu però en versió gourmet. Quan hem tornat a l'habitació ens hem trobat la bossa de crackers nostra al terra (culpa nostra) oberta... i què hi havia dins? una ✨PANEROLA GEGANTINA✨. Dios que puto asco. Sort que dormo en una de les lliteres de dalt. L'Eli l'ha matat amb el peu i hem llençat les galetes.

[joanmolar]

La Caldera de Montmaneu Montmaneu és un petit poble situat al mig de Catalunya, entre Barcelona i Lleida. Es troba, precisament, molt a prop de l'autovia A-2, just a tocar de l'àrea de serveis de La Panadella.

#A2 #alsina #Anoia #barrejada #Barroc #Barroco #bayona #burros #caldera #calderas #calderer #calderero #calderes #Carnaval #carnestoltes #embotit #escudella #esmozar #familia #Familiar #Familiars #Feria #festa #fiesta #Fira #gresca #hstal #infantil #Infants #maestro

[ernestdescalsartwok]

HOSTALETS DE BALENYÀ-PINTURA-PREMIS-CONCURS-CONCURSOS-CATALUNYA-PAISATGES-EMBOTITS-PONT-PANORAMICA-PINTORS-PREMIATS-HISTORIAL-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: HOSTALETS DE BALENYÀ-PINTURA-PREMIS-CONCURS-CONCURSOS-CATALUNYA-PAISATGES-EMBOTITS-PONT-PANORAMICA-PINTORS-PREMIATS-HISTORIAL-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Pintura premiada en el Concurs de Pintura de HOSTALETS DE BALENYÀ, premios en los Concursos celebrados en la Comarca de Osona, Catalunya, un paisaje de panorámica del pueblo pintado desde el camino de tierra que nos lleva al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, personas paseando y al fondo la fábrica de Embutits J.Pont con las casas perdiéndose bajo las montañas. Recuperando pinturas premiadas en mis archivos fotogràficos, cuadros premiados del artista pintor Ernest Descals en la memoria vivida, siempre pintando.

#HOSTALETS DE BALENYÀ #PAISATGE #PAISATGES #ART #ARTE #ARTWORK #EMBOTITS PONT #PANORAMICA #PANORAMICAS #PANORAMIQUES #PAISAJE #PAISAJES #PINTURA #CONCURS DE PINTURA #LANDSCAPE #LANDSCAPING #PICTURES #PREMIS #PREMIOS #CONCURSOS #DE #PINTURA2 #OSONA #COMARCA #CONCURSOS DE PINTURA #BARCELONA #CATALUNYA #CATALONIA #CATALUÑA #PINTORS PREMIATS