#Història de Catalunya

[negreabsolut]

Mapa dels comtats catalans a finals del segle X. Borrell II posseïa els comtats de Barcelona, Girona i Osona (947-993), i també el d'Urgell (948-993). Oliba I era comte de Berga i de Ripoll (998-1002). Oliba Cabreta era el comte de Cerdanya (965-988), amb els pagus de Berga i de Conflent, i comte de Besalú (984-988), amb el pagus de Vallespir. Després d'ell, Guifre II de Cerdanya i Berga fou comte de Cerdanya i Conflent (988-1035) i de Berga (1003-1035). Després d'Oliba Cabreta, a Besalú fou comte son fill, Bernat Tallaferro (988-1020). Al Rosselló foren comtes Gausfred I (931-991) i Guislabert I (991-1014). El Vallespir era vescomtat, part del comtat de Rosselló. N'era vescomte Guillem I (991-1028). A l'Urgell, després de Borrell II de Barcelona, hi governà son fill Ermengol I (993-1010). Al Pallars hi governaren en condomini els germans Ramon III i Borrell I (948-995). A la mort d'aquest darrer foren succeïts per son fill Ermengol I de Pallars (995-1010), que hi governà en condomini amb Sunyer I de Pallars (948-1011), fill de Llop I de Pallars (920-947). A la Ribagorça hi governaven Unifred (970-979), succeït per son germà Arnau (979-990), succeït per son germà Isern (990-1003).

#mapa #cartografia #història #història de Catalunya #història medieval #Història d'Europa #Catalunya #Comtats catalans #Catalunya comtal #segle X #Borrell II #comte de Barcelona #Comtat de Barcelona #Comtat de Girona #Comtat d'Osona #Comtat d'Empúries #Comtat de Besalú #Vescomtat de Vallespir #Comtat del Rosselló #Comtat del Conflent #Comtat de Cerdanya #Comtat d'Urgell #Comtat de Pallars #Comtat de Ribagorça

[useless-catalanfacts]

A protester in a demonstration in favour of the rights of homosexual people. Year 1979 in Barcelona, Catalonia. Photo by Pilar Aymerich (source).

Did you notice the sticker?

In the late 1970s, one of the most popular slogans in the Gay and Lesbian movement in Catalonia was "Maricon? Sí, gràcies" (Catalan language for "Faggot? Yes, thanks") in the shape of the famous "Nuclear? No, thanks" sign.

#uselesslgbtfacts #història #catalunya #pilar aymerich #coses de la terra #1970s #history #queer #queer history #gay #gay history #lgbt #lgbt history #europe #photojournalism #pride #lgbtq history #lgbtq #counterculture

[marcmaciafarre]

Breu ressenya del llibre "L'ocupació de Catalunya", de d'Oriol Dueñas, editat per Rosa dels Vents (2022).

#història #lectura #llibres #Oriol Dueñas #Penguin Books #Marc Macià Farré #Catalunya #català #història contemporània #història de Catalunya #youtube #lectures #llibre #Youtube

[error404vnotfound]

reading història de Catalunya like grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been grief for what could've been

#v reads història de catalunya modèstia a part #maybe the history was the queue we posted along the way

[no-passaran]

La història és cíclica? No ho sé, però la de Catalunya segur.

#coses de la terra #💬

[helenawa-art]

Btw tant Amara com Bruna com Zoè com Val són catalanes 😽 tota la història passa en Catalunya de fet hehe 💗

[benvolgutsguiris]

La veritat és que la història de Castella m'importa tres parells de collons, però últimament els guiris espanyols han començat a estendre la mentida de que Castella no tenia colònies a Amèrica del Sud, cosa 100% allunyada de la realitat. Que aquesta publicació serveixi únicament per demostrar que els espanyols menteixen i manipulen la història de manera sistemàtica, no només respecte Catalunya.

#espanya #espanyols #colón #virreinatos #colonies #colònies #virreyes #català #catalans #independència #independencia #1492 #benvolgutsguiris #fakenews #poblecatala #poblescatalans #païsoscatalans #païsosvalencians

[perqueheplorat]

#teatre musical #musicals

[objecteiespai]

Dibuixar és pensar, pensar amb les mans...

“La mà pensa i segueix els pensaments del material”. Brancusi

Your hand thinks and follows the thought of the material. —Constantin Brancusi

 siguin els peus els que pensin, 

#Youtube

[lescroniques]

La revolució energètica més ràpida de la història

Antonio Solano. iStock / Getty Images Plus La Terra té 4.600 milions d’anys, la vida apareix fa uns 3.800 milions d’anys, els dinosaures fa 70 milions d’anys i l’espècie humana (més simi que humà) fa uns 5 o 6 milions d’anys. Tot i això, el parent més proper a nosaltres, l’Homo sapiens, només fa que existeix dos-cents mil anys. La vida d’una persona a Catalunya, de mitjana, està al voltant dels…

View On WordPress

#Agència Internacional de l&039;Energia #AMIC #Francesc Mauri #TV3

[negreabsolut]

Borrell II, comte de Barcelona, per Joan Francesc Oliveras Pallerols. Borrell II (927-933) fou comte de Barcelona, Girona, i Osona (947-992 o 993), i també comte d'Urgell (948-992 o 993). Fou el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle, Guifre II de Barcelona, també tenia per nom Borrell. El seu testament és datat el 24 de setembre de 993. El seu govern és conegut perquè el comte es negà a renovar el pacte de vassallatge amb el rei de França, que aleshores era Hug Capet, el qual havia menystingut el govern dels comtats de la Gòtia. Malgrat que amb aquest acte de Borrell II es considera que comença l'independència de Catalunya, el fet és que els comtats catalans ja es governaven sobiranament un segle abans, quan el poder del Regne dels francs es veié debilitat per problemes interns.

#art #pintura #art digital #Borrell II #comte de Barcelona #català #història #història de Catalunya #medieval #comte #guerrer #cavaller #independència #segle X #Catalunya #Catalunya medieval #Catalunya comtal #història d'Europa #Ducat de Gòtia #Joan Francesc Oliveras Pallerols

[useless-catalanfacts]

Mariquita Tennant (born Maria Francesca Eroles i Eroles) was a Catalan woman who protected abused and poor women in Windsor (England).

How did she end up in England?

Mariquita was born in the village Pla de Sant Tirs, in the High Pyrenees of Catalonia. During the war between those who wanted an absolutist monarchy and the liberals, Mariquita's father was involved in the liberal side and between 1821 and 1823 he was the leader the local miquelets (militia). When the King of France sent the army known as the Hundred Thousand Sons of Saint Louis to help restore the absolute monarchy, many liberals went on exile to England. Mariquita followed her father, mother and three siblings on exile to London.

They settled in Somers Town, a neighbourhood that had become home to many exiles from Catalonia and the Valencian Country and that had previously also become home to exiled French revolutionaries and American independentists. In February 1833, Mariquita married David Reid, son of a Scottish beer maker who had become wealthy running a pub chain in England. But in November of the same year, David threw himself down a window during an epileptic attack, resulting in his death. Soon after, Mariquita's first and last daughter Mary was born, but she also died soon. Some years later, Mariquita married again. Her new husband was Robert Tennant, but he died a sudden death in 1842.

In 1846, at 38 years old, her first husband's family allowed her to live in one of their properties. She turned this house into a shelter for girls who had been abused by society. There were many girls and women in this situation, so the house was full very soon. Quickly, Mariquita looked for funds and allied with the Anglican church to create a local branch of the House of Mercy. In 50 years, this institution attended and housed 2,500 girls in Windsor, many of which were girls who had been forced into prostitution by poverty and until then had had no way to escape.

The house that Mariquita's first husband's family let her live in, and which she turned into a shelter.

Mariquita suffered bad health for most of her years of service, and in the end died in 1860. She's buried in Saint Andrew's cemetery, overlooking the house she turned into a shelter.

In 2005, the Windsor and Maidenhead city council uncovered a blue plaque to remember her (in England, blue plaques mark the place where a historical event happened or recognise a historical person), though there's a small mistake because it says she was born in 1811 but she was actually born on November 9th 1807.

She's the only Catalan person to have an English blue plaque.

#història #mariquita tennant #windsor #london #england #pla de sant tirs #ribera d'urgellet #catalunya #history #1800s #19th century history #women in history #english history #uk history #women's history #women's rights #europe

[castellsipalaus]

Palau Reial Major de Barcelona

La història del Palau Major dels comtes de Barcelona, després també reis d’Aragó, començà l’any 1116, quan s’esmenta per primera vegada per diferenciar-lo del Palau Menor, avui desaparegut.

El palau s’estenia des de la llavors catedral romànica, situada a un extrem de l’actual conjunt catedralici, fins a una placeta, la de Sant Iu, que queda a una de les sortides laterals de la catedral, a l’altre extrem de l’edifici religiós.

El conjunt conté diferents edificis, com el Saló del Tinell, ordenat construir pel rei Pere el Cerimoniós el segle XIV; la capella palatina de Santa Àgata, datada a començament del mateix segle, sota el regnat de Jaume II; i el Verger, un jardí porxat rodejat de diverses dependències que es comunicava amb el Tinell i que actualment forma part del Museu Frederic Marés.

També hi estan integrats en el conjunt les escales que donen accés al palau, lloc de reunió del Consell de Cent, govern de la ciutat, fins que aquesta institució no va tenir seu pròpia. Es tracta d’un dels llocs més característics del conjunt gòtic, ubicat a un racó de la Plaça del Rei.

Posteriorment, al segle XVI se li afegí el anomenat Mirador del Rei Martí, encara que aquest monarca va regnar a començaments del segle XV, com a darrer rei del Casal de Barcelona. Aquest edifici es caracteritza per la seva alçada i les galeries amb arcs de mig punt.

Un altre edifici que se li va afegir al conjunt durant el segle XVI va ser el Palau del Lloctinent, bastit a instàncies de la Generalitat de Catalunya, i que actualment és la seu del Arxiu de la Corona d’Aragó.

Les dependències del Palau Reial Major de Barcelona formen part actualment del Museu d’Història de la ciutat, que permet fer un recorregut pel subsòl de la Ciutat Comtal, on es troben restes arqueològiques d’època romana.

#palau #barcelona #catalunya

[canalsart]

Durant més de mig segle hem defensat els pioners d'art de Sant Cugat.

En 1920 s'introdueix de nou a Catalunya l'art del tapís, gràcies a la Mancomunitat. Tomàs Aymat fa entrar aquest poble en la història de l'art del segle XX i Miquel Samaranch com mecenes fa evolucionar aquest art. Situa Sant Cugat entre els pobles d'art d'Europa.

Sant Cugat avui es un poble dormilega que ignora el seu passat. Aquest galerista ha defensat i defensat l'arrel tèxtil a les institucions.

Ara celebrem que en la gran mostra internacional Miró - Picasso el tèxtil hi sigui present. Com també hi serà present en les altres destacades exposicions a celebrar fins al 2027, amb Tàpies i Miró. Amb saps molt greu que aquest poble encara tanca la porta al seu passat i present espiritual.

#santcugat #catalunya #art #barcelona #galeriadarte #galeria #artista #biennal #culture

[eljoguetexquisit]

ACCIONS PER DIA / ACCIONES POR DÍA

30 de setembre: UN PLAER CONÈIXER-VOS/ENCANTADOS DE CONOCERNOS

La nostra primera reunió, jugarem a posar-nos cara i posar cares i a fer-nos retrats al Parc Bosc amb companyia i paisatges exquisits

Nuestra primera reunión, jugaremos a ponernos cara y poner caras y a hacernos retratos en el Parc Bosc con poses, compañía y paisajes exquisitos. 

Joguets exquisits/ Juguetes exquisitos: 

Marcs, miralls, cèrcols, lletres, números, cordes, càmara, hashtag, pilotes de diferents diàmetres

Marcos, espejos, aros, letras,  números, cuerdas, cámara, hashtag, pelotas de diferentes diámetros

14 d’octubre: ESMORZAR EXQUISIT/DESAYUNO EXQUISITO

Quedem per esmorzar, en el lloc de sempre...cada persona, col·lectiu o organització portarà alguna cosa per esmorzar per compartir, amb una única condició: que sigui exquisit. Per acompanyar l’esmorzar hi haurà una proposta per jugar amb  menjar i altres coses sobre estovalles.

Quedamos a desayunar, en el lugar de siempre... cada persona, colectivo u organización traerá algo de desayuno para compartir, con una  única condición: que sea exquisito . Para acompañar el desayuno habrá una propuesta para jugar con comida y otras cosas sobre manteles.

Joguets exquisits/Juguetes exquisitos:

Joc de construcció, peces d’equilibri, plates, coberts, estovalles, cèrcols, cordes, pals, fulles...

Juego de construcción, piezas de equilibrio, bandejas, utilería del desayuno, , manteles, pompas,  aros, cuerdas, palos, hojas...

28 d’Octubre: M’HO HA DIT UN OCELLET/ME HA CONTADO UN PAJARITO

Aquest dia toca quedar a explicar, llegir, compartir i crear històries reals, inventades, ficcionades...però sempre exquisites. Repartides pel parc hi haurà paràgrafs, frases, paraules i lletres. En el joc de recórrec el parc, llegir, barrejar, escriure i compondre de forma aleatòria, estarem creant, mentre juguem, la nostra pròpia història col·lectiva del lloc. Si vols que incloguem alguna història, paraula, frase o referència, fes-nos-ho arribar. Trobarem paraules pel bosc i crearem poemes dadaistes.

Este día toca quedar a contar, leer, compartir y crear historias reales, inventadas, ficcionadas... pero siempre exquisitas. Repartidas por el parque habrá párrafos, frases, palabras y letras. En el juego de recorrer el parque, leer, mezclar, escribir y componer de forma aleatoria, estaremos creando, mientras jugamos, nuestra propia historia colectiva en ese lugar. Si quieres que incluyamos alguna historia, palabra, frase o referencia, háznoslo llegar por este formulario. Encontraremos palabras por el bosque y crearemos poemas dadaístas.

Joguets exquisits/Juguetes exquisitos: 

Segells i tinta daurada, stencils, pergamí, paraules, joc d’ombres, creació i col·lecta d’històries com un cadaver exquisit

Sellos y tinta dorada, stencils,  Pergamino, Palabras sueltas,  juego de sombras, creación y colecta de historias como un cadáver exquisito

11 de Novembre: EL BOSC DELS TRESORS/EL BOSQUE DE LOS TESOROS

Tenim una cita col·lectiva amb el bosc i la natura. Aquest bosc urbà amaga moltes històries i tresors i aquest dia n’amagarem alguns més.

Crearem una atmòsfera col·lectiva ordenant el paisatge i trobarem petites històries i escenaris de conte per continuar-les. Trobarem i crearem nous escenaris imaginaris a petita escala, utilitzant materials naturals i joguets intervinguts del Museu del Joguet de Catalunya. Podem traslladar les nostres vivències, les nostres lectures i els nostres desitjos al terreny simbòlic en miniatura. Petits espais acotats en els quals anar afegint personatges o objectes per representar les històries que volem compartir.

Tenemos una cita colectiva con el bosque y la naturaleza. Este bosque urbano esconde muchas historias y  tesoros y  este día vamos a esconder algunos más. 

Crearemos una atmósfera colectiva ordenando el paisaje y encontraremos pequeñas historias y escenarios de cuento con los que continuarlas. Encontraremos y crearemos nuevos escenarios imaginarios a pequeña escala, usando materiales naturales y juguetes intervenidos  del Museo del Juguete. Podemos trasladar nuestras vivencias, nuestras lecturas y nuestros deseos al terreno de lo simbólico en miniatura. Pequeños espacios acotados en los que ir añadiento personajes u objetos para representar las historias que queremos compartir.

Joguets exquisits/Juguetes exquisitos:

Marcs, miralls, objectes daurats naturals, personatges de joguet, postals, animals daurats amagats pel parc.

Marcos, espejos, objetos dorados naturales, personajes de juguete, postales, animales dorados escondidos por el parque.

25  de novembre: CERIMONIA DE VEÏNES IL·LUSTRES/CEREMONIA PARA VECINXS ILUSTRES

Event per vestir-se de gala, lliurar i recollir premis dedicats i aleatoris, compartir històries, fer homenatges i crear manifest comú. Ens farem noves fotos, col·lectives, disfrassades, jugades. Crearem objectes per regalar, per compartir, per reconèixer el valor individual en la convivència comunitària i viceversa.

Evento para vestirse de gala, entregar y recoger premios dedicados y aleatorios, compartir historias, hacer homenajes y crear un manifiesto común. Nos haremos nuevas fotos, colectivas, disfrazadas, jugadas. Crearemos objetos para regalar, para compartir, para reconocer el valor individual en la convivencia comunitaria y viceversa

Joguets exquisits/Juguetes exquisitos:

Teles daurades, vestir els arbres, peces de construcció per fer joieria, tocats, maquillatge, fulles/pals daurats de la sessión anterior per produir disfresses. Segells, teles, papers, tintes.

Telas doradas, vestir los árboles, piezas de construcción para hacer joyería, prótesis, tocados..., maquillaje, hojas /palos dorados de la sesión anterior para producir disfraces. Sellos, telas, papeles, tintas.

2 de Desembre: FESTA EXQUISIDA/FIESTA EXQUISITA

Exposició vivencial de tot el que s’ha compartit, les nostres fotos, les nostres històries i els nostres jocs crearan un paisatge acompanyat de tots els joguets exquisits per jugar-se de nou, de diferents maneres. La festa tanca la temporada de creació col·lectiva a través de la celebració i obra una nova en la qual el Joguet exquisit queda a disposició de futures festes.

Exposición vivencial de todo lo compartido, nuestras fotos, nuestras historias y nuestros juegos crearán un paisaje acompañado de todos los juguetes exquisitos para jugarse de nuevo, de diferentes maneras. La fiesta cierra la temporada de creación colectiva a través de la celebración y abre una nueva en la que el Juguete exquisito queda a disposición de futuras fiestas

[lesfoteses]

El vestit de la Caballé

22 de febrer del 2023

He tocat un vestit de la Montserrat Caballé. L'he acariciat suaument, perquè és de vellut i de seda i té un tacte molt delicat, per la qual cosa ho he fet amb cura, però he pensat "Si ara me'l carregués, què? Tipo si li fotés una estrebada forta i el descosís? O si el taco de sang perquè tinc una esgarrapada de la Louise -la meva gata-, què?". No ha passat res de tot això, per la bajona del públic de les foteses. Si hagués passat segurament estaria escrivint això des del pou. He preguntat si me'l podria posar i m'han dit que no. He preguntat si per 400.000 euros me'l vendrien i m'han dit que no. Com si jo tingués 400.000 euros al banc, no te jode? Però per això no m'han preguntat.

També he tocat el manuscrit del Calderón de la Barca. A vegades tinc com un rampell de nena petita, i quan estic davant de peces i coses de gran valor històric i/o patrimonial ho necessito tocar. Per pensar algo així com "he tocat el vestit de la Caballé", o "he tocat el manuscrit del Calderón". Quin valor té? Cap, més enllà de generar l'anècdota. I us preguntareu: i on collons has tocat tot això? Perquè al toca-toca del Cosmo Caixa precisament no hi ha aquestes relíquies de la muerte...

Avui he anat a gravar un reportatge al Museu de les Arts Escèniques de Catalunya, que es veu que porten 30 anys demanant un espai per poder muntar el museu en condicions, i des de llavors, tenen toooot el patrimoni artístic distribuït en 3 magatzems. Si sumes la superfície de tots ells, tenen 800 metres quadrats plens de vestits com el de la Caballé o la Margarida Xirgu; teatrins i maquetes d'escenografies de l'any de Mariacastanya; fotos i programes teatrals; titelles... bua, de tot. Aquella fina línia eh, entre diògenes i història de la cultura catalana. Acumulen moltes coses, i més que n'han d'arribar, entre les quals coses de Dagoll Dagom i de La Cubana. Es veu que el vaixell de Mar i Cel podria acabar al museu, però de moment segur que no perquè no els hi entra res més allà dins. Estan ben apurats, necessiten un espai més gran. Ha estat interessant i no he trencat res.