#PASTANAGA

[amateurchefstuff]

Guacamole

INGREDIENTS: 3 alvocats 1 ceba petita 2 grans d’all 1 tomàquet madur 1 llimona Sal Per acompanyar: doritos, pastanaga, cogombre PREPARACIÓ: Partir els alvocats per la meitat per la part llarga i treure’n la polpa amb una cullera. Posar-ho en un bol i aixafar-ho bé. Picar ben petita la ceba, l’all i el tomàquet, afegir-ho a l’alvocat aixafat. i barrejar bé. Posar-hi sal al gust i esprémer mitja…

View On WordPress

#ALL #ALVOCAT #CEBA #COGOMBRE #CUINA #CUINA MEXICANA #FRUITA #LLIMONA #PASTANAGA #RECEPTA #SAL #SALSA #TOMÀQUET #VERDURA

[mapsontheweb]

Etymology of the word for carrot

by u/sKru4a

If the translation of the word is not noted in the legend, it means "carrot"

Small mistake I just noticed: Andorra should be coloured separately. The Catalan word for carrot is "pastanaga", which comes from Latin "pastinaca" ("parsnip")

#maps #sKru4a

[clubstyleeurope]

#cse • @serx_883r ✖️Faster & Meaner✖️ ⚫️ @ac.calella.custom ha conseguido que la moto tenga mas vida de la que nunca tuvo, y aun queda mucho camino. ⚫️ #sportymob #tildeath #deathbeforeasixspeed #jointhemob #harleywheelies #xl1200 #xl883 #sportster #harleysportster #ftw #forevertwowheels #burnrubber #streetripper #harley #harleylife #motorcycle #harleydavidson #roadrage #community #pastanaga #worldwide #sendit #theride #burnout #stunt #harleystunts #biker #hooligans #savage #worldwide https://www.instagram.com/p/CoW1NwCoA3i/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#cse #sportymob #tildeath #deathbeforeasixspeed #jointhemob #harleywheelies #xl1200 #xl883 #sportster #harleysportster #ftw #forevertwowheels #burnrubber #streetripper #harley #harleylife #motorcycle #harleydavidson #roadrage #community #pastanaga #worldwide #sendit #theride #burnout #stunt #harleystunts #biker #hooligans #savage

[lesfoteses]

Direkte Boqueria

14 de gener del 2023

Sabeu quin gust tenen les onades contra les roques a la brasa? Aneu al Direkte Boqueria per poder-ho tastar perquè val molt la pena. Hi hem anat amb el Marc i ens ha encantat, dono gràcies (no sé ben bé a qui) per ser coetània a l’alta cuina catalana i poder-la pagar. Vam fer el menú Boqueria de 10 plats i 2 postres i us ho ensenyo:

Primer escudella de ravioli de pastanaga. Un 10. Me n’hagués fotut una cassola sencera. El segon plat eren vieires acompanyades de bolets, també excepcional (i una segona cassola que em fotria). Després ve el que sembla una amanida però és flam amb eriçó que tenia gust de mar. Com si bussejant et mengessis les roques on s’amaguen els peixets. I ho dic jo que no he fet submarinisme mai. I després el calamar, també bo i xulo emplatat.

Passem llavors al tartar de gamba amb crema de pinyons, la crema estava excel·lent. Al costat, una explosió de gust i dels meus preferits: la gyoza amb ostra i cap i pota espectacular. I també està tremendo el mar i muntanya amb el suquet de pollastre. Al costat, el bacallà fumat, super guai la textura.

Uf els peus de porc amb cargols… una delícia. I els pèsols (se’m va oblidar la foto i és un robado als del costat) són els que tenen gust d’onades fumades. Molt i molt bo. Per postres, gelat d’ametlles amb mandarina i pastís de formatge amb te verd. Em falten els cafés (boníssims) i uns dolços d’acompanyament excepcionals. Tot això acompanyat de copes de cava, vi blanc, un rosat, un ancestral i un vi dolç. La mare que em va parir que bo. Si podem, hi tornarem cada any, ja està decidit.

Aclariment: no m'han pagat per dir tot això. Al contrari, hem pagat nosaltres. I ho tornaríem a fer.

[dronlop]

Català perquè m'entenguis… Au, ves a prendre pel sac! Abraçafanals, afaitapagesos, que això comença a fer pudor! Fa caquera, animalot, babau, bacó, que baixes de l'hort, baladrer, que ets un baliga-balaga, bandarra, barroer, barrut, beneit, berro, mala bèstia, bleda assolellada, bocafluix, bocamoll, bordegàs, borinot, botifler, brètol, bufanúvols, burro, bus- ca-raons, cafre, cagabandúrries, cagadubtes, cagon cony, en Déu i en l'hostia consagrada, caquetes, calçasses taral·lirot, cap de carbassa, cap de cony, cap de lluç, cap de trons, caparrut, capsigrany, carallot, carquinyoli, cercabregues Quins collons, cul d'olla, curt de gambals, destraler, desvirgagallines, dropo, eixelebrat, el Déu que t'aguanta, ensumallufes, enze. Escampa la boira, escuracassoles, esgarrapacristos, esgarriacries, estaqui- rot, que estàs ben penjat, tronat i cardat, fet un nyap. Et giraré la cara, que ets més puta que bonic, pendó, pòtol, fantotxe, fleuma, figaflor, galifardeu, gallina. Quines galtes, quins pebrots, la mare del tano, qui et va matricu- lar, gamarús, guaitacargols, lladregot, llanut, llepaculs, llepafinestres, xarrupaescrots. Llimac, llondro, lluç que m'has ben cardat, cágon l'os pedrer, mala fava t'ofegui, malanima, malgirbat, malparit, merda seca, mico filós, mindundi, mitja merda, mitjacerilla, mort de gana, mosca collonera, ninot. No em cardis, no em ratllis ni em toquis allò que no sona, pallús, nyèbit, paparra, pardal, passerell, pastanaga, pelacanyes, pendó, petaclos- ques, pessigavidres, pixa-reixes, ploramiques, pixapins, pocapena, pocavergonya, poca-solta, pocatraça, poll ressuscitat, truja, porc, pòtol, púrria, putxinel-li, au ves i que et moqui la iaia, i que et bombin. Qui t'ha matricu- lat, penques, ruc, sabatot, sapastre, sac de gemecs, setciències, tabalot, tanoca, tarambana, titafreda, que tens una hostia amb la mà plana, tocacampanes, tros de quoniam, et fotré botifarra, ves a cagar a la via i a pastar fang, aixafaguitarres, xafarder, xarnego, xarrupabassals, xitxarel-lo! Ara sí, que tinguis un bon dia, ximplet!

Español para que me entiendas… ¡Vamos, ve a tomar por el saco! ¡Abrazfanales, afeitapagesos, que esto empieza a oler! Hace caquera, animalito, bobo, bacon, que bajas del huerto, adelfa, que eres un baliga-balaga, bandarra, chapucero, sombrero, tonto, berro, mala bestia, acelga soleada, bocaflujo, bocazas, bordillo, abejorro, butifler , gamberro, bufanúvols, burro, busca-razones, cafre, cagabandurrias, cagadudas, cagon coño, en Dios y en la hostia consagrada, caquetas, calzazas taralirot, cabeza de calabaza, cabeza de coño, cabeza de merluza, cabeza de truenos, cabezota, cabezudo, carallot, carquinyoli, buscabregas Qué cojones, culo de olla, corto de gamberros, hacha, desvirgagallinas, vago, alocado, el Dios que te aguanta, ensumallufes, ence. Esparce la niebla, despalilla cazuelas, arañazos, aguafiestas, estaquirote, que estás bien colgado, tronado y follado, hecho una chapuza. Te giraré la cara, que eres más puta que hermoso, pendón, pótulo, fantoche, fleuma, figaflor, galifardeo, gallina. Qué mejillas, qué pimientos, la madre del tano, quién te matriculó, gamarús, asoma caracoles, ladronzuelo, lanudo, lameculos, lameventanas, sorbo escrotos. Babosa, llondro, merluza que me has bien follado, cágono el hueso pedrero, mala haba te ahogue, malanima, desgarbado, malparido, mierda seca, mono filoso, mindundi, media mierda, mediacerilla, muerte de hambre, mosca collonera, muñeco. No me folles, no me rayes ni me toques aquello que no suena, pallús, ñébito, garrapata, gorrión, pardillo, zanahoria, pelacañas, pendón, petacloscas, pellizcavidas, meja-rejas, llorón, pixapins, pocapena, sinvergüenza, poca -suelta, torpeza, piojo resucitado, cerda, cerdo, pótulo, púrria, puchinelo, ave ve y que te muque la abuela, y que te bombin. Quien te ha matriculado, pencas, burro, zapatot, zapastre, saco de gemidos, saciencias, tabalot, tanoca, tarambana, titafría, que tienes una hostia con la mano plana, tocacampanas, trozo de quoniam, te joderé butifarra, ve a cagar en la vía ya amasar barro, aplastaguitarras, chismoso, charnego, sorbobasales, ¡chicharlo! ¡Ahora sí, que tengas un buen día, tonto!

[timriva-blog]

Neolosfera: «pa de pita» m

Primera documentació: 1/04/2002 Tipus sintagmació Contextos Podem trobar des d’establiments de l’entrepà de xoriç de tota la vida fins als döner kebap de pollastre o xai fets amb pa de pita i acompanyats amb enciam, pastanaga i ceba. [Avui, 16/04/2009] El xauarma fa referència a la carn i també a l’entrepà que es fa amb pa de pita. [Ara, 28/04/2023] Observacions El pa de pita apareix definit…

View On WordPress

#Etimologia #Gastronomia

[tastatast]

Reale

Al dia següent, hagués tornat a menjar exactament el que havia menjat el dia anterior. Volia tornar a notar tot el que havia sentit, ara que ja “coneixia” el menú, per poder estar encara més pel menjar i les sensacions excepcionals. Però tampoc cal fer més excentricitats de les que ja fem moltes vegades. 

Per això, a continuació, expliquem els plats que vam menjar triats de la carta, recordem que aquest segon dinar no era un menú establert. Tal com mencionem a la crònica del dia anterior, ens va estranyar que no hi haguessin verdures a la carta i que només hi fossin al menú. Però també hem de dir que, al final, tampoc vam trobar que hi faltés cap “entrant”.

APERITIUS DE BENVINGUDA

Brou d’api, pastanaga i ceba, amb una fulla de sàlvia i oli.

Un “brou” fet a partir dels tres ingredients del soffritto italià, que és la base de moltes salses.

Es tracta d’una extracció en cru dels tres ingredients que, després, cuinen en una olla a pressió per a equilibrar els tres gustos. Tres assoluto (del seu famós assoluto di cipolla que mengem i expliquem a continuació) en un. Un brou vegetal modern, tot i que tècnicament no sigui un brou perquè no s’ha fet amb aigua ni s’han cuit els ingredients. Això sí, com no podia ser d’altra manera, ha aconseguit extreure tot el sabor de les tres verdures. És l’essència de l’essència.

Affettato di codone di manzo.

El codone és una part triangular de la cuixa de la vedella, un tall de segona categoria situat a les últimes vèrtebres de l’esquena. La carn està lleugerament vetejada i coberta amb una capa de greix. S’acostuma a tallar en filets i se sol fer rostida o a la brasa.

En aquest cas, fumat, cuit al vapor, tallat finíssim i amanit amb una mica d’oli i pebre. 

Ho serveixen amb una llesca de pa en un platet a part, un pane da grani solina, saragolla e perciasacchi.

Una mena de prosciutto d'Abruzzo boníssim. Quin greix més excepcional, sembla de porc. 

Manteca / Burrino de Trotta.

El seu burro di manteca que expliquem a l’àpat d’ahir (el del menú) en el plat dels ravioli con ricotta di pecora. Vaig demanar si ens podien servir aquesta mantega sencera i sense manipular, al natural, per poder degustar aquest producte tant diferent. Es tracta d’una mantega ficada a dins d’un formatge. L’embolcall és el Caciocavallo i només fa de cobertura, no es menja. Els ingredients són: llet de vaca, quall i sal. Recomanen menjar-lo amb il pane da frigo ben calent.

PLATS

Calamaro arrosto, pompelmo rosa, e olive nere.

Mare meva, que estrany, que diferent, que bo. Un calamar d’una textura tova, densa però tensa, ben curiosa. Amb aranja i olives negres. 

Un calamar (d’uns 200 gr?) cuit al vapor i deixat reposar unes 10-15 hores.

Anguilla, limone, aglio arrostito e peperoncino. 

Una anguila marinada en una salmorra (per tal de reduir la part greixosa) i rostida en un forn Josper. A la base, una crema de l’excepcional all vermell de Sulmona (Abruzzo) rostit, que li dóna un toc fumat al plat. Per sobre, pols de llimona i de bitxo. Al bol, fulles de xicoira (Cichorium intybus).

Olor de llimona i gust d’anguila i llimona.

Assoluto di cipolle, parmigiano e zafferano tostato.

Un dels plats més coneguts d’en Niko Romito. Avui es parla molt de caldos, brous, extractes, essències, tècniques per extreure el gust, reduccions… però Romito ja servia aquest plat l’any 2008. 

Es tracta d’un “absolutament” de ceba. Absolut perquè en aquest “brou” només hi ha ceba, no hi ha ni una gota d’aigua, és al 100% un extracte de ceba. Sembla un brou (en aquest cas, de ceba) però tècnicament no ho és perquè la ceba no s’ha cuit amb aigua sinó que és una reducció de la pròpia aigua que la ceba ha desprès en fred. L’estructura i la densitat de l’aigua, sense aigua.

Al fons, uns botons de pasta farcits d’un Parmigiano Reggiano de 36 mesos i pistils de safrà de Navelli (L’Aquila) acabat de torrar però que no han estat infusionats amb el “brou”.

Servit amb una cullera daurada de Broggi que encara magnifica més el plat.

Realment, un brou excepcional. S’ha de prendre per entendre-ho. Amb paraules només puc dir “que si quin volum”, “que si quina densitat”… M’imagino que en Romito deu saber per què hi afegeix la pasta amb parmesà, deu haver provat el “brou” sense ella i ho deu trobar un element necessari. En algun moment, penso que em sembla tant únic aquest “brou” que, per molt que la pasta i el parmesà hi estiguin ben integrats i en cap moment la seva intensitat sobrepassi la de la ceba (cosa que també ens podríem plantejar si seria erroni), doncs, em sembla que és una llàstima que no es pugui degustar sol. Però en Romito troba que el plat ha de ser així per algun motiu i m’agrada divagar i pensar quin deu ser. Potser el que li interessa dels raviolis de parmesà són el midó de la pasta i el greix del formatge que, per molt que s’afegeixin a posterior, li aporten aquest volum, aquesta densitat, aquesta textura tant diferents, tant romitians. 

Anatra freda e acqua affumicata.

Un plat del 2018. 

Un pit d’ànec fred, amb un paté del mateix a la base del plat i, en un bol a part, la seva aigua. A més, acompanyat d’unes bledes que estan en un segon bol. La idea és menjar l’ànec amb les bledes i beure l’aigua al final. 

El punt de partida d’aquest plat és una reflexió sobre el clàssic brou de carn, que es porta a ebullició i on les proteïnes i els sucs de la carn es transfereixen a l’aigua. Romito va voler intentar extreure aquests sucs de la carn però en fred. Cuina un ànec (dels Abruzzi, per cert) sencer al forn i tot seguit el refreda amb aigua amb gel per generar un xoc tèrmic, fixar la textura i concentrar les aromes a dins l’au. 

A la base, un paté d’ànec fet amb les cuixes.

Al bol, una aigua feta amb la carcassa (i amb una mica de la carn que queda enganxada als ossos), que normalment s’utilitza per al clàssic brou. Deixa la carcassa en aigua freda, al buit, entre 2 i 5 dies a 4ºC perquè, per osmosi, transmeti el sabor de l’ànec a l’aigua. El resultat és una aigua amb una aromàtica de fum, amb un gust d’ànec aclaparador i sense el greix que normalment genera bullir un brou de carn. A l’hora de servir-la, l’escalfa una mica, aconseguint un joc de temperatures entre l’aigua i l’ànec gens habitual, estem acostumats a menjar aquesta carn calenta.

Fettuccelle di semola, gamberi rossi e pepe rosa.

Fettuccelle, un tipus de pasta seca en forma de cinta llarga i estreta, de sèmola, servida amb una gamba vermella de Gallipoli (Lecce, Puglia) i pebre rosa mòlt.

El color vermell no és pas de tomàquet, li ve pel suc que fan del cap de la gamba. A partir de la idea d’una bisque, o més ben dit, d’un brou de gamba (que es faria saltejant els caps de les gambes amb una mica d’oli i després bullint-los amb aigua i alguna herba i, finalment, reduint i filtrant aquest brou), Romito va voler extreure el gust del cap de la gamba però en cru i després centrifugar-ho. D’aquesta manera, el suc que s’obté és més potent perquè no perd les propietats, expressa un gust més pur i és més saludable perquè prescindeix de l’oli (això que prescindir de l’oli sigui més saludable, ho trobo bastant discutible).

Doncs bé, aquesta pasta estava amanida (fora del foc) amb aquest “brou en fred” o extracte de cap de gamba a la que després hi afegeix la cua de la gamba crua i una mica de pebre rosa, que li quedava bé.

Una pasta càlida, suculent, força crua i que va resultar ser bastant insípida. És curiós que, amb el que domina les extraccions de sabor, amb un producte tant gustós com una gamba, no aconsegueixi més intensitat. Segurament deu ser que les gambes de la Puglia no són com les de Palamós, Blanes o Arenys. En canvi, la melositat de la gamba crueta sí que era deliciosa.

Agnello, senape e anice.

Un carré (o costellam) de xai dels Abruzzi embolcallat amb herbes, cuit al forn i deixat reposar, que serveixen desossat i tallat a rodanxes.

A la base, una emulsió gelatinosa-líquida de llavors de mostassa. Per sobre, un extracte d’anís amb una mica de bitxo i oli.

En un bol a part, carxofes cuites al vapor. 

Un plat que ens va deixar freds.

POSTRES

Cachi, castagne, tartufo bianco e gelaitna di arancia.

Una varietat de caqui que en diuen caco mela (cacomela, cachi mela, kaki mela), no perquè sigui un creuament amb una poma sinó perquè és dolç com un caqui però la polpa és ferma i cruixent com una poma i, a més, té menys tanins i és menys astringent. També hi ha un cremós de castanya, una gelatina de taronja, una escuma blanca i tòfona blanca dels Abruzzi laminada per sobre.

Unes postres que em van fer pensar en el “pa de pessic de carbassa acompanyat amb cabell d’àngel i una merenga, caqui en almívar i gelat de tartufo” que vam menjar el febrer del 2020 a Ca l’Enric.

PICCOLA PASTICCERIA

Ens ho van servir sense anunciar perquè eren els mateixos que havíem menjat el dia anterior. Trobo que podrien oferir uns altres petits fours, i més tenint en compte que molta gent s’hi queda a dormir i deu passar alguna vegada que els clients hi mengin dos dies seguits. I, ja que es tractava dels mateixos bombonets, també m’hagués agradat que em recordessin el que servien. 

Infusió de menta, gingebre i pell de llimona.

Cafè macchiato.

En aquesta ocasió, vam beure un Faro 2014 de l’Azienda Agricola Bonavita, d’en Giovanni Scarfone. Un vi negre de Messina (Sicília) a base de Nerello Mascalese, Nerello Capuccio i Nocera i embotellat sota la DOC Faro.

No vaig tenir temps de mirar la carta de vins amb gaire atenció, però també he de dir que anava a menjar i no a beure i, per tant, tampoc em va saber gaire greu. Això sí, el celler és preciós, situat als antics estables (encara es conserven els abeuradors i tot), amb molta pedra i unes 9.000 ampolles d’uns 500 elaboradors, principalment d’Itàlia però també de la resta d’Europa i alguna referència encara més llunyana. Sempre tenint en compte que siguin vins que casin amb la filosofia i estil de cuina del Reale.

En resum, un segon àpat en el que es veu un fil conductor en quant a idea i filosofia culinària i en el que també es noten les mateixes sensacions organolèptiques. I això que els productes tenen poc a veure amb els del dia anterior. Una cuina en la que no deixo de pensar i que vull conèixer i gaudir més i més.

Un segon dinar que hagués tornat a repetir de dalt a baix. Hi hem menjat dos dies seguits i em sap greu no tornar demà i l’altre i l’altre per anar retastant i provant coses noves. No em queda més remei que seguir Romito a través de les xarxes socials, on tot és visual (tot és occhi) i començar a pensar en quant podrem tornar a Castel di Sangro per gaudir del que realment val la pena, el gust, l’essenziale.

#Reale #Niko Romito #Cristiana Romito #Casadonna Reale #Castel di Sangro #Abruzzo #restaurant #Itàlia #italiana #obligatori

[montserratroser]

Phase 4. Day 75. The carrot and the oar / La pastanaga i el rem #photoswithpersonality #womenphotography #photographyinspiration #femalephotography #womanphotographers #interculturality #interculturaleducation #interculturalcuriosity #culturaltransfer (at Sant Feliu de Guíxols) https://www.instagram.com/p/Co-07E2M-1A/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#photoswithpersonality #womenphotography #photographyinspiration #femalephotography #womanphotographers #interculturality #interculturaleducation #interculturalcuriosity #culturaltransfer

[technicallyblindcheff]

Recepta si, però no del tot.

1.- marcar ales pollastre i costella de porc.

2.- fregir all i afegir ceba pebrot verd, vermell i pastanaga pel sofregit.

3.- afegir tomàquet i vi ranci, reduïr.

4.- sofregit fet

5.-850 de caldo de pollastre, bullir dins la olla del sofregit, afegir 250gr de fideus i coure 6-8-10 minuts i ja està.

8/10 repetiré facil.

#Cuina #fideus a la cassola #Català #cuina catalana #Spotify

[objecteiespai]

la tardor s'intensifica per novembre (o això ha passat al llarg dels anys, fins ara🌡️📈 ) i els aliments que tenim disponibles ens preparen pels mesos de fred❄

🍠🥕 Arrels com la remolatxa, la pastanaga o els moniatos o fruits com les carbasses de mil formes ens serveixen per fer receptes nutritives i plenes d'energia.

🥦🥬També comencen les flors d'hivern: la col, la coliflor, el bròquil... i fins i tot podem gaudir de les primeres carxofes. Aliments amb vitamines que ens ajuden a protegir-nos del fred.

✅Escollir aliments de temporada no és només bo per al nostre cos💚, també per a la pagesia i comerços de proximitat🌱 i per a la salut del planeta🌍

#Instagram

[emporiumhotel]

... ens hauríem imaginat mai un cornet com una amanida? ... Aquí un cornet de pastanaga amb vinagreta de fines herbes i pebres... Entre mar i muntanya #emporium #estrellamichelin #solesrepsol @michelinguide @guiarepsol https://www.instagram.com/p/CjnItdFIEuG/?igshid=NGJjMDIxMWI=

#emporium #estrellamichelin #solesrepsol

[amateurchefstuff]

Musclos amb salsa

Ingredients per a 4 persones: 2 kg de musclos de roca 1 ceba 1 pastanaga 1/2 pebrot vermell 1 tomaquet 2 grans d’all Una mica de julivert 1/2 got de vi blanc Una cullereta de farina Una cullereta de pebre vermell Oli d’oliva, sal i pebre Preparació: Primer netegem bé els musclos traient els filaments i algues que puguin tenir. Després els posem en una olla o cassola amb un got d’aigua.…

View On WordPress

#ALL #APERITIUS #CEBA #CUINA #ENTRANTS #FARINA #JULIVERT #MARISC #MUSCLOS #OLI #OLI D&039;OLIVA #PASTANAGA #PEBRE NEGRE #PEBRE VERMELL PICANT #PEBROT #RECEPTA #SAL #SEGONS PLATS #TOMAQUET #VERDURA #VI #VI BLANC

[negreabsolut]

Mots per a “pastanaga” en llengües europees.

#mapa #cartografia #pastanaga #mot #mots #lèxic #vocabulari #llengües #lingüística #etimologia #etimologies

[ricardocarocom]

Merienda amb #petsdemonja 🥧 #pastanaga Merci @relicatessen1.mercat_boqueria @toogoodtogo.es #magicmiercoles (at La Boqueria Mercat) https://www.instagram.com/p/B0B6apSIjib/?igshid=jyxqst69x4uv

#petsdemonja #pastanaga #magicmiercoles

[lliure--hope]

Título.. #pastanaga #zanahoria #titulo #verdura https://www.instagram.com/p/B4-fGl1o9hV/?igshid=j7n7dq4t2tca

#pastanaga #zanahoria #titulo #verdura

[graffitibarcelona]

#pastanaga #zanahoria #grafiti #porta #puerta #grafities