Tumgik
#POLLASTRE
amateurchefstuff · 3 days
Text
Tall rodó de carn, pinyons, prunes i ous de guatlla
Ingredients: 250 g de carn picada de porc 250 g de carn picada barreja (pollastre i gall d’indi) 200 g de pernil dolç trinxat finet rodanxes de bacó 1 got de xopet de conyac 3 grans d’all molla de pa 2 ous sal pebre negre ous de guatlla prunes assecades pinyons Preparació: Posar en un bol totes les carns picades i barrejar-les. Afegir els ous crus, la sal , la pebre i el conyac i els pinyons.…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
miquisteps · 1 year
Photo
Tumblr media
📍 📷 #CasaBofarull 👍🏻👍🏻 🍗 #Pollastre 🗺 Passatge d’Escudillers 0, 08002 Barcelona, Catalunya. #restaurantsbarcelona #barcelonarestaurants #bcnfood #bcnfoodies #foodiesbcn #foodiesbarcelona #foodiebarcelona #gastrobcn #barcelonaexperience #restaurant #friedchicken #canelons #dinars #lunch #entaulats #gourmet #gourmand #foodporn #bocafins #tastaolletes #instafood #miquisteps #cuinacatalana #Barcelona #Bcn #Barcelonès #Catalunya #Catalonia (at Restaurante Los Caracoles. Casa Bofarull 1835) https://www.instagram.com/p/ConYh62ojuZ/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
useless-catalanfacts · 4 months
Text
Tumblr media Tumblr media
Farcit de Nadal or tall rodó 🍲 one of the traditional Catalan dishes for Christmas. Chicken stuffed with bacon/pork and either plums or dried apricots or peach, cooked with onion, garlic, ranci wine, lard, bay leaf, pine nuts and prunes.
Photos from Plus Fresc Supermercats.
37 notes · View notes
Text
Y/n: si encara treballés a McDonald's tindríem nits 47 Ronin i nits McChicken junts fent-ho bé
Me: escolteu que tothom, és un pollastre *sorolls de pollastre*
Me: t'agraden els McChickens? *Sorolls de pollastre*
Me: t'agrada 47 Ronin? *sorolls de pollastre*
Yahir: *llagrima*
Me: t'agradaria un McChicken?
Me: T'agradaria veure 47 Ronin?
Me: *sorolls de pollastre*
Yahir: *llagrima*
Pennywise: la gent que veu 47 Ronin menja McChickens
Jack Dylan Grazer: tinc una sorpresa per a tu
Me: No et crec, crec que la gent està menjant McChickens a la meva esquena
Jack Dylan Grazer: però odies McChickens
Me: tens raó això
Jack Dylan Grazer: és just venir al pare
2 notes · View notes
res--publica · 1 year
Text
Pollastre a l'ast amb patates, allioli i vermut my beloveds 💕🤤
6 notes · View notes
minglana · 1 year
Text
rotating alcarràs in my mind like a pollastre a l'ast
3 notes · View notes
callaitomaswapito · 2 years
Text
IDA 3x01 - Ítems de pollastre
Desde un pueblo sin piscina, @yannakissecae y yo volvemos con fuerzas renovadas después de un verano revitalizador y varias mierdas tópicas más. Esta temporada nos movemos más "por la contorná" y os ofrecemos las mismas chorradas de siempre. Entre precios de billetes de avión variables, preguntas que se pisan, cucharas de madera y Hanna Montana, por ejemplo, os ofrecemos hora y media de diversión o por lo menos de cubrir el silencio mientras hacéis otras cosas y no pensáis en los problemas de vuestras vidas, que los tenéis, eh! los tenéis...
Tumblr media
7 notes · View notes
lagazettecatalane · 1 year
Text
Poulet à la Roussillonnaise
Pollastre a la rossellonesa Par Jean-Luc Modat (Recettes de cuisine et traditions catalanes) Cuisiner un bon plat catalan aux divines saveurs du Roussillon ? C’est mettre en partitions des ingrédients pour une symphonie de saveurs et faire chanter nos racines catalanes. Cette réflexion prend ici tout son sens en échos aux menaces qui pèsent sur nos territoires ruraux. Ils sont gardiens de nos…
Tumblr media
View On WordPress
2 notes · View notes
lesfoteses · 1 year
Text
Direkte Boqueria
14 de gener del 2023
Sabeu quin gust tenen les onades contra les roques a la brasa? Aneu al Direkte Boqueria per poder-ho tastar perquè val molt la pena. Hi hem anat amb el Marc i ens ha encantat, dono gràcies (no sé ben bé a qui) per ser coetània a l’alta cuina catalana i poder-la pagar. Vam fer el menú Boqueria de 10 plats i 2 postres i us ho ensenyo:
Tumblr media
Primer escudella de ravioli de pastanaga. Un 10. Me n’hagués fotut una cassola sencera. El segon plat eren vieires acompanyades de bolets, també excepcional (i una segona cassola que em fotria). Després ve el que sembla una amanida però és flam amb eriçó que tenia gust de mar. Com si bussejant et mengessis les roques on s’amaguen els peixets. I ho dic jo que no he fet submarinisme mai. I després el calamar, també bo i xulo emplatat.
Tumblr media
Passem llavors al tartar de gamba amb crema de pinyons, la crema estava excel·lent. Al costat, una explosió de gust i dels meus preferits: la gyoza amb ostra i cap i pota espectacular. I també està tremendo el mar i muntanya amb el suquet de pollastre. Al costat, el bacallà fumat, super guai la textura.
Tumblr media
Uf els peus de porc amb cargols… una delícia. I els pèsols (se’m va oblidar la foto i és un robado als del costat) són els que tenen gust d’onades fumades. Molt i molt bo. Per postres, gelat d’ametlles amb mandarina i pastís de formatge amb te verd. Em falten els cafés (boníssims) i uns dolços d’acompanyament excepcionals. Tot això acompanyat de copes de cava, vi blanc, un rosat, un ancestral i un vi dolç. La mare que em va parir que bo. Si podem, hi tornarem cada any, ja està decidit.
Aclariment: no m'han pagat per dir tot això. Al contrari, hem pagat nosaltres. I ho tornaríem a fer.
4 notes · View notes
angitri · 2 years
Text
Visita a El Caire
Darrer dia a El Caire. Retrobem l’Essam per la darrera jornada. Primer visita a la Mesquita de Saladí, del segle XIX. Unes làmpades magnífiques il·luminen les cúpules decorades amb detalls daurats. Les finestres tenen vidres de colors. És sobretot una mesquita turística dedicada Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, un kurd fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Aquí les vistes sobre El Caire són extraordinàries i es poden distingir les Piràmides. A hores d’ara, tots estem ‘apiramidats’, o sigui, agenollats davant la gosadia de Keops, Kefren i Micerí. ☺️
Trajecte en autocar. Visita del barri copte. Entrem a l ‘Església de Sant Sergi. Els coptes són els cristians d’Egipte, de la branca ortodoxa que defensa la natura única de Déu. A la pràctica, Sant Sergi és una petita basílica de tres naus amb moltes icones exposades a les naus laterals. Hi ha daurats, però lleus, i sobretot, conté la cova on la Sagrada Família es va refugiar durant un mes per fugir de la persecució d’Herodes.
Més tard anem, ja mig groguis, a dinar a un vaixell atracat al marge occidental del Nil. N’hi ha diversos. Hi anem en un grup de tretze catalans que han viscut aquests dies egipcis amb nosaltres. També una parella, ella santanderina, ell, viguès, que malauradament ha sucumbit als constipats i avui no ens acompanya. Ja som una mica amics tots: hem parlat de gats, de vols en paracaiguda, de compres, del parentiu de cadascú, de les meravelles d’Egipte i més. Ah! I de la calor i de la seguretat (capítol a part).
Acabem de dinar prou bé i fem un tour en autocar. Ens assenyalen els edificis més importants, la ciutat que ha crescut al cementiri des de fa molts anys, les esglésies cristianes als barris benestants (moltes més de les esperades, un 20% de la població és cristiana), els hotels de luxe tocant el Nil, les botigues selectes. El guia nostre ens diu que les botigues de llenceria aquí són molt més agosarades que les del món occidental i que les dones egípcies, un cop a casa, són ‘la bomba’. En dubtem una mica veient-les, algunes, cobertes de cap a peus amb els burkes negres. Hi ha zones d’El Caire ben arbrades i cuidades i altres mig asfaltades, brutes, on la misèria i la brutor es donen la mà. Hi ha cinemes i teatres, la primera òpera del continent africà. Però jo veig Orient Pròxim, no Àfrica , tot i que a Aswan es veien moltes banderes de Bob Marley, em semblen sobretot orientals i mediterranis. El menjar: comença sempre amb Mezze variats d’hummus, baba ganoush, tahini, formatge de cabra, verdures envinagrades i picants. De segon, sempre ens han ofert carn (pollastre, bou, la salsitxa de carn picada o kofta) o peix (llobarro del Nil) a la planxa o barbacoa. De postres, un dia baklava, la resta, fruita fresca.
Acabem el tour en autocar on molts ulls esgotats han tancat les parpelles i anem al mercat Al Khalili. Cal que us informi ara que a El Caire, des d’ahir al matí, ens acompanya un securata en trajo marró i amb pistola apenes dissimulada a la butxaca dreta posterior. No somriu. Ens compacta, ens aparta si veu algun perill i, al mercat, intenta dirigir les nostres passes pero el grup és massa gran i tenim ànimes rebels. Ens desfem d’ell com el James Bond. Està per la nostra seguretat, però no ens agrada molt. Ens toca a tots, homes i dones, a l’espatlla. Observa i mira en totes direccions amb l’ull inquiet.
Bé, pero som al mercat tradicional d’El Caire i trobem tots els souvenirs, totes les samarretes habituals. Hi ha joiers i botigues de catifes i làmpades. Assetgen una mica els venedors però res comparat amb els dels entorns dels museus. A les noies ens diuen Shakira (les rossetes) o Sara Montiel, però a ells no els diuen Manolo Escobar ni Chiquito de la Calzada. No és just.
Cau la tarda i fa la temperatura perfecta. Fem les darreres fotografies i retrobem l’Essam que ens esperava a un cafè. Ens recomana el suc de mango. Alguns avui tenim la panxa en rebel·lió.
I aleshores fem la passejada medieval a peu (divina caminada tranquil·la) per zones pausades on els joves es troben per parlar en grup. Alguns fumen, però pocs. Es veu que la marihuana està estenent-se com a tot arreu, però el tràfic es castiga amb la forca. Amb la forca. Com la violació. Som a carrers sense turistes farcits de mesquites medievals il·luminades amb un gust exquisit. No sé quina és més maca però totes donen vint voltes a la de Saladí del matí. Tothom ha sortit a prendre la fresca i la gent ens observa. Hi ha noies jovenetes que es fan fotos amb nosaltres, altres dones occidentals. El somriure permanent al seu llavis pintats plens d’alegria. Un record melancònic de llum taronja i groga, com de mango.
I la cloenda d’Història: de camí cap al restaurant de luxe i vistes privilegiades (‘Citadelle View’) on soparem, ens aturem en autocar a un punt de l’autopista. A una banda, la tribuna on Anwar El Sadat (antic president egipci) va rebre les 36 bales per part d’un militar que conduïa un tanc. Enmig d’una desfilada, un home va aturar-se, va pujar les escales i es va adreçar al seu davant per disparar. Hi va haver altres morts i ferits. El primer impacte va arribar al coll i va matar de manera fulminant el president. El perpetrador del magnicidi va ser detingut i alliberat al cap d’uns anys. Va reaparèixer a primera línia al costat de Bin Laden. Ja és mort.
El més particular de la historia és que Sadat havia deixat dit que volia ser enterrat devora el monument dedicat al Soldat Desconegut, una piràmide moderna i blanca. Aquest monument era i està situat just a l’altra banda de l’autopista on havien instal·lat la tribuna que va presidir. A la fi, la seva mortalla embolicada en un llenç de lli va travessar els carrils renouers de l’autopista per descansar eternament a pocs metres d’allà on va trobar la mort violenta, la fi trista de qui va voler la pau amb els israelians i va signar el Acords de Pau de Camp David. A internet podeu trobar les imatges, tan impactants. Era l’any 1981.
Finalment, festí delicat i preciós amb vistes llunyanes d’altres mesquites il·luminades. El guia avui sopa amb nosaltres. Darreres preguntes. Ell ens ven un Islam perfecte en una societat ideal on tothom s’ajuda, on les dones viuen amb alegria amb el vel o sense segons la seva voluntat. No ens ho creiem del tot però ha fet tanta bona feina que tots l’acomiadem amb recança a l’entrada de l’hotel, segurament per sempre. Que tingui molt bona vida amb la dona i els tres fills. Inch Alá.
Un capítol a part: la seguretat. S’ha arribat a fer feixuc el nombre de controls que hem hagut de superar a l’aeroport, de fins a tres vegades. També hem passat controls en entrar al vaixell i a l’hotel (que, per cert, algun dia ha oblidat de fer-nos l’habitació) i cada cop que hem accedit a un museu, sovint també a la sortida. Suposo que és el preu de la seguretat.
2 notes · View notes
amateurchefstuff · 11 days
Text
POLLASTRE CUIT AMB CEBA I XAMPINYONS
INGREDIENTS: (Per a 4 persones) 8 cuixes de pollastre 3 cebes mitjanes blanques 1 ceba mitjana de Figueres 1/ kg de xampinyons frescos 9 alls 16 orellanes 16 ametlles fregides 1 culleradeta (de les de cafè) de mostassa vermella en gra 1 cullerada sopera d’orenga seca 1 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç 2 clavells d’olor Sal Oli d’oliva de Beneixama 1/2 got (dels d’aigua) de…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
miquisteps · 1 year
Photo
Tumblr media
📷 #Gallitos 👍🏻👍🏻 🍗 #Pollastre 🗺 Ronda del General Mitre 220, 08006 Barcelona, Catalunya. #restaurantsbarcelona #barcelonarestaurants #bcnfood #bcnfoodies #foodiesbcn #foodiesbarcelona #foodiebarcelona #gastrobcn #barcelonaexperience #restaurant #friedchicken #croquetes #canelons #dinars #lunch #entaulats #gourmet #gourmand #foodporn #bocafins #tastaolletes #instafood #miquisteps #Barcelona #Bcn #Barcelonès #Catalunya #Catalonia (at Gallito's Bistrot) https://www.instagram.com/p/CoR2jDuIODF/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
useless-catalanfacts · 9 months
Text
Tumblr media Tumblr media
Pollastre a l'ast or pollastre rostit (roasted chicken) 🍗 usually eaten with potatoes or chips bought in the same store.
Many families get a roasted chicken for the Sunday lunch or for some celebration. Rostisseries, with their rows of chickens turning on a metal stick, have been working for some generations, which makes them the first "take away" restaurants here (take away, besides roasted chicken and pizzas, only started to be widespread with the 2020 pandemic).
Rostisseries are particularly typical in the Iberian peninsula, France and Greece. In the Iberian peninsula, the rostisseries use the chickens that aren't sold to make croquettes, which you can also buy there.
Photos by Shutterstock and Ana Casanova on La Vanguardia.
51 notes · View notes
lookgoodfood · 2 months
Text
Ingredients
800 g (1 lb 12 oz) fresh chestnuts
60 g (2 oz) butter
2 tbsp extra virgin olive oil
1 1.6 kg (3½ lb) chicken, chopped into 10 pieces (ask your butcher to do this for you)
1 medium leek, white part only, thinly sliced
sea salt flakes
2 garlic cloves, thinly sliced (or use young garlic shoots if you can get them)
2 thyme sprigs, plus thyme leaves to serve
60 ml (2 fl oz/¼ cup) dry sherry
2 litres (2 qts) chicken stock, heated to a simmer
150 ml (5 fl oz) pouring (single/light) cream
¼ tsp freshly grated nutmeg
freshly ground black pepper
Instructions
Preheat the oven to 180°C (350°F) fan-forced.
Using a small serrated knife, score the top of each chestnut with a cross. Wrap the chestnuts in foil and transfer to a wire rack set over a roasting tin and roast for 20–25 minutes, until they begin to split open.
Transfer the chestnuts to a large heatproof bowl and cover with plastic wrap for 10 minutes to steam and sweat. Peel the chestnuts and set two or three aside for garnish. Discard the shells.
Heat the butter and half the oil in a large heavy-based saucepan over medium–high heat. Add the chicken and sear each side for 4–6 minutes, until golden. Transfer to a plate and set aside.
In the same pan, add the leek and a pinch of salt and cook, stirring occasionally, for 4–6 minutes, until softened. Stir through the garlic and thyme and cook for 2 minutes, then add the sherry and simmer until evaporated. Add the peeled chestnuts and stir to coat in the sauce, then pour in the chicken stock. Increase the heat to high and simmer for 20 minutes or until the liquid has reduced by one-third. Reduce the heat to low, remove the thyme sprigs, then carefully blend the mixture using a hand-held blender. Return the chicken to the pan and simmer for a further 20–25 minutes or longer for a thicker sauce.
Stir through the cream and nutmeg and season with salt and pepper. Serve with the thyme leaves and reserved chestnuts crumbled on top.
0 notes
francyfan-bukowsky · 3 months
Text
il dramma della fine
Io sono, se va bene, il pensiero delicato di una mano delicata
che scioglie il cappio intrecciato, e quando
sotto l'amore dei fiori resto immobile,
mentre il ragno si abbevera dell'ora beffarda
rintocchi di campane livide dal bere,
lascia che una rana dica
che una voce è morta,
lascia che le bestie nello stomaco
e i giorni che hanno odiato tutto questo,
le mogli ostinate dal dolore imperturbabile,
progetti di una piccola tregua
tra Mexicali e Tampa;
pollastre svanite, sigarette fumate, pane affettato,
e affinché questo non sia preso per amaro dolore:
metti il ragno nel vino,
bussa sulle fragili tempie del teschio che conteneva il misero fulmine,
rendilo meno importante di un bacio traditore,
liberami per danzare
tu più che morta,
io sono l'urna per le tue ceneri,
io sono per te l'ultima boccata d'aria.
la cosa più immensa della bellezza
è scoprire che se ne è andata.
Tumblr media
Da: Sull'amore
Charles Buk🖤wski
0 notes
jaumesclub · 6 months
Video
youtube
⏰567 #UnHome10 Gravat en directe el Dimecres, 8 de Novembre de 2023!!! Aquest cop, "Un home 10" ens sorprèn amb un episodi carregat de contingut trepidant. El carismàtic i no menys atractiu Jau Fibla ens brinda una experiència única per a tota l'audiència. 🎙️📺 Comencem repassant el santoral, el temps i els dies internacionals! avui celebrem el dia Internacional de la radiologia, l'urbanisme i la solidaritat intersexual, així com el "dia sense wi-fi." 🗓️⭐ Avui fa anys Alain Delon, 88 anys d'una icona del cinema. 🎉🎂 Tornant a assumptes actuals, parlem sobre la "bandera del pollastre," que ha ressorgit en les recents protestes de l'ultra dreta. Es publiquen per fi les memòries fascinants de Barbra Streisand que segur captivaran als seus fans. 📖🌟 El Barça sembla que travessa un mal moment. Què li passa al Barça? en parlem un xic. ⚽ Pablo Hasel, reconegut per la seva música i la seva veu activista, ha publicat un llibre de poemes des de la presó.📚✊ Finalment, l'episodi aborda temes més greus, com el conflicte a Gaza i les preocupants tendències feixistes que sorgeixen a Espanya. Són temes importants que requereixen atenció i reflexió, i ningú més atent i reflexiu que en Jau. ☮️🌍 No us perdeu aquesta emocionant entrega d'Un home 10! I recordeu, com sempre, que la vostra interacció és essencial. Subscriviu-vos, deixeu un like, compartiu el vídeo amb els vostres amics o enemics i deixeu algún comentari, la vostra participació ens ajuda moltíssim a millorar el programa! 🤗📺✨
0 notes