#fem!posadism

[dreamieaurora]

Could you draw either Posadist or Anmon or Posadist or Posadist or Posadist or Posadist or Nazbol or Posadist please? /nf !

guys... i thjnk anon wants me to draw posadism.. maybe....... idk........

also i am sorry anon i dont have a good anmon design yet 😢😢💔💔 someday.....

buut ive got a buncha posadism doodles and a fem posadism wip i never finisbed :3 an also an ooooolllldd drawjn i made for a lil gif/video thingy of my oooold s/i and posadism .. silly

#centricide #jreg #posadism #posadist #centricide posadism #centricide posadist #jreg posadist #centricide fanart #jreg fanart #nazbol #centricide nazbol #anmon #anarcho monarchism #my art #doodles #request

[mirrorworldclemont]

extremely low effort posadism cosplay

when i said low effort i really did mean low effort

#posadism #jreg posadist #centricide posadism #jreg #centricide #realicide #my face #low effort cosplay #fem!posadism

[amateurchefstuff]

FLAM DE MAGDALENES

INGREDIENTS: ½ litre de llet 4 ous 130 gr. de sucre 5 magdalenes Sucre caramel·litzat PREPARACIÓ: Barregem la llet, els ous i el sucre amb la batedora. Amb 3 cullerades de sucre i unes gotes de llimona posades a foc lent fem el caramel. Quan el tenim cobrim el fons d’un motlle rectangular amb el caramel, a continuació tallem cadascuna de les magdalenes en tres parts i repartim els trossos per…

View On WordPress

#CARAMEL LÍQUID #CUINA #FLAM #LLET #MAGDALENES #OUS #POSTRES #RECEPTA #SUCRE

[m3manso-blog]

ON SE’N VA EL DIA QUAN ES FA DE NIT??

Aquesta és una de les grans preguntes que van sortir de la meva filla!! La meva cara va ser divertida, com li expliques a una nena de 4 anys els grans misteris de l’univers.

Ja sabem que la resposta de qualsevol pregunta que ens fem,la podem trobar en els llibres...així que vam fer va ser una visita obligada a la biblioteca per trobar aquestes respostes.

Allà vam descobrir un llibres molt interessants

EL SOL - EL CEL- LA TERRA- LA LLUNA

NURIA ROCA I CAROL ISERN ROCIO BONILLA

Editorial: EDEBE

“El Sol surt d'entre els núvols després de molts dies grisos i de pluja, i l'Alice i l'Oliver es meravellen: és tan important la llum del Sol! Sense el Sol, res del que veuen per la finestra existiria: ni els gossos, ni els arbres, ni les cases. Aquest estel fa possible la vida a la Terra i gràcies al Sol tot creix. Els dos amics es fan preguntes i van descobrint què és el. Sol i què és la Terra, i comencen a intuir què és el nostre sistema solar i l'Univers. Això sí, amb les ulleres de sol posades!”

“ És de nit però la Lluna avui no brilla com sempre, sinó que té un color rogenc fosc. L'Alice i l'Oliver estan estranyats. És com si fes una nit de bruixes. La mare de l'Alice els explica que el que veuen no és cosa de màgia sinó que és un fenomen científic anomenat eclipsi. I els explica moltes altres coses que fa la Lluna durant les nits, mentre els nens dormen, i durant el dia, encara que el Sol brilli més que ella. Perquè la Lluna és la nostra companya fidel i sempre gira al nostre voltant, i perquè l'hem anat a visitar i sabem com és! “

“L'Oliver i l'Alice han anat d'excursió al camp. El dia és clar i el cel es veu blau i enorme, ple de llum i núvols, i d'altres coses que no s'acaben d'endevinar molt bé. Mirar el cel, mirar a la llunyania, és una cosa que els éssers humans hem fet des de sempre. I mirant, mirant, vam descobrir el sistema solar i , més tard, l'Univers. L'Oliver i l'Alice tenen sort que la mare de l'Alice és astrònoma i els pot explicar un munt de coses que mai no s'haurien plantejat”

I finalment vam construir la nostra pròpia terra i el nostre sol, per acabar d’entendre tot plegat...i així va ser com ens va quedar

Quan vam posar una llum simulant el sol, i vam apagar els llums de casa...va ser com màgia...la terra va començar a girar i es va quedar una gran estona observant i fent girar la terra.

[2017cuba]

23 Agost - Trinidad

Fidels a les nostres costums cubanes, tot just acabat d'esmorzar hem canviat d'hotel o com se li vulgui dir a aquesta cosa on hem dormit. L'habitació era realment espeluznant (no sé si es una paraula correcta en català, però no se m'acut un altra adjectiu). L'esmorzar a un pati molt gran ha estat el més fluix fet fins ara. En aquest pati, que podría ser preciós, hi ha un arbre gegantesc que, segons el xaval de la casa, es molt perillós perque si li talles una branca et mores. Tal qual. El Manel pregunta si pasa algo si has tocat una fulla. Sembla que no passa res. Fem el checkout, paguem i marxem. Abans de 30 minuts ja tenim lloc nou per dormir. Hem trucat a dos o tres portes i a una amb una pinta decent ens hi hem quedat. Deixem les maletes i marxem a fer el volt. Trinidad es la ciutat més turística de totes, justificadament. Els carrers estàn pavimentats amb llambordes mal posades i es fa difícil caminar. Hi ha camins al Pirineu més fàcils. Però la ciutat es preciosa, una de les més maques on hem estat mai. La Joana i la Montse es lliuren en cos i ànima al seu esport preferit: caçar souvenirs, mentre el Manel i jo ens dediquem al nostre; beure mojitos. Hi ha moltes paradetes, però totes venen el mateix i totes al mejor precio mi amor. Els souvenirs es limiten a samarretes amb la cara del Che Guevara o el logo del ron Havana Club, gorres revolucionàries i barrets de palla, maraques i altres instruments de percussió, collarets i braçalets, dominos fets de fusta, caixetes màgiques amb la bandera cubana i poca cosa més. Sempre el mateix, a cada parada, sense distinció. Dinem a la Terraza Colonial, al costat d'on fan Canchanchara (un licor típic de Trinidad fet amb mel i dos o tres coses més), fem un gelat com Deu mana (jo de tamarindo) i un granissat de cafè a Don Pepe, que tenen més de 40 classes de cafè tots bonissims. Deu ser l'Starbucks cubà. Comprem un parell de souvenirs a un home que diu que els fa ell, tot orgullós. Ens explica que el seu avi era de les Canaries i que ha aconseguit la nacionalitat espanyola. Seguim amb la passejada i anem a parar amb l'Armando, un conductor de carroces que ens enreda i ens porta per tota la ciutat. Em convida a un puro que fumo gustosament fins la meitat. I després, lo típic: visita a la fàbrica de ceràmica sin compromiso, visita a una màquina de tren de vapor del 1901 que está en reparasión hermano i que tinc seriosos dubtes de que puguin arreglar aquell munt de ferralla rovellada i finalment visita d'estranquis a casa un paio que te capses de puros a un preu ridícul. Ho fem mig clandestinament, la qual cosa ens fa pensar que hi ha alguna mafia de puros, perque semblen autèntics. Una capsa que a Catalunya valdría 400 € ens la ven per 50. Llàstima que no fumem. Després, mojito, un altra mojito i sopar a Los Conspiradores. El menú, el de sempre: pescado del dia grillé (quasi sempre un peix anomenat parco), pollo, bistec de cerdo, camarones i para de comptar. De vegades alguns tenen llagosta, pero generalment sempre es el mateix menjar. D'acompanyament, mariquitas (plàtan fregit), cogombre, arrós, tomàquet i poca cosa més. A vegades advocat. Ni rastre de l'enciam i poques patates fregides. Per beure o cervessa Crystal la preferida de Cuba o Bucanero, més semblada a la nostre Estrella Damm.