Tumgik
#jules hartmann
Text
Jules Massenet, Méditation de Thaïs, 1894 (piano solo partition, sheet music)
Jules Massenet, Méditation de Thaïs 1894 (piano solo partition, sheet music)
https://dai.ly/x8d1o3l
Jules Massenet (1842-1912)
Meilleur téléchargement de partitions de notre bibliothèque.
Né à Montaud (Saint-Étienne) le 12 mai 1842, mort à Paris le 13 août 1912. Son grand-père est enseignant à Strasbourg. Son père, Jules Émile Frédéric, officier dans les armées du Premier Empire, fut directeur d'une entreprise de matériel agricole de 1814 à 1847. Sa mère Eléonore-Adelaïde Royer de Marancour (1809-1875), bonne pianiste, composa un quelques morceaux. Elle donne des cours de piano. La famille s'installe à Paris en 1847.
Tumblr media
Dès 1851, il reçoit ses premières leçons de piano de sa mère. Un premier échec en 1851, il est admis au Conservatoire de Paris le 10 janvier 1853. Il y suit les cours d'Augustin Savard (1861-1942) pour l'harmonie et de A. Laurent pour la classe préparatoire de piano. Ses parents s'installent à Chambéry en 1854. Il tente de rejoindre Paris, mais est rapidement ramené chez ses parents. Accueilli à Paris par sa sœur Julie, il peut reprendre les cours du Conservatoire l'année suivante. Il remporte un premier prix de piano en 1859, mais ne s'entend pas avec François Bazin, son professeur de composition. Il est impressionné par l'audition de L'Enfance du Christ de Berlioz en 1855 et suit les concerts d'oeuvres de Berlioz et de Wagner au Cirque Napoléon (inauguré par Napoléon III en 1852, devenu depuis Cirque d'hiver), les concerts qui Wagner donna en personne en 1860 lors de son séjour à Paris. Il étudie l'harmonie avec Henri Reber. Il donne quelques concerts. En 1861, il entre dans la classe de composition d'Ambroise Thomas et dans la classe d'orgue de Benoist. La même année, il publie avec Brandus et Dufour une Grande Fantaisie de concert sur le Pardon de Ploërmel, sur un thème de Giacomo Meyerbeer. En 1862, il obtient un deuxième prix de fugue et de contrepoint. La vie matérielle de la famille est incertaine. Sa mère donne des cours de piano. Il joue du triangle au Théâtre du Gymnase, puis pendant quatre ans il est timbalier au Théâtre lyrique. Là, il se familiarise avec le répertoire. Après une tentative malheureuse en 1862, il remporte le premier prix de Rome l'année suivante avec sa cantate David Rizzio. Au cours de son séjour de trois ans à Rome, il rencontre Franz Liszt, et Louise-Constance de Gressy (dite Mlle de Sainte-Marie, surnommée Ninon par Massenet) une de ses élèves de piano recommandée par Liszt, qui deviendra sa femme. A Rome, il compose un Requiem, et une suite pour orchestre, Pompeîa, qu'il baptise « Symphonie » (créée à Paris le 24 février 1866). De retour à Paris en 1866, il subvient à ses besoins en donnant des cours de piano et songe à publier des pièces pour piano à la mode. Il se marie en octobre avec Ninon. La rencontre avec Georges Hartmann qui sera son éditeur et son mentor, ainsi qu'une commande de l'Opéra Comique, sont déterminantes pour sa carrière. Le 3 avril 1867, il crée sa première œuvre lyrique, La grand'tante avec Marie Heilbron dans le rôle-titre. La même année, son cycle de romances Poème d'avril opus 14, sur des poèmes d'Armand Silvestre et sa cantate Paix et liberté sont joués pour l'anniversaire de l'Empereur. Durant ces années, il participe à des concours de composition où ses opéras ne remportent pas de prix. Sa fille unique, Juliette, est née en 1868.
Tumblr media
Il gagne rapidement en notoriété, et fait partie des jeunes compositeurs remarqués à Paris. Ses compositions sont publiées. Il s'engage dans la Garde nationale pendant la Commune de Paris (le 29 mars 1871 la conscription est abolie et tous les citoyens valides font partie de la Garde nationale). Il a participé à la fondation de la Société nationale de musique. En 1872, son opéra-comique Don César de Bazan est à l'affiche de l'Opéra-Comique de Paris pour 13 représentations. En 1873, il compose la musique de scène des Erinnyes de Lecomte de Lisle jouée à l'Odéon et crée le Drame sacré Marie-Magdeleine avec Pauline Viardot dans le rôle-titre. Il a remanié les Erinnyes qui ont été jouées à la Gaîté Lyrique le 15 mai. Il a été décoré de la Légion d'honneur le 26 juillet. En 1877, son opéra Le Roi de Lahore, aboutissement de plusieurs années de travail, est joué avec succès. L'éditeur italien Ricordi propose de le faire traduire en italien et propose un autre sujet : Hérodiade. Massenet est nommé professeur de composition au Conservatoire national supérieur de musique de Paris en 1878, en remplacement d'Ambroise Thomas qui devient le directeur de l'établissement. Il a la réputation d'être un bon pédagogue. Il compte parmi ses élèves Gabriel Pierné, Gustave Charpentier, Florent Schmitt, Alfred Bruneau, Guy Ropartz, Reynaldo Hahn, Charles Koechlin et Georges Enesco. Le 13 février, Il Re de Lahore (avec un tableau supplémentaire) remporte un succès triomphal au Teatro Regio de Turin. Le 30 novembre, Massenet est élu à l'Académie des beaux-arts (l'Institut), face à Camille Saint-Saëns. Rejeté en raison de son sujet biblique par Vaucourbeil, directeur de l'Opéra de Paris, il crée Hérodiade, dont la partition est achevée en 1879, le 19 décembre 1881 au Théâtre de la Monnaie à Bruxelles. En 1882, il commence à composer Manon Lescaut sur un livret d'Henri Meilhac et Philippe Gille, d'après la nouvelle de l'abbé Prévost. Cet ouvrage nécessite deux ans de travail. A cette occasion, il visite la résidence de l'abbé Prévost à La Haye. Manon Lescaut est créée à l'Opéra-Comique en janvier 1884 avec Marie Heilbron dans le rôle-titre (décédée en 1886). Le Cid est créé en 1885, et la même année il fonde Werther. En 1887, il modifie le rôle de Manon pour la jeune soprano américaine Sybil Sanderson, et compose Esclarmonde pour le mettre en valeur. Il crée ensuite Amadis et Le Mage. En 1891, il est touché par la faillite de Hartmann, dont la collection est transférée à l'éditeur Heugel. L'année suivante, il est en Autriche, pour la représentation de Werther et d'un de ses nouveaux ballets, Le Carillon. Le 16 octobre, nous atteignons la 200e représentation de Manon. Pour Sybil Sanderson, il compose Thaïs d'après Anatole France qui est créé à l'Opéra de Paris en mars 1894. En mai, il crée Le portrait de Manon à l'Opéra-Comique et en juin La Navarraise à Londres, au Covent Garden. Il achève et orchestre Kassya que Léo Delibes, décédé, n'a pu achever. Il reçoit la croix de commandeur de la Légion d'honneur le 31 décembre 1895. A la mort d'Ambroise Thomas, il refuse la direction du conservatoire et quitte son poste, prétextant que son activité de créateur l'oblige à avoir trop souvent un remplaçant (généralement André Gédalge). Il crée Sapho d'après Daudet à l'Opéra-Comique en novembre 1897, et Cendrillon, composé pendant plusieurs années en mai 1899. Il s'installe à Égreville, au sud de Fontainebleau. Il y achève son œuvre de musique sacrée, La terre promise, créée à l'église Saint-Eustache de Paris. En 1900, il compose la musique de Phèdre de Racine, jouée au Théâtre de l'Odéon. En 1901, Grisélidis, après Boccace, se produit à l'Opéra-Comique. Le jongleur de Notre-Dame, sera créé à Monte-Carlo ; à cette occasion, il est décoré de l'Ordre de Saint-Charles par le Prince Albert 1er. En 1903, Louis Diémer crée son concerto pour piano qui tombe aussitôt dans l'oubli. Massenet n'en parle même pas dans son autobiographie. Sybil Sanderson meurt d'une mauvaise grippe en mai. En janvier 1905, nous arrivons à la 500e représentation de Manon. La même année, Mary Garden interprète Chérubin à Monte-Carlo. En 1906, Ariane est donnée à l'Opéra avec Lucy Arbell (rencontre en 1904), Bacchus n'a pas de succès contrairement à Don Quichotte, créé à Monte-Carlo en 1910. En février 1911, il publie 5 articles dans le journal « Les Échos », intitulés Souvenirs de Théâtre. A partir de novembre, 29 chapitres supplémentaires paraissent généralement chaque semaine, jusqu'aux "Pensées posthumes" du 11 juillet 1912. L'ensemble est publié la même année sous le titre Mes souvenirs. Il se rend à Bruxelles en mars, pour superviser les répétitions de Grisélidis à La Monnaie, suivi d'un séjour à Vienne où Massenet dirige Manon lors de la 100e représentation à l'Opéra Impérial. Read the full article
0 notes
sergeant-spoons · 2 years
Link
👀👀 take it maybe??
Tagging bc why not:  @thoughpoppiesblow​​​ @vintagelavenderskies​​​ @wexhappyxfew​​​ @50svibes​​​ @tvserie-s-world​​​ @adamantiumdragonfly​​​ @ask-you-what-sir​​​ @whovian45810​​​ @brokennerdalert​​​ @holdingforgeneralhugs​​​ @generousdreamlanddestiny​​​ @claire-bear-1218​​​ @heirsoflilith
51 notes · View notes
kdelarenta · 3 years
Text
every piece of IF I've ever played
- a simple list to keep track of everything i've played, my main characters and their routes
finished 
The Wayhaven Chronicles - Book 1/2 
Amelia Winters - Nate, Mason
Josie Valentine - Mason
Edith Sinclair - Felix
Surina Burch - Adam  
The Shadow Society - Book 1 
Maxine Waldorf - Michael 
Rory Harrington - Love Triangle (R/A)
The Fog Knows Your Name 
Olivia Walsh - Rex
Fallen Hero : Rebirth
Vera Brown - Daniel
Keeper of the Sun and Moon 
Luna Peters - Kol, Leon 
Madison Reed - Cyrus
The Soul Stone War 
Cecelia -  Straasa
Valkyrie - Manerkol
Creme de la Creme
Katherine Duval - Max 
Monique Davenport - Blaise
180 Files: The Aegis Project 
Ava Coleman - Angel 
Mask Of The Plague Doctor
Lilith - might use her for something else*
Tally Ho
Joy Hartmann - Haze, Valentine
Breach
Lana Bautista - Gabriel
WIP
From The Shadows 
Marina Spencer - Daniel  
Supernaturals in New York
Gwen Darcy - Grey
Shepherds of Haven
Verena Hatche - Chase, Trouble
Secrets of Swatheford 
Charlie De Luca - Cas
Davina Patel - Mercado 
Wilhelmina 
Wilhelmina Murray - Jonathan 
Sentinel 
Mina Asano - Adrian 
The Golden Rose 
Arya - Hadrian 
Royal Affairs 
Beatrice -  Laurie
Speaker 
Josephine Clayton - Sebastian, Liam
Greenwarden 
Harper Ackerman - Marc 
KODAN 
Madison Reed - Dominic, Cyrus
Wayhaven Book 3 demo
TSSW Book 2 demo
Odessa Dating Games 
Isabella Ronin - Lyon 
Modern Citizens : Unmasked
Astrid Hayes - Finley
Mind Blind
Colette Wiseman - Gray, Glitch
Monsters of New Haven High 
Ruby Mephisto - Hunter 
Attollo
Rue Blanchard - using her for something else*
Remember you will die
Artemis - Dante
Virtue’s End
Nadia - Shea, Elexis
Conspiracy in Emerson
Theo(dora) Hawthorne - Rohan, Curt (?)
Amber Sparks - Gabe
Exiled from Court
Seraphina - Harry
Golden
Hazel Mcclaren - Kaidan
Tricksters
Penelope Kim - Erik
Into The Shadows
Faith Argent - R
The Lure Of The Gallows
Devorah Redding - Warren
OFNA
Nellie Whitlock - Jeremy
Just West Of Autumn Boulevard
Imogen Prescott - using her for something else*
The Spirited: Origins
Hyacinth Blaire Decker - Vargas (?)
Faith of Gods
Hypatia - Cian
Ace of Spades
Annette Griffin - James
When Twilight Strikes
MJ Evans - A
Body Count
Rosalie Yang - Charlie
Souls of Nothing
Valerie - Kyle
TE
Gemma
Fernweh Saga
Norah Bradshaw - Reese
CMI3M
Prudence - Jareth
College Tennis
Barbara Bobbie Friedman - ?
The Exile
Guinevere Acheron - Nikke
Amarantha - ???
Ear Candy
Camille Choi - Winslow
The Marriage Market
Agatha Hartcliffe - O Belmont
What Lovely Bones
Maya Fox - ?
Redwood
Amber Wright - Max
Disenchanted
Mallory Sanchez - Theo
Witches of Fengrowe
Charlotte Craft - C. Calloway
Beyond The Mist
Dawn - Cy
Slaughter Squad
Jules Ortega - The Host
Softly, Opulent
Yasmin - Aleks
Embers of Hope
Poppy Vesper - Creon
not cog
Scout : An Apocalypse Story 
Dexadora Park - Oliver
A Tale of Crowns 
Nîyaz Cezîrî - Dara 
Superstition
Camille Roe - Chris
Perfumare
Summer - Laurent
A6
Adaria Pegaasi - June
ASOS
Margaret Fairchild - Mateus
LOA
Fallon Harrington - Gabe
TPS
Tabitha Julivert - Clarke
24 notes · View notes
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
The Death of Graffiti
18 Thesen hat Oliver Kuhnert in „The Death of Graffiti“ zum vermeintlichen Tod von Graffiti niedergeschrieben. In seiner Fundamentalkritik benennt er Unzulänglichkeiten und Missverständnisse vor allem in der Selbstwahrnehmung von Graffitisten unter dem „Deckmantel von Autonomie, Idealismus und Kreativität“. Das Hauptaugenmerk wurde vom Autor dabei auf Stylewriting gelegt.
Ohne konkrete Beispiele zu nennen, beklagt der Autor eine zunehmende ästhetische Vereinheitlichung, Homogenisierung und Stagnation in der Entwicklung der Motive. Er unterstellt Einfallslosigkeit, gedankenloses Handeln und das Fehlen einer wirklichen Avantgarde – beherrschend seien Traditionalismus und bestimmte Modeströmungen.
Kuhnert bemängelt jedoch nicht nur ästhetische Standards, sondern stellt auch das Selbstbild der meisten Writer in Frage: „In Interviews bzw. Selbstdarstellungen geben sich die Graffitisten gern gesellschaftskritisch. Sie wenden sich gegen das kapitalistische Besitzdenken und Konsumverhalten, gegen die Monotonie im Alltags- und Berufsleben, gegen den Überwachungsstaat sowie gegen jegliche Norm- und Regelhörigkeit. […] Allerdings ist ihre Kritik oft klischeebeladen, undifferenziert und populistisch.“
33 vermeintlich reflektierte szeneangehörige und szenenahe Autorinnen und Autoren diente Kuhnerts Abgesang als Grundlage für ihre Antworten. Obgleich die verfasste Kritik zumeist kaum im Sinne des Initiators kritisch, sachlich und konstruktiv beantwortet wurde, liegt der womöglich größte Wert von The Death of Graffiti in den Erwiderungen auf seinen Text.
So finden sich in dem Diskursheft unterschiedlichste Reaktionen wieder. Von persönlichen Anfeindungen bis hin zu lediglich halbseitigen Statements, die in keiner Beziehung zum Ausgangstext zu stehen scheinen. Unabhängig davon ob man die in Teilen verallgemeinernde und subjektive Kritik von Oliver Kuhnert teilt oder nicht, zeigen die diversen, oft emotionalen und harschen Antworten, dass hier ein Nerv getroffen wurde.
Ob sich aus The Death of Graffiti eine tatsächliche Diskussion und Selbstreflektion wie vom Autor erhofft ergibt, ist offen. Sicher ist jedoch, dass es sich hierbei um das unterhaltsamste und interessanteste Textwerk zu Graffiti und Stylewriting der letzten Jahre handelt. Ob dies durch die Einblicke in die Denkweise der Autoren oder durch deren Enttarnung nach Kuhnert geschieht, bleibt dem Leser im Einzelfall selbst überlassen.
Mit Beiträgen von David Alexander, Tobias Barenthin Lindblad, Thomas Bratzke, BROM, CLINT 176, Paul Vector Codierer, Christian Driesen, Paul Luis Fechter, Lukas Fuchsgruber, Allan Gretzki, Frank Hartmann, HIDDEN INDEXES, Ilaria Hoppe, ID33, Dmitry Ilko, Matze Jung, Moritz Klein, Jule Köhler, Bianca Ludewig, Markus Mai, Christoph May, Peter Michalski, Tobias Morawski, Joachim Penzel, Sandra Rummler, SADE, Willi Schmudde, Paul Schweizer, Jenz Steiner, Josef Streichholz, Barbara Uduwerella, Eric Winkler & Georg Zolchow.
***An english translation of the mainthesis “The Death of Graffiti” and the answer of Paul Luis Fechter you can find in „Death and Afterlife of Graffiti“.***
Get it at Hitzerot.
7 notes · View notes
adriansmithcarslove · 6 years
Text
1937 Alfa Romeo 4C Wins Best of Show at Pebble Beach Concours d’Elegance
An exquisite 1937 Alfa Romeo 4C 2900B Touring Berlinetta took home the Best of Show prize at the 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance.
The deep blue Alfa Romeo won its class before competing for Best of Show and also picked up this year’s Charles A. Chayne Trophy—plus, it was named the J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car.
“As a Zagato collector, I broke the rules and bought a Touring-bodied car because this Alfa Romeo is very special,” said owner David Sydorick of Beverly Hills, California, in a statement. “It is a piece of automotive architecture mounted on a Grand Prix chassis that has technology that was top of the line for prewar cars. It’s a wonderful combination. It’s beautiful from top to bottom.”
The polished prizewinner competed against over 200 cars from 17 countries and 31 states on the 18th fairway of Pebble Beach overlooking the Pacific Ocean. The concours is not a contest of speed, but instead one of elegance, just as it has been since its inception in 1950.
“This Alfa Romeo 8C 2.9 has all that one would wish for in a car—speed, style, and, frankly, sex appeal,” said  Sandra Button, Concours chairman, in a release. “The Touring styling is simply magical, and to top it off it makes all the right noises!”
Honorable mentions include a 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine owned by the Lehrman Collection of Palm Beach, Florida, and a 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé owned by Robert Kudela of Chropyně, Czech Republic.
This year’s Pebble Beach Concours d’Elegance also raised $1.8 million for charity that will benefit over 80 local Monterey county charities.
The 69th Pebble Beach Concours d’Elegance returns to the third Sunday of August next year—so be sure to mark your calendars for August 18, 2019.
Here’s the full list of this year’s winners:
Best of Show 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Best of Show Nominees 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine Lehrman Collection, Palm Beach, Florida
1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
Elegance Awards
Gwenn Graham Most Elegant Convertible 1937 Cadillac Series 90 Hartmann Cabriolet Jim Patterson/The Patterson Collection, Louisville, Kentucky
J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Jules Heumann Most Elegant Open Car 1929 Rolls-Royce Phantom I Brewster York Roadster John & Heather Mozart, Palo Alto, California
Strother MacMinn Most Elegant Sports Car 1970 Ferrari 512 S Modulo Pininfarina Coupe MJJV Cars, Rye, New York
Special Awards
Alec Ulmann Trophy 1926 Hispano-Suiza H6B Rollston Convertible Victoria Jorge Fernandez, Marbella, Spain
Ansel Adams Award 1910 Pope-Hartford Model T 5 Passenger Touring Gary & Sheryl Hunter, Arcadia, California
ArtCenter College of Design Award 1947 Cisitalia 202 SC Vignale Cabriolet Janice Feldman, Singapore
Briggs Cunningham Trophy 1955 Maserati A6GCS Frua Spyder Jonathan Feiber & Heather Buhr, Atherton, California
Center for Automotive Research at Stanford (CARS) Award 1959 Citroën DS 19 Berline d’Usine Jeffrey & Frances Fisher, Palm Beach, Florida
Chairman’s Trophy 1965 Hong Qi CA72 Zongmin Huang & Xiaoling Sun, Chengdu, China
Charles A. Chayne Trophy 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Classic Car Club of America Trophy 1931 Minerva Type AL Rollston Convertible Sedan The Stephens Family, San Francisco, California
Elegance in Motion Trophy 1939 Lagonda V12 Le Mans Rapide Drophead Coupé The Hon. Sir Michael Kadoorie, Hong Kong
Enzo Ferrari Trophy 1958 Ferrari 250 Testa Rossa Scaglietti Spyder Chris & Ann Cox, Chapel Hill, North Carolina
FIVA Postwar Trophy 1955 OSCA MT4 2AD Vignale Berlinetta Roger Hoffmann, Point Reyes Station, California
FIVA Prewar Trophy 1921 Rolls-Royce Silver Ghost James & Co. Open Tourer Kesri Dev Singh, Wankaner, India
The French Cup 1935 Delage D8-85 Henri Chapron/Clabot Cabriolet Linda & Paul Gould, Pawling, New York
Gran Turismo Trophy 1966 All American Racers Eagle Special Bruce Canepa, Scotts Valley, California
Lincoln Trophy 1926 Lincoln Brunn Cabriolet Dana & Paula Morgan, Scotts Valley, California
Lorin Tryon Trophy His Highness Rana Manvendra Singh Barwani
Lucius Beebe Trophy 1935 Rolls-Royce Phantom II Continental Gurney Nutting Streamline Coupé Amir & Wendy Jetha, Mumbai, India
Mercedes­Benz Star of Excellence Award 1929 Mercedes-Benz 710 SS Barker Tourer Race Car The Keller Collection at The Pyramids, Petaluma, California
Montagu of Beaulieu Trophy 1927 Rolls-Royce Phantom I Windovers Limousine His Highness Maharaja Gaj Singhji of Marwar-Jodhpur, Jodhpur, India
The Phil Hill Cup 1954 OSCA 2000 S Frua Spider Michael Trösser, Germany
Tony Hulman Trophy 1961 Bryant Heating & Cooling Epperly Special Bill Akin, Hermitage, Tennesse
The Vitesse ~ Elegance Trophy 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
The post 1937 Alfa Romeo 4C Wins Best of Show at Pebble Beach Concours d’Elegance appeared first on Motor Trend.
via RSSMix.com Mix ID 8134279 https://ift.tt/2wr6fDe
0 notes
todayclassical · 7 years
Text
May 12 in Music History
1679 Birth of composer Giovanni Antonio Ricieri.
1736 FP of Handel's Atalanta Dedicated to the Prince of Wales at Covent Garden theater in London.
1739 Birth of composer Johann Baptist Wanhal.
1747 Death of German soprano Sophie Amalie Kayser. 
1751 Birth of composer Gaetano Manna.
1754 Birth of German composer Franz Anton Hoffmeister in Rottenburg.
1755 Birth of Italian violinist and composer Giovanni Battista Viotti.
1755 F. J. Haydn's love, Therese Keller, joins the convent. Heartbroken he conducts his compositions for the service.
1760 Birth of English baritone John Bannister in Deptford. 
1764 FP of Paisello's "Il ciarlone" Bologna.
1797 Birth of composer Johann Hermann Kufferath.
1804 FP of Spontini's "Le Petite Maison" Paris.
1822 FP of Donizetti's "La Zingara" Naples.
1823 FP of Herold's "Le Muletier" Paris.
1828 FP of Donizetti's "Alina, Regina di Golconda" Genoa.
1832 FP of Donizetti's L'Elisir d'Amore in Milan.
1842 Birth of French composer Jules Massenet.
1845 Birth of French composer Gabriel Faure in Pamiers. 
1846 FP of Hartmann's "Little Christina" Copenhagen.
1861 Birth of Belgian composer Ivan Caryll.
1862 FP of David's "Lalla-Roukh" Paris.
1863 Birth of French composer and organist Charles Bordes.
1871 Death of French composer Daniel-François-Esprit Auber.
1872 Birth of Polish soprano Felice Kaschowska in Warszawa. 
1873 Birth of Polish tenor Antonin Viktor Lebeda in Prague. 
1876 FP of Massenet's "Bérangère et Anatole" Paris.
1877 Birth of Italian soprano Emma Carelli. 
1884 Death of Bohemian composer Bedrich Smetana. 
1886 Birth of German composer Hermann Grabner.
1887 Birth of Hungarian conductor, violinist and composer Ferdinand Zsolt.
1888 Birth of Italian baritone Mariano Stabile in Palermo. 
1895 FP of Jarno's "Die schwarze Kaschka" Breslau.
1901 Birth of composer Hyam Greenbaum.
1903 Birth of English composer Lennox Berkeley at Boar's Hill, Oxford. 
1903 Birth of Swedish mezzo-soprano Gota Allard in Ornskoldsvik. 
1904 Birth of composer Eino Roiha.
1909 Birth of American mezzo-soprano Margaret Harshaw.
1910 Birth of Italian mezzo-soprano Giulietta Simionato.
1912 Death of Swiss mezzo-soprano Clotilde Bressler-Gianoli. 
1916 Birth of composer Ellis B. Kohs. 
1917 FP of Bela Bartók's ballet The Wooden Prince in Budapest.
1921 Birth of composer Edvard Mikcaeli Mirzoyan.
1922 FP of Lehar's "Frasqiuita" operetta, Vienna.
1926 FP of Shostakovich´s First Symphony, composed at the age of 19. Nicolai Malko conducting in Leningrad.
1931 Death of French composer Eugène Ysaÿe.
1932 Death of German tenor Andreas Dippel. 
1934 Birth of American soprano Jeanette Gloria La Bianca in Buffalo, NY. 
1936 FP of D. Kabalevski´s Piano concerto in Moscow.
1936 FP of Ralph Vaughan Williams' opera "The Poisoned Kiss" in Cambridge.
1937 FP of Walter Damrosch's The Man Without a Country at The MET in NYC.
1938 FP of W. Korngold´s The Adventures of Robin Hood. Motion picture score from film premiered by Warner Bros. in Los Angeles, CA. 1938 FP of A. Honegger's "Jeanne d'Arc au Bücher" dramatic oratorio Joan of Arc at the Stake at the Grosser Musiksaalin Basel, Switzerland. 
1941 Birth of American harpsichordist and organist Anthony Newman.
1944 FP of Alberto Ginastera's Overture to the Creole Faust in Santiago, Chile.
1945 Birth of Spanish-Catalan tenor Dalmacio Gonzales in Olot. 
1946 Birth of German mezzo-soprano Doris Soffel in Hechingen. 
1946 FP of Prokofiev's "Voyna y Mir" Leningrad.
1949 FP of Goffredo Petrassi's one-act opera Il Cordavano. Teatro alla Scala, Milan.
1950 FP of Milhaud's "Bolivar" Paris with Jeanine Micheau.
1951 FP of Baranovic's "Nevjesta or Cetingrada" Beograd.
1952 Birth of American composer Scott Johnson in Madison, WI.
1954 Birth of American composer Dale Lyles.
1957 Death of American soprano Marie Rappold in LA, CA. 
1964 Birth of American composer Frank J. Oteri.
1970 Death of Chilean baritone Carlo Morelli.
1978 Death of Austrian bass-baritone Alois Pernerstorfer.
1980 FP of John Harbison's Concerto for Piano, soloist Robert Miller and the American Composers Orchestra, Gunther Schuller conducting at Alice Tully Hall in NYC.
1983 FP of Earle Brown's Sounder Rounds for orchestra, in Saarbrücken, Germany.
2002 FP of Steve Reich & Beryl Korot's multi-media presentation Three Tales, Hindenburg, Bikini, and Dolly by members of the Ensemble Moderne and Synergy Vocals, directed by Bradley Lubman at the Vienna Festival in Austria.
1 note · View note
Text
En 1867, un « voyage extrordinaire »
Parmi les morts nouveaux devenus d’usage courant ces dernières semaines, celui de déconfinement: même si le déconfinement reste virtuel, nous pouvons nous y livrer en voyageant par la pensée. Laissons (exceptionnellement!) de côté pour aujourd’hui notre thème principal, celui des livres, pour nous arrêter sur un «voyage extraordinaire» réalisé à travers l’Europe en 1867, à l’occasion de l’Exposition universelle de Paris. La Science pittoresque annonce en effet, le 10 janvier 1867: Le port voisin du Champ de mars recevra au printemps prochain des steamers de toutes les parties du monde. On en a annoncé des États-Unis, de Suède et d’ailleurs. D’après le Fremdenblatt de Vienne, il en viendrait un de Pesth en Hongrie. En effet, le comte Széchényi aurait demandé au Gouvernement français la permission d’utiliser, pour son steamer, le canal du Rhin à la Marne. Il irait de Pe[s]th à Kehlheim, se rendrait par le Ludwigkanal dans le Rhin en passant par le Mein, affluent de ce fleuve. De Strasbourg il se dirigerait vers Nancy, et de là vers le confluent de la Seine et de la Marne.
Ödon (Edmond) Széchényi est né à Presbourg en 1839: fils cadet d’István et petit fils de Ferenc Széchényi, il est tout particulièrement intéressé par la navigation, mais il se lance aussi dans l’organisation de corps de pompiers, d’abord à Budapest, et plus tard à Constantinople –nous y reviendrons. Mais c’est un autre épisode de sa carrière qui nous retient aujourd’hui, à savoir son voyage à Paris, par voie d’eau, en 1867. Il s’agit pour lui de profiter d’un événement d’importance planétaire, l’Exposition universelle (du 1er avril au 3 novembre 1867) pour démontrer la faisabilité d’une navigation régulière vers l’Europe occidentale et jusqu’à Londres par la Manche. Le comte prépare son projet de longue date, peut-être depuis 1861. Il a déjà effectué à plusieurs reprises le trajet sur le Danube jusqu’à la Mer Noire, sur des vapeurs du service régulier, et il est titulaire du brevet de capitaine. Il parachève sa formation auprès du mathématicien Ármin Vész. Bien évidemment, la construction sera hongroise: Széchényi feita dresser les plans par Alajos Folmann, et se tourne vers les chantiers József Hartmann, alors encore installés près du Pont des chaînes (avant de venir à Újpest / Neupest), pour passer commande de son yacht. Le Hableány (la Sirène) aura de 20m de long sur 2,33m de large, et un tirant d’eau de 0,56m seulement –soit, selon le modèle anglais, un navire adapté à l’étroitesse des canaux et des écluses. L’embarcation à coque métallique est propulsée par une machine à vapeur de 6cv à la pression de 4 atmosphères, laquelle actionne deux roues à aubes. Elle est livrée le 6 novembre 1866: [Le yacht] est peint en blanc avec des moulures et des ornements en or. L’installation intérieure est des plus confortables: on y remarque le salon avec ses divans, son piano et sa bibliothèque, la chambre à coucher et la cuisine. Le départ vers l’ouest a lieu le 6 avril 1867: le comte est assisté de son second, Aloïs Folmann, d’un mécanicien et d’un chauffeur en charge de la machine, et de deux matelots, dont un jeune garçon de 12 ans faisant aussi office de cuisinier. Les voyageurs, qui doivent remonter le fleuve alors que le courant est très fort en ce début de printemps, sont aidés par le remorqueur Orsova, et parviennent à Presbourg / Bratislava en quatre jours. (10 avril). Malgré un incident à Vienne, c’est, deux semaines plus tard, la frontière allemande (Passau, 25 avril). Parvenu à Kelheim (près de Ratisbonne / Regensburg) le 28 avril, le navire s’engage pour trois jours sur le Ludwigkanal, inauguré en 1845 et assurant la liaison du Danube au Main. Le canal les conduit à Bamberg, d’où la navigation se poursuit, par la Regnitz et le Main, jusqu’à Francfort.
À Francfort, des hommes compétents avaient prédit que le yacht ne pourrait traverser le Rhin sans courir de grands dangers, et ils conseillaient l’emploi d’un remorqueur. Le comte Széchenyi, plein de confiance dans le courage et la persévérance de son équipage et dans l’excellence de sa machine, dédaigna ces conseils peut-être prudents et continua sa route (La Petite Presse, 23 mai). Après avoir remonté le Rhin jusqu’à hauteur de Strasbourg (6 mai), le comte s’engage dans le canal de la Marne au Rhin, achevé en 1853. À Vitry-le-François, c’est le cours de la Marne puis, à hauteur de Charenton, le confluent avec la Seine. Le 18 mai, Széchényi et son équipage accostent enfin à Paris, après un périple de 42 jours, et ils sont accueillis par Jules Verne. Le Habléany est le premier navire battant pavillon hongrois à accoster à Paris. L’Angleterre n’a qu’une embarcation à vapeur, toutes les autres chaloupes appartiennent à la Suède, à la Belgique et à la France, et sont rassemblées près de la Dahabié égyptienne, contre la berge française.  Là se trouvent réunis, le Vauban, le canot des forges et chantiers de la Méditerranée, qui a remporté l’autre jour le premier prix aux régates internationales, des chaloupes à vapeur, la Sophie, élégante suédoise bien digne du deuxième grand prix, sa sœur la Mathilde, fine, élégante et accorte comme elle, l’Éole de M. Durène, la Mouche, appartenant au prince Napoléon, et la Fille des ondes (Habléany), coquet bateau à aubes de la force de six chevaux, parti de Pesth pour venir, en remontant le Danube et les fleuves de l’Allemagne et de la France, à l’Exposition de Paris (Rapport de l’Exposition universelle, Matériel de sauvetage et navigation de plaisance). Quatre jours plus tard, François-Joseph est couronné roi de Hongrie et, le mercredi 29 mai, jour de signature du Compromis austro-hongrois, l’ambassadeur Richard Klemens von Metternich donne un somptueux bal dans sa résidence de l’Hôtel de Rothelin-Charolais (101 rue de Grenelle). L’orchestre de soixante musiciens est conduit par Johann Strauss (fils), et les plus hauts personnages sont présents, autour de Napoléon III et d’Eugénie, du roi des Belges et d’un véritable parterre de souverains… Metternich présente à cette occasion le comte Széchényi à l’Empereur: Puis une valse est dansée par le prince Alfred, duc d’Édimbourg, avec la princesse Eugénie, pendant laquelle le prince de Metternich présente à l’Empereur le comte Edmond Szécheniji, qui vient d’accomplir sur un bateau de 30 mètres de long et de large [sic] le trajet de Pesth à Paris par le Danube, le Rhin, etc. L’Empereur interrogea longtemps le comte sur les incidents de la traversée, puis le voyageur désormais célèbre fut présenté à l’Impératrice par la princesse de Metternich. La relation de ce voyage sera faite par votre correspondant X… dans le Constitutionnel (La Petite presse, 30 mai).
Le yacht Hableány sera distingué par la remise d’un diplôme d’honneur à l’Exposition, tandis que son propriétaire est fait chevalier de la Légion d’honneur. Son voyage s’achève pourtant à Paris, où il aurait été vendu à Félix Tournachon, plus connu comme photographe sous son pseudonyme de Nadar. Armé sur la Marne pendant la Guerre de 1870, il aurait été saisi par les vainqueurs et utilisé sur le Rhin jusqu’à sa destruction, par suite de l’explosion de la chaudière, en 1874. Quant au comte, il est précisément appelé cette même année à Constantinople par le sultan pour y organiser le service des pompiers: il décédera dans cette ville en 1922, et est inhumé au cimetière catholique de Feriköy (cliché 4). 
Napló gróf Széchenyi Ödön által « Hableány » nevü saját gözösén: Pestről Párizsig a Dunán, Lajos-csatornán, Majnán, Rajnán a franczia összekötő-csatornán, a Marnán és Szajnán tett vizi-utról [= Tagebuch über die von Graf Ödön Széchenyi auf seinem eigenen Dampfschiff namens « Hableány » von Pest bis Paris auf der Donau, dem Ludwigskanal, dem Main, dem Rhein, dem französishen Verbindungskanal, auf der Marne und der Seine unternommene Shiffahrt], Budapest, Wiking Marina Budapest Kft., [2000]
Et, pour vous distraire quelques billets en particulier: sur l’Abrégé chronologique du Président Hénault sur Anvers à l’époque de Plantin et nos trois billets de début d’année sur Raphaël et son École d’Athènes (premier billet, deuxième billet , troisième billet) Retour au blog  
https://ift.tt/2JXJhLe
from WordPress https://ift.tt/34t4o1i via IFTTT
0 notes
robertkstone · 6 years
Text
1937 Alfa Romeo 8C Wins Best of Show at Pebble Beach Concours d’Elegance
An exquisite 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta took home the Best of Show prize at the 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance.
The deep blue Alfa Romeo won its class before competing for Best of Show and also picked up this year’s Charles A. Chayne Trophy—plus, it was named the J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car.
“As a Zagato collector, I broke the rules and bought a Touring-bodied car because this Alfa Romeo is very special,” said owner David Sydorick of Beverly Hills, California, in a statement. “It is a piece of automotive architecture mounted on a Grand Prix chassis that has technology that was top of the line for prewar cars. It’s a wonderful combination. It’s beautiful from top to bottom.”
The polished prizewinner competed against over 200 cars from 17 countries and 31 states on the 18th fairway of Pebble Beach overlooking the Pacific Ocean. The concours is not a contest of speed, but instead one of elegance, just as it has been since its inception in 1950.
“This Alfa Romeo 8C 2.9 has all that one would wish for in a car—speed, style, and, frankly, sex appeal,” said  Sandra Button, Concours chairman, in a release. “The Touring styling is simply magical, and to top it off it makes all the right noises!”
Honorable mentions include a 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine owned by the Lehrman Collection of Palm Beach, Florida, and a 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé owned by Robert Kudela of Chropyně, Czech Republic.
This year’s Pebble Beach Concours d’Elegance also raised $1.8 million for charity that will benefit over 80 local Monterey county charities.
The 69th Pebble Beach Concours d’Elegance returns to the third Sunday of August next year—so be sure to mark your calendars for August 18, 2019.
Here’s the full list of this year’s winners:
Best of Show 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Best of Show Nominees 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine Lehrman Collection, Palm Beach, Florida
1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
Elegance Awards
Gwenn Graham Most Elegant Convertible 1937 Cadillac Series 90 Hartmann Cabriolet Jim Patterson/The Patterson Collection, Louisville, Kentucky
J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Jules Heumann Most Elegant Open Car 1929 Rolls-Royce Phantom I Brewster York Roadster John & Heather Mozart, Palo Alto, California
Strother MacMinn Most Elegant Sports Car 1970 Ferrari 512 S Modulo Pininfarina Coupe MJJV Cars, Rye, New York
Special Awards
Alec Ulmann Trophy 1926 Hispano-Suiza H6B Rollston Convertible Victoria Jorge Fernandez, Marbella, Spain
Ansel Adams Award 1910 Pope-Hartford Model T 5 Passenger Touring Gary & Sheryl Hunter, Arcadia, California
ArtCenter College of Design Award 1947 Cisitalia 202 SC Vignale Cabriolet Janice Feldman, Singapore
Briggs Cunningham Trophy 1955 Maserati A6GCS Frua Spyder Jonathan Feiber & Heather Buhr, Atherton, California
Center for Automotive Research at Stanford (CARS) Award 1959 Citroën DS 19 Berline d’Usine Jeffrey & Frances Fisher, Palm Beach, Florida
Chairman’s Trophy 1965 Hong Qi CA72 Zongmin Huang & Xiaoling Sun, Chengdu, China
Charles A. Chayne Trophy 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Classic Car Club of America Trophy 1931 Minerva Type AL Rollston Convertible Sedan The Stephens Family, San Francisco, California
Elegance in Motion Trophy 1939 Lagonda V12 Le Mans Rapide Drophead Coupé The Hon. Sir Michael Kadoorie, Hong Kong
Enzo Ferrari Trophy 1958 Ferrari 250 Testa Rossa Scaglietti Spyder Chris & Ann Cox, Chapel Hill, North Carolina
FIVA Postwar Trophy 1955 OSCA MT4 2AD Vignale Berlinetta Roger Hoffmann, Point Reyes Station, California
FIVA Prewar Trophy 1921 Rolls-Royce Silver Ghost James & Co. Open Tourer Kesri Dev Singh, Wankaner, India
The French Cup 1935 Delage D8-85 Henri Chapron/Clabot Cabriolet Linda & Paul Gould, Pawling, New York
Gran Turismo Trophy 1966 All American Racers Eagle Special Bruce Canepa, Scotts Valley, California
Lincoln Trophy 1926 Lincoln Brunn Cabriolet Dana & Paula Morgan, Scotts Valley, California
Lorin Tryon Trophy His Highness Rana Manvendra Singh Barwani
Lucius Beebe Trophy 1935 Rolls-Royce Phantom II Continental Gurney Nutting Streamline Coupé Amir & Wendy Jetha, Mumbai, India
Mercedes­Benz Star of Excellence Award 1929 Mercedes-Benz 710 SS Barker Tourer Race Car The Keller Collection at The Pyramids, Petaluma, California
Montagu of Beaulieu Trophy 1927 Rolls-Royce Phantom I Windovers Limousine His Highness Maharaja Gaj Singhji of Marwar-Jodhpur, Jodhpur, India
The Phil Hill Cup 1954 OSCA 2000 S Frua Spider Michael Trösser, Germany
Tony Hulman Trophy 1961 Bryant Heating & Cooling Epperly Special Bill Akin, Hermitage, Tennesse
The Vitesse ~ Elegance Trophy 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
The post 1937 Alfa Romeo 8C Wins Best of Show at Pebble Beach Concours d’Elegance appeared first on Motor Trend.
from PerformanceJunk WP Feed 3 https://ift.tt/2wr6fDe via IFTTT
0 notes
jesusvasser · 6 years
Text
1937 Alfa Romeo 8C Scores Best of Show Win at 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance
An exquisite 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta took home the Best of Show prize at the 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance.
The deep blue Alfa Romeo won its class before competing for Best of Show and also picked up this year’s Charles A. Chayne Trophy—plus, it was named the J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car.
“As a Zagato collector, I broke the rules and bought a Touring-bodied car because this Alfa Romeo is very special,” said owner David Sydorick of Beverly Hills, California in a statement. “It is a piece of automotive architecture mounted on a Grand Prix chassis that has technology that was top of the line for prewar cars. It’s a wonderful combination. It’s beautiful from top to bottom.”
The polished prizewinner competed against over 200 cars from 17 countries and 31 states on the 18th fairway of Pebble Beach overlooking the Pacific Ocean. The concours is not a contest of speed, but instead it is one of elegance since its inception in 1950.
“This Alfa Romeo 8C 2.9 has all that one would wish for in a car—speed, style, and, frankly, sex appeal,” said  Sandra Button, Concours chairman in a release. “The Touring styling is simply magical, and to top it off it makes all the right noises!”
Honorable mentions include a 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine owned by the Lehrman Collection of Palm Beach, Florida and a 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé owned by Robert Kudela of Chropyně, Czech Republic.
This year’s Pebble Beach Concours d’Elegance also raised $1.8 million for charity that will benefit over 80 local Monterey county charities.
The 69th Pebble Beach Concours d’Elegance returns to the third Sunday of August next year—so be sure to mark your calendars for August 18, 2019.
Here’s the complete list of this year’s winners:
Best of Show 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Best of Show Nominees 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine Lehrman Collection, Palm Beach, Florida
1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
Elegance Awards
Gwenn Graham Most Elegant Convertible 1937 Cadillac Series 90 Hartmann Cabriolet Jim Patterson/The Patterson Collection, Louisville, Kentucky
J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Jules Heumann Most Elegant Open Car 1929 Rolls-Royce Phantom I Brewster York Roadster John & Heather Mozart, Palo Alto, California
Strother MacMinn Most Elegant Sports Car 1970 Ferrari 512 S Modulo Pininfarina Coupe MJJV Cars, Rye, New York
Special Awards
Alec Ulmann Trophy 1926 Hispano-Suiza H6B Rollston Convertible Victoria Jorge Fernandez, Marbella, Spain
Ansel Adams Award 1910 Pope-Hartford Model T 5 Passenger Touring Gary & Sheryl Hunter, Arcadia, California
ArtCenter College of Design Award 1947 Cisitalia 202 SC Vignale Cabriolet Janice Feldman, Singapore
Briggs Cunningham Trophy 1955 Maserati A6GCS Frua Spyder Jonathan Feiber & Heather Buhr, Atherton, California
Center for Automotive Research at Stanford (CARS) Award 1959 Citroën DS 19 Berline d’Usine Jeffrey & Frances Fisher, Palm Beach, Florida
Chairman’s Trophy 1965 Hong Qi CA72 Zongmin Huang & Xiaoling Sun, Chengdu, China
Charles A. Chayne Trophy 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Classic Car Club of America Trophy 1931 Minerva Type AL Rollston Convertible Sedan The Stephens Family, San Francisco, California
Elegance in Motion Trophy 1939 Lagonda V12 Le Mans Rapide Drophead Coupé The Hon. Sir Michael Kadoorie, Hong Kong
Enzo Ferrari Trophy 1958 Ferrari 250 Testa Rossa Scaglietti Spyder Chris & Ann Cox, Chapel Hill, North Carolina
FIVA Postwar Trophy 1955 OSCA MT4 2AD Vignale Berlinetta Roger Hoffmann, Point Reyes Station, California
FIVA Prewar Trophy 1921 Rolls-Royce Silver Ghost James & Co. Open Tourer Kesri Dev Singh, Wankaner, India
The French Cup 1935 Delage D8-85 Henri Chapron/Clabot Cabriolet Linda & Paul Gould, Pawling, New York
Gran Turismo Trophy 1966 All American Racers Eagle Special Bruce Canepa, Scotts Valley, California
Lincoln Trophy 1926 Lincoln Brunn Cabriolet Dana & Paula Morgan, Scotts Valley, California
Lorin Tryon Trophy His Highness Rana Manvendra Singh Barwani
Lucius Beebe Trophy 1935 Rolls-Royce Phantom II Continental Gurney Nutting Streamline Coupé Amir & Wendy Jetha, Mumbai, India
Mercedes­Benz Star of Excellence Award 1929 Mercedes-Benz 710 SS Barker Tourer Race Car The Keller Collection at The Pyramids, Petaluma, California
Montagu of Beaulieu Trophy 1927 Rolls-Royce Phantom I Windovers Limousine His Highness Maharaja Gaj Singhji of Marwar-Jodhpur, Jodhpur, India
The Phil Hill Cup 1954 OSCA 2000 S Frua Spider Michael Trösser, Germany
Tony Hulman Trophy 1961 Bryant Heating & Cooling Epperly Special Bill Akin, Hermitage, Tennesse
The Vitesse ~ Elegance Trophy 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
The post 1937 Alfa Romeo 8C Scores Best of Show Win at 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance appeared first on Automobile Magazine.
from Performance Junk WP Feed 4 https://ift.tt/2wn5CKM via IFTTT
0 notes
jonathanbelloblog · 6 years
Text
1937 Alfa Romeo 8C Scores Best of Show Win at 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance
An exquisite 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta took home the Best of Show prize at the 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance.
The deep blue Alfa Romeo won its class before competing for Best of Show and also picked up this year’s Charles A. Chayne Trophy—plus, it was named the J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car.
“As a Zagato collector, I broke the rules and bought a Touring-bodied car because this Alfa Romeo is very special,” said owner David Sydorick of Beverly Hills, California in a statement. “It is a piece of automotive architecture mounted on a Grand Prix chassis that has technology that was top of the line for prewar cars. It’s a wonderful combination. It’s beautiful from top to bottom.”
The polished prizewinner competed against over 200 cars from 17 countries and 31 states on the 18th fairway of Pebble Beach overlooking the Pacific Ocean. The concours is not a contest of speed, but instead it is one of elegance since its inception in 1950.
“This Alfa Romeo 8C 2.9 has all that one would wish for in a car—speed, style, and, frankly, sex appeal,” said  Sandra Button, Concours chairman in a release. “The Touring styling is simply magical, and to top it off it makes all the right noises!”
Honorable mentions include a 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine owned by the Lehrman Collection of Palm Beach, Florida and a 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé owned by Robert Kudela of Chropyně, Czech Republic.
This year’s Pebble Beach Concours d’Elegance also raised $1.8 million for charity that will benefit over 80 local Monterey county charities.
The 69th Pebble Beach Concours d’Elegance returns to the third Sunday of August next year—so be sure to mark your calendars for August 18, 2019.
Here’s the complete list of this year’s winners:
Best of Show 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Best of Show Nominees 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine Lehrman Collection, Palm Beach, Florida
1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
Elegance Awards
Gwenn Graham Most Elegant Convertible 1937 Cadillac Series 90 Hartmann Cabriolet Jim Patterson/The Patterson Collection, Louisville, Kentucky
J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Jules Heumann Most Elegant Open Car 1929 Rolls-Royce Phantom I Brewster York Roadster John & Heather Mozart, Palo Alto, California
Strother MacMinn Most Elegant Sports Car 1970 Ferrari 512 S Modulo Pininfarina Coupe MJJV Cars, Rye, New York
Special Awards
Alec Ulmann Trophy 1926 Hispano-Suiza H6B Rollston Convertible Victoria Jorge Fernandez, Marbella, Spain
Ansel Adams Award 1910 Pope-Hartford Model T 5 Passenger Touring Gary & Sheryl Hunter, Arcadia, California
ArtCenter College of Design Award 1947 Cisitalia 202 SC Vignale Cabriolet Janice Feldman, Singapore
Briggs Cunningham Trophy 1955 Maserati A6GCS Frua Spyder Jonathan Feiber & Heather Buhr, Atherton, California
Center for Automotive Research at Stanford (CARS) Award 1959 Citroën DS 19 Berline d’Usine Jeffrey & Frances Fisher, Palm Beach, Florida
Chairman’s Trophy 1965 Hong Qi CA72 Zongmin Huang & Xiaoling Sun, Chengdu, China
Charles A. Chayne Trophy 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Classic Car Club of America Trophy 1931 Minerva Type AL Rollston Convertible Sedan The Stephens Family, San Francisco, California
Elegance in Motion Trophy 1939 Lagonda V12 Le Mans Rapide Drophead Coupé The Hon. Sir Michael Kadoorie, Hong Kong
Enzo Ferrari Trophy 1958 Ferrari 250 Testa Rossa Scaglietti Spyder Chris & Ann Cox, Chapel Hill, North Carolina
FIVA Postwar Trophy 1955 OSCA MT4 2AD Vignale Berlinetta Roger Hoffmann, Point Reyes Station, California
FIVA Prewar Trophy 1921 Rolls-Royce Silver Ghost James & Co. Open Tourer Kesri Dev Singh, Wankaner, India
The French Cup 1935 Delage D8-85 Henri Chapron/Clabot Cabriolet Linda & Paul Gould, Pawling, New York
Gran Turismo Trophy 1966 All American Racers Eagle Special Bruce Canepa, Scotts Valley, California
Lincoln Trophy 1926 Lincoln Brunn Cabriolet Dana & Paula Morgan, Scotts Valley, California
Lorin Tryon Trophy His Highness Rana Manvendra Singh Barwani
Lucius Beebe Trophy 1935 Rolls-Royce Phantom II Continental Gurney Nutting Streamline Coupé Amir & Wendy Jetha, Mumbai, India
Mercedes­Benz Star of Excellence Award 1929 Mercedes-Benz 710 SS Barker Tourer Race Car The Keller Collection at The Pyramids, Petaluma, California
Montagu of Beaulieu Trophy 1927 Rolls-Royce Phantom I Windovers Limousine His Highness Maharaja Gaj Singhji of Marwar-Jodhpur, Jodhpur, India
The Phil Hill Cup 1954 OSCA 2000 S Frua Spider Michael Trösser, Germany
Tony Hulman Trophy 1961 Bryant Heating & Cooling Epperly Special Bill Akin, Hermitage, Tennesse
The Vitesse ~ Elegance Trophy 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
The post 1937 Alfa Romeo 8C Scores Best of Show Win at 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance appeared first on Automobile Magazine.
from Performance Junk Blogger Feed 4 https://ift.tt/2wn5CKM via IFTTT
0 notes
sergeant-spoons · 3 years
Text
The SPIRIT Rangers
Hello, hello! I am super excited to announce the completion of the first (17k word) chapter of a project I have been chipping away at for the last two months. This is a large-scale crossover collection of one shots featuring my Band of Brothers OCs (including the ones I have yet to introduce!). If you choose to check it out sometime, I will absolutely love you forever. :)
So here’s the link: https://archiveofourown.org/works/33714205/chapters/83795506 
Thank you for all the love and support towards my fics, especially my longer ones. Readers like you are the reason I have the motivation and support to write things like this, and those longer fics, and everything else I post (and even some of the stuff I don’t). 💕
Taglist: @thoughpoppiesblow @vintagelavenderskies @wexhappyxfew @50svibes @tvserie-s-world @adamantiumdragonfly @ask-you-what-sir @whovian45810 @brokennerdalert @holdingforgeneralhugs @onlyyouexisthere
73 notes · View notes
eddiejpoplar · 6 years
Text
1937 Alfa Romeo 4C Scores Best of Show Win at 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance
An exquisite 1937 Alfa Romeo 4C 2900B Touring Berlinetta took home the Best of Show prize at the 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance.
The deep blue Alfa Romeo won its class before competing for Best of Show and also picked up this year’s Charles A. Chayne Trophy—plus, it was named the J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car.
“As a Zagato collector, I broke the rules and bought a Touring-bodied car because this Alfa Romeo is very special,” said owner David Sydorick of Beverly Hills, California in a statement. “It is a piece of automotive architecture mounted on a Grand Prix chassis that has technology that was top of the line for prewar cars. It’s a wonderful combination. It’s beautiful from top to bottom.”
The polished prizewinner competed against over 200 cars from 17 countries and 31 states on the 18th fairway of Pebble Beach overlooking the Pacific Ocean. The concours is not a contest of speed, but instead it is one of elegance since its inception in 1950.
“This Alfa Romeo 8C 2.9 has all that one would wish for in a car—speed, style, and, frankly, sex appeal,” said  Sandra Button, Concours chairman in a release. “The Touring styling is simply magical, and to top it off it makes all the right noises!”
Honorable mentions include a 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine owned by the Lehrman Collection of Palm Beach, Florida and a 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé owned by Robert Kudela of Chropyně, Czech Republic.
This year’s Pebble Beach Concours d’Elegance also raised $1.8 million for charity that will benefit over 80 local Monterey county charities.
The 69th Pebble Beach Concours d’Elegance returns to the third Sunday of August next year—so be sure to mark your calendars for August 18, 2019.
Here’s the complete list of this year’s winners:
Best of Show 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Best of Show Nominees 1929 Duesenberg J Murphy Town Limousine Lehrman Collection, Palm Beach, Florida
1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
Elegance Awards
Gwenn Graham Most Elegant Convertible 1937 Cadillac Series 90 Hartmann Cabriolet Jim Patterson/The Patterson Collection, Louisville, Kentucky
J. B. & Dorothy Nethercutt Most Elegant Closed Car 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Jules Heumann Most Elegant Open Car 1929 Rolls-Royce Phantom I Brewster York Roadster John & Heather Mozart, Palo Alto, California
Strother MacMinn Most Elegant Sports Car 1970 Ferrari 512 S Modulo Pininfarina Coupe MJJV Cars, Rye, New York
Special Awards
Alec Ulmann Trophy 1926 Hispano-Suiza H6B Rollston Convertible Victoria Jorge Fernandez, Marbella, Spain
Ansel Adams Award 1910 Pope-Hartford Model T 5 Passenger Touring Gary & Sheryl Hunter, Arcadia, California
ArtCenter College of Design Award 1947 Cisitalia 202 SC Vignale Cabriolet Janice Feldman, Singapore
Briggs Cunningham Trophy 1955 Maserati A6GCS Frua Spyder Jonathan Feiber & Heather Buhr, Atherton, California
Center for Automotive Research at Stanford (CARS) Award 1959 Citroën DS 19 Berline d’Usine Jeffrey & Frances Fisher, Palm Beach, Florida
Chairman’s Trophy 1965 Hong Qi CA72 Zongmin Huang & Xiaoling Sun, Chengdu, China
Charles A. Chayne Trophy 1937 Alfa Romeo 8C 2900B Touring Berlinetta David & Ginny Sydorick, Beverly Hills, California
Classic Car Club of America Trophy 1931 Minerva Type AL Rollston Convertible Sedan The Stephens Family, San Francisco, California
Elegance in Motion Trophy 1939 Lagonda V12 Le Mans Rapide Drophead Coupé The Hon. Sir Michael Kadoorie, Hong Kong
Enzo Ferrari Trophy 1958 Ferrari 250 Testa Rossa Scaglietti Spyder Chris & Ann Cox, Chapel Hill, North Carolina
FIVA Postwar Trophy 1955 OSCA MT4 2AD Vignale Berlinetta Roger Hoffmann, Point Reyes Station, California
FIVA Prewar Trophy 1921 Rolls-Royce Silver Ghost James & Co. Open Tourer Kesri Dev Singh, Wankaner, India
The French Cup 1935 Delage D8-85 Henri Chapron/Clabot Cabriolet Linda & Paul Gould, Pawling, New York
Gran Turismo Trophy 1966 All American Racers Eagle Special Bruce Canepa, Scotts Valley, California
Lincoln Trophy 1926 Lincoln Brunn Cabriolet Dana & Paula Morgan, Scotts Valley, California
Lorin Tryon Trophy His Highness Rana Manvendra Singh Barwani
Lucius Beebe Trophy 1935 Rolls-Royce Phantom II Continental Gurney Nutting Streamline Coupé Amir & Wendy Jetha, Mumbai, India
Mercedes­Benz Star of Excellence Award 1929 Mercedes-Benz 710 SS Barker Tourer Race Car The Keller Collection at The Pyramids, Petaluma, California
Montagu of Beaulieu Trophy 1927 Rolls-Royce Phantom I Windovers Limousine His Highness Maharaja Gaj Singhji of Marwar-Jodhpur, Jodhpur, India
The Phil Hill Cup 1954 OSCA 2000 S Frua Spider Michael Trösser, Germany
Tony Hulman Trophy 1961 Bryant Heating & Cooling Epperly Special Bill Akin, Hermitage, Tennesse
The Vitesse ~ Elegance Trophy 1948 Talbot-Lago T26 Grand Sport Figoni Fastback Coupé Robert Kudela, Chropyně, Czech Republic
The post 1937 Alfa Romeo 4C Scores Best of Show Win at 2018 Pebble Beach Concours d’Elegance appeared first on Automobile Magazine.
from Performance Junk Blogger 6 https://ift.tt/2wn5CKM via IFTTT
0 notes
tlilith · 7 years
Video
youtube
目不暇給的多角度觀看美學 跨越時代經典的多媒體劇場
活躍於歐陸劇場的英國導演凱蒂•米契爾,以她擅長的多媒體劇場,重新詮釋瑞典劇作家奧古斯特•史特林堡經典劇作《茱莉小姐》,劇中不只拋出性別與階級議題,更把觀看事件發生的視角轉為廚娘克莉絲汀,結合劇場和電影的技術與美學,打破劇場既定框架。 舞台上,一間屋子,一面影像銀幕,一位大提琴家,二位現場製作的音效師,五台攝影師現場拍攝的攝影機,甚至出現一隻活的小鳥,精確縝密的相互配合。語言不再是向觀眾溝通的唯一途徑,更透過多媒體、真實時間影像、現場音樂及音效,以帶有詩意韻味的處理,進入角色更內在的潛意識,傳達出故事深層的含意,建構出另一層次的表演。電影感十足的劇場手法,帶來和以往看戲經驗截然不同的刺激與想像。 凱蒂•米契爾Katie Mitchell 知名英國劇場導演,以結合多媒體、即時影像等劇場形式聞名,她認為舞台上同時呈現電影拍攝的過程與成果,這樣多元呈現不同面向的訊息,才像真實生活,反映當代生活的混亂。曾獲《標準晚報》最佳導演獎、大英帝國官佐勳章,也是英國國家劇院的駐團導演。 里歐•華納Leo Warner 出生於英國,擅舞台與影像設計。與馬克‧葛林瑪(Mark Grimmer)共同創辦了影像暨新媒體製作公司「Fifty Nine Productions」,專為藝廊及劇場空間舉辦的裝置藝術和演出設計動態影像。他同時也是英國國家劇院的駐團藝術家,與凱蒂•米契爾多次合作。其戲劇和歌劇作品亦常於紐約、波蘭和薩爾斯堡藝術節演出。 演出製作團隊: 劇本 │ August Strindberg 改編 │ Katie Mitchell 翻譯 │ Maja Zade 導演 │ Katie Mitchell, Leo Warner 舞台及服裝設計 │ Alex Eales 燈光設計 │ Philip Gladwell 聲音設計 │ Gareth Fry, Adrienne Quartly 音樂 │ Paul Clark 戲劇顧問 │ Maja Zade 演員 │ Jule Böwe, Tilman Strauß, Luise Wolfram, Cathlen Gawlich, Lisa Guth, Stefan Nagel 攝影 │ Andreas Hartmann / Stefan Kessissoglou, Krzysztof Honowski 音效 │ Maria Aschauer, Lisa Guth 影像、音效暨配音 │ Ensemble 大提琴 │ Gabriella Strümpel
0 notes
joaquimblog · 7 years
Text
Werther amb Beczala i Garanca , Producció de Benoît Jacquot ©Émilie Brouchon/ONP 2016
Karine Deshayes i Roberto Alagna en el tercer acte de Werther a l’ONP, producció de Benoît Jacquot. Fotografia de ©Julien Benhamou/Opéra national de Paris
Rolando Villazón (Werther ROH Covent Garden 2011)
Alfredo Kraus (Werther) al Liceu 1992. producció Hugo de Ana
Jonas Kaufmann i Sophie Koch, Werther i Charlotte a l’ONP La bastille (gener del 2010)
Jules Massenet va néixer a Montaud (Loire), prop de Sant-Etiève, el 12 de maig de 1842 i va morir a París, el 13 d’agost de 1912. Va rebre les seves primeres ensenyances musicals de la seva mare, Adélaïde Royer de Marancour  i quan tenia onze anys va entrar al conservatori de Paris, on la família s’havia traslladat l’any 1848. Entre totes les disciplines apreses a la famosa institució parisenca va rebre les lliçons de composició d’Ambroise Thomas. L’any 1859 va rebre el primer premi de piano i quatre anys més tard el primer premi de contrapunt, any que també va guanyar el Grand Prix de Rome per la cantata David Rizzio que li va donar dret a una residència a Villa Medicis  a la capital italiana, on va rebre classes de Franz Liszt i on va conèixer entre els alumnes a la que seria la seva esposa tres anys més tard, Louise-Constance (Ninon) de Gressy.
De tornada a la capital francesa estrena la seva primera òpera La Grand-Tante (1867), a la que succeirien fins a Amadis, estrenada l’any 1922, 42 òperes de les que malauradament es representen en prou feines quatre títols de manera assídua: òbviament Manon (1884) i Werther (1892), i en menor mesura Thaïs (1894) i Don Quichotte (1910), tot i que altres títols com  Le Roi de Lahore (1877), Hérodiade (1891), Le Cid (1885), Esclarmonde (1889) o Cendrillon (1889) es programen de manera massa escadussera.
Molts, i també jo, diem que Werther és l’obra mestra de Jules Massenet, la més personal i la menys convencional en la forma i en el tractament dels personatges, amb un llenguatge musical més “impressionista”, cercant unes atmosferes més denses i tortuoses, més ombrívoles en una línia de cant sense cap artifici, més propera al discurs musical del drama que no a la forma tradicional dels números tancats, això sí, sense renunciar a l’extrema elegància d’una inspiració melòdica envejable.
S’ha parlat tant de la traïció que l’òpera representa envers la font literària de Goethe, sobretot pel que fa referència a Charlotte (Lotte en el relat original), que no vull insistir-hi, sobretot perquè Massenet i els seus llibretistes, Edouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann, ho varen voler així i per tant estem davant de l’enèsim llibret que adapta una obra literària transformant-la en una altra obra, si bé és cert que com succeeix amb el Faust de Gounod, els alemany van posar el crit al cel en la manipulació d’una obra cabdal de la seva literatura i en certa manera a França tenien un complexa d’inferioritat/culpabilitat per haver “adulterat” dues obres tan significatives de la literatura, en el cas que ens ocupa representant del “Sturm und Drang” (tempesta i empenta) que va obrir les portes al romanticisme que després ocuparia tot el món artístic durant el segle XIX,
La Charlotte operística estima des del primer acte a Werther i fins i tot en el darrer acte es precipita a ell, mentre que en l’obra original ell mort en la més gèlida solitud. El turment del jove Werther, de caràcter passional i impulsiu és sentir-se aïllat davant d’una societat petit burgesa incapaç d’acceptar una passió desbordada, el trencament d’uns convencionalismes i també de la moralitat i el sentit del deure. Charlotte sent una amical fascinació per una personalitat que trenca l’avorrida quotidianitat d’una ciutat de províncies i que li desperta un món sensorial i sentimental al que ella no pot accedir davant la llosa que suposa una promesa al peu del llit de la mare moribunda de casar-se amb Albert i per tant acceptant de per vida la submissió i comoditat d’una felicitat postissa sotmesa a un  “masclisme ordenat”.
Per tant caldrà, quan parlem del Werther de Massenet, no intentar buscar la plasmació fidedigne del relat de Goethe, que si que serveix de inspiració i de fonament dramàtic que té com eix central al personatge  del jove i solitari poeta, en una quasi diríem que excepció en la carrera del compositor francès de donar protagonisme a un personatge masculí, ell que era un excepcional observador de la psicologia i sensibilitat femenina dels seus personatges, com Puccini a l’òpera italiana i amb qui sempre es fan paral·lelismes, no només per haver compartit de forma ben diversa i ambdós reeixida, la història de l’Abat Prévost.
La malaltissa obsessió de Werther va captivar a la joventut de l’època de la publicació del relat de Goethe, que es treia la vida davant el més petit daltabaix sentimental. Ara en diríem un fenomen viral i sort que el jove Werther només tenia l’instint suïcida perquè si hagués imposat els tan incomprensibles criteris actuals de possessió masclista, de ben segur la dissortada Charlotte hagués mort primer en mans de l’amant no correspost, abans que aquest una vegada tranquil de saber que sense ell ella no tenia dret a ser feliç, s’hagués tret la vida.
Albert és un jove perdedor incapaç d’admetre les evidències, insensible i fins i tot cruel, còmplice de la mort de Werther en facilitar-li les pistoles (sense elles Werther igualment s’hagués acabat matant), però l’actitud d’Albert denota el pitjor de la condició humana revestida del deure i la recta moralitat. És un personatge odiós.
Sophie mai farà res de bo, en una ciutat petita i amb tant pocs al·licients acabarà, amb una mica de (di)sort casada amb una mena d’Albert, que necessitarà una dona que li doni fills i a qui acompanyarà a missa de dotze tots els diumenges.
La resta són titelles que en un món sense al·licients, personatges grisos sense cap alè vital, permanentment avorrits. Qualsevol, davant d’un panorama com aquest quedaria rendit davant l’aparició d’una personalitat com el de Werther, que situa el centre neuràlgic de la vida en un pla superior.
La plasmació del misteri i de la fascinació per la natura, així com del amor no correspost, està magníficament pintat per un tractament orquestral unitari que dóna continuïtat dramàtica a les escenes alhora que les envolta de l’atmosfera romàntica, passional, tràgica i fins i tot costumista d’aquesta òpera cambrística que només es permet dues intervencions corals (cor infantil), quasi idèntiques en l’assaig de la nadala que en el quart acte contrastarà de manera brutal amb la tragèdia i gèlida solitud de Charlotte amb la càlida i joiosa festa casolana de Nadal. D’altra banda l’ampli, dens i diria que exuberant tractament orquestral de caire wagnerià configura un marc esplèndid i diferencial que disposa de tres moments orquestrals molt remarcables: el preludi del primer acte, el bucòlic i enlluernador clar de lluna del primer acte i el més tràgic, l’interludi que separa el tercer del quart acte.
El preludi inicial desenvolupa dos temes principals, per altra banda els motius troncals de l’obra, la passió i la natura, que a manera de leitmotiv aniran apareixen en els quatre actes. Són fàcilment reconeixibles i descriptius, el primer molt més sincopat, com si es tractés de batecs de cor  accelerat, mentre que el segon és idíl·lic, de caire camperol, bucòlic i fins i tot amable.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/01/preludi-1.mp3
El clar de lluna és un nocturn inspiradíssim que dóna peu al primer duo dels quatre que tenen Werther i Charlotte, després del passeig que fan fora d’escena en un moment teatralment si més no curiós, que deixa l’escenari buit mentre es fa la nit a l’escenari, moment que hauria de ser inspirador per a tots els directors d’escena (no sempre és així). La inspiració melòdica de Massenet ens regala un tema extraordinari.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/01/clar-de-lluna.mp3
El geni orquestrador de Massenet fa un gir radical en el preludi del quart acte, que s’inicia amb tonalitats amenaçadores de caire wagnerià (després d’escoltar el tret mortal s’escolten uns acords que recorden el comiat de Wotan a Die Walküre) per passar de  manera sobtada a un tema inquietant amb un acompanyament orquestral obstinat que ens condueix sense remissió a la solitud tràgica i amb efectes climàtics i tràgics que detallen amb precisió, el romanticisme malaltís d’aquest emblemàtic relat amb una aproximació a l’imminent impressionisme de Debussy.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/01/interludi-3.mp3
Els trets exemples orquestrals pertanyen a la representació que va tenir lloc a l’òpera de Paris el gener de 2016 sota la direcció de Giacomo Sagripanti.
Vocalment l’obra es reparteix entre el rol de Werther, per a un tenor líric i el rol de Charlotte per a una mezzosoprano tot i que alguna soprano lírica spinto o només lírica l’han interpretat o gravat, en algun cas de manera notable. Tot i que com ja he dit Massenet era un especialista en musicar la sensibilitat i la psicologia femenina, a Werther va haver de de sacrificar els seus habituals esquemes i dotar al tenor de tota aquesta complexa psicologia d’un poeta solitari, torturat, passional
Albert, el marit de Charlotte és un rol per a baríton, ingrat perquè no té cap moment d’especial lluïment vocal, mentre que la germana de Charlotte, Sophie, ha de ser una soprano líric lleugera, amb una vocalitat brillant de caire irritant per la superficialitat de la seva inconsciència davant el drama que no sap veure, representa un contrast brutal que en les dues intervencions que té en solitari, en a mi em provoca més irritació que no pas distensió.
Encara hi ha tres rols més aviat destinats a farcir quasi innecessàriament el drama, Le Bailli, el pare de Charlotte destinat a un baix, i els seus dos amics, dos rústecs burgesos massa amants de l’alcohol, Schmidt, per a tenor i Johann, per a baríton.
Encara hi ha una parella de joves enamorats que tenen una breu intervenció destinats a una mezzosoprano (Kätchen) i un tenor (Bruhlmann).
Fritz, Max, Hans, Karl, Gretel i Carla són fills de Le bailli, amb la qual cosa si hi afegim a Sophie i Charlotte, aquest home va fer una mena de família Trapp abans de conèixer a Maria. Cal recordar que si es respectessin les acotacions del llibret Charlotte té 20 anys i Sophie 15, amb la qual cosa la resta de germans és normal que siguin o adolescents o infants, però quan Charlotte ho canta una senyora més aviat adulta a prop de fer excursions amb l’Inserso, els nens que ens martiritzen amb el Noël, Nöel, Nöel, semblen els seus fills o encara pitjor, els seus néts.
SINOPSI ARGUMENTAL
Lloc: Wetzlar, als afores de Frankfurt.
Temps: del juliol al desembre de 1780.
Primer acte
L’agutzil vidu, ensenyant als seus fills una nadala, sorprèn dos veïns, Schmidt i Johann, perquè encara és juliol. Charlotte es vesteix per a un ball. Atès que el seu pretendent, Albert, és fora, serà acompanyada per Werther, a qui tots consideren un melancòlic. Werther arriba i es queda observant com Charlotte prepara el sopar dels seus germans, feina que fa des que sa mare, fa poc, va morir. Werther saluda Charlotte amb un petó; després se’n van al ball. Albert torna inesperadament després d’estar sis mesos de viatge. Es mostra insegur sobre les intencions de Charlotte i disgustat per no trobar-la, però Sophie li dóna esperances i el consola. Finalment se’n va amb la promesa de tornar l’endemà al matí. Werther i Charlotte tornen molt tard, i ell ja es mostra enamorat d’ella. La seva declaració d’amor és interrompuda per l’anunci del retorn d’Albert. Charlotte evoca que va prometre a la seva mare moribunda que es casaria amb Albert. Werther manifesta la seva desesperació.
Segon acte
Han passat tres mesos i Charlotte i Albert s’han casat. Es dirigeixen feliços a l’església, perseguits pel melancòlic Werther. Sophie intenta animar-lo invitant-lo a un ball. Quan Charlotte surt de l’església, ell li parla del seu primer encontre. Charlotte li suplica que no intenti veure-la fins al dia de Nadal, així els dos podran reflexionar sobre la seva situació. Werther pensa a suïcidar-se, però surt immediatament quan Sophie el saluda. Charlotte consola la plorosa Sophie, que no pot comprendre un capteniment tan cruel. Ara Albert s’adona que Werther estima Charlotte.
Tercer acte
Charlotte es troba sola a casa la nit de Nadal. Passa el temps rellegint les cartes de Werther, pensant en ell i imaginant la manera en què podrà demanar-li que s’allunyi d’ella per sempre. De sobte apareix Werther i mentre ell li llegeix els seus poemes, Charlotte s’adona que n’està enamorada. S’abracen durant un moment, però ràpidament ella l’acomiada. Werther se’n va amb pensaments de suïcidi. Albert retorna a casa i troba la seva esposa trastornada. Werther ha enviat un missatge a Albert manllevant-li les seves pistoles, amb l’excusa de necessitar-les per a un llarg viatge. Albert envia un criat amb les pistoles. Charlotte té una terrible premonició i s’afanya a trobar a Werther.
Quart acte
A l’apartament de Werther, Charlotte ha arribat massa tard. Werther agonitza. Ella li declara el seu amor, li demana perdó mentre a  fora els infants canten la nadala que assajaven al primer acte.
Les veus:
Malgrat que hi ha una “exòtica” versió del Werther per a baríton deguda a la fascinació que el baríton Mattia Batistini va mostrar per aquesta òpera, la versió original per a tenor és la que sempre ha prevalgut. La partitura,, com ja he dit, és per a un líric pur, si bé l’han cantat i el canten des de tenors lírics-lleugers (Tito Schippa, Ferruccio Tagliavini o Juan Diego Flórez) fins a spinto (Lauri Volpi,  Georges Thill, Franco Corelli, Plácido Domingo o Jonas Kaufmann).
Escoltem la primera i bellíssima intervenció de Werther, en una declaració d’intencions sense embuts “Ô Nature, pleine de grâce“ per la veu bellíssima, plena, dúctil i baronívola de Georges Thill.
En el segon acte Werther canta dues àries: Un autre est son époux! i Lorsque l’enfant revient d’un voyage.
Escoltem la primera per Jonas Kaufmann
I la segona per Alfredo Kraus
Mentre que de l’emblemàtica  “Pourquoi me réveiller?” us vull fer escoltar una versió que no va aparèixer en la tria i que em sembla esplèndida, la de Josep Carreras.
Charlotte en solitari té dos grans moments en el tercer acte, primer  “Werther! Qui m’aurait dit /Ces lettres!” que és el que es coneix com escena de les cartes i que escoltem en la versió de Regine Crespin, una soprano.
I quasi sense solució de continuïtat si no fos per la sempre ·incordiant” Sophie “Va! laisse couler mes larmes” que us proposo escoltar en la magnífica interpretació de la mezzosoprano nord-americana Susan Graham.
Mentre que de la irritant “Du gai soleil” que ens canta Sophie, us faré escoltar la lluminosa interpretació de Lisette Oropesa al MET.
Però en aquesta òpera són importants els duos entre Werther i Charlotte, un per cada acte i que marquen esplèndidament l’evolució dramàtica i psicològica dels personatges.
Del primer acte escoltem com van cantar “Il faut nous separer” Piotr Beczala i Elïna Garanca a Paris el gener de 2016.
El segon acte ens reserva un altre meravellós duo que escoltarem per Roberto Alagna i Kate Aldrich l’any 2005 a Torí sota la direcció d’Alain Guingal.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/01/2-2-duo-acto-ii.mp3
La gran escena del tercer acte que s’inicia amb “ah mon courage m’abandonne” és el tercer gran duo de l’obra i us proposo escoltar-lo per Angela Gheorghiu i Jean François Borras a Viena l’any 2015
https://ximo.files.wordpress.com/2017/01/7-3-ah-mon-courage.mp3
I finalment del quart acte (tot ell un duo) escoltem la versió de Marcelo Álvarez i Elïna Garanca, dirigits per Philippe Jordan l’any 2005 a Viena.
https://ximo.files.wordpress.com/2017/01/acte-iv-viena-2005.mp3
DISCOGRAFIA:
any de gravació Cast: (Charlotte,Sophie, Werther, Albert) Director i orqquestra segell 1931 Ninon Vallin, Germaine Féraldy, Georges Thill, Marcel Roque Élie Cohen Orchestra and Chorus of the Opéra-Comique Originally French Columbia Audio CD: Naxos 8.110061-62, Opera d’Oro OPD 1366 1953 Pia Tassinari, Vittoria Neviani, Ferruccio Tagliavini, Marcello Cortis Francesco Molinari-Pradelli Coro di Voci Bianchi, Orchestra Sinfonica di Torino Audio CD: Warner-Fonit Cat: 8573 87494-2 1953 Suzanne Juyol, Agnes Léger, Charles Richard, Roger Bourdin Georges Sébastian Orchestra and Chorus of the Opéra-Comique Originally Nixa/Urania Audio CD: Andromeda Cat: ANDRCD 5073 1959 Leyla Gencer, Giuliana Tavolaccini, Ferruccio Tagliavini, Mario Borriello Carlo Felice Cillario Coro di Teatro Verdi di Trieste Orchestra e Coro Audio CD: Opera d’Oro Cat: 1234 cantada en italià 1964 Rita Gorr, Mady Mesplé, Albert Lance, Gabriel Bacquier Jésus Etcheverry Orchestra and Chorus of the Radiodiffusion-Télévision Française CD: Accord Cat: 472 917-2 1968-69 Victoria de los Ángeles, Mady Mesplé, Nicolai Gedda, Roger Soyer Georges Prêtre Orchestre de Paris Audio CD: EMI Cat: 562 6272 1979 Tatiana Troyanos, Christine Barbaux, Alfredo Kraus, Matteo Manuguerra Michel Plasson London Philharmonic Orchestra Audio CD: EMI Cat: 7 49610-2 1979 Elena Obraztsova, Arleen Augér, Plácido Domingo, Franz Grundheber Riccardo Chailly Cologne Radio Symphony Orchestra Audio CD: Deutsche Grammophon Cat: 477 5652-1 1980 Frederica von Stade, Isobel Buchanan, José Carreras, Thomas Allen Sir Colin Davis Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden Audio CD: Philips Cat: 416 654-2 1985 Brigitte Fassbaender/ Magdéna Hajossyová , Peter Dvorský/ Hans Helm Libor Pešek Prague Radio Symphony Orchestra, Chorus of the Bambini di Praga (Television film directed by Petr Weigl) CD (soundtrack): Supraphon Cat: 11 1547-2 632 LD: Amadeo PHLK 7503 DVD: Image Entertainment[10] 1998 Vesselina Kasarova, Dawn Kotoski, Ramón Vargas, Christopher Schaldenbrand Vladimir Jurowski Deutsches Symphonie-Orchester Berlin Audio CD: RCA Victor Cat: 74321 58224-2 1998 Angela Gheorghiu, Patricia Petibon, Roberto Alagna, Thomas Hampson Antonio Pappano London Symphony Orchestra Audio CD: EMI Cat: EMI 81849 2005 Elīna Garanča, Ileana Tonca, Marcelo Álvarez, Adrian Eröd Philippe Jordan Vienna State Opera (Video of a performance in March) DVD: TDK Cat: DVWW-OPWER 2004 Susan Graham, Sandrine Piau, Thomas Hampson (baritone), Stéphane Degout Michel Plasson Orchestre National du Capitole de Toulouse (Video of a concert performance on 29 April) DVD: Virgin Classics Cat: 359257-9 2010 Sophie Koch, Anne-Catherine Gillet, Jonas Kaufmann, Ludovic Tézier Michel Plasson Opéra National de Paris DVD: Decca Cat: B0014794-09 2012 Sophie Koch, Eri Nakamura, Rolando Villazón, Audun Iversen Antonio Pappano Orchestra of the Royal Opera House Audio CD: Deutsche Grammophon Cat: 0289 477 9340 3[13]
en vermell les que jo m’estimo més (no necessàriament les millors)
Com a curiositat us vull deixar la versió per a baríton de Puorquoi me réveiller? cantada per quasi un tenor, Thomas Hampson. La versió per  a baríton es va estrenar a Sant Petersburg el 16 de gener de 1894, però en italià. Mattia Battistini també la va cantar en una única ocasió al Liceu, el 28 de desembre de 1907.
Werther al Liceu:
Werther es va estrenar al Liceu el 29 d’abril de 1899 en traducció italiana de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci. De aleshores ençà s’ha representat 51 vegades.
La primera vegada que es va cantar en francès va ser l’any 1963 amb André Turp de protagonista (va causar sensació), acompanyat de Joan Grillo.
La temporada 1971/1972 va cantar el rol de Werther, Jaume Aragall acompanyat de la Charlotte de Biserka Cvejić.
La temporada 1977/1978 va ser el retorn de Alfredo Kraus al Liceu i el meu primer Werther. Inoblidable Kraus i el cataclisme que va suposar el seu retorn. De més jove Kraus no va acabar d etriomfar al teatre barceloní, li tribaven pegues, Ençà d’aquell Werther va esdevenir divinitat.
Kraus va tornar a interpretar el rol en dues ocasions més, la temporada 1986/1987 amb Renata Scotto de Charllotte i la temporada 1991/1992 amb Martha Senn i Anna Di Mauro com a Charlotte.
Aquelles llunyanes representacions varen suposar la darrera vegada que es va interpretar Werther a Barcelona, masses anys absent a l’espera d’un tenor que la dignifiqui.
Per l’ocasió comptem amb dos repartiments:
Werther Piotr Beczala 15,18,23,25,28,31 de gener i 3 de febrer Josep Bros 17,19,24,27,29 de gener i 1,4 de febrer Albert Joan Martín-Royo 15,18,23,25,28,31 de gener i 3 de febrer Carlos Daza 17,19,24,27,29 de gener i 1,4 de febrer El Batlle Stefano Palatchi Schmidt Antoni Comas Johann Marc Canturri Brühlman Xavier Comorera 15,17,18,19,23,24,25 de gener Ignasi Gomar 27,28,29,31 de gener i 1,3,4 de febrer Charlotte Anna Caterina Antonacci 15,18,23,25,28,31 de gener i 3 de febrer Nora Gubisch 17,19,24,27,29 de gener i 1,4 de febrer Sophie Elena Sancho Pereg 15,18,23,25,28,31 de gener i 3 de febrer Sonia de Munck 17,19,24,27,29 de gener i 1,4 de febrer Kättchen Guisela Zannerini 15,17,18,19,23,24,25 de gener Elizabeth Maldonado 27,28,29,31 de gener i 1,3,4 de febrer
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ DE GRANOLLERS
Direcció musical: Alain Altinoglu Direcció d’escena:Willy Decker (reposició:Stefan Heinrichs) Escenografia i disseny de vestuari:Wolfgang Gussmann Disseny de llums:Hans Toelstede
Per a més informació de les representacions liceistes:
http://www.liceubarcelona.cat/ca/temporada-2016-2017/opera/werther
Demà tindreu la puntual crònica de la primera representació
PREPARANT WERTHER Jules Massenet va néixer a Montaud (Loire), prop de Sant-Etiève, el 12 de maig de 1842 i va morir a París, el 13 d'agost de 1912.
0 notes
sergeant-spoons · 3 years
Photo
Tumblr media
Introducing...
Jules Hartmann: paratrooper, journaler, dreamer.
~~~~~~~~~~
"It's a journal, not a diary. And it's more than just a record of my life. There are stories in here that I've pulled from thin air and scribbled down on a page. Someday, I'm gonna put 'em all in a book, you'll see."
Scripted Tides
13 notes · View notes