#art moviment feminist

[freaklost]

ARTE FEMINISTA

A arte feminista é arte de artistas feitos conscientemente à luz dos desenvolvimentos da teoria da arte feminista no início dos anos 70.

Em 1971, a historiadora de arte Linda Nochlin publicou um ensaio inovador Por que não houve grandes artistas femininas? Na década de 1980, historiadores da arte como Griselda Pollock e Rozsika Parker estavam indo mais longe, para examinar a linguagem da história da arte com seus termos carregados de gênero, como "velho mestre" e "obra-prima". Eles questionaram o lugar central do nu feminino no cânone ocidental, perguntando por que homens e mulheres são representados de maneira tão diferente. No que às vezes é conhecido como arte feminista da First Wave, as mulheres artistas se divertiam com a experiência feminina, explorando imagens vaginais e sangue menstrual, posando nuas como figuras de deusas e desafiadoramente usando mídias como bordados que haviam sido considerados 'trabalho de mulheres'. Mais tarde, artistas feministas rejeitaram essa abordagem e tentaram revelar as origens de nossas idéias de feminilidade e feminilidade. Eles perseguiram a idéia da feminilidade como uma mascarada - um conjunto de poses adotadas pelas mulheres para se adequar às expectativas sociais da feminilidade.

#art moviment feminist

[brunsq]

Conclusió

Com pensar llavors en nous mètodes artístics de fer política que segueixin mantenint una potència de crítica en la forma de reivindicar, mostrar-nos i relacionar-nos, que siguin capaços d’irrompre en el terreny de la vida donant-nos la possibilitat de la producció de noves subjectivitats?

Es per això que les critiques feministes sobre les relacions entre les dones i l’heteropatriarcat són fonamentals per llençar una crítica radical de l’ordre social en les nostres vides, estereotips, comportament, etc. Reitero que es necessari actuar en els nostres espais artístics per fer front al masclisme i arribar a consensuar un espai homogènic i feminista, d’una forma col·lectiva i organitzada capaç d’acabar amb l’hegemonia masculina.

El sexisme continua vigent en les nostres vides, per aquesta raó aposto per un art polític, activista i feminista, per això la realització dels diferents treballs al llarg de l’assignatura, on tots van lligats entorn el feminisme, el cos, identitat. Fer reaccionar, trencar amb els estereotips i replantejar una nova societat sense limitacions de gènere i posar en pràctica tota la teoria coneguda i explicada.

Per mi l’art va lligat de la política, com eina de comunicació, de lluita. Durant les obres analitzo la nostre opressió marcada i limitada per una societat patriarcal, aportar una mirada radical i feminista, explorant mitjançant el cos, tant com a llenç com a propia eina per comunicar, transmetre i crear.

L’art feminista va emergir en els anys setanta, enfocant en examinar la representació de les dones en l’art i l’art produït per dones. Abarca l’estudi del moviment feminista per fer més visible l’art realitzat per dones com també examina i produeix crítica.

Podem parlar d’avui en dia, doncs, de l’existència d’accions polítiques artístiques com estratègies de lluita, construint un diàleg entre la política i l’art com forma d’expressió.

En conclusió, en els meus treballs he a profunditzat, descobert i experimentat, amb el fi de generar pensament, denuncia, resistència, etc. Aquests treballs reinventen i aproximen les practiques artístiques en l’acció política, creant noves formes d’actuar polítiques com propostes artístiques.

#bullidor

[objecteiespai]

https://www.mca.com.au/artists-works/exhibitions/annette-messager-motion-emotion/

Annette Messager, Le Chapeau Sorcière – ‘The Witch Hat’ (2012)

https://www.mariangoodman.com/exhibitions/103-annette-messager/

http://www.iks-medienarchiv.de/en/artist.php?id=189

https://vimeo.com/iksmedienarchiv

annette messager fan

Annette Messager: “Vivim en una societat plena de prohibicions, però l’art continua sent un àmbit de llibertat”

L'IVAM INAUGURA UNA EXPOSICIÓ DEDICADA A L'ARTISTA QUE SERÀ GUARDONADA AMB EL PREMI JULIO GONZÁLEZ

IVAM 04 Juliol 2018

Nota_post_Annette_Messager

...

...“L’exposició recull els últims 20 anys de trajectòria de l’artista francesa l’obra de la qual destaca per una sòlida actitud crítica, un evident manifest feminista i per bussejar en la ment humana”, ha destacat el director de l’IVAM sobre l’exposició que reuneix principalment instal·lacions multimèdia, dues d’elles de gran format, juntament amb dibuixos i escultures.

El títol de l’exposició ‘Púdic-Público’ ja anuncia el caràcter ambigu de l’obra d’Annette Messager que se situa “entre allò poètic i allò polític, entre el riure i l’espante”, ha explicat José Miguel G. Cortés. “Allò ‘Público’ podria fer referència al sexisme, el racisme i l’homofòbia de gran part de la societat, mentre que allò ‘Púdic’ al·ludeix a aspectes ocults, màgics i misteriosos de les seues obres”, ha matitzat.

L’artista s’apropia en les seues instal·lacions d’elements com ara llapiseres, peluixos o coixins i teixits com llanes, teles o cordes vinculats amb el femení, la qual cosa l’ha situada en plantejaments feministes, una etiqueta que la mateixa Annette Messager rebutja. “No m’agraden les exposicions de dones artistes, evite participar perquè és com si ens ficaren en un nou gueto. Jo vull exposar amb bons artistes, ja siguen homes o dones, o transexuales no m’agraden les categories”, afirma taxativa.

Messager pertany a la generació convulsa de Maig de 1968, amb la qual comparteix l’actitud crítica i que reconeix com “un moviment molt important”. En aquest sentit, l’artista ha assenyalat que “enfront del lema de Maig del 68 de ‘Prohibit prohibir’ ara vivim en una societat plena de prohibicions. Som menys lliures que fa vint anys. Ara està prohibit envellir i d’ací a poc estarà prohibit morir. No obstant això, l’art continua sent un àmbit de llibertat”, ha postil·lat.

Les obres de l’exposició generen habitacions i grups temàtics en un recorregut que evita la linealidad, “passant de les obres més abigarradas a les més senzilles”, segons ha comentat el director i comissari de la mostra que inclou instal·lacions com Motion/Émotion (2010-12), un carrusel en moviment del que pengen objectes com un tutú entrellaçat amb una perruca o Sleeping deepred (2018), l’obra més recent mostrada en l’IVAM, un sac de dormir embuatat que ens recorda els seus dibuixos d’úters...

https://www.ivam.es/es/noticias/annette-messager-vivimos-en-una-sociedad-llena-de-prohibiciones-pero-el-arte-sigue-siendo-un-ambito-de-libertad/

Annette Messager (Berk-sud-Mer, França, 1943) pertany a una generació d’artistes que va assumir la necessitat de crear uns llenguatges diferents amb els quals identificar-se que estigueren al marge del patriarcat.

La utilització en les seues obres d’objectes quotidians que tradicionalment han sigut considerats de poc valor li permet trastocar els seus usos i els sentiments que se’ls associen, creant assemblatges, instal·lacions o fotografies en les quals elements tradicionalment vinculats al femení com la llana, tela, entenimentada o peluixos es combinen amb uns altres molt dispars.

La fuxida dels «materials nobles» marcats per la tradició és una de les maneres de materialitzar aqueixa «altra» forma de pensar, dir i fer. Raó per la qual, l’elecció d’objectes quotidians, de materials reutilitzats (tèxtils, plàstics) o d’elements que integren el paisatge domèstic desplacen els grans discursos cap a la vida real, cap a l’existència individual i les seues necessitats, desitjos, preocupacions i afectes.

A la fi dels anys seixanta, Annette Messager comença a crear col·leccions d’objectes: ninots de peluix, fragments de teles, xarxes, pardals dissecats, retallades de premsa, fotos, textos i frases que reordena i classifica. Amb el temps, aqueixes «xicotetes coses» seran la base sobre la qual construïsca el seu personal llenguatge, en el qual realitat i fantasia dialoguen.

Annette Messager reivindica el fer artesanal, la manualitat, aqueix territori històricament associat al món femení, per a donar-li la volta i desplaçar-ho a un territori de significat i eloqüència.

En aquesta exposició s’evidencia la impossibilitat d’una interpretació lineal de la seua obra i s’incideix que l’espectador siga partícip actiu de la seua obra i es convertisca en el responsable de generar la seua interpretació.

ANNETTE MESSAGER. PÚDIC - PÚBLIC

https://www.ivam.es/es/exposiciones/annette-messager/

[the-dragon-king-of-the-new-world]

NO ONE CARES BUT I’M DOING IT

Get to know me

Tagged by my lovely waifu and the cutest n' happyest lill oniguiri @kirunee

Rules: Tag 20 blogs you’d like to get to know better - PLEASE I WANT TO MAKE FRIENDS.

Nickname: oh boy, so many. So people that don't know me very well or just don't respect me still call me by my cis name, feels like some hideous nickname. My parents like to call me Mi, but just them, they gave me it before i was even born, and before i was born they thought i was a boy, i'm thank you very much, so i just love this nickname. Some of my friends call me Mika, be cause was my game username, and then i came up with Drogon, my rpg carecter, BUT NO ONE CALLS ME THAT, call me that and i will be your hoe. Rly. Sometime my friends call me God of the world cuz I have this shit tattoo FOR REAL, but they just call me that to mess with me, I LOVE IT SAME WAY. There is Eli, from my trans name Elias. And recently my " fake drag name" KATIA COBRA. Also, some guys call me Zonzon, wich I addopted as my "artist" name, my best friend and soul brother calls me that too y.y miss u dog.

Zodiac Sign: Pisces, but my Aries Moon is very STRONG.

Height: I HAD TO GO ASK MY FATHER, jgarkoaekrwa i'm 5'5", lill tiny elf.

Last Thing You Googled: EYELINER TREND DOT how gay.

Favourite Music Artists: i love Jared Leto musicaly but HE FUCKED UP THE JOKER SO I'M MAD AT HIM, Thom Yorke is a poet and a great musician, LOVE HIM. BJORK is so great i want to die. Pabllo Vittar, a brazilian drag singer EVERYONE SHOULD KNOW. Chico Buarque is some cult brazilian shit but i learn to love him and his lirycs are just fantastic. VALESCA POPOZUDA(means big butt), she is a brazilian funk singer, and she was done some great for the feminist moviment and also VERY FUNNY.

Song Stuck In My Head: CREMOSA - by Banda Uó.

Last Movie You Watched: i just saw Ex-Maquina last night and WOW.

What are you wearing right now: an orange red plaid shirt, dark grey sweat shorts, and light blue sushi socks. BLACK AND GREY BOXERS ~oversharing.

Why did you choose your URL: cuz i'm god. ~what a jerk.  

Do you have any other blogs: http://i-should-stop-myself.tumblr.com/ my art blog. Please take a look ;-; i'm working very hard

What did your last relationship teach you: my last relationship was by the time i discovered my self as a transexual, so it teached me, that there is nothing wrong with me or the things i want or dont want to do, i'm just different from what is expected from a girl because i'm not a girl. Being and transman, gay and top, its being hard to find someone, so i will be single for a very long time tought ; -; But sex and kisses is not that important when u have great friends, i would not trade them for some ass to fuck.      

Religious or Spiritual: I like to worship my internal god, thats been working good for me. When I was a kid my father wanted me to be a great catholic, but that's rly something that I don't belive in, I know its something important to him but I can't lie to my self, i'm so sorry :(  I also like to think about Satanism as a my spirituality, but read about before u go talking shit, there is no blood rituals, there is no zooophilia.

Favorite Color: i love all, but above them, red.

Average hours of sleep: 5 at night, then i sleep 2 or 3 after lunch, but 8 or more on the weekends.  

Lucky Number: 9

Favorite Characters: Dracula, Daryl and Rick(twd), Hannibal Lecter, Lisbeth Salander, Lestat de Lioncourt, Light Yagami, Dolores Haze, DIO BRANDO, Jack Torrance, lots more.

How many blankets do you sleep with: two cuz WINTER IS COMING, but usualy one or none. I like to sleep with my legs uncovered.

Dream Job: i want to be writer and illustrator, also actor or director cuz i love cinema, and now i'm studing vet, so I hope I'll be a doctor some day :)

Tag: @no-name-adm, @edbiteyou, @psychelupo, @the-cake-is-an-incubator

[art-neutre]

Laura Torres | Sobre la revolució | La Capella, Barcelona | 8 nov.

Laura Torres | Sobre la revolució Divendres 8 de novembre de 2019, a les 20 h. Acció en viu La Capella (Carrer Hsopital, 56, Barcelona, Catalunya) Aquest projecte planteja explorar les interferències entre realitat i ficció a l’hora de construir col·lectivament l’imaginari de la revolució, convidant a la reflexió sobre l’ús d’una sèrie de símbols, gestos o emblemes que tenen l’origen en la cultura popular de ficció (especialment en l’àmbit cinematogràfic o literari) i que haurien estat adoptats per moviments socials contemporanis com a insígnies de les seves lluites. Així mateix, vol ser un espai per especular entorn dels recursos narratius (els rols dels personatges i la seva relació amb el poder, els gestos, el discurs, el patró de repetició, etc.) que fan servir les produccions de l’àmbit dels mass media a l’hora de mirar de representar la “naturalesa de la revolució”, parant també atenció a les formes en què els béns de consum mercantilitzen i banalitzen, a través d’estratègies com el marxandatge, aquest primer reconeixement de la potencialitat d’allò simbòlic. Així, doncs, aquesta proposta genera les condicions per parlar de les relacions entre realitat i ficció a l’hora d’encarnar la representació de la revolució; a més, juga a imaginar les virtuts i els problemes de fer ús d’aquest tipus de referents en l’avanç cap al canvi real. Sobre la revolució és un projecte de Laura Torres amb la col·laboració de Sergi Àlvarez Riosalido i Guillem Pérez Sánchez.

_

Tota revolució té la seva iconografia, els seus codis visuals i les seves consignes. Són imatges portadores de mil paraules que ho “expliquen tot” d’un sol cop d’ull; per això son tan populars i alhora tan perseguides pel poder que qüestionen. Ara i aquí hi tenim els llaços grocsi , reprimits i perseguits grotescament per totes les instàncies de l’Estat espanyol, que no pot tolerar aquesta reivindicació: la llibertat dels presos polítics del moviment independentista català (tot un govern empresonat o a l’exili!). Segons l’Estat això no existeix i, per tant, la reivindicació que se’n fa és malèvola. Laura Torres s’ocupa d’aquest fet iconogràfic des d’un punt de vista particular: el viatge d’aquests símbols del món de la ficció al de la lluita política i a l’inrevés, així com la “inevitable mutació en objecte de consum” i la producció industrial consegüent. Certament, jo soc consumidor de llaços grocs en totes les seves formes i matèries: metàl·lics, de plàstic, de goma, de tela, pintats... 

En aquest punt del text m’agradaria posar l’emoji de la granota del WhatsApp, amb la qual m’identifico molt, però hi posaré l’emoticona original: :-) (dos punts, guionet, parèntesi de tancament). Cada dia llegim de manera més pictogràfica, potser perquè el marge d’interpretació es més ampli i persistent en la memòria. Les imatges impliquen un text, i les consignes, una “imatge”. En la producció industrial d’aquestes coses, molts cops s’amaga un fons obscur en relació amb el seu contingut reivindicatiu. Laura Torres n’assenyala un exemple: la samarreta de Mango “Yes, I’m a feminist” (Sí, soc feminista) és manufacturada en fàbriques que exploten milers de dones. La forma ignora el fons, fins i tot el contradiu; és un curtcircuit semiòtic. 

La imatge que d’alguna manera va motivar Laura Torres cap a aquesta recerca-acció va ser la màscara del personatge múltipleii Anonymous, perquè va i ve constantment de la ficció a la realitat i viceversa. Tots en tenim la imatge al cap: màscara blanca d’un personatge anacrònic que somriu sorneguer amb perilla i bigotis a l’estil del segle XVII. El seu origen gràfic ve del còmic V de Vendetta, d’Alan Moore i David Lloyd, aparegut a la dècada del 1980 i popularitzat amb la pel·lícula homònima del 2005 dirigida per James McTeigue, si bé l’origen històric del personatge, Guy Fawkes, és l’anomenada conspiració de la pólvora contra el rei Jaume I d’Anglaterra el 5 de novembre del 1605 –d’aquí ve l’anacronisme de la màscara. 

Hackers de tot el món han recuperat el nom i la imatge d’aquest personatge per a la ciberlluita anticapitalista, fent visibles les esquerdes del cibercontrol al qual cada dia estem més exposats. Però inevitablement la màscara es fabrica a milers i la recaptació dels drets d’imatge va a parar a Time Warner, productora de la versió cinematogràfica de V de Vendetta. Potser per aquest motiu el canal Anonymous Catalonia de Telegram no usa aquesta imatge.

La paradoxa és que tots podem identificar-nos amb alguna reivindicació i els seus símbols, i ser consumidors alhora d’aquests símbols en forma d’objecte, imatge-recordatori, etc. Quants centenars de milers d’estelades hem comprat a la Xina –país centralista entre centralistes i capdavanter de l’oxímoron en política govern comunista i economia capitalista? Laura Torres recopila totes aquestes relacions iconogràfiques amb objectes, recordatoris i enllaços de webs per desplegar un mapa d’anada i tornada entre les referències històriques o contemporànies del fet polític i el seu espill en la ficció literària i cinematogràfica i en les xarxes, així com amb la seva degradació i mutació comercial i emocional. 

Ho fa a través d’una conferència-accióiii. Una veu darrere l’audiència explica el que poden veure davant seu projectat en una gran pantalla, la veu acusmàtica que guia una mà invisible, la mà del vídeo-ciber-DJ que ho mena tot plegat. Al cartell, el dibuix, a una sola tinta (vermella), d’un escolta uniformat saludantiv. És una imatge paranoicocrítica: on imaginem el jove? Als països nòrdics, els EUA, Rússia, la Itàlia de Mussolini, l’Alemanya de la pel·lícula Cabaret... o a Catalunya, on els escoltes van suposar una alternativa a l’OJE falangista? És la baula perduda entre la relació de la sèrie The Hunger Games, iniciada el 2012, en què els protagonistes usen aquesta salutació, i els manifestants de Bangkok contra els militars l’any 2014. 

Joan Casellas Teià

21 d’octubre del 2019 

Amb un llaç groc i alçat

+ informació

.

https://1.bp.blogspot.com/-s1LaqSRW23g/XcRThn-SgvI/AAAAAAAACAc/MiMeCs3GbYo-AU4zQtGR55xbKtuRNTQvwCLcBGAsYHQ/s640/Laura%2BTorres.jpg http://www.artneutre.net/2019/11/laura-torres-sobre-la-revolucio-la-capella-barcelona.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

#Blogger #Activitats #Barcelona #Catalunya #Galeries/Fires #Instal·lacions/Performances

[art-neutre]

Vuit contacontes explicaran vuit relats protagonitzats per icones feministes | 29 juny

Lectura de contes Cicle Cruïlla Talks Activitat en el marc del Festival Cruïlla 29.06.2019 / 10-14h Sala d’actes | Arts Santa Mònica, Barcelona. Vuit contacontes molt especials que explicaran vuit relats protagonitzats per icones feministes. Les grans protagonistes seran vuit dones que han estat fonamentals per a la història de la humanitat, com Rosa Parks o Simone de Beauvoir. Les xarxes socials donen visibilitat a nous moviments i nous lideratges que en altres temps haurien quedat a l’ombra, cosa que ens fa pensar en moltes dones que van fer història i que no han tingut prou reconeixement només pel fet de ser dones. Alba Editorial publica la col·lecció de llibres infantils Petita&Gran, una sèrie de contes de dones “històriques” com Marie Curie, Rosa Parks, Coco Chanel...

Llegirem vuit contes de la col·lecció destinada als més petits i comptarem amb un llistat de contacontes de luxe: -Neus Ballbé - Ella Fitzgerald -Estel Solé - Rosa Parks
 -Roger Coma - Amelia Earhart -Beth Rodergas - Jane Goodall -Margalida Grimalt - Marie Curie -Pep Plaza - Coco Chanel -Txell Sust - Carmen Amaya
 -Míriam Cano - Simone de Beauvoir Organitza i produeix: Festival Cruïlla Col·labora: Arts Santa Mònica, Fundació Carulla, Mobile World Capital, Open Arms, Mediapro, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona

Més informació

.

https://1.bp.blogspot.com/-CM_ckhhMsEE/XQtkt9-JTyI/AAAAAAAABWs/P1BdjvgF9PoYMCzTgTmGttvU5iUq4bMRgCLcBGAs/s640/contes%2Bfeministes%2Beditorial%2Balba.png http://www.artneutre.net/2019/06/vuit-contacontes-explicaran-vuit-relats-feministes-festival-cruilla-arts-santa-monica.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

#Blogger #Activitats #Barcelona #Catalunya #Cómic/Il·lustració #Familiar/Infantil #Literatura #Museus