fidroj

[fidroj]

Phnom Penh, la ciutat que vol oblidar -Final.

Moure’s per Phnom Penh no és gens fàcil, tampoc moure’s per Cambodja. El millor és llogar una motocicleta que farà possible descobrir tots els racons que hom vulgui, i et donarà una llibertat que quan no tens aquest mitjà de transport se’t farà difícil de suportar. Els lloguers son molt econòmics, i no et demanen ni el carnet de conduir. Això si, quan vas en motocicleta no esperis refrescar-te,…

View On WordPress

[fidroj]

Phnom Penh, la ciutat que vol oblidar -Segona Part

Phnom Penh ha crescut en poc temps en sentit vertical, es podria fer una projecció social, fins i tot psicològica d’aquest fenomen, només se’n fa una projecció econòmica. Països que en poc temps han passat d’una realitat tradicional, d’una pobresa igualitària; de colp esclaten, i les seves ciutats importants s’omplen de gratacels. Es resumeix amb el sentit econòmic de: “és el capitalisme, és la…

View On WordPress

[fidroj]

Phnom Penh, la ciutat que vol oblidar. Primera Part.

És el segon any consecutiu que acabo el meu viatge pel Sud-Est asiàtic a Phnom Penh, i els canvis en aquest curt espai de temps es noten. Si jo que no visc aquí, que a penes conec la ciutat, que no parlo l’idioma Khmer, que he tingut una estada inferior a una setmana, i ara tornaré a estar menys d’una setmana. M’adono dels canvis, és que aquests per força han de ser importants. També canvio,…

View On WordPress

[fidroj]

A Ciudad Bolívar, respirant junt l'Orinoco

Després d’un llarg viatge des de Maturín en un vell vehicle compartit, arribava a Ciudad Bolívar, era a mitjans de gener del 2006 Havia deixat enrere quilòmetres i quilòmetres de plana interminable fins a trobar el riu Orinoco. Pres peruna pau profunda, l’Orinoco musicava els seus murmuris imperceptibles d’aigües terroses. El gran riu només era l’avantsala d’altres rius que més endavant trobaria…

View On WordPress

[fidroj]

#santiago de chile

[fidroj]

#santiago de chile

[fidroj]

La Taula (l'oficina) de Benedetti-Montevideo

La Taula (l’oficina) de Benedetti-Montevideo

És casual, no he retornat a Montevideo més de quinze anys després per venir a seure a la taula d’en Benedetti. Fa més de quinze anys en Benedetti era viu, i ni ell, ni ningú sabia els anys que li restaven de vida. Avui sabem que només li quedaven cinc anys. Ho sabem ara, ho sabem nosaltres. Cinc anys no son res. Fa quinze anys ni se’m va passar pel cap anar a trobar en Benedetti, i sovint…

View On WordPress

[fidroj]

Medellin la ciutat en treva.

Medellin la ciutat en treva.

Arribo a Medellín ja fosc, ha estat un llarg i preciós viatge des d’Ibagué en una petita buseta completament plena. En realitat jo volia anar directament de Bogotà a Medellín, però un cop arribat a la llunyana terminal de bus de Bogotà, la noia que venia els passatges em va dir que trigaria un minin de 12 hores per arribar a Medellín, tot i que en realitat no esta tan lluny. Em va dir que…

View On WordPress

[fidroj]

Les dues tombes de William Walker a Trujillo-Hondures

Trujillo és d’aquells indrets que després de passar-te anys viatjant tens com a referent per quedar-t’hi. El tens com un lloc que podria ser casa teva, almenys és un dels meus llocs familiars. No recordo què em va portar a Trujillo la primera vegada, venia de la Ceiba, i em semblava clar que trobaria a Trujillo tot el que Hondures no m’havia ofert encara: un lloc natural, amb poca gent, on em…

View On WordPress

[fidroj]

Ilheus i l'hotel del Rei do Cacau

Ilheus i l’hotel del Rei do Cacau

Un llarg viatge per terres de Bahia em porta de Porto Seguro a Ilheus. Moltes hores de bus que aprofito per descobrir nous paisatges que aquell 2003 no vaig poder descobrir, doncs el meu viatge d’aleshores endinsant-me en terres bahianes no va passar de Porto Seguro, a penes la porta sud d’aquest estat brasiler. Aleshores i ara, el recorregut per Brasil va començar a la frontera amb Uruguai. Amb…

View On WordPress

#Brasil

[fidroj]

Goa: la Índia fora de tòpics

Goa: la Índia fora de tòpics

Cal que comenci dient que Goa, essent per mi només un punt en el mapa, i un fet singular històric: va ser colònia portuguesa del 1510 fins el desembre de 1961. Era un motiu per viatjar a la Índia, molt més atraient que la pròpia Índia de la qual només en tenia una idea farcida de tòpics desagradables i prejudicis. Al final el meu viatge a Goa va ser una mica accidental, i també va ser l’excusa…

View On WordPress

[fidroj]

Ayutthaya-Tailàndia, la benedicció d'un elefant

Ayutthaya-Tailàndia, la benedicció d’un elefant

Estic distret, aparcat al boral de l’ampli carrer que es perd enmig dels parcs plens d’antics temples farcits d’història que incita els somnis. Assegut a la moto, amb un peu sobre el boral, em prenc uns moments de descans a l’ombra en aquest migdia xafogós, després d’estar tot el matí d’una banda a altra descobrint tot el que la meva imaginació em demana en aquesta ciutat dels somnis. Miro els…

View On WordPress

[fidroj]

Malaca, un passat evocador

Arribo a Malaca des de Singapur en bus, surto de la terminal a trepitjar els seus carrers evocadors una mica perdut, el meu anglès deficient amb passa factura. Arrossegant les maletes amb dificultat, el terra irregular no ajuda que les rodetes de l’equipatge no rodin bé, vaig d’un cantó a l’altra preguntant i ensenyant l’adreça del meu hotel, i uns m’envien cap a una banda i d’altres en sentit…

View On WordPress

[fidroj]

Hivern a Santiago, fi de segle fi de mil·lenni

Hivern a Santiago, fi de segle fi de mil·lenni

Quantes coses poden passar en una ciutat on per a molts sembla que mai passa res. Santiago existeix, darrere o davant de la sempre present Cordilleraque l’smock (contaminació) s’esforça a difuminar, esborrant les seves altes neus amb una boira blanca que enganya les mirades. Per a qui no és de Xile l’engany es compleix: mirant cap a l’Est només hi ha una plana interminable. Però a qui és de Xile…

View On WordPress

[fidroj]

Tànger, la porta d'Àfrica. Primera Part. Creuant l'Estret de Gibraltar.

Tanger, la porta d'Àfrica. Primera Part. Creuant l'Estret de Gibraltar.

Tan propera que es troba la península ibèrica d’Àfrica i no va ser fins l’estiu de l’any 2011 que  no vaig decidir-me a creuar l’estret que separa ambdós continents. Moltes vegades havia estat apunt d’agafar un avió, i plantar-me a Marraqueix. Però, per sort em vaig guardar perquè la primera trobada amb Àfrica fos molt més profunda, i fins i tot romàntica. No podia ser d’altra manera, havia…

View On WordPress

#Àfrica

[fidroj]

Singapur, la porta del sud-est asiàtic

Singapur, la porta del sud-est asiàtic

Àsia havia esta sempre per mi un territori inabastable, un espai tant farcit d’història, religions, i cultures mil·lenàries que ni tan sols en podia fer una definició clara. Ara me’n adono que vaig trigar massa temps per començar a destramar aquesta idea imprecisa, per començar construir uns fonaments més ferms sobre l’imaginari d’aquest continent, encara que sempre seran modests davant la seva…

View On WordPress

[fidroj]

Filadèlfia, la capital menonita del Chaco paraguaià.

Filadèlfia, la capital menonita del Chaco paraguaià.

Un interminable viatge amb bus, essent les finestres i l’aire que es feia corrent l’únic aire condicionat, arribo a Filadèlfia, res a veure amb l’avançada ciutat fundacional dels Estats Units, sóc al mig de la terra indòmita del Chaco paraguaià, un immensa sabana, la terra calenta que anomenaven els Quítxues, on predomina el clima desert polsós, sec,tòrrid, i la vegetació de matolls i arbres…

View On WordPress