patachula

[patachula]

LA LLUITA CONTRA LA DESINFORMACIÓ

La desinformació es tracta diferents procediments, com podrien ser el bulos i fal·làcies, el clickbait, la pressuposició o la generalització. Té la intenció de desinformar (informar sobre mentides o de diferents maneres) a la població mundial. Com ja he dit, hi han diferents tipus de desinformar a les persones, com el clickbait, o els bulos, sent dels més importants aquests.

La desinformació afecta de moltes formes a tota la població. Aquesta indueix a les persones a creure qualsevol cosa que es veu a l'Internet i altera o inclús elimina el sentit crític, pel que la població serà molt més manipulable, esdevenint conseqüències fatals. També es busca l'excés d'informació per així provocar la confusió i la ignorància. Cada vegada és més difícil trobar informació totalment vertadera, pel que a vegades desconfiem de la que si ho és, sense creure-la.

Per a detectar la desinformació i adonar-te de les falsedats de les notícies o altres existeixen diferents mètodes o pautes que comentaré a continuació. Per exemple, si aquesta notícia no està altament difosa per una gran quantitat de canals i només apareix en algun racó d'una xarxa social, es podria tractar d'una notícia falsa. Si els arguments que exposa no estan corroborats per una font de confiança o per algun vídeo, no li donaria més voltes i la descartaria com desinformació. Si el titular és massa cridaner o veus que possiblement exagera es podria tractar de clickbait. Es necessari aplicar tres regles bàsiques abans de creure una notícia. Aquestes són frenar, pensar i verificar. En general, hauríem de pensar críticament per no fiar-se de qualsevol notícia que ens aparega en les xarxes socials o diaris, i aplicar els diferents mètodes per a identificar les falsedats.

[patachula]

La Guerra Digital

Li diem "Guerra Digital" a un conflicte que pren el ciberespai i les tecnologies de la informació com a camp d'operacions. Encara que aquesta és la definició que millor ho definix, també podem afirmar que es tracta d'un conjunt d'accions portades per un Estat per penetrar en els sistemes informàtics d'un altre país.

Com ja he dit abans, aquests països i estats al intentar controlar o ficar-se dins de certes aparells tecnològics o webs el que intenten és hackejar o treure informació de l'altre estat atacat per així fer-se amb dades o diferent maquinària tecnològica, coses importants per a comprendre millor les intencions de l'altre país o simplement obtindre dades importants.

En aquests enllaços podreu visualitzar dos articles relacionats amb aquest tema, si hi voleu profunditzar.

En la meua opinió, aquest mètode de "declarar" la guerra a algun país o Estat contrari em pareix una millor forma de fer-ho, ja que d'aquest mode no es malgasten vides humanes en massa com a les anteriors guerres mundials i civils que han afectat al nostre país i, en general, a països de tot el món.

En una època on el control de les dades és tan important, aquestes guerres digitals arriben a ser primordials, molt més que formar un exèrcit i lluitar amb armes i soldats, com als anys anteriors. Aquestes dades s'utilitzen per a hackejar distintes webs, sistemes informàtics i altres que, al igual que en una guerra, serveix per a "enfastidir" al país atacat. A més, com ara quasi totes les estructures internes d'un país han de veure amb la nova tecnologia, es poden desestructurar països sencers amb només infiltrar-se en el seu sistema. És per això que crec que els estats haurien de ser més dependents de les tecnologies i de la digitalització.

El problema que trobe amb la Guerra Digital és el següent:

Per començar, també les vides dels ciutadans estan bastant relacionades amb la tecnologia. Per tant, qualsevol pàgina, servidor o distints sistemes informàtics d'un país al qual un Estat ataca a part de ser manipulat per a l'Estat del país atacat, també afectarà la població d'aquesta part del món. Amb això vull dir que no només l'Estat o companyia formarà part de la guerra sinó també persones innocents sense res a veure. A més, dades personals o col·lectives d'aquestes persones també poden ser furtades i utilitzades pel país atacant, sense tindre en compte la seua privacitat.

En conclusió, sí que em pareix una millor forma de formar una guerra abans que lluitar com tantes vegades ho hem fet en segles anteriors o actualment, però no deixa de ser una guerra en la qual no es tenen en compte milions de persones involucrades que es consideren innocents.

[patachula]

Opinió del text "Sota, cavall, rei"

Estem en un segle on predomina l'ús d'intel·ligència artificial davant la pròpia imaginació o altres pensaments humans.

És veritat que aquesta eina és crucial per a establir prediccions, estadístiques i fer diversos càlculs, però per realitzar-los fa falta una grandíssima quantitat de dades, les quals es poden obtindre fàcilment per l'accés que donem a les entitats que compilen aquestes dades, com podria ser un supermercat, una tenda de roba o el propi banc. Mitjançant la IA (intel·ligència artificial) amb molta facilitat les processen i assoleixen certs resultats. Però podem estar segur de la fiabilitat de les dades que prenen? Tenen en compte la nostra privacitat al agafar-les? Les utilitzen com un comerç?

Les dades en aquest segle són crucials fins a tal punt que es comercien amb elles, a vegades sense tindre en compte la nostra privacitat (dades personals les quals no s'haurien de compartir) o de forma il·legal.

També per aconseguir uns resultats encertats hem d'estar segurs de la font amb la qual aconseguim les dades, ja que si no és així els resultats podrien ser erronis.

I sí que és veritat que les màquines ens fan una gran quantitat de treball; ens trauen certes conclusions i interpreten dades. Però sense la nostra intervenció a l'hora d'interpretar els resultats i sense fer les preguntes primordials per després fer l'estudi, les màquines continuarien sent màquines, sense cap tipus de sentit.

[patachula]

Análisis del Xiaomi Redmi Note 12 Pro+

Hoy vamos a analizar un móvil que, por las características que presenta, merece ser mirado. Este se incuye en la gama media de móviles, con un precio inicial de 499,99€.

A continuación voy a analizar en detalle los distintos aspectos los cuales he considerado importantes para ser mencionados.

Procesador:

Hablemos del procesador: el MediaTek Dimensity 1080, con un total de 8 núcleos de 3, 2,6 y 2 GHz, y una frecuencia teórica de 17,2 GHz, bastante buena por un precio como el de este móvil.

Memoria:

El Redmi 12 Note Pro+ presenta una memoria principal de 8 GB. Además, contiene un total de 256 GB de memoria secundaria. Para una mejor prespectiva, este teléfono móvil lo venden por un precio de 62,5€/GB RAM y 1,95€/GB Almacenamiento.

Batería:

Con un total de 5000 mAh de capacidad y 120 W de potencia de carga con cable, este móvil se consolida como uno de los mejores en este aspecto, incluyendo todas las gamas, ya que tiene una muy veloz potencia de carga y gran capacidad.

Cámara y pantalla:

De los mejores del mercado, el Redmi Note 12 Pro+ nos sorprende con la sorprendente cantidad de 200 MP de resolución en la cámara trasera y 16 MP en la delantera. Para más especificación, este móvil también presenta 60 FPs de grabación de vídeo, 119° de campo de visión y una resolución de vídeo de 4k. La pantalla es de 2400 x 1080.

Software:

En este apartado sí es posible que se puedan encontrar mejores móviles de precio similar, pero considerando las otras sorprendentes características que tiene tampoco nos podemos quejar. Actualmente la versión de software es Android S, pero la compañía asegura que se podrá actualizar en un futuro hasta el Android 14, la última versión de Android actualmente.

En conclusión, el Xiaomi Redmi Note 12 Pro+ es un muy buen móvil considerando todas las características que he analizado previamente, y en relación con el precio, sin ser tan caro como un nuevo iPhone pero tampoco como uno más simple de gama media.

FUENTES: