#atagó

[benvolgutsguiris]

Representació més antiga de la senyera.

Aquesta és la representació més antiga de la senyera catalana de la casa Comptal de Barcelona, a la tomba de Ermessenda (1058), a Girona. L'historiador Montaner Frutos, el 1995, va argumentar que les pintures dels sarcòfags romànics dels comtes Ramon Berenguer II i Ermessenda no podien ser del segle XI perquè la pintura no hagués aguantat tres segles a la intempèrie fins que els sarcòfags van ser traslladats a l'interior del temple el 1385. Aquest argument va ser adoptat també per l'aragonès Faustino Menéndez-Pidal en obres posteriors. Aquest argument està refutat des de la publicació l’any 2000 dels resultats de les excavacions del subsòl de la catedral gironina. Aquests treballs van demostrar que juxtaposada al temple hi havia, davant seu, una galilea, o vestíbul, de nou metres de profunditat que neguen que les pintures estiguessin a la intempèrie. De fet, van trobar els dos nínxols dels sarcòfags a banda i banda de l'escalinata per on s'accedia al temple pintats de blau, així mateix, com fragments dispersos que formarien part de les cornises i altres elements decoratius d'aquesta entrada amb restes de pintura blava i vermella (a part cal recordar que existeixen pintures paleolítiques arreu que han estat exposades a condicions adverses durant milers d’anys i, tot i sofrir desgast, han aguantat. Les de la tomba només en van tenir que aguantar 300 en un ambient poc hostil).

Hi ha qui afirma que l’orígen és el següent:

Lejos de mirar hacia reinos peninsualares o a Francia, Borrell y sus sucesores pasarían a gravitar en la órbita política pontificia (Ramon Borrell tuvo una gran influencia en Roma cuando el monje Gerbert, gran amigo de la família, fue designado papa con el nombre de Silvestre II) y su nueva bandera sería, como la de otros Estados bajo la protección de Roma, la de las barras rojas sobre fondo amarillo. La bandera, que no tenía un número fijo de barras, llega a Catalunya con la independencia de facto, la no renovación del vasallaje a los reyes franceses, la integración en la órbita política pontificia. Año 1000. Un siglo y medio más tarde, con la unión dinástica de las casas soberanas de Barcelona y de Zaragoza, “la señera” se convertiría en el estandarte de la Corona de Aragón. Y posteriormente pasaría a ser la bandera de todos los territorios de la corona: Catalunya, Aragón, Mallorca, Regne de València, Cerdeña, Sicilia y Nápoles. La bandera quatribarrada es el símbolo del nacimiento de los condados catalanes como entidad política independiente. Pero también es el símbolo de identidad de todos los países de la Corona de Aragón que, durante más de cinco siglos, compartieron historia y proyectos. Però aquí hi ha un anàlisis bastant equidistant, que contradiu aquesta hipòtesis “Romana”: http://omnibus-dubitandum.blogspot.com/2013/08/la-bandera-catalana-origen-y-polemica.html Però per acabar de liar la troca, tenim aquesta entrada de la wikipedia, on es diu que va ser l’esglèsia qui va adoptar les 4 barres i no a la inversa, entre altres coses: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2tesi_dels_lemniscs

#senyera #señera #atagó #catalunya #cataluña