#marie berkenfield | Explore Tumblr Posts and Blogs

infinitelytheheartexpands · 1 year

Text

La fille du régiment (Maribor, Slovenia, 2021): Reactions, Part II

let’s finish this up!

atmospheric bird noises! (edit: also cow noises?)

THE BERKENFIELD SIGN LEGIT LOOKS LIKE SOMETHING OUT OF A CARTOON

oh dear lord this is by far the SLOWEST i’ve ever heard this introduction played lmao

Annoyed Rich Ladies TM

if that portrait is any indication the duke has a very nice mustache so at least he has that going for him

this is a marquise/sulpice ship blog

THE STRING QUARTET PLAYING BADLY AS THEY’RE USHERED OFF LOL

on wednesdays we wear pink

“i’m gonna need this in order to get through this stupid lesson”

sulpice standing there like one of my kiddos in line who really, really has to go to the bathroom

these three background guys are making this entire scene

another day at group voice class

i think the chorus put kicklines in the contract and i love them for it

this whole scene just screams chaotic energy

this cello solo is so pretty also AWW LOOK AT LITTLE MARIE (i think?) IN THE BACK

poor marie :(

getting the gang back together!

AWWWWWWWWWWWW

MY FAVE CHAOTIC ENERGY TRIO

“look i’m a baritone i’m bad at romance”

“but come on figaro set up a couple folks and you should too”

“you’re a tenor go fuckin sing to her”

sulpice the sergeant, sulpice the acting coach

props to tonio for having the brain cells to do some research on the marquise

Ominous Thunder TM

and the truth comes out!

mama and daughter aww

the soldiers lackadaisically jogging in lmao

THEY HAVE HEART SHAPED LOLLIPOPS LMAOOOOOOOO

HURRAY!!!!!!!!!!!!!

OMG SULPICE AND THE MARQUISE GETTING MARRIED ON THE SPOT TOO I FUCKIN LOVE IT

happy endings and DELIGHTFUL production for all <3

#opera #opera tag #opera liveblog #la fille du régiment #the daughter of the regiment #donizetti #gaetano donizetti #this was so stupidly delightful

4 notes · View notes

adrianabignagnilesca-arelacoyava · 3 years

Photo

La fille du régiment -Donizetti, hier! La première au @teatrodonizetti_bergamo , heureuse et honorée de travailler avec mes collègues tous talentueux, aussi cette harmonie, joie, rigolade à en pleurer et bien sûr le travail qu’il y a entre nous est juste précieux. Cela est une aventure pour moi , apprendre le rôle en une semaine, première fois que je rencontre , Donizetti ainsi que La marquise de Berkenfield, m’imaginer moi , femme noire et Africaine en une Marquise, faire autant de recherche comment se comporte une noble, l’ajouter avec ma culture africaine pour trouver ma place mon juste milieu, quelque part mon moi d’autres fois… avec laquelle je flirte depuis plus d’un mois jusqu’en décembre. Et j’espère encore l’améliorer, aller plus loin. Alors je vous dit merci à tous avec mon kizou kizou de tout mon cœur ♥️ . . . Merci 🙏 pour l’article : www.iteatridellest.com par Nicola Salmoiraghi @iteatridellest Directeur : @michelespotti_conductor Regia : @ernesto_donas Chef de chant : @edwige_hch Casts : Sulpice @paolobordogna.baritono Tonio @johnosborntenor marie @sara__blanch Duchesse de Krakenthorp @cristinabugatty hortensius @harisandrianos Caporal @adolfo.corrado.bassb paysan @civitandre #lafilleduregiment #marquisedeberkenfield #donizetti #bergamo #fondazioneteatrodonizetti #teatrodonizetti_bergamo (à Fondazione Teatro Donizetti) https://www.instagram.com/p/CWmEh8Xoro9/?utm_medium=tumblr

#lafilleduregiment #marquisedeberkenfield #donizetti #bergamo #fondazioneteatrodonizetti #teatrodonizetti_bergamo

0 notes

joansutherlandfan · 4 years

Photo

Joan Sutherland and mezzo soprano Regina Resnik (Aug 30, 1922 – Aug 8, 2013) during performances of La Fille di Régiment at MetOpera, NY. 1973. Also Luciano Pavarotti with her. · Joan as Marie, Regina as Marquise of Berkenfield (Act 2) and Luciano as Tonio. *If my memory serves well, Joan and Regina sang first time to Decca's Carmen in 1962. · #ClassicalMusic #Opera #InstaOpera #BelCanto #Baroque #OperaHouse #MetOpera #Stage #Concert #Recital #Costume #Composer #GaetanoDonizetti #LaFilleduRegiment #Comic #ComicOpera #MezzoSoprano #ReginaResnik #Tenor #LucianoPavarotti #Dramatic #Coloratura #Soprano #Dame #JoanSutherland #LaStupenda #Diva #PrimaDonna #Legend #1970s https://www.instagram.com/p/B9hkeCxhDtK/?igshid=kedaats95og9

0 notes

joaquimblog · 7 years

Text

Javier Camarena al Liceu Fotografia de ®A Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

Sabina Puértolas, Javier Camarena i Simone Alberghini a La fille du régiment al Gran teatre del Liceu Fotografia de ®A Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

Sabina Puértolas,, Marie a La fille du régiment al Liceu Fotografia de ®A Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

Ewa Podles i Bibiana Fernández a La fille du régiment al Liceu Fotografia de ®A Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

Javier Camarena i el Cor del Gran Teatre del Liceu a La fille du régiment al Liceu, producció de Laurent Pelly Fotografia de ®A Bofill. gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

No es tracta de si fa el bis o no, de si fa 9 o 18 Do, perquè això no m’interessa, ho trobo francament irrellevant, perquè allò que cal explicar és que el Tonio de Javier Camarena és, amb bis o no sense, una d’aquelles interpretacions que trasbalsa al públic i retorna al teatre la grandesa, l’orgull i l’excepcionalitat a un teatre d’òpera.

La curta història de la Fille du régiment al Liceu podrà enorgullir-se de comptar amb Alfredo Kraus, Juan Diego Flórrez i ara Javier Camarena entre els tenors que l’han cantat al llarg de la seva història. No sé com serien Carlo Baucardé (primer Tonio al Liceu l’any 1850, o Josep Font i Llorenç Pagans, els altres dos tenors que el van cantar en el segle XIX, però si que puc dir-vos que tant Ugo Benelli (1973) com Deon van der Walt i Fabrizio Menotta l’any 1993 o Antonio Gandia el 2010, sent tenors de relleu no es podran comparar amb Alfredo Kraus (1984), Juan Diego Flórez (2010) i ara Javier Camarena, tenors que en aquest com en altres rols belcantistes han deixat i deixaran un a`petjada que han estat, són i seran referència per atots aquells cantants que vulguin fer front a aquest rol amb la voluntat i l’objectiu de fer.ho de manera excepcional.

Javier Camarena amb la naturalitat, la senzillesa i un facilitat que enlluerna no farà a oblidar a Kraus o Flórez, ni crec que ho vulgui, seria absurd, però si que aparentment sense despentinar-se gaire s’ha situat a la seva mateixa alçada , això si amb una veu bellíssima, plena i brillant, i una potència d’envejable impacte, cantant amb un fraseig elegantíssim i amb uns detalls d’innegable categoria. Li cal, però, acabar “Pour me rapprocher de Marie, je me enrôlai, pauvre soldat” amb un fiato menys apurat.

Em sap greu haver començat parlant del tenor Camarena, però és que ell és el principal “culpable” que la representació s’hagi elevat de la notorietat fins a l’excepcionalitat.

La producció de Laurent Pelly, com la de Mario Gas per l’Elixir, tenen la virtut, per molt visionades i reposades que siguin, de crear un optimisme i un bon rotllo al seu voltant, que només per això ja podem qualificar-les de immillorables i imprescindibles. Set anys després de les memorables representacions amb Flórez, Ciofi i Álvarez ha tornat a potenciar l’obra, que és allò que ha fer una bona producció escènica, ajudant als cantants a obtenir l’èxit que les seves brillants interpretacions i sobretot fer gaudir al públic. L’objectiu s’assoleix amb escreix i encara que els gags més celebrats perdin l’espontaneïtat de la primera vegada, continuen funcionant i provoquen el somriure o la rialla més sorollosa i buscada. Bravo Pelly, una vegada més.

Giuseppe Finzi va ser el més fluix de la tarda i malgrat que a mida que la representació avançava l’alarmant inici orquestral va anar millorant, crec que ell no estava a l’alçada de la producció ni dels cantants. El Liceu hauria d’invertir amb directors musicals d’alçada , perquè si es vol concloure el projecte orquestral amb èxit no es poden contractar directors que no siguin capaços de potenciar les millores. Si el resultat a Der Fliegende Holländer és especialment preocupant, en aquesta “fille”, tot i que l’orquestra tingui un rol secundari, la formació orquestral no pot oferir un so tan poc curós alhora que mostra les errades habituals de concentració i pura execució com les escoltades ahir a l’obertura.

El Cor, sempre que la secció masculina té més participació, acaba obtenint un èxit més rotund. Van estar esplèndids.

Acabar obtenint un èxit sorollós, espontani, sincer i unànime quan cantes al costat d’un Camarera estratosfèric té molt de mèrit. La soprano navarresa Sabina Puértolas ja ens va agradar molt com a Despina en el darrer Così, però la Marie de la fille du règiment és la protagonista, amb quatre àries de compromís, ja sigui tècnic, ja sigui expressiu i sempre ha de lluitar, quan té un tenor de relleu, contra els maleits 9 Do i si en són 18, pitjor encara. A més a més, les Marie que canten aquesta producció també han de lluitar amb la icònica Natalie Dessay. Doncs bé, Puértolas, que no va començar pletòrica, es va anar fent amb l’escenari, amb el personatge, amb la partitura, posant-se el públic a la butxaca, potenciant les capacitats d’un registre agut i sobreagut brillant, penetrant i precíós, d’acord, però sobretot cantant amb sentiment, musicalitat i l’elegància expressiva d’un belcantisme exquisit a “Il faut partir” i a “Par le rang et par l’opulence“. La seva simpatia escènica i l’empatia amb el treball escènic que Pelly li exigeix, juguen al seu favor i ella els aprofita amb sapiència. El triomf al final de la representació emociona perquè mentre tothom va al teatre per escoltar al tenor mexicà, ella acaba aconseguint que al final el públic reservi part de la seva eufòria a l’espera de la seva sortida, quan el teatre després d’haver buidat tota l’emoció amb la sorida de Javier Camarena, és torna a ensorrar quan apareix entusiàsticament jovial a rebre els aplaudiments. Ella com les grans, va deixar en l’aire immòbil d’un Liceu expectant la signatura d’un fraseig belcantista de primera magnitud. Brava!

Simone Alberghini compleix totes les expectatives del rol, bonhomia i simpatia escènica, al servei d’un rol amable no del tot desenvolupat per Donizetti, que en altre òperes còmiques i en rols similars, es va mostrar molt més generós i inspirat. Tan vocalment com escènicament el baix-baríton italià es va mostrar pletòric. Gran triomf també per a ell.

I també va obtenir un triomf d’estima i gratitud, la gran Ewa Podles, es un moment ja de declivi vocal de la gran contralt polonesa. La seva simpatia i la bis còmica que regala com a Marquesa de Berkenfield, amb una actuació en el segon acte davant del piano que tots haguéssim volgut més llarga, són d’agrair en una cantant que ens ha deixat tantes nits de glòria en rols i repertoris ben diferents. És una gran!

Isaac Galán com a Hortensius, Carlos Daza que es mereix quelcom més que el caporal i Olivier Decriaud com a Notari, completen un equip vocal sense fissures.

Bibiana Fernández agafa el relleu com a Duquessa de Crakentorp al insubstituïble Angel Pavlovsky. Sense la genial extravagància del diví argentí però amb una elegància escènica contundent, la popular artista va complir amb escreix les exigències que Pelly demana al rol.

Una representació memorable, que va aconseguir unanimitats i optimisme desbordant com poques vegades s’aconsegueix en una representació, i darrerament al Liceu, menys encara. Bravo!

Ahir la representació estava classificada en la tarifa 3.

LICEU 2016/2017: LA FILLE DU RÉGIMENT No es tracta de si fa el bis o no, de si fa 9 o 18 Do, perquè això no m'interessa, ho trobo francament irrellevant, perquè allò que cal explicar és que el Tonio de…

#Bibiana Fernández #Carlos Daza #Ewa Podles #Gaetano Donizetti #Giuseppe Finzi #Isaac Galán #Javier Camarena #La fille du régiment #Laurent Pelly #Olivier Decriaud #Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu #Sabina Puértolas #Simone Alberghini

0 notes

supercantaloupe · 11 months

Text

appelle moi le régiment parce que je proclame qu'elle est ma fille

#art and soul #le fille du régiment #the daughter of the regiment #marie #i guess technically her full name would be #marie berkenfield #but IIIIIII submit that it should be.#marie du vingt-et-unième #it fits her. c'mon. she would love that.#anyway. i love her. my new beloved.#these sketches are so ehhh but whatever idc!

8 notes · View notes

infinitelytheheartexpands · 4 years

Text

And another for @monotonous-minutia; La fille du régiment, Act I, 45 lines!

Tyrolese Guys: LET’S GO KICK SOME FRENCH BUTT even though they’re probably going to kick our butts rip

Tyrolese Gals: SWEET HOLY VIRGIN PROTECT US FROM THE FRENCH

Tyrolese Guys: Would you look at that! THEY’RE RETREATING WE ACTUALLY KICKED THEIR BUTTS HAHA

Marquise de Berkenfield: I HATE WAR AND I ALSO HATE THE FRENCH WHY CAN’T I JUST LIVE IN PEACE AND SPLENDOR PROTECTED FROM THE FRENCH

Hortensius: Yeah...guys, the French may or may not have done something really bad to her a long time ago but I won’t say what it is

*The Marquise leaves and Hortensius goes a little way, running into Sulpice in the process.*

Sulpice: Hello! What are you doing here, sir?

Hortensius: Uh...I’m traveling with my lady, officer, and I was just going for a quick walk...

Sulpice: Cool! Have fun; you’re free to go. And that’s Sergeant.

*Hortensius leaves and Marie enters.*

Marie: Hey, one of my four dozen dads!

Sulpice: Hey yourself! How are you?

Marie: Great! As long as I’m on the battlefield, my home practically since birth, with my four dozen dads, I’m great!

Sulpice: How great of a dad I am to raise her like that! Marie, it was such a wonderful day when we found little you on the battlefield...

Marie: And now, I’m your vivandière! Hey, I gotta tell you a story: so I was going and picking some flowers when I slipped and almost fell off a cliff, but this Tyrolese guy came and saved me and I love him-

Sulpice: Waitwaitwait you love a Tyrolese?! Okay, that’s fine, but they’re our enemies, but he saved your life, but we’re fighting them, but-

Marie: DAAAAAAAAAAD HE’S TYROLESE AND I’M NEVER GOING TO SEE HIM AGAIN BUT HE’S SO WONDERFUL SO I’M UPSET

*The rest of the regiment shows up with Tonio, who is being held captive.*

Soldiers: THIS GUY WAS TRYING TO SNEAK INTO THE CAMP AND LEARN OUR SECRETS

Tonio: NO I WASN’T hi Marie I love you so much

Soldiers: WE’L KILL HIM NOW

Marie: BUT HE SAVED MY LIFE AND NOW I’LL YOU THE STORY I TOLD SULPICE

Soldiers: WE CHANGE OUR MINDS HE’S OUR FRIEND AND SAVIOR DRINK WITH US GOOD SIR

Marie, then Everyone Else: To the Twenty-First Regiment, the very best in all of France!

*The regiment leaves with Tonio.*

Marie: Awwww they’re taking the poor boy away-

*Tonio runs back in.*

Tonio: MARIE I HAD TO SEE YOU AGAIN SO I ESCAPED ALSO THAT ONE OLD GUY IS REALLY WEIRD-

Marie: You mean my dad.

Tonio: No, no. The little one.

Marie: He’s also my dad.

Tonio: Wait...how many dads do you have? Is this some sort of really strange...

Marie: The entire regiment, they’re all my dads. It’s an adoptive relationship, and I’m the happiest girl in the world for it!

Tonio: ohhhhhhhhh I’m so dumb ANYWAY MARIE I LOVE YOU

Marie: EVEN THOUGH THIS LOVE SHOULD BE IMPOSSIBLE AND I’M A TOMBOY I LOVE YOU TOO

*Sulpice comes back.*

Sulpice: WHAT ARE YOU DOING WITH MY DAUGHTER

Tonio: I’M DOING NOTHING BAD I PROMISE

Sulpice: Marie, you know that you’re only allowed to marry one of us!

Marie: One, that’s kinda creepy because I think of all of you as my dads. Two, HAVE YOU EVER CONSIDERED THAT I’M MY OWN PERSON WITH MY OWN HEART apparently not so I’M LEAVING

*She leaves. The Marquise and Hortensius come back.*

The Marquise and Hortensius: Uh, sir, we’re looking for someone and by the way this is the Marquise de Berkenfield-

Sulpice: BERKENFIELD?!?! Do you know a captain named Robert, by any chance?

The Marquise: Yes, she was, uh...my dead sister’s lover. That’s it! My dead sister’s lover, and they had a daughter, and I was told you knew where she was-

*Marie comes back.*

Sulpice: Marie, this is the Marquise de Berkenfield. She’s your aunt, you’re her heiress.

Marie: SACREBLEU SHE’S MY AUNT?!?!?!

The Marquise: SHE’S CUSSING THAT’S NOT OKAY AND I’M TAKING HER AWAY FROM ALL OF YOU TO MY CASTLE SO SHE CAN BE RAISED THE RIGHT WAY

Marie: NOOOOOOOOOOO fine at least let me say goodbye

*The soldiers come back with Tonio.*

Tonio: I’M PART OF THE TWENTY-FIRST NOW SO I CAN MARRY MARIE THIS IS THE HAPPIEST DAY OF MY LIFE AND TO SHOW IT I’M CASUALLY GOING TO TOSS OUT A BUNCH OF HIGH CS BECAUSE THAT’S WHAT TENORS DO

Marie: About that...I’m sorry and I love you all dearly (especially you Tonio) but I don’t have much choice...

Tonio and Marie: NOOOOOOOOOOOO OUR LIVES ARE OVER

Marquise: LET’S GET GOING TIME’S A-WASTIN’

*The Marquise and Marie leave.*

#tbh this was kinda hard but here you go!#opera #opera tag #la fille du régiment #donizetti #gaetano donizetti #the daughter of the regiment #monotonous-minutia #summarized opera #opera summaries #abbreviated operas

4 notes · View notes