Tumgik
#Roberto scandiuzzi
princesssarisa · 6 months
Text
The Top 40 Most Popular Operas, Part 4 (#31 through #40)
A quick guide for newcomers to the genre, with links to online video recordings of complete performances, with English subtitles whenever possible.
Donizetti's Don Pasquale
Another comedy of manners with a melodic bel canto score.
Teatro Lirico di Cagliari, 2003 (Alessandro Corbelli, Eva Mei, Antonino Siragusa, Roberto de Candia; conducted by Gérard Korsrten)
Verdi's Macbeth
The first of Verdi's great Shakespearean operas.
Zürich Opera, 2001 (Thomas Hampson, Paoletta Marrocu, Roberto Scandiuzzi, Luis Lima; conducted by Franz Welser-Möst)
Beethoven's Fidelio
Beethoven's only opera, a drama of love, courage, and idealism in the face of political corruption.
Vienna State Opera, 1979 (Gundula Janowitz, René Kollo, Hans Sotin, Manfred Jungwirth, Lucia Popp; conducted by Leonard Bernstein)
Gounod's Faust
One of the most wildly popular operas in the 19th and early 20th centuries: a melodic French interpretation of the Faust legend.
Vienna State Opera, 1985 (Francisco Araiza, Gabriela Benacková, Ruggero Raimondi; conducted by Erich Binder)
Richard Strauss's Salome
Strauss's one-act operatic translation Oscar Wilde's erotic and powerful Biblically-inspired play.
Teatro Comunale di Bologna, 2010 (Erika Sunnegårdh, Mark S. Doss, Robert Brubaker, Dalia Schaechter, Mark Milhofer; conducted by Nicola Luisotti)
Puccini's Gianni Schicchi
Puccini's only comic opera, a rollicking one-act farce inspired by a passage from Dante's Divine Comedy.
Teatro alla Scala, 2008 (Leo Nucci, Nino Machiadze, Vittorio Grigolo, Cinzia De Mola; conducted by Riccardo Chailly)
Verdi's Don Carlo
A grand, tragic historical drama of politics, love vs. duty, intergenerational conflict, friendship (of the vaguely homoerotic variety), and abuse of power.
Metropolitan Opera, 1983 (Plácido Domingo, Mirella Freni, Nicolai Ghiaurov, Louis Quilico, Grace Bumbry, Ferruccio Furlanetto; conducted by James Levine)
Bellini's Norma
A great bel canto soprano vehicle, depicting a tragic love triangle amid the Roman conquest of Gaul.
Sydney Opera House, 1978 (Joan Sutherland, Margareta Elkins, Ron Stevens, Clifford Grant; conducted by Richard Bonynge)
Richard Strauss's Ariadne auf Naxos
A unique "opera within an opera" that explores the themes of comedy vs. drama and "low art" vs. "high art."
Salzburg Festival, 1965 (Hildegard Hillebrecht, Sena Jurinac, Reri Grist, Jess Thomas; conducted by Karl Böhm)
Gluck's Orfeo ed Euridice (Orpheus and Eurydice)
A groundbreaking early Classical interpretation of the Orpheus myth, replacing the pageantry of Baroque opera with "noble simplicity."
Feature film, 2014 (Bejun Mehta, Eva Liebau, Regula Mühlemann; conducted by Vaclav Luks) (no subtitles; read the libretto in English translation here)
16 notes · View notes
animatealaopera · 6 years
Photo
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Check out these pictures of Teatro Colón’s production of “Aida” by Giuseppe Verdi. With Latonia Moore (Aida), Nadia Krasteva (Amneris). Riccardo Massi (Radamés), Mark Rucker (Amonasro), Roberto Scandiuzzi (Ramfis) and cast. It was a Roberto Oswald production and the conductor was Carlos Vieu. 
I had a great time since it’s an opera that I really love. Not only for the amazing and beautiful music but for the great dramatic scenes and the characters, except Radames who’s a jerk and a little insubstantial  (like mostly tenors), but Aida and Amneris are wonderful. Unfortunately this production was pretty motionless, clearly they didn’t focous on the relationship between the characters and they just work on making beautiful set and costumes (actually it was a 1990′s production). But it’s Verdi, I always cry. 
Pictures by Máximo Parpagnoli
10 notes · View notes
ulrichgebert · 4 years
Photo
Tumblr media
Eine Oper wäre doch mal wieder schön, dachte ich. Oder etwas Shakespeare. Beides lässt sich hervorragend verbinden mit Verdis für dortige Verhältnis ungewöhnlich vaterländischer Ausdeutung des schottischen Stücks. Falls Sie sich auf Prophezeiungen verlassen wollen, versuchen Sie darauf zu achten, nicht nur das zu hören, was Sie hören wollen.
0 notes
persinsala · 6 years
Text
Don Carlos | Festival Verdi
Don Carlos | Festival Verdi
Troisième et dernier chapitre du Festival Verdi de l’Opéra de Lyon, le Don Carlos de Christophe Honoré ne mise pas sur la grandeur mais sur un travail extrêmement cinématographique du chiaroscuro. Le résultat ? Puissant et convaincant
(more…)
View On WordPress
0 notes
joaquimblog · 7 years
Text
Elaine Alvarez i Marc Laho a Jérusalem a Líege
Jérusalem a l’Opéra Royal Liége Wallonie Producció de Stefano Mazzonis di Pralafera
Elaine Alvarez (Hélène) a Jérusalem
Jérusalem a l’Opéra Royal Liége Wallonie Producció de Stefano Mazzonis di Pralafera
Roberto Scandiuzzi (Roger) a Jérusalem
  L’Opéra Royal de Liege Wallonie ha presentat una nova producció, deguda a Stefano Mazzonis di Pralafera, de l’òpera de Giuseppe Verdi Jérusalem, o el que és el mateix, una mena de versió francesa de I Lombardi alla prima crociata, tot i que no es tracta ni molt menys d’una simple traducció del llibret, ja que Verdi per satisfer l’encàrrec de l’òpera parisina i com ja havia fet abans Rossini amb Maometto II convertit posteriorment amb Le siége de Corinthe i encara més posteriorment en Il sitio de Corinto. va transformar la celébre òpera patriòtica i la va adaptar als criteris de la Grand Opera francesa, amb la pertinent i obligada inclusió d’un gran ballet, que a Liége sortosament es manté. Un mes més tard arribava a Itàlia en la traducció del llibret d’Alphonse Royer i Gustave Vaëz, posteriorment la versió francesa es va transformar en Gerusalemme.
L’òpera es va estrenar el 26 de novembre de 1847 a la Salle Le Peletier de París obtenint un discret succés., que Verdi va atribuir a una elecció errònia del cast, tot i comptar amb el Gaston del mític i celebrat Gilbert Duprez.
Verdi va conservar els grans números de I Lombardi,, com el tercet, la famosa ària del tenor i el cor patriòtic, però incorpora  un duo per a Gaston i Hélène a l’acte 1er, així com  una marxa al segon acte i el ballet en l’acte 3er. També va canviar el final, a París feliç, entre molts altres modificacions com el mateix preludi inicial.
La proposta té interès perquè malgrat que de tant en tant es reposa en diferents indrets, la versió francesa de I Lombardi no s’ha acabat mai d’imposar, sent com és una obra plena d’interès musical i vocal, amb tres grans rols per a soprano, tenor i baix, que son de gran lluïment, tot iq ue això significa que també de gran exigència.
A Liége han reunit un equip interessant, no pas de primer nivell tot i que hi ha una soprano interessant que van llençar-la com una gran promesa i porta 10 anys esperant esclatar, un tenor eficaç i un baix de veritat però ja en declivi,, sota la direcció de Speranza Scappucci, una altra esperançadora incorporació del món femení en la direcció orquestral, fins fa dos dies un feu exclusiu dels homes, que la temporada vinent dirigirà al Liceu les dues representacions en forma de concert que es faran d’Attila, també de Verdi.
Giuseppe Verdi JÉRUSALEM
Gaston: Marc Laho Hélène: Elaine Alvarez Roger : Roberto Scandiuzzi Comte de Toulouse : Ivan Thirion Raymond : Pietro Picone Isaure : Natacha Kowalski Adémar de Montheil : Patrick Delcour Un Soldat : Victor Cousu Un Héraut : Benoît Delvaux Émir de Ramla : Alexei Gorbatchev Un officier : Xavier Pettithan
Orchestre de l’Opéra Royal de Wallonie-Liège Choeur Choeurs de l’Opéra Royal de Wallonie-Liège Chef des choeurs: Pierre Iodice
Chef d’orchestre Speranza Scappucci
Metteur en scène Stefano Mazzonis di Pralafera Costumes Fernand Ruiz Lumière Franco Marri Décors Jean-Guy Lecat
Opéra Royal Liége Wallonie 23 de març de 2017
Si voleu saber més de la representació, podeu accedir a la pàgina web de l’Opéra de Liége on trobareu molta informació, fotografies, vídeos i enllaços de tota mena.
http://www.operaliege.be/en/activities/jerusalem
Si voleu accedir a la representació el més fàcil és accedir a la pàgina de  Culterebox on l’ofereixen gratuïtament durant un període de temps:
http://culturebox.francetvinfo.fr/opera-classique/opera/opera-royal-de-wallonie-liege/jerusalem-de-verdi-a-l-opera-royal-de-wallonie-253987 .
Pretendre veure-la aquí, al Liceu no sembla gaire probable per tant l’oportunitat que ens brinda el canal de televisió sembla prou estimulant com per no deixar perdre l’oportunitat, a banda que ens dóna a conèixer a aquesta soprano cubanoamericana que tot i tenir possibilitats corre el risc de desaparèixer tan aviat com tantes altres destinades a menjar-se el món i finalment quedar ennuegades.
JÉRUSALEM DE VERDI A L’OPÉRA ROYAL DE LIEGE (Alvarez-Laho-Scandiuzzi; Mazzonis-Scappucci) L'Opéra Royal de Liege Wallonie ha presentat una nova producció, deguda a Stefano Mazzonis di Pralafera…
0 notes
retegenova · 4 years
Text
Concerto per Genova
Teatro Carlo Felice: Concerto per Genova
Fabio Luisi, Direttore
Serena Gamberoni, Soprano Martina Belli, Mezzosoprano Francesco Meli, Tenore Michele Patti, Baritono Luca Salsi, Baritono Giovanni Battista Parodi, Basso Roberto Scandiuzzi, Basso Giovanni Andrea Zanon, Violino
Ennio Morricone “Tante pietre a ricordare” (prima esecuzione assoluta) Il brano sarà diretto dal M° Andrea Morricone
 Lorenzo Perosi
View On WordPress
0 notes
piranot · 4 years
Text
Necrologia desta quinta-feira, 05/03/2020, de Piracicaba e região
Nadir Ribeiro Faleceu anteontem na cidade de Tiete, aos 71 anos de idade e era casada com o Sr. João Antônio Momi. Era filha do Sr. Sebastião Ribeiro e da Sra. Maria Antônia Mion. Deixa os filhos: Claudio, Virginia e Meire. O seu sepultamento deu-se ontem as 10:00 hs saindo a urna mortuária do Velório Paf Baccili – Sala 01 seguindo para o Cemitério Municipal naquela localidade, onde foi inumada em jazigo da família.
Maria Dionese Carboni de Mattos Faleceu ontem na cidade de Piracicaba aos 58 anos de idade e era filha do Sr. Oscar Carboni, falecido e da Sra. Maria Dionese Peters Carboni. Deixa a filha: Bruna Carboni de Mattos Bueno casada com Heitor Bueno. Deixa também 01 neto. O seu sepultamento deu-se ontem as 17:00 hs, saindo a urna mortuária do Velório da Saudade – Sala 06, para o Cemitério da Saudade, onde foi inumada em jazigo da família.
Vitor Leme dos Santos
Faleceu anteontem, nesta cidade, contava 22 anos, filho do Sr. Carlos Roberto Leme dos Santos e da Sra. Raquel Aparecida Bagatello dos Santos. Deixa demais parentes e amigos.
Seu sepultamento foi realizado ontem, tendo saído o féretro às 13h00 do Velório do Cemitério Municipal de Rio das Pedras – SP para a referida necrópole, em jazigo da família.
Bernard Henrique Franca Rosolen
Faleceu anteontem, nesta cidade, contava 05 anos, filho do Sr. Felipe Antonio Rosolen e da Sra. Marinete da Silva Franca. Deixa demais parentes e amigos.
Seu sepultamento foi realizado ontem, tendo saído o féretro às 13h00 da sala “C” do Velório do Cemitério Parque da Ressurreição, para a referida necrópole, em jazigo da família.
João Kantovitz
Faleceu ontem, na cidade de Charqueada – SP, contava 72 anos, filho dos finados Sr. Henrique Kantovitz e da Sra. Florida Kantovitz, deixa os filhos: Paulo Henrique Kantovitz, casado com a Sra. Vanessa Scarpari; André Luis Kantovitz, casado com a Sra. Mariana Pertili; Carlos Gilberto Kantovitz, casado com a Sra. Cris Marin e Tatiane Talita Kantovitz. Deixa netos, demais parentes e amigos.
Seu sepultamento será realizado hoje, saindo o féretro às 10h00 do Velório da Saudade, sala “04” para o Cemitério da Saudade, em jazigo da família.
Nelson Nascimento
Faleceu ontem, nesta cidade, contava 85 anos, filho dos finados Sr. Joaquim Nascimento e da Sra. Angelina Benedicta Valerio, era casado com a Sra. Arlette Agueda Scandiuzzi Nascimento, deixa os filhos: Delmon Eimar Nascimento, casado com a Sra. Beatriz Fernanda F. Stolf Nascimento; Roger Edmar Nascimento, casado com a Sra. Renata Beraldo Nascimento e Jefferson Egmar Nascimento, casado com a Sra. Edmar Dias Nascimento. Deixa netos, demais parentes e amigos.
Seu sepultamento será realizado hoje, saindo o féretro às 09h00 do Velório da Saudade, sala “06” para o Cemitério da Saudade, em jazigo da família.
0 notes
muatyland · 5 years
Text
Intervista al Soprano Chiara Isotton
Intervista al Soprano #ChiaraIsotton
Il soprano Chiara Isotton nasce nel 1985 a Belluno dove studia presso la scuola di Musica A. Miari.
Dopo essersi brillantemente diplomata presso il Conservatorio Benedetto Marcello di Venezia, prosegue il perfezionamento con William Matteuzzi e Roberto Scandiuzzi e frequenta nel 2008 i corsi dell’Accademia Chigiana con Renato Bruson.
Nel giugno 2009 vince una Borsa di studio alla XXXIX…
View On WordPress
0 notes
arthausmusik · 5 years
Video
MACBETH | Giuseppe Verdi | Zurich Opera House: Franz Welser-Möst | ARTHAUS MUSIK from Arthaus Musik GmbH on Vimeo.
Get your DVD / Blu Ray here >>> AHM.lnk.to/Macbeth-ZurichVD
Zurich Opera House 2001 Composer: Giuseppe Verdi Directed by: David Pountney Conductor: Franz Welser-Möst Soloists: Thomas Hampson, Paoletta Marrocu, Roberto Scandiuzzi, Luis Lim Orchestra/Chorus/Bellet: Chor und Orchester der Oper Zürich
With this opera, Verdi composed a true music drama. For this great early opera, he demanded from his librettist Francesco Maria Piave a text that would have “extravagance, originality brevity and sublimity.” Thomas Hampson made a triumphant début in the title role of Verdi’s Macbeth in this Zurich Opera production, with Paoletta Marrocu as his beautiful, power-hungry wife. In David Pountney’s hard-edged, post-modern production duality of man and woman is constantly brought into question. His Macbeth is not just a story about the usurpation of a crown with supernatural intervention, it resonates with symbolic references to the battle of the sexes and throws into sharp relief the link between power and gender. A strong supporting cast draws a top quality performance from the Zurich Opera Orchestra.
Catalog No.: 101563
0 notes
tmnotizie · 5 years
Link
PESARO – La FORM debutta domani 22 febbraio alle 19.30 sul palco del Grand Théâtre de Genève, in Svizzera, uno dei più importanti teatri d’Europa. L’ Orchestra Filarmonica Marchigiana, diretta da Daniele Callegari, è stata scelta per eseguire Il pirata di Vincenzo Bellini.
Cast molto importante per questa produzione che viene messa in scena in forma concertata: Franco Vassallo, uno dei principali baritoni italiani, interpreta Ernesto; Imogene è il soprano Roberta Mantegna, ruolo che l’ha vista protagonista lo scorso anno alla Scala di Milano; il tenore Micheal Spyres, conosciuto per i ruoli rossiniani, è Gualtiero; Kim Hun è Itulbo, Roberto Scandiuzzi Goffredo e Alexandra Dobos-Rodriguez è Adele.
Il Grand Théâtre de Genève ha potuto apprezzare l’attività della FORM, una delle 13 Istituzioni Concertistiche Orchestrali Italiane (ICO) italiane riconosciute dal Ministero e l’ha voluta per questa produzione. Il pirata fa infatti parte del repertorio dell’Orchestra. Questo titolo poco rappresentato in Italia come all’estero, è stato eseguito dalla Filarmonica Marchigiana nel 1984 a Jesi e più recentemente nel gennaio 2007 al Teatro delle Muse di Ancona.
Sul palco svizzero si esibiranno 64 professori d’orchestra, tra cui numerosi giovani di grande talento. Infatti l’Orchestra sta proseguendo l’opera di rinnovamento iniziata con l’audizione di due anni fa, una grande opportunità per le nuove generazioni che stanno facendo esperienza.
Le replica è prevista domenica 24 febbraio e dalla prossima settimana l’Orchestra Filarmonica Marchigiana sarà di nuovo impegnata nella nostra regione con l’Eroica di Beethoven (Ancona, Macerata, Jesi e Fano), opera grandiosa, dal fortissimo impatto emotivo, simbolo musicale legato all’epoca napoleonica eppure di grande attualità per i contenuti etici e i valori assoluti espressi, ruotanti attorno all’idea di eroismo e libertà.
0 notes
khwethemule · 6 years
Photo
Tumblr media
#Lyrics to 🎤"Stabat Mater: I. Stabat Mater dolorosa" - Cecilia Bartoli, Dietrich D. Gerpheide, Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, Luba Orgonasova, Myung-Whun Chung, Raúl Gimenez, Roberto Scandiuzzi & Wiener Philharmoniker @musixmatch mxmt.ch/t/43885229
0 notes
Text
Don Janus
Verdi, Don Carlos (version parisienne en 5 actes, 1867)
Mise en scène Christophe Honoré Direction Daniele Rustioni Philippe II Michele Pertusi Élisabeth Sally Matthews Don Carlos Sergey Romanovsky Rodrigue Stéphane Degout La Princesse Eboli Eve-Maud Hubeaux Le Grand Inquisiteur Roberto Scandiuzzi Le Moine Patrick Bolleire Le page Jeanne Mendoche
[Représentation du 30 mars]
Un spectacle (une représentation) bifrons. Une première partie « pétard mouillé », une seconde incendiaire.
La mise en scène de Christophe Honoré est loin de m’avoir toujours convaincu : les costumes en similicuir et chiffons m’ont peu plu (mais c’est une affaire de goût) et la direction d’acteur est parfois franchement indigente (ces chaises jetées mécaniquement pour signifier la colère...) ; néanmoins, la seconde partie du spectacle, avec les tableaux de l’autodafé (un tantinet statique, peut-être), des appartements de Philippe, de la prison et du retour au couvent de Saint-Just, était plutôt réussie : les espaces deviennent mieux définis, plus resserrés, la direction d’acteur plus tenue et fouillée. C. Honoré a choisi de faire de la princesse Eboli une accidentée qui ne se déplace qu’en fauteuil roulant ou à l’aide d’une béquille (en référence au film Crash de Cronenberg) : cela peut sembler incongru, voire accessoire, surtout dans la mesure où cela met en difficulté la chanteuse, mais il faut avouer que cela acquiert en deuxième partie une certaine efficacité dramatique. Le ballet mettant en scène les hérétiques qui seront brûlés dans la scène de l’autodafé ne m’a pas déplu (j’ai aimé le contraste entre la ligne très lyrique et architecturée des solos de cordes et les mouvements déstructurés des danseurs). Le tout dernier tableau, à Saint-Just, accorde à Carlos une dimension christique : le prince, vêtu d’un long manteau de pourpre, s’approche d’Élisabeth en passant devant une immense reproduction d’une crucifixion de Velázquez : on entend alors, en ce Vendredi saint, plus précisément certaines paroles de la reine auxquelles on ne prêtait pas la même attention : « Monte au calvaire et sauve un peuple qui t’attend ». Était-il alors nécessaire de faire tomber un rideau au moment où Philippe entre en scène pour découvrir une reproduction d’une Vierge affligée ? Ce qui n’était qu’allusion devient alors discours, et faire nettement d’Élisabeth une stabat mater devient plus problématique (on peut certes fantasmer un mariage mystique ultérieur, mais que faire de Philippe ?). À la fin du drame, le Moine chante depuis la coulisse et c’est un jeune garçon au cœur rayonnant qui sort de dessous la scène pour sauter dans les bras de Carlos et y expirer : tableau poétique qui densifie le mystère de la fin de l’œuvre.
Tumblr media
La soirée est menée d’une main furieuse par le tigre Daniele Rustioni, râlant, rugissant, frappant, griffant le bord de la fosse, taillant dans l’air des coups qui s’abattent sur les cordes, soufflant la tempête qui gonflent les vents et les cuivres. Le chef italien parvient à mettre en valeur les raffinements colorés et le lyrisme désabusé de cette riche partition en ne perdant jamais de vue la dynamique du drame, en mettant en saillie les accrocs d’un orchestre qui, comme souvent chez Verdi, transcrit avec violence les passions des personnages (qu’on pense au début du « Ô don fatal », même dans la version parisienne). Tout ceci est surtout vrai dans la seconde partie, car on l’a trouvé étonnamment routinier dans la première partie, voire mou… L’Orchestre de l’Opéra de Lyon doit être salué pour son endurance et sa maîtrise technique, mais il n’est pas interdit de penser que Rustioni aurait pu aller plus loin avec un autre orchestre (on se souvient à l’Opéra de Paris d’un Rigoletto étourdissant, digne du meilleur Muti).
Tumblr media
La distribution vocale est dominée par le Rodrigue de Stéphane Degout, d’une grande noblesse, à la diction exemplaire, dont l’autorité de la projection n’a d’égale que la subtile musicalité. Le tranchant de la diction et la rigueur de la caractérisation donne à entendre et voir un Posa aussi humain que sévère. Le Philippe II de Michele Pertusi est d’une étonnante transparence dans la première partie. Dès son « Elle ne m’aime pas », déchirant, la voix trouve une stabilité, une tenue et un éclat superbes qui s’épanouiront encore plus fermement dans toute la suite de l’opéra. Le timbre est d’une grande beauté et l’interprète se démarque d’emblée par une éloquence vraiment remarquable pour un non-francophone. Un Philippe à mon avis digne de Van Dam sur ce point, avec en sus toutes les notes graves. Quelque chose proche de la perfection, en fait.  L’Eboli de Eve-Maud Hubeaux m’a un peu déçu dans la première partie tant j’avais lu et entendu d’éloges à son égard : la voix sonne étonnamment verte, la diction par endroit approximative et l’incarnation semble parfois confuse. Mais elle se révèle métamorphosée en seconde partie et délivre à l’acte IV un duo et un air d’une force dramatique et musicale stupéfiante, avec des aigus et des graves impérieux, ainsi qu’une très bonne diction. Un des moments les plus émouvants de la soirée. J’ai hâte de l’entendre à nouveau dans des premiers rôles comme celui-ci, elle ne peut que progresser ! 
Tumblr media
Sergey Romanovsky laisse assez égaré : son Carlos manque d’ampleur, mais touche par sa fragilité. Ce qui peut apparaître dans la première partie comme un manque d’engagement apparaît dans la seconde comme une caractérisation du personnage en somnambulique détaché du réel. On demeure tout de même un peu sur sa faim, car il manque un je-ne-sais-quoi qui donnerait au personnage toute son épaisseur de jeune homme sur le fil, délirant et dévasté, dépassé par ses émotions et la charge qui lui revient. Le timbre est quoi qu’il en soit vraiment très séduisant (l’homme aussi) et c’est avec plaisir que je l’entendrais à nouveau, dans un rôle moins écrasant pour le jeune ténor qu’il est, plutôt rompu au répertoire rossinien. L’Élisabeth de Sally Matthews délivre un premier acte inquiétant : la voix sonne un peu en arrière et le vibrato envahit la ligne et le texte. Mais, comme tout le reste du plateau (sauf Degout, d’une égale grandeur), elle apparaît métamorphosée dans la seconde partie : le legato est maîtrisé et c’est la plus engagée dramatiquement. La diction reste tout de même assez problématique, mais son « Toi qui sus le néant » est porté par une émotion qui m’a fait rendre les armes.  Roberto Scandiuzzi est un Grand Inquisiteur torrentiel, un peu débraillé (c’est surtout qu’il attaque des aigus un peu n’importe comment, avant le temps ou en glissant depuis la note où il était juste avant) mais d’une efficacité indubitable. La scène entre lui et le roi a sans doute été pour moi le plus grand moment de la soirée, tant les deux chanteurs étaient déchaînés et l’orchestre enfiévré. Sidérant. Jeanne Mendoche incarne un page de beaucoup de caractère et Patrick Bolleire un Moine exemplaire. Beaux Chœurs de l’Opéra de Lyon, très engagés et musiciens. La production parisienne de Don Carlos reste pour moi sur des cimes inaccessibles, mais l’acte IV de Lyon (ce que Verdi a pour moi composé de plus absolument et continument inspiré sur près d’une heure) était d’une force incomparable, notamment grâce à une direction d’une toute autre mesure et un art du dire que n’avaient pas tous les chanteurs à Paris.
Clément Mariage
Crédit photographique : Jean-Louis Fernandez
Pour laisser un commentaire, appuyez sur le titre de l’article et descendez en bas de la page.
0 notes
persinsala · 6 years
Text
Macbeth | Festival Verdi
Macbeth | Festival Verdi
Deuxième volet du Festival Verdi, le Macbeth de l’Opéra de Lyon ne conquiert pas. Malgré la direction parfaite de Daniele Rustioni et l’intelligente mise en scène d’Ivo van Hove, la production lyonnaise ne perce pas et laisse une sensation d’amertume
(more…)
View On WordPress
0 notes
khwethemule · 7 years
Photo
Tumblr media
#Lyrics to 🎤"Stabat Mater: X. Amen" - Cecilia Bartoli, Dietrich D. Gerpheide, Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, Luba Orgonasova, Myung-Whun Chung, Raúl Gimenez, Roberto Scandiuzzi & Wiener Philharmoniker @musixmatch mxmt.ch/t/43885260
0 notes
khwethemule · 7 years
Photo
Tumblr media
#Lyrics to 🎤"Stabat Mater: IX. Quando corpus morietur" - Cecilia Bartoli, Dietrich D. Gerpheide, Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, Luba Orgonasova, Raúl Gimenez & Roberto Scandiuzzi @musixmatch mxmt.ch/t/43885258
0 notes