#per què? perquè hey dic jo

[azidoazidac2n14]

Qui Som?

Hola! Som estudiants de primer any de Grau Superior en Laboratori Clínic i Biomèdic.

En aquest equip estem Oriol ‘El Gironí’ Mendoza, Shannon ‘La McDonalds’ Bitar i Meritxell ‘La Sargenta’ Miró.

Ens hem posat el nom Azidoazida Azida o C2 N14 perquè considerem que som un equip format per tres persones amb una personalitat molt explosiva, igual que aquest compost químic.

Ara, us explicarem una miqueta sobre nosaltres:

Meritxell ‘La Sargenta’ Miró

Hola a tots!

El meu nom és Meri, Meritxell o Txell, segons gustos i visc a 20 minuts en tren de Barcelona, a un poble que ningú coneix :’)

Sóc la finalitzadora d’aquest equip, encara que a vegades he d’adoptar altres rols junt amb el meus companys per tal que tot funcioni bé.

Tot i que estigui estudiant Laboratori Biomèdic, després tinc pensat cursar estudis on pugui crèixer de forma personal i laboral.

Sóc una persona dedicada en tot el que faig, organitzada i perfeccionista, amb ganes de nodrir-se de nous coneixements sempre que pugui i poder gaudir de les noves relacions que es presenten en aquests dos anys, encara que a vegades no sàpiga com fer-ho.

De moment no se què vull escollir per pràctiques, si clínic o investigació, però espero descobrir la meva passió durant aquest any i aprendre molt de mi mateixa i les meves capacitats!!

Shannon ‘La McDonalds’ Bitar

Hey hey!!

Jo em dic Shannon,  (ja ho se, un nom una mica estrany lol) i el meu rol dins d’aquest grup és de suport, és a dir, suport personal i de treball dins del grup.

Jo visc a a L’Hospitalet i he de menjar-me tota la línia del metro de Barcelona per arribar a classe, menos mal que m’agrada aquest grau :’)

Vinc de la uni, un Grau de Turisme, per ser exactes, però no el vaig acabar, no m’agradava gens. Abans de la uni vaig fer un batxillerat artístic (si, si, també ho se, estaràs pensant, què fa aquesta noia aquí???). Tot i que vingui d’una rama que no té res a veure amb el Laboratori o el camp de sanitat en general, he de dir que sempre m’ha agradat tot el relacionat amb les ciències, però mai havia coonfiat en mi mateixa per cursar alguna cosa relacionada fins ara.

Això dit, després d’acabar el grau m’agradaria tornar a la uni, però fent alguna cosa dins del camp de sanitat, el meu plan A és entrar al Grau de Medicina a la UB i el plan B seria entrar al Grau d’Infermeiria de la UB. Ja veurem com va Selecitivitat..

Sóc una persona MOLT tímida, tot i que a vegades no es noti. Em considero reponsable i molt treballadore. A vegades em vaig per les rames i em desconcentro fàcilment, però com se que aquestes coses em pasen, ja tinc estratègies per ser eficient tot i tenir aquest problema. Intento crear vincles amb les perones que coneixo i anar més enllà d’una relació ‘company conegut de classe’, crec que, si ens portem molt bé l’un amb l’altre, rendirem moltíssim més en l’equip. Tambésócmoltsensible i m’agrada el McDonalds moltíssim😋😋

Oriol ‘El Gironí’ Mendoza

Hola, em dir Oriol, encara que la majoria de gent em diu Uri i visc a un petit poble de la província de Girona.

Sóc el cohesionador de l’equip. Sóc una persona responsable i treballadora, però també sóc bastant pessimista i conformista.

Els meus estudis previs no tenen res a veure amb el cicle que estic cursant, ja que aband d’entrar vaig fer un batxillerat hamnístic, tot i això em veig amb ganes i forces per poder aprovar el cicle.

No tinc gaire clar que vull fer després d’acabar el cicle... encara tinc temps per pensar-m’ho.

[sora2937]

KuroKen week Day 1:Games

Resum: Kuroo tardarà uns anys abans no torni a fer unes novea partides de mario kart amb en Kenma.

___________________________

- Kenmaaa...

Rebent com a resposta el so de petits botons sent premuts amb rapidesa i precisió, Kuroo abandona la seva posició de panxa enlaire per col·locar-se de costat amb el cap recolzat sobre la mà. I efectivament, el seu company està als peus del llit, rodejat d’una forta aura de concentració per estar-li dedicant tota la seva atenció a la PSP. Segurament, una altra persona s’ho pensaria dues vegades abans de dir res per por a trencar aquella aura intimidant, però res d’això afecta a Kuroo que, decidit, torna a cridar el seu company:

- Kenmaaaa... Kenma... Kenmaaaa... Kenmaaaaaaaaaaa...

- Si continues així em gastaràs el nom...

- Oh, has reaccionat!

- Pensava no fer-ho... Però passo de tenir-te dient el meu nom durant tres hores.

- Ho sé, però igualment has ferit els meus sentiments. Suposo.

- I doncs? Què vols?

- Pots parlar-me i continuar jugant?

- És una pantalla fàcil.

- No pots deixar la maquineta?

- De debò m’ho estàs preguntant?

- Touchè...

- Què vols, Kuro? Dubto que sigui per preguntar-me coses de les què ja saps la resposta.

- M’avorreixo. -respon Kuroo posant-se de bocaterrosa a sobre del llit.

- Llegeix manga.

- Ja ho he fet.

- Mira anime.

- Ja he mirat els nous capítols de la setmana.

- Mira algun d’antic o acabat.

- No tinc ganes.

- Parla amb Bokuto.

- Està en una cita amb Akaashi així que dubto que es recordi de la meva existència.

- Akaashi està en una cita amb Bokuto? -pregunta Kenma amb veu incrèdula però sense apartar la mirada de la pantalla.

- Bé... No sé si es pot dir que sigui una cita cita... Pot ser és més una cita no reciproca?

- Aha...

- Kenmaaaaa...

- Què vols?

- Continuo avorrit-me... No podem jugar alguna cosa junts? No sé, a voleibol per exemple?

- Kuroo...

- Sí?

- No sé si recordes que assistim al club de voleibol pel que juguem a voleibol cada dia. A més, no tinc ganes de cansar-me en el meu únic dia de festa.

- Ho havia de provar. Doncs no sé, no tindràs algun joc de la màquina que puguem jugar junts?

De sobte, Kenma alça la mirada sorpresa en direcció al seu company quan s’escolta la música de game over provinent de la PSP.

- Oh... Has perdut. -murmura Kuroo veient les lletres vermelles de la pantalla.

- De veritat vols jugar amb consoles?

- Per què em mires com si m’haguessin sortit dos caps?

- Vols jugar a les consoles després del nefast experiment del joc on-line?

- Hey, no va ser tan desastrós! El món va caure a les meves mans.

- El joc tractava de salvar-lo, no de condemnar-lo encara més.

- Oh... És igual, m’avorreixo i vull jugar. Va, a què juguem?

Deixant anar un sospir, Kenma deixa la PSP apagada sobre la tauleta de nit i dirigint-se a l’armari, treu dues petites consoles petites. Tornant al seu lloc inicial, engega les dues màquines i després de prémer uns quants botons, entrega una d’elles a Kuroo alhora que diu:

- Jugarem a MarioKart.

- Perfecte!

Després de triar l’avatar, les normes, els equips i explicar-li la funció dels botons, els dos nois es disposen a fer el .

- Molt bé, vinga. Oh, sóc l’últim?

- Sí, al primer circuit es comença l’últim. En els seguents et posen segons la posició en la què hagis acabat l’anterior carrera.

- Ah, ok. Ja veuràs que la proxima sere prim-... Hey! El motor ha explotat!?

- Ah, sí... Si et passes d’accelerar, t’explota.

- Què malament. Bé, no passa res. Ara comença el terror. Però qui ha deixat un plàtan aquí al mig!?

- Són trampes, Kuroo. Els cubs que floten et donen materials per putejar a la resta però...

- Mentida! Un cup m’ha fet fer piruletes a l’aire!

- Però has de vigilar amb els vermells que també són trampes... Com els plàtans, les closques de tortugues quietes i les bombes.

- Pff... Ui, què és això? Hòstia, sóc una bala enorme! Muahahaha, entomeu això! On estàs Kenma?

- ...En primera posició...

- Vale, pregunta estúpida, ah sí, ja et veig.

La resta de les dues voltes i mitja del circuit de Peach Garden passaren amb Kuroo intentant complicar l’existència a tot corredor que s’atrevís a destronar-lo de la seva preuada cinquena posició mentre Kenma corria tranquil·lament en la primera posició sense que ningú aconseguís atrapar-lo.

- A la següent ja veuràs que guanyaré!

- Intenta-ho. -respon Kenma amb un somriure molt lleu.

- Vinga... 3, 2, 1, accelera! Toma, he sortit amb tothom! Ei, ei, tranquil·la princesa no cap que empenyis, hòstia gràcies Browser m’has enviat a la quinta forca... Bé, per fi els he deixat enrere... Jope, una tortuga verda... Vinga, vinga accelera abans no arribin... I tornem-hi amb les tortugues... -murmura Kuroo mentre fa moviments bruscos amb els braços- Ja està? Ja puc continuar sense que m’atureu cada dos per tres? Sí? Ala, ja m’han avançat... Si sou més pesats que en Lev recalcant la baixa estatura de Yaku... -murmura Kuroo emmurriat.

- Saps que si Yaku estigués aquí ja tindries un cop de peu a les costelles?

- Ho sé, però com que no hi és... Em guardaràs el secret, oi?

- No ho sé... El meu silenci és car.

- Et compraré una porció de pastís de poma.

- ...Que siguin dos.

- Fet.

- Per cert, Kuroo...

- Espera, espera... Entoma aquesta tortuga verda Yoshi dels nassos, això per avançar-me. L’únic que pot treure a Kenma del capdavant sóc jo! Ara sí, digues.

- La DS no és la wii.

- I?

- Que no cap que facis gestos amb els braços com si conduïssis... -explica el ros tenyit amb la seva veu monòtona, però en Kurro és capaç de detectar cert to divertit amagat.

- És igual, així és més divertit. Bé, per fi et dic al davant! Et penso avançar en po-... Eh? Per què frenes? Sóc primer! Eh? Però què!!??

- Venia una tortuga blava...

- Això no s’hi val! És trampa!

- No és pas trampa, és una forma de putejar més.

- Aquesta me la pagaràs...

Finalitzada la primera volta de circuit Tick-Tock Clock, Kuroo i Kenma es van intercanviant la primera posició, per just abans de creuar la línia de meta emportar-se-la Kuroo. Emocionat, el morè fa una mena de ball de la victòria a l’estil Bokuto tot cridant el seu famós “hey, hey, hey”, davant la mirada impassible de Kenma. Una mica més tranquil, torna a asseure’s sobre el llit.

- Vinga, al següent!

- Ui...

- No sé perquè però no m’ha agradat aquest “ui”... Per què has fet “ui”?

- És que és el circuit de Rainbow Road...

- I què És maco. No sabia que no t’agradessin els arcs de Sant Martí...

- No tinc res contra els arcs de Sant Martí sinó contra aquest circuit.

- Aha... No t’agrada el circuit... Significa que m’he de preocupar? -pregunta Kuroo rebent un arronsament d’espatlles per part de Kenma. -M’he de preocupar. Ups, m’he caigut... Altre cop... No, no, no, no, he caigut... S’acaba en algun moment el circuit? I adéu...

Mentre Kuroo lluitava per sobreviure sobre la plataforma de carrera, la resta de jugadors anaven fent les voltes amb Kenma en primera posició. Finalment, quan Kuroo començava la segona volta, la pantalla se li enfosqueix pel que alarmat, exclama:

- M’he carregat la consola!

- Espero que no. Però no, simplement que ja s’ha acabat la carrera.

- Com? Però si jo començava la segona volta!

- Ja, però la resta ja havíem acabat així que per defecte s’acaba.

- Entesos... Ja en tinc prou.

- No vols seguir jugant?

- No. A aquest pas somiaré que m’atropellen unes tortugues vermelles. -respon Kuroo mentre enterra la cara sobre el llit.

- Ets un exagerat Kuroo.

- No, no ho sóc. -respon el morè per acte seguit, pensar- He jugat al MarioKart pels següents deu anys com a mínim.

#kurokenweek #haikyuu!! #kuroo tetsurō #kozume kenma