#quotidianitat | Explore Tumblr Posts and Blogs

elfinaldelcamino · 2 months

Text

Projecte I Repte 1: Llavor - Conceptualització

Corol·les de clavells moros seques documentades a l'Inventari Interior... I carregades de llavors!

Plantejament i competències

El primer repte de l’assignatura Projecte I porta per títol Llavor - Conceptualització del projecte i requereix un 15% de la dedicació total a l’assignatura (unes 45 hores). Disposo per treballar-hi des del 9 al 27 de març, data límit d’entrega del treball.

Competències i resultats d’aprenentatge

El Repte 1 treballa diverses competències relacionades amb la pràctica professional en un context de producció creativa:

Flexibilitat i adaptabilitat: Capacitat per ajustar-se a diferents situacions i desenvolupar processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.

Exploració i selecció de mitjans d'expressió: Habilitat per triar els mitjans més adequats per a cada pràctica artística i integrar diverses tècniques en els treballs.

Comunicació escrita i oral: Capacitat per expressar-se i comunicar-se de manera efectiva tant per escrit com oralment.

Els resultats d’aprenentatge principals del repte són:

Coneixement i experimentació amb diversos mètodes i tècniques per generar idees.

Ús coherent de recursos d'aprenentatge i recerca per a la creació de projectes artístics.

Desenvolupament de la capacitat per definir, conceptualitzar i justificar l'inici d'un projecte artístic personal.

Enunciat del repte 1

En aquesta primera activitat avaluable de l'assignatura posaré l'atenció en la idea o inici del projecte artístic. A partir d'una consideració d'allò proper, l'objectiu de l'activitat és ajudar-me a prendre consciència de quins són els temes, conceptes, materials, etc. que més significació tenen per a mi i que poden servir de llavor del meu projecte artístic.

Paraules clau: idea, llavor, començament, inici, treballar amb allò proper, inventari.

[Imatge: Marta Sureda, 'Hic et nunc', (2017)]

Abans de res, l’enunciat de l’assignatura adverteix que al repte es permet l'ús limitat d'eines d'intel·ligència artificial per “generar i esbossar idees, contextualitzar conceptes, plantejar prototips o combinar elements de manera innovadora o alternativa”. Cal citar-ne l'ús en cada apartat, indicant objectius, prompts, respostes i el procés de revisió. No s'ha de proporcionar informació personal ni confidencial. L'ús inadequat pot ser considerat una conducta irregular, i cal consultar la guia de citació d'IA i el professorat en cas de dubte.

Activitat

En la conceptualització d'un projecte artístic, s'ha de considerar com començar sense caure en el bloqueig creatiu. Mirar a l'entorn immediat pot proporcionar una font d'inspiració. L'exemple de Bruce Nauman il·lustra aquesta idea; les seves accions simples i absurdes en el seu estudi van néixer de la necessitat de treballar amb el que tenia a mà, evitant la cerca d'idees "originals". Aquest enfocament destaca la importància de relacionar-se amb el que és proper i familiar, convertint la quotidianitat en font de creativitat. Nauman, a més del vídeo, també ha explorat altres mitjans com l'escultura i el dibuix en el seu procés artístic.

Imatge: Bruce Nauman, 'Dance or Walk on the Perimeter of a Square' (1967), fotograma de vídeo

Perec, amb el seu llibre 'Lo infraordinario', ens convida a prestar atenció al que és quotidià i comú, enlloc de centrar-nos només en els esdeveniments extraordinaris. Aquesta idea ha influït en projectes de producció cultural, com l'exposició 'Espècie d'espais' al MACBA de Barcelona, que explora els significats dels espais quotidians. Perec ens recorda que allò trivial i habitual també és significatiu i pot ser font d'inspiració.

Imatge: Notes manuscrites de Georges Perec. Font: Arxiu Perec, Bibliothèque de l'Arsenal, França

Perec, a 'Lo infraordinario', fa un inventari del seu escriptori i de les postals que té, mostrant la riquesa del quotidià. Aquesta tàctica d'explorar el proper i el visible és comuna en l'art actual. Tacita Dean, per exemple, va fotografiar els graffitis del Monestir de Silos com a inventari de la vida quotidiana. Aquesta obra segueix el seu projecte anterior, on va capturar la rutina de Giorgio Morandi a l'estudi. Aquests exemples destaquen com l'art troba inspiració en el mundà i el comú, transformant el trivial en obra d'art.

Tasques

Llegint sobre la inspiració de Nauman, Perec i Dean, aquesta activitat t'encoratja a fer un inventari creatiu de coses properes. Ajudarà a identificar idees clau per al teu projecte artístic.

Fase 1: Realitzar un inventari d'allò que és pròxim

Agafa un moment per fer un inventari del que tens al teu voltant mentre treballes o fas una passejada. Observa els llibres, objectes, imatges, i textures que et rodegen. Pots escriure sobre el que veus i escoltes des de la finestra o mentre camines. Això t'ajudarà a identificar elements significatius pel teu projecte artístic. No cal que sigui una volta llarga; un passeig curt serà suficient. Aquesta pràctica, descrita al Mòdul didàctic, pot obrir portes a noves idees mentre estàs immers en el teu entorn quotidià.

Superilla on visc i treballo, dins Piferrer, Ciutat de Mallorca, Estudiant i Casas i Amigó

Per a l'inventari, tria el sistema d'escriptura o registre que prefereixis: pot ser una llista de paraules o un dibuix/fotos dels objectes. No cal que tot tingui sentit junts. El teu inventari ha de ser complet i explicarà com l'has fet.

Fase 2: Observar en detall una sola imatge

Després de fer l'inventari, reflexiona sobre quins elements són més importants per a tu i per què. Quines connexions hi ha entre ells? A partir d'aquí, escriu un text explicatiu de 500 a 1000 paraules sobre quin element destaca i per què. Aquest exercici implica mirar tant l'exterior com l'interior, com la imatge "Món interior, món exterior" de Marta Sureda Costa. Per preparar-te, pots observar detalladament les postals d'aquesta sèrie. Així com Perec es va inspirar en postals, potser alguna d'aquestes imatges et motivi.

Marta Sureda, 'Món interior, món exterior', (2017)

Lliurables

Per lliurar aquesta tasca, he de preparar tres documents i comprimir-los en una carpeta Zip. El primer és un PDF amb l'inventari que hagi fet, explicat amb un comentari de 200 a 250 paraules justificant el mètode utilitzat. El segon és un text de 500 a 1000 paraules que expliqui quin element destaca per a mi i per què. També necessitaré un document d'autoavaluació, omplert i nomenat segons les instruccions. Cal assegurar-me de nomenar els arxius adequadament i comprimir-los tots en una carpeta amb el teu nom.

Formulari d´autoavaluació

L'autoavaluació del Repte 1 se centra en definir la proposta conceptual del projecte artístic. Reflexionaré sobre els mètodes apresos, els recursos consultats i la definició de la idea. Identificaré els mètodes més útils, l'ús dels recursos de l'aula i les dificultats superades. Finalment, concretaré la idea del projecte i la tècnica utilitzada.

Les preguntes clau són:

Quins mètodes m'han semblat més útils?

He utilitzat nous mètodes?

Com he integrat els recursos de l'aula?

Què he après d'aquest procés?

Quins passos he seguit per definir la idea?

Quina tècnica he utilitzat i si és nova per a mi?

0 notes

timriva-blog · 1 year

Text

La nova estrella del còmic francés: Léa Murawiec amb «El gran buit»

Traducció de Marta Marfany Escrit per Josep Ballester Manel Naher és una xicota que treballa en un llibreria i sembla que fa una vida normal. En principi tot pareix d’una gran quotidianitat, però no res més lluny de la realitat. Descobreix que hi ha una famosa cantant que porta el seu mateix nom i cognom, això provoca que perille la seua existència perquè en aquest univers distòpic on viu, si…

View On WordPress

#Cinéma #Dibujo #Eventos #Formation #Franz Kafka #Illustration #Originalité #Prix #Publicidad

0 notes

annaagusti · 3 years

Photo

Postes de sol màgiques . . . #365dies #365days #daquiidalla #instadaily #picoftheday #postadesol #sunset #summervibes #instamoment #moments #quotidianitat #quotidianità https://www.instagram.com/p/CS6-H8WtzNLYTF26TzLBKHJUpdcHKYzg6R4x6s0/?utm_medium=tumblr

#365dies #365days #daquiidalla #instadaily #picoftheday #postadesol #sunset #summervibes #instamoment #moments #quotidianitat #quotidianità

0 notes

jmvidal-illanes · 5 years

Text

Tancar els ulls quan es fa fosc

Caminaves pel carrer gran un despietat i tediós dia de setembre quan res feia pensar que arribaria aquell instant en què els rellotges assenyalarien la una i la velocitat del matí disminuiria fins a aturar-se definitivament. Havies sentit dir que quan el temps es deté, es deixa de percebre el pes del passat i el futur és només un mot en flames: l’hivern retorna sobtadament i l’aire es glaça fins…

View On WordPress

#Dies #Forner #Mort #Oblit #Quotidianitat #Vellesa #Vida

0 notes

labolainfinita-blog · 3 years

Text

Identitat de barri

Durant un temps em vaig preguntar perquè una biblioteca de barri com la de Torreforta es deia Pepita Ferrer. En saber que es tractava d’una jugadora d’escacs no vaig qüestionar-me la seva relació amb la biblioteca i el barri, en certa manera perquè soc un neòfit dels escacs i en certa manera perquè era ben bé com si la quotidianitat ja hi estigués instal·lada i el relat fos el de menys. Malgrat això, crec que és important saber que Pepita Ferrer Lucas va ser la gran escaquista dels anys seixanta i setanta a Espanya, i una jugadora que va saber deixar petjada en un disciplina dominada y controlada per homes. Aquest projecte fotogràfic vol ser un acostament a la Pepita més propera, la que va viure a Tarragona i va fer de Campclar el seu barri.

#tarragona #fotografia #street #streetphotography

1 note · View note

ideaimateria · 4 years

Photo

2001: Una odissea de l’espai (1968) - Stanley Kubric

Blogs:

https://judithmasats.tumblr.com/archive

https://grademagrana.tumblr.com/archive

https://laucg99.tumblr.com/archive

https://lauraroigbullidor.tumblr.com/archive

https://thelauraroig.tumblr.com/archive

https://roiglaura.tumblr.com/archive

https://lauraroigventura.wixsite.com/lauramisitio/blank

https://sofisandovalposts.tumblr.com/archive

https://georverdaguer.tumblr.com/archive

https://eye-tana-blog.tumblr.com/archive

https://eye-tana-blog-2.tumblr.com/archive

https://eye-tana-blog3.tumblr.com/archive

https://ideasenmateria.tumblr.com/archive

https://artidiss.tumblr.com/archive

https://paulasreef4.tumblr.com/archive

https://anideamatters.tumblr.com/archive

https://marinaventuraim.tumblr.com/archive

https://marinaventuraroig.tumblr.com/archive

https://albasalagonzalez.tumblr.com/archive

https://rogerllaurado.tumblr.com/archive

https://itsgarco.tumblr.com/archive

https://brunsq.tumblr.com/archive

https://marianna-bellmunt-e3.tumblr.com/archive

https://mariannabellmunt.tumblr.com/

Tasques:

1.-

2ª Entrega del BULLIDOR. treball i material. (al dia).

Desenvolupament de la proposta del 21 de desembre i del treball

+ vídeo presentació 4art assaig.

Cal distingir entre vídeo explicació, vídeo procés (make in of) i vídeo d´autor:

al blog abans de divendres 8 de gener de 2021).

No s´acceptaran treballs el 9 de gener de 2021, ni posterior.

Sí, a la recuperació, el 1 de febrer de 2021.

2.-

Tunejar el blog provant diferents plantilles per afegir pestanyes:

2.1- Plafó/Display a la capçalera del blog.

Presentació / Casa / Home / Enunciat /

Considereu la capçalera com /inici/casa/home del blog com un plafó/panell/display

Exemples professionals : www.fad.cat/adg-fad/ca www.adg-fad.org/ca/laus/premis

fad.cat/adi-fad/ca/news/5245/projectes-seleccionats-dels-premis-adi

behance.net/gallery/90653837/Nio

nendo.jp/en/works/

2.2 - Enunciat exercici /encàrrec

EL BULLIDOR : De la representació mental (idea) a la presentació material ( matèria) i viceversa.

"Canviar la resposta és evolució, canviar la pregunta és REvolució" Jorge Wagensberg

La proposta de treball consisteix en realitzar una proposta personal a partir i en relació als exercicis i eixos anteriors, per

re-formular, re-valorar,

transformar, convertir,

relacionar

, experimentar, innovar, conèixer, comprendre, aprendre, assimilar, generar, hibridar, desenvolupar, sintetitzar, conceptualitzar,

revolucionar

, practicar, participar, co-crear, construir, manipular, temptejar, dubtar, equivocar-se,

reflexionar

... amb les idees, la matèria i les eines, amb diferents tècniques, materials, eines i processos conceptuals, constructius i de transformació, en diferents mitjans, suports i contextos.

2.3.- material gràfic del procés/ i fitxes tècniques

a) primeres idees, esbossos, dibuixos, materials, etc... (fotos/vídeos/animacions)

b) procés de transformació i realització dels treballs, eines, materials emprats. (fotos, animacions, vídeos)

c) resultat final de la proposta: fotos, animacions, vídeos )

d) fitxes tècniques

(Bones fotos/vídeos/animacions, estudiant exemples professionals)

2.4.- Bibliografia/Webgrafia/Videografia/Filmografia/Casos d´estudi professionals, del blog idea i matèria, exclusivament.

3.-

Investigar, re-visar i re-bloguejar re-ferents de l´arxiu individual del 7 d´octubre 2020, del blog d´idea i matèria.

Comunicació/assaig 4:

enregistrament vídeo - presentació tipus pechacucha per entregar i presentar a la propera sessió.

Exemple companya.

exemples:Pechacucha el got d´aigua , UAB, FAD (cercador), CCCB (cercador) TED: cercador: portàtil, idea, ideasted matèria, materials, canvi climàtic nature, upciclyng, reciclar, sostenibilitat, food design, Venècia -Veduta,camera obscura miralls, mirrors, espejo, palpar, estimar, felicitat, materials programables, paramètric, 4d, auxètic, kintsugi, vulnerabilitat/quotidianitat, cos,body, cuerpo, feminismes, identitat, activisme, Moma

Blog

Pel tema /plantilla del blog podeu provar i utilitzar diferents plantilles per veure quina us agrada més i és més adient pel vostre treball: Podeu mirar diferents pàgines de tumblrs i quan us agradi alguna la podeu buscar a google o a tumblr ex. https://www.tumblr.com/theme/38712 i instal.lar directament per la pestanya en blau a dalt a la dreta, sense que es desconfiguri la que teniu fins ara, a la que podeu tornar .Proveu amb diferents. a Temas, teniu altres plantilles que podeu provar.

Vista blog:

mode Archive: (cuadrícula tipus instagram)

per recerca, per mes, tipus de publicació (cita, vídeo,foto,texte,enllaç etc...), etiqueta

https://ideaimateria.tumblr.com/archive

mode Normal:

https://ideaimateria.tumblr.com/

Objectius i criteris d´avaluació:

Eix 3. El bullidor. 1ª entrega

-Explorar i experimentar en la recerca de recursos propis... 10%

-Manipulació i experimentació amb materials i tècniques específiques, tecnologies, contextos i processos conceptuals, constructius i de transformació. 10%

-Aplicar les tècniques, els procediments, els conceptes, els instruments, les eines, els recursos i els materials propis de les arts visuals, el disseny i els oficis artístics en la resolució de problemes.10%

-Distingir les diferents propietats dels materials a través de la pròpia experiència i la seva observació. 10%

-Coneixement i investigació de les propietats dels materials i dels processos de transformació dels mateixos. 10%

-Dominar els processos de transformació dels materials i el coneixement de les eines a través del coneixement i la pròpia pràctica.10%

-Investigar i experimentar formal, conceptual, tècnica, tecnològica, procedimental, material i reflexivament. 20%

-Reflexionar sobre la funció, l’ assaig i l’error, el pensar fent, l’economia dels recursos, els processos de transformació, la sostenibilitat social i ambiental. 20%

Resultats d’aprenentatge: RA2, RA 3, RA 4, RA 5

Resultats d’aprenentatge: RA2, RA 3, RA 4, RA5

RA2 (E08.5). Crear nous objectes transformant materials sòlids (fang, fusta, metall…) o eteris (aire, llum, so…), i reutilitzant o ressituant diversos tipus de materials i objectes existents.

RA3 (E14.17). Reconèixer que tota matèria és transformable i susceptible de comunicar.

RA4 (E14.18). Reconèixer la transgressió com a potencial motor de la creativitat.

RA5 (E14.19). Comunicar de manera clara oralment i a través de representacions, processos de treball, resultats i opinions.

RESULTATS D’APRENENTATGE TRANSVERSALS

T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents.

T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge.

T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents.

T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau.

T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenentatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix.

T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat.

T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat.

T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa.

T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i disciplines implicades.

T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvolupament personal i grupal.

COMPETÈNCIES

E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys.

E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació.

E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de les arts i el disseny.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posicionaments.

T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta.

T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos.

T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context.

T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà.

T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinària i transdisciplinar.

www.escolamassana.cat/ca/idea-i-materia_27411.pdf

RECUPERACIÓ

Sessió 17

1 de febrer 2021

Recuperació 1. La nota mínima mitjana de curs ha d'estar entre 4 i 4,99. 2. L'alumne/a ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. 3. L'assistència ha d'haver estat igual o superior al 70% de les hores lectives presencials

7 notes · View notes

laucg99 · 3 years

Text

CONCLUSIÓ

La paraula clau amb la que em quedo és: USUÀRI, que inclouria totes les altres que han anat sorgint: Auto-(per un mateix), descobrir, experimentar, reflexionar, construir, crear, relacionar.

Planter, Intercanvi i Bullidor han permès teixir uns conceptes i unes idees claus treballant de manera autònoma que ha ajudat a organitzar-me el temps i les diferents parts. Mitjançant l’experimentació m’ha permès reflexionar sobre els diferents elements que ens envolten, i que a vegades ja els donem per suposats restant-li importància per la seva quotidianitat, descobrint un punt d’interès, es a dir, dirigit cap a l’usuari convidant-lo a tenir la possibilitat de veure les coses des d’una mirada diferent, reflexionant i a la vegada convertint l’experiència en una descoberta de noves possibilitats i sensacions d’una manera lúdica.

Idea i Matèria ha ajudat a connectar concepte amb els materials i/o elements. Cada projecte ha complementat el següent, tant en el procés com en els materials, d’aquesta manera aconseguint un fil conductor entre ells.

2 notes · View notes

josepescriva · 3 years

Link

Hui és el dia mundial de la ràdio. Dia proclamat per la Unesco i es celebra cada 13 de febrer.

La ràdio és un mitjà de comunicació molt proper que constitueix una plataforma informativa directa en quant als avisos i un espai per al discurs democràtic.

En el plano mundial la ràdio segueix sent el mitjà de major consúm i segueix sent el mitjà que arriba a més gent. La radio ens acompanya mentre fem les tasques de casa, mentre fem esport o mentre fem trajectes amb cotxe inclús en algunes feines mentre es treballa, la ràdio és part de la nostra quotidianitat.

Per curiositats de la vida, ahir vaig estar a Radio Safor FM fent de periodista accidental. Per motius personals el periodista habitual, no hi va poder assistir i li vaig proposar a Juan Carlos Girau, de recolzar-lo en les entrevistes que tenia programades per a eixa vesprada. Així vaig tindre el plaer d’entrevistar a Paula Bernabeu, una nova escriptora d’Oliva que acaba de publicar la seua primera novel·la, també a Luisa Arias de AFISA que ens contava que a mitjançant un donatiu han aconseguit una cadira elèctrica per a una associada que la necessitava. I a Isa Monzó, una nova cantautora d’Oliva que té una llarga experiència com a cantant d’orquestra però que ara s’ha llançat amb esta vessant que considera més íntima. Totes elles van ser veus d’Oliva que constitueixen un orgull per a la nostra ciutat, la part més constructiva que malgrat la difícil situació opten per seguir endavant.

Per altra banda en este dia mundial de la ràdio cal destacar que en este món canviant la ràdio també s’adapta a les noves tecnologies. El format del Podcast és l’adaptació de la ràdio als entorns digitals i als ritmes de vida de l’actualitat. De fet, no se m’ha ocorregut una millor manera per celebrar este dia mundial de la ràdio que fent un Podcast per compartir-lo amb vosaltres.

I bé per no fer-ho més llarg m’acomiade deixant-vos un tall de l’entrevista que li vaig fer a la nova escriptora d’Oliva, Paula Bernabeu. Vos recomane que escolteu al llarg del matí l’especial dels Putxeros que ha adaptat la Federació de Moros i Cristians per tal de mantindre la flama festera en estos temps tan complicats

#Dia Mundial de la Ràdio #Valencià #Podcast #Comunicació

1 note · View note

grademagrana · 3 years

Text

Connexions

La Marina treballa el Kintsugi i l’Ariadna la inhabilitació. Ambdues parlen de la cura i de la ferida, però pensant-la des de punts de vista diferents, gairebé oposats. La Marina enfatitza el valor de la ferida i la seva bellesa visibilitzant-la. Parla sobre la seva importància prolongant la vida dels objectes. L’Ariadna, en canvi, reflexiona sobre la ferida com a quelcom invisible, que passa desapercebuda. Planteja com, fins i tot, l’acte de ferir pot ser confós per un acte de cura o protecció (el vernís n’és una metàfora. A primera vista protegeix, però realment danya). .

També, les dues tracten la quotidianitat a través dels objectes quotidians. Visibilitzen i dignifiquen el seu valor, que sol passar desapercebut. Tot i la seva importància, no solem reflexionar sobre tot allò que forma part del nostre dia i que el conforma (objectes, espais, accions...). És per això que senten la necessitat d’observar, analitzar i pensar aquests objectes. Amb tot això, al parlar d’objectes no només parlen d’ells, sinó que també es refereixen a la persona com a objecte susceptible a ser inhabilitat, a envellir, a trencar-se...

#bullidor

1 note · View note

salutgirona · 3 years

Photo

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ I

T’és difícil expressar-te? Poses atenció en el que et diuen els altres? T’és fàcil saber quines situacions o persones et generen malestar? Ho comuniques? Ho escoltes?

La comunicació és una gran eina que ens permet accedir a la nostra pau i tranquil·litat interna i en relació amb els altres. En aquest article volem que generar una reflexió en quant a com et comuniques en la teva quotidianitat i, a més, que puguis gaudir d’algunes eines per a què – en cas de necessitar-ho- puguis utilitzar-les.

Així doncs, què entenem per “comunicació assertiva”?

L’assertivitat és un conjunt de coneixements, actituds i eines que ens ajuden a expressar i escoltar, tant a nosaltres mateixos com als altres de forma oberta, directa i honesta.

Volem que et preguntis el següent...

Dius el que necessites o assumeixes que els altres saben el que penses, sents o necessites?

A vegades donem per suposat que l’altra ha de conèixer-nos tan en profunditat que no és necessari que comuniquem.

Aquesta creença pot portar-nos frustració i tristesa, ja que no és responsabilitat de l’altra saber o intuir el que ens passa, per tant, és essencial que prenguem consciència de la importància de comunicar allò que estem sentint o necessitant dir.

Tens por a la reacció de l’altre?

És important que tinguis present que no tens cap responsabilitat i control sobre la forma en què l'altra persona decideix reaccionar.

Tot i que cal ser curosos i tenir en compte l’impacte que pot generar el nostre missatge en l’altre a l’hora de comunicar, també és important que els nostres vincles ens permetin expressar-nos lliurament. Això genera que la nostra relació sigui honesta, transparent i autèntica ja que podem expressar i escoltar les nostres necessitats i desitjos més profunds.

I, què és necessari cultivar per a tenir relacions internes i externes més sanes?

Reconèixer les nostres emocions: com més autoconeixement i conscients siguem de com ens sentim en un determinat moment més capaços serem de poder-ho comunicar a l’altre.

Ser empàtics: tenir la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres, tenint present l’impacte que pot generar en l’altre el contingut i la forma del que comuniquem.

Practicar la comunicació assertiva: expressar les nostres idees i emocions d'una manera clara per a evitar tensions i interpretacions errònies.

Implementar l'escolta activa: en el procés de comunicació no només és important expressar-se sinó també ho és interpretar el missatge que prové de l'altra persona; tant de la comunicació verbal (paraules) com de la comunicació no verbal (gestos, expressió facial, to de veu...).

Saber reconsiderar les nostres opinions: estar receptius i flexibles a altres maneres de fer i de pensar ens ajudarà a entendre més a l’altre i a augmentar la nostra zona de confort, afavorint el nostre creixement personal.

Envoltar de persones que practiquin un llenguatge de pau: envoltar-nos de persones que vagin en la nostra mateixa sintonia, que ens enriqueixin i que ens aportin benestar.

Esperem que us sigui de gran ajuda per a poder començar a tenir vincles que us omplin!

Estefanía Lozano Estudiant de Psicologia

1 note · View note

enscalensalvavides · 4 years

Text

Em fa estar tan trista viure a casa ma mare ara que sé com vull viure en una casa. I també, clar, recordar que tota la meva infància va ser així: sopant amb el plat davant de l’ordinador, o sola a la taula; demanant si us plau si podíem menjar tots junts. Els pares argumentaven que hi ha molts tipus de famílies, i que la nostra era així. Que no ens podíem sincronitzar els horaris. Sempre de bòlit, treballant. Aina, no veus que no arribem a tot, que no tenim temps, que casa nostra també és maca, que tenim altres coses.

L’altra lluita particular a casa era reciclar. No es podia perquè anem de bòlit, treballant, Aina, no tenim temps; si ja no podem sopar amb tu com hem de poder separar el plàstic. Uns reis, em vaig organitzar amb els avis i vaig deixar un regal a casa: unes papereres petites de reciclatge, per si de cas el problema era que tampoc teníem temps per comprar-ne unes. Juraria que van durar un parell de dies abans d’acabar al contenidor de rebuig.

És tan trist viure a casa ma mare ara que he vist que puc viure així. Que fa dos anys començava uns sopars a un pis nou, que fa un any em recollien, cada nit, onze Marias i totxs les convidades, que a Cuba també he pogut crear un refugi. I penso, també, en la sort de tenir-ho tan clar. Ja no soc l’Aina d’onze anys que volia anar a dormir a casa de les seves amigues; on es sopava i es parava la taula i es parlava de com havia anat el dia. L’Aina d’ara, de gairebé vint-i-quatre anys, pot crear-ho tot. M’abraça la idea que la revolució està en la quotidianitat. Que la vull amb vosaltres, i no de tant en tant: la demano tots i cadascun dels dies que em quedin per viure.

5 notes · View notes

rosercabre · 4 years

Text

Març

Dimarts 31

Dia 18. Fa un any feia sopa perquè la fina línia entre fer-la o no fer-la és el suïcidi. Penso amb les suïcides, aquests dies, i ho faig amb una alegria fonda, de saber que encara hi són, que encara hi puc parlar, que no les he empès a saltar. Els dic: avui fa fred i plou i en Jose ha fet caldo. Hi ha posat naps enlloc de porros però us he pensat igual. Els dic també: espereu-me, que un dia tornaré i potser serà l’últim que ho faré.

Dilluns 30

Dia 17. M’he tallat les ungles dels peus. No me les tallava des d’abans de parir. Ho va fer una xina, jo no m’hi arribava. Duia la boca tapada, higiène o visionària, però els ulls li reien quan m’assenyalava la panxa. Feliz año, em deia i jo m’ho creia. Vull dir: potser ho ha sigut una mica, ja. Em ressegueixo la línia alba que es resisteix a marxar i penso en totes les panxes que creixen invisibles ara al meu voltant. Els vull dir que potser ho serà.

Diumenge 29

Dia 16. Tinc una llista on apunto tota la meva sort. La llegeixo abans d’anar a dormir. No sé si quan em llevi encara hi serà.

Dissabte 28

Dia 15. Primer penso: no pot ser una gavina. Després penso: pot ser una filla. No pot ser una gavina perquè han marxat. El seu campanar és buit i els únics esgarips són de nadó tip de pit i de nit. Ens llevem i marxem a Sant Antoni. Un mar de guix blau. És agost i l’aigua bull i això és el que vull. El fill també però plora perquè el guix s’esborra. Dic al fill que serà estiu, un dia, però ell ja ha oblidat perquè plorava. Jo no. El fill ho viu millor que jo. La filla ho dorm millor que jo. I això hauria de ser bastant. Però no sé si les gavines o aquests dies tornaran.

Divendres 27

Dia 14. Visc en un moment d’ahir que no vaig dir. El fill, mig ull obert després d’una migdiada llarga, dient, per primera vegada: jo t’estimo molt, mama. Reviure’l cada dia fins que això s’acabi. I quan dic això vull dir tot.

Dijous 26

Dia 13. He cantat a la dutxa i he pensat que avui podia anar bé. Ho he dit al fill, que em mirava divertit. La mama canta el gall quiquiriquí. He cantat fins que he escoltat la veu de la meva germana, arribant a casa després de fer el torn de nit, urgències a un hospital de Madrid. He cantat fins que he callat. Mireu: això és un infern i ho és malgrat tot el que no ho és. Què no ho és: tenir pulmons, tenir sostre i tenir, per dinar, llegums i peix.

Dimecres 25

Dia 12. Esmorzo pa amb formatge i nova quotidianitat. Farem veure que tot el que coneixem és això. Truman i Plató. Amb la ficció passo l’estona millor. Fins que alguna cosa fa crec i no me la crec. El crec pot ser: tres cotxes amb llums blaves a la porta de l’església barrada, una gavina afamada que vola massa baix, una boca tapada, bandera blanca entre galta i galta. La versemblança es desfà i el cel és de cendra i les sirenes sonen quan escric a l’amiga: ‘m’ho havia cregut una mica’. Plou i l’angoixa em comença, gruixuda i puntual com cada dia. Passaré les últimes hores del dia amb l’estómac encongit. Beuré tila i escriuré això des del llit, la filla al pit. No és ficció el que escric: és por.

Dimarts 24

Dia 11. Et diré què em passa: em passa que no sé entendre la fressa del bus que passa per sota casa. Vull dir: no en baixa la mare, tampoc el pare. No en baixa ningú i un autobús buit no pertany a la vida que jo sé entendre. Potser pelo patates quan el sento passar i penso fins quan anirà buit i és aquest coi de pregunta, que no va. Abans no preguntava fins quan anirà ple. Abans potser pelava patates i no el sentia passar. Més tard, l’amic em diu que haig de pensar en això d’ara com la nova quotidianitat. Ho provo i ressona el motor al carrer. Suposo que el dia que no el senti serà el dia que ho aconseguiré.

Dilluns 23

Dia 10. No anem enlloc. Plou i bullim ous per distreure en Boi que ja no pregunta pel carrer. Que ja parla d’un futur que jo encara no sé. Un dia, diu, farem o anirem o sortirem. És bonic veure’l créixer cada moment d’aquests dies. Bonic i desgastant. Ell creix i jo envelleixo. Em cauen els cabells pel passadís que camino per adormir la Neret. Em cauen els cabells perquè virus i hormones. Aquest és el postpart que no hagués triat mai. Hi va haver dues setmanes boniques. Em preocupava la meva bufeta o els plecs de la pell de la panxa encara inflada. Ara ric d’aquells dies perquè de seguida van venir les llàgrimes. El febrer va ser una pilota de carn mal mastegada entre els queixals i la galta. Em costa d’empassar que hagi de ser així, el primer cop de la Neret al món i li demano perdóperdóperdóperdó fins que la paraula perd el sentit. O potser és el món, el que el perd. No ho sé i si el busco, me’n vaig. La mama no sent, diu en Boi quan soc lluny, quieta al seu costat. La mama sí que sent, tinc ganes de dir. La mama sent massa.

Diumenge 22

Dia 9. M’he llevat i he plorat i no me n’he amagat. Falten metres quadrats per negar el malestar. És diumenge, he dit i no he estimat mai el diumenge. Tampoc l’agost que ara invoco des del terrat, els peus a la piscina buida. De fons, sento el tren que mai no sentia quan hi havia vida. També: riallades diabòliques i un home que crida que no me toques. Que no me toques repeteix com si li anés la vida, i no és al virus, és a la policia, que l’hi diu. Passa un helicòpter d’urgències i ja no li diem adéu.

Dissabte 21

Dia 8. Fa sol i tenim sort. Vull dir: el privilegi de córrer perquè ve el llop, de no haver de pescar engrunes i regalar-les a les formigues, d’enfilar-nos a una escala i veure altra canalla. Se’n va el sol i tenim por. Vull dir: sabem que som els porquets, les formigues són lliures i la canalla creix confinada.

Divendres 20

Dia 7. No em costa escriure que tinc por. Vull ser refugi dels meus fills i enyoro ser al refugi dels meus pares. Visc un món que voldria haver escrit i prou.

Dijous 19

Dia 6. Les hores més fàcils: la primera, quan l’assecador l’adorm. La segona, quan xerrameca sol. La tercera, el migdia de son. La quarta, quan s’encén la pantalla amb la seva cara. La cinquena, les vuit del vespre, quan tot fa baixada i, per una estona, ignoro la pujada.

Dimecres 18

Dia 5. Les hores més difícils: la primera, quan obro un ull. La segona, quan sé que tornarà a ploure. La tercera, quan diu que aviat no quedaran pomes. La quarta, quan sap que l’avi no vindrà a jugar. La cinquena, quan ella em somriu i jo només puc plorar.

Dimarts 17

Dia 4. Em dic: sort del dia que plorava quan creuava la Meridiana. Aquest pis sap ser refugi dels confinats. Eren natilles i westerns un dia. Són Petit Suisse i Peppa Pig avui. El cul a l’aire sempre.

Dilluns 16

Dia 3. Surto al carrer sense mascareta. Camino cap al nord per l’avinguda desolada. Les persianes de les botigues estan abaixades. Només unes poques estan obertes: ensenyen mandarines tristes i pa congelat. Hi ha vells i no hi ha nens. Hi ha gossos i no hi ha nens. Passen trens i no passen nens. La policia renya la gent que deambula sense bosses plenes de mandarines toves ni pa ressec. Compañero, vaya a casa, haga el favor. Hi ha gent que no té casa o no la vol. Jo la tinc i la vull i els peus s’afanyen a ser-hi. Caminaria més ràpid però tinc el fre als pulmons i no és cap virus, potser, que només és por. No sé si és millor una cosa de l’altra. No m’agrada tenir res. No m’agrada tenir pressa per uns dies que no passen. No m’agrada tenir la certesa que he enganyat a la meva filla que em respira al pit, adormida. Aviat farà un any que va començar a ser i res era com és ara. Si ho hagués sapigut, penso coses que no vull pensar. Quan entro a casa no sé quan en tornaré a sortir.

Diumenge 15

Dia 2. Se’m xarboten les coses. Tinc, i ho tinc tot a l’hora: gomets als pulmons i bombers que reguen orinals i catorze dies a les costelles que respiren i que t’agradi la silicona, nena i controls policials als carrers de les orelles i cap notícia de la fe i verdura aixafada amb els queixals i pantalles als ulls d’una ferida adolorida i que t’agradi el làtex, doncs i records de les pomes en les maduixes mossegades i anticipacions de la joia d’un setembre i una germana que riu darrere la màscara i mugrons, sobretot, tinc mugrons que, de tot això, en fan llet.

Dissabte 14

Dia 1 del confinament. Recordo, Montbau o Sant Pau, quan comptava els dies perquè fos avui. Amb un dia d’abril ja no hi crec. La fe me la vaig deixar dins un autobús del passeig Valldaura.

Divendres 13

Veig venir el que vindrà des d’un futur immediat que miro com qui mira una pantalla que es pot apagar. On és el mando, demano i ressono.

Dijous 12

Dos mesos i les ganes inflades tota l’estona de demanar-te perdó, filla, perdona’m.

Dimecres 11

I encara una altra i quan dic encara vull dir sempre, sembla

Dimarts 10

Divendres 6 una altra vegada.

Dilluns 9

Tinc: més llocs on no viuré que llocs que he viscut. Plaça Llibertat, Carrer d’en Grassot, carrer Còrcega, Passatge Calders, Sòcrates amb Neopàtria. Soc: el negatiu d’un mapa.

Diumenge 8

He anat a tot arreu.

Dissabte 7

Mira’m, soc trenta quilos de carn que s’enfila al pi de les tres branques als peus de la carretera de les aigües. A la butxaca hi duc un llapis mossegat i el tros de peix arrebossat que no m’he pogut acabar a l’hora de dinar. Si no el llenço, la classe, aquesta tarda, s’omplirà de pudor i la senyoreta Patro voldrà saber d’on ve i a mi la senyoreta Patro em fa por. Tiro el peix al mar, allà baix, passada la ciutat que encara visc sense saber-la tota. No sé, per exemple, que cap al nord un dia hi haurà unes vies foradades i un centre comercial i, entremig, una altra escola que no és la meva però qui sap si un dia una mica ho serà.

Divendres 6

Mai no havia viscut tants dies iguals en un present que ja no se sap acabar. Fa dies creia en un futur que no arribava i que quan ho farà, és present. Sempre i encara.

Dijous 5

La sort és que no vaig abandonar-me a la mandra del fred als mugrons. I també: que ella sap esperar. I també: que ell la comença a estimar. I esclar: que ho sé recordar.

Dimecres 4

Fa un sol despert que no em mereixo quan trepitjo els carrers que el meu fill no. No tinguis fills, dic a l’amiga embarassada i ella riu i jo no. Vull parir, diu. Pariràs, no pateixis, patiràs.

Dimarts 3

Vull: plegar de tocar un front calent. Plegar de saber que tornar a Montbau és una possibilitat. Plegar d’acostumar-me a no témer una ferida. Plegar d’oblidar com era la normalitat.

Dilluns 2

Un home que coneix el fill diu que prefereix la porta tancada, la paret fent frontera, el ser-hi sense ulls. Més tard, un altre home que no coneix la filla diu que fa cara de ser bona. Se li veu ben bé, m’assegura. Els homes saben coses que les dones ja sabíem.

Diumenge 1

M’agafo a: l’amor de germà gran quan encara no hi ha sol. Serà bonic, un dia que encara ha de néixer.

1 note · View note