Tumgik
#sopemates
raplinenthusiasts · 1 year
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
KINGS
for @sopekooks 🍊💛
513 notes · View notes
bisexualnamjoonie · 1 year
Text
OH MY GOD THERES A FEAT WITH BOTH JHOPE (I AM DEVASTATED) AND WOOSUNG HE DID IT FOR ME U GUYS
5 notes · View notes
kevinkevinson · 1 year
Photo
Tumblr media
SARANGI TTEONAGADO!!!!!!!!! 
46 notes · View notes
nako-doodles · 2 years
Note
Tumblr media
Hehe didn't realize that Yoongi sleeps on Hobi's dance floor
very fitting for kittygi while he takes dance practice pics laying on the floor as well
6 notes · View notes
Text
Tumblr media Tumblr media
sopemates for @raplinenthusiasts
531 notes · View notes
infinitesoleil · 2 years
Text
Happiness Looks Good on You
Tumblr media
Moodboard by lilseokie on twt / @buttsfly
This was written for The Sopemates Zine.
Title: Happiness Looks Good on You
Rating: General
Pairing: Sope
Tags: Childhood Friends, Friends to Lovers, Slice of Life, Love Confessions
Words: 2,384
Summary:
“Why’s it so dark in here, Namjoon-ah? Where’s the light switch?” Hoseok asks. Hoseok navigates around the room, feeling along the wall until he finds the switch. When the lights turn on, everyone jumps out from behind furniture and doors and yells “Surprise!” “Happy birthday to you...” they sing as Jimin and Taehyung come forward with a strawberry covered sponge cake. “Happy birthday to you… Happy birthday, Hoseok-ie (Hoseok-ie hyung for the maknaes)... Happy birthday to you!” Hoseok claps his hands excitedly before closing his eyes to make a wish. The yellow glow of the candles gives him a golden appearance, like an angel or a deity. He blows out the candles and everyone cheers. Taehyung hand feeds him a few strawberries while Jin and Jungkook take a few for themselves. Yoongi stands off to the side, smiling softly and taking it all in. Hoseok looks so happy surrounded by the people who love him the most. Happiness looks good on you, Yoongi thinks. And I want to make you happy for the rest of my life.
Link:
17 notes · View notes
tanzania2023 · 11 months
Text
17 Juliol: Llac Manyara
Aviam, això va així:
Jambo: Hola
Asante: Gràcies
Karibu: Benvinguts / de res
Raca Raca: depressa
Pole Pole: A poc a poc
Tafadhali: Si us plau
Habari za asubuhi: Bon dia
Usiku mwema: Bona nit
Hakuna Matata: cap problema
Avui després d'esmorzar hem fet el checkout del Olerai Lodge i ja hem tingut problemes per pagar. La Visa no l'acceptava la màquina i hem de pagar amb dòlars. I aquí tenim el problema: bitllets petits? No. Bitllets una mica trencats o arrugats? No. Bitllets d'abans del 2009? No. I així hem anat passant l'estona, triant els bitllets un per un fins que als senyors els agradin.
Un cop passat el tràngol, enfilem cap a Napuru Waterfalls. La carretera surt desde la principal i té tants sotracs que sembla el Shambala. Passem pel mig de poblats amb carrers estrets, avançant un munt de nens uniformats que van al cole. La carretera es cada cop més verda, més selvàtica i més elevada.
Arribem a una esplanada on ahir hi havia l'arribada d'una maratón i encara queden restes de la carrera.
Hi ha una guixeta on una noia amb un entusiasme zero ens cobra 10 dòlars per cap.
Havent pagat, tres xavals apareixen per fer-nos de guies i ens acompanyen per un camí verd, humit i preciós. Sembla un bosc del Pirineu però amb plantes selvàtiques.
El camí rellisca i fa molta baixada, no es fàcil. Es molt dret i complicat, però aviat arribem a baix de tot on corre un riuet de muntanya preciós. Anem caminant pel riu, sortejant pedres, rocs i l'aigua. Els guies ens ajuden.
I, una estona després, arribem al final del camí: un salt d'aigua molt alt envoltat de verd i roca. Es preciós i ha valgut la pena venir.
A la tornada ja som amics de tota la vida amb els guies, que son molt bons nanos. Un es Massai i va descalç.
Un cop al cotxe de nou, anem a l'oficina de Roadtrips a recollir l'entrada al Serengeti, que ens costa gairebé 2000 dòlars pels 4, el guía i el cotxe, per 3 dies.
Dinem a una pizzería i enfilem cap el Llac Manyara, al Maramboi Tented Lodge
A mig camí ens trobem un mercat rollo encants dels Massai i li demanem al xòfer de parar. Es un mercat impressionant, no hem vist mai res així. Ple de Massais vestits de forma tradicional venent de tot: taronges, patates, cebes, llavors, sabates, roba, radios, i fins i tot cabres. En serio, hi havia un camió ple de cabres i els Massais feien cua per comprar-ne.
Hem fet fotos però no els hi agradava gaire i fins i tot una noia ens ha renyat.
Ha estat molt impactant i autèntic
Seguim cap al Lodge i en arribar ja ens hem trobat jirafes, impalas, monos babuins, ñus, i més bitxos.
El Lodge es espectacular, a prop del llac. Ens reben amb un suc boníssim i anem a veure la posta de sol a la piscina, des d'on truquem a l'Arnau.
Les habitacions són tendes i no tant impressionants
Només entrar ens surt un porc senglar (Pumba) de sota l'habitació, que marxa espantat.
Sopem a la terrassa del Lodge amb espelmes.
4 notes · View notes
15lix · 1 year
Text
fake eye sopem smnxnxmzmmxmx.,.,mmxmxmxm,.
0 notes
lesfoteses · 1 year
Text
Un amagatall fora del menú
12 de gener del 2023
Tumblr media
"Perdona, sé que et semblarà raro, però… Em puc amagar sota la teva taula?". No la conec de res, és una noia una mica més gran que jo i més alta, i més ben vestida, que acaba d'acostar-se mentre escolto el Betis-Barça per la ràdio i espero que arribin les meves amigues. Som en un restaurant de dos pisos, al pis de dalt, ella mirant-me i jo asseguda, amb el mòbil a la mà i flipant. "A sota la taula? Sí, clar", com si fos el més normal del món. La noia m'ho agraeix i s'amaga. Què raro, penso. I llavors tinc una epifania, "a veure si em vol robar algo, aquesta". Però no em roba, s'espera sota la taula mirant sota les estovalles. Llavors veig que s'acosta un home que sembla vingut d'una presó, amb cara de molt mala llet. Fa una mirada a la sala i instintivament dissimulo mirant Twitter, on no em paren de sortir coses de la Shakira que em tenen ja fins els ovaris. Però m'entretenc amb la Shakira mentre el senyor fa una volta per la sala i em deixa claríssim que està buscant la noia que s'amaga sota la meva taula. No la troba i opta per marxar. La noia continua sota la taula i penso: "a veure si s'ha pirat i no me n'he ni enterat". I moc el peu i li clavo una patada sense voler, i li demano perdó i em diu que tranqui i que si ja ha pirat. Miro la sala. "No hi és".
Llavors surt, em dona les gràcies tres vegades. Em dona la mà i em mira els ulls, es diu Dolores i li sap greu el susto que em dec haver fet, "és que no em para de seguir". I jo "el coneixes?", "Sí, més o menys. Però ja està, ja ha marxat, ja no molestarà més avui". I la Dolores s'espolsa els genolls, coberts per unes mitges negres que porta, i es posa bé el serrell, i diu "que aprofiti el sopar, ara ens veiem". wtf, com que ara ens veiem? I efectivament. La Dolores va a la barra i agafa un micro i diu "bona nit, buenas noches. Avui us acompanyaré mentre sopeu en aquest fantàstic lloc", i es posa a cantar una versió de Shallow més lenta i sensual mentre algú li fa l'acompanyament al piano. Canta bé. No vull imaginar-me quina història té amb el presidiari, només se m'acudeixen històries terribles. I em poso el Betis-Barça amb la Dolores de fons fins que arriben les meves amigues. Sopem i tal, i abans de marxar, miro un últim cop a la Dolores i li dic adeu amb el cap, i ella també adeu. Espero que estigui bé.
1 note · View note
xaviportales · 1 year
Photo
Tumblr media
Dos quarts de cinq, esperant que vinga la reina maga de la @veritomonetta a veure si dinem o berenem-sopem 😎🎁⭐️ (at Castelló, País Valencià) https://www.instagram.com/p/CnHnc2VInwk/?igshid=NGJjMDIxMWI=
0 notes
Text
Tasca 1 - Presentació
· Qui som?
El nostre grup el conformem Lana Hernandez, David Diez, Marc Grau i Enric Garcia., som al grup 1 de Fonaments del Periodisme, concretament al subgrup 102A del seminari.
Jo, Lana Hernandez, tinc 25 anys, soc nascuda a Granollers, però visc a Montornès del Vallès. Anys enrere vaig estar estudiant un grau superior de formació professional en la branca de ciències de la salut, però vaig canviar d’idea fa un temps, donant-li una volta al meu futur i estudis, fent ara Periodisme a la Pompeu Fabra.
En el meu cas, Marc Grau, tinc 18 anys i soc de Terrassa. Des de molt petit tenia clar que volia fer periodisme, encara que l’àmbit concret en què volia especialitzar-me ha anat evolucionant amb el temps. Tanmateix, no descarto dedicar-me a la docència, ja que també és un ofici relacionat amb la comunicació amb el qual es pot millorar una mica el món.
Pel que fa a mi, Enric Garcia, tinc 21 anys i soc de Cerdanyola del Vallès. Des de ben aviat volia ser periodista i pertànyer al món de la comunicació expressant els meus coneixements a la resta de persones. Més concretament, m’agradaria dedicar-me a l’àmbit esportiu perquè sóc un apassionat dels esports. Estic estudiant el grau simultani amb Humanitats i aquest curs, per fi, he pogut encetar els estudis de Periodisme. 
Per la meva part, David Díez, tinc 18 anys i soc de l'Hospitalet de Llobregat. Sempre m'han interessat els mitjans de comunicació però especialment la televisió. El que més m'apassiona de la branca és la comunicació i el periodisme esportiu. A més a més, una altra de les meves aficions és ser presentador de notícies i poder donar a conèixer al món el que està passant. 
· Per on ens informem de la realitat.
Principalment, ens informen a través del timeline de les xarxes socials, on ens arriben les notícies publicades pels diferents mitjans de comunicació, fent clic a l'enllaç de la notícia que ens interessa, però tampoc fem de banda a altres mitjans més tradicionals com la televisió, on veiem les notícies quan sopem o dinem. També utilitzem serveis com YouTube o Twitch, que donen accés a canals divulgatius que informen de la mateixa manera que els mitjans tradicionals. 
· La Nostra relació amb el periodisme i els mitjans de comunicació
Alguns de nosaltres hem desenvolupat cert escepticisme amb els mitjans de comunicació, perquè s’entreveu clarament que les notícies i els titulars estan tacats per les fílies i fòbies polítiques de cada un. Tot i això, creiem que és un sector indispensable per garantir els drets dels ciutadans i servir de vigilant per a qualsevol altre sector de la societat. D’altra banda, el periodisme i els mitjans de comunicació han evolucionat tecnològicament i tothom s’ha hagut de readaptar. Segurament, els joves som els que més fàcil hem adquirit aquest procés. 
· Per què estudiem periodisme
La raó per la qual estudiem periodisme és la nostra vocació per explicar. Creiem que aquesta professió només la formen aquells a qui realment els hi agrada comunicar. És cert que avui dia el periodisme no passa per la seva millor etapa ni tampoc té unes condicions laborals excel·lents, però la nostra passió per explicar els nostres coneixements a la resta és la millor prova del perquè estudiem aquesta carrera universitària i ens volem dedicar a aquest món.  
1 note · View note
raplinenthusiasts · 1 year
Text
Tumblr media Tumblr media
players of their own league
@rainbowcoloredpalmtrees ❤️
282 notes · View notes
espiritutulem · 2 years
Text
Dia 7
Només fa una setmana que sóc al Marroc! Sento que fa anys que em desplaço per aquestes terres. Alnif - Rissani - Merzouga. Espero el mini-bus. Espero el taxi. Espero. Començo a sentir que la espera ho és tot. Comença a ser-me indiferent el que vingui després. Un viatge molt físic. Més de 15 en el mini-bus. Més de 10 en el taxi. Olor a suor. Contacte. Un senyor em toca la cama durant mitja hora per evitar que el meu genoll doni un cop a la maneta i s'obri la porta. Sento que ho fa per protegir-me, però el primer minut se'm fa realment incòmode. M'acabo acostumant. Alterno confiança i desconfiança. Em dirigeixo a l'Auberge Les Roches. PRIMERES DUNES. Arribo. Per fi puc descansar una mica. Demano un tajine kafta i escolto l'audio de la Merche. A taula del costat una família d'espanyols. Parlen de si fer-se o no la PCR. M'hi afegeixo. Intercanviem quatre frases i faig silenci. No hi ha massa química. El tajine i l'amanida (sembla trempó) està molt bo. Sembla fet per l'Abderrahim, ayamdakl. Videotrucada Merche. Vent del desert arriba fins al pati principal. Aniversari Miki cosí. Feliços 28! Excursió al desert amb dromedari amb un parella de Santo Domingo que viuen a Miami. Tenen una filla i un fill. Ella té la meva edat. Sopem en taules diferents, però parlem com si estiguéssim a la mateixa. Jugo el rol de fill. Em conviden a vi. Feia mesos que no bevia. Tajine de verdures i pollastre. Foguera i percussió. He fet palmes i he tocat el djembe una estona. El meu dromedari té un nom semblant a Aliosha. Penso en els germans Karamazov. Omplo una ampolla de vidre que he trobat de camí a l'autobus amb sorra del desert. Pulmofluide. Contemplo les dunes nocturnes mentres acabo aquestes línies. Arriben rumors de tambors dels altres campaments. Els grans de sorra volen d'una banda a l'altra. Un noi discuteix en darija amb la seva parella per telèfon. Em venen al cap els pobres dromedaris amb les cames lligades. Intento penetrar en profund, trascendir aquesta turistada. Timnsiwin.
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
0 notes
xavierhomet · 2 years
Text
17 sep - Xania a Heraklion
Hem anat a correr pel matí d'hora cap la zona oest i hem descobert platges. Després hem esmorzat i marxat cap Heraklion. Hem fet una parada d'etapa a Rethymno per dinar i fer la volta. Hem dinat al Zefiros, al.port vell.
Rethymno no es tant maca com Xania. Seguim cap Heraklion i anem a l'hotel Marin que es barat i un pèl cutre pero a prop del port. Fem la passejada i sopem
0 notes
milkandkoo · 2 years
Text
Tumblr media
just two boys caught up in their own world, going on an adventure, holding hands
10 notes · View notes
haileyjikai · 5 years
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
The Power of Two Souls; Yoonseok
5/?
💕 ~
28 notes · View notes