#Tote!Morro

[blu3cl0v3rs]

Summary: Why fly in planes when you're the Elemental Master of Wind?

Warnings: Reckless actions, possible unwritten near death situations

Prompt: Suitcase | Airport | "Did you pack yet?"

Extra: You know the drill, set in a generic "Revived Morro lives w/ the Ninja" AU during any time after DotD. Also, I'm so sorry this is late-

"Did you pack yet?" Nya's voice echoed down the hall to her brother.

Her brother who apparently hasn't packed within the 4 whole months since we finalized the trip plans. Morro sighed, leaned against the wall of the monastery near P.I.X.A.L., Zane, Cole, and Wu. The others all scurried around inside to find some item or another as Nya scolded them or pointed out that Lloyd, your toothpaste is not in the kitchen; you don't need three bottles of hairspray, Kai; Jay, stop trying to pack that motherboard, you won't use it.

The wind elemental could feel the rage that radiated off his sibling element. An instinctive part of him wanted to reach out and comfort her through the wind, but he knows there's fondness in her frustration.

After some long minutes and at least two screeches, everyone was ready to go; which meant now they all awkwardly toted their suitcases as they tramped downstairs.

Morro resisted the urge to jump off the mountain and use the wind to cushion his landing.

They boarded a large custom built vehicle after shoving everyone's luggage into the trunk and drove off to the airport. Conversation fluttered around Morro as he listened to the muffled breeze on the other side of the glass window and some weirdly calming music Zane recommended him. The ex-ghost had been working on self-improvement and "anger management", or "feeling bombs" as Kai said.

"So, what's a plane?" Morro offhandedly asked. The thing sounded familiar, but since he spent most of his teen years up in the monastery (and 40 years as a ghost) he's a bit behind on technology.

"Think of a giant metal tube with wings. That's what it looks like. It's used to transport people far distances. Usually we'd use Destiny's Bounty, but it was destroyed during Garmadon's invasion," Zane explained.

"And why was Jay adamant that I need to fly on one?" Morro raised his eyebrow.

"Hey! Planes are awesome, and everyone deserves the joy of flying in a plane!" Jay piped as he crossed his arms.

"I can fly perfectly fine by myself," Morro huffed as the wind gusted the car in unison.

"No offense, Morro, but I don't think you could outfly a plane," Kai said from the seat in front of him.

"Is that a challenge?" Morro growled.

Remember how he said he had been working on his anger management? Yeah, emphasis on working.

"I can already see his gravestone: 'Rest in peace Morro. Died because he tried to race a plane'," Jay joked, hands out in front of him as if he was touching something invisible.

"Hey, if he can, I'll pay for everything on his end."

Wu sighed from his spot in the passenger's seat, "Just be careful, and watch where you're flying."

The Ninja spluttered, all saying something along the lines of "you're allowing this?!"

"Let me put it this way," he stroked his beard, "if you thought taking Lloyd's candy away was difficult, changing Morro's mind is… more or less impossible. The amount of stubbornness he has is more than all of yours multiplied together."

"And that is quite a lot," P.I.X.A.L. pointed out from the driver's seat.

Long story short, Morro was found in the airport's parking lot, panting and wheezing with hairs stuck to his face from the speed and sweat from exertion, lying on top of a royal blue car two whole hours before the Ninja landed.

Kai paid for everything Morro wanted on the trip.

#ninjago #morro #ninjago morro #morro ninjago #morro master of wind #morrotober #morrotober 2023 #morro wu #lloyd ninjago #lego ninjago #nya ninjago #cole ninjago #kai ninjago #jay ninjago #zane ninjago #wu ninjago #ninjago pixal #ninjago fanfiction

[lesfoteses]

Amants de pàrquing

3 de gener del 2023

SORPRESA. No hem anat a esquiar finalment. Sí que hem arribat fins la Molina i la Masella, però el panorama que ens hem trobat ha estat desolador. Primer de tot, Molina estava peladíssima, adjunto una foto

Només hi ha neu a les pistes, i la neu que hi ha pràcticament deixa veure les roques i la terra que hi ha sota. Més enllà del factor preu (pagar tant per aquestes condicions) hi ha el factor ambiental, i és que no entenc com la gent que hi continua anant no sent remordiments, l'ecoansietat. Veient el panorama, amb el Marc hem tingut clar que no havíem d'esquiar, tal com està tot. Això era Molina, però és que la Masella no estava pas millor. I l'altra cosa que ha estat desolador ha estat veure la de pijos que hi havia a la segona estació d'esquí. Impressiona, ni amb una sequera de la parra deixaran d'esquiar aquests. El Tomàs Molina no fa molt a TV3, al programa 'El col·lapse' (el vam enganxar de rebot i poca estona) va fer una reflexió que em va agradar, una mica més optimista del que estem acostumats. Deia, o venia a dir, que el futur "no és que serà pitjor, sinó que serà diferent". Que potser sí que s'ha acabat això d'anar a la Masella a esquiar i que caldrà anar encara més amunt -i lluny- per veure la neu, però potser això obre les portes a noves maneres de gaudir i viure la natura. Crec que té raó.

Aquestes reflexions són les que em feia mentalment mentre esmorzava des de la cafeteria de la Masella un entrepà de pernil i formatge calent i un cafè amb llet, amb el Marc. Consciència climàtica, segurament es digui així, i unes quantes contradiccions. No sé si els que hi havia a les taules del costat, com la dona que portava les botes Jimmy Choo i un abric de visón, deurien pensar el mateix. Era una família de quatre persones, el pare, el fill petit, la filla gran i la Jimmy Choo. Pijos tots fins la medul·la, portaven la millor roba d'abric del mercat (per aquest "fred"?) perquè ens quedi clar a la resta que ells, si esquien, és per fer-ho bé. De cop i volta, el pare ha dit que anaven tirant. S'ha endut els nens, i ella "aneu tirant, ara us atrapo". Tan bon punt han estat fora del seu camp visual, ella ha tret el super iPhone de 23" i se li ha posat cara de tonta. Però cara de tonta tipo de ñoña... S'ha fet llavors un selfie treient morros i posant-se el cabell de manera coqueta i he pensat "però aquesta dona no és una mica gran per estar tan atontada?", i llavors, pum. La truca algú. Ella deixa de fer el tonto amb els morritos, però somriu com una adolescent vergonyosa. A tot això, el Marc davant meu no s'entera de res perquè està mirant la previsió del temps pels pròxims dies i m'està recitant els gruixos de neu de l'última setmana. La Jimmy Choo ha mirat a banda i banda -per assegurar-se que el marit i els fills no tornaven???- i llavors ha despenjat dient HOLA, AMOR MEU. Amor meu. El meu cap ja es feia totes les pel·lícules del món, òbviament, però clar, jo a vegades també he dit "amor meu" a amics i amigues... Així que he posat encara més atenció a la conversa de la Jimmy Choo i menys al Marc, que llavors estava recitant noms de les pistes de la Masella. "Sí, ara han anat amb el Joan, dues hores estaran... On ets tu?... Sol? ... Mmm, jo també ara, sí" i llavors aquí ha començat a recollir les coses de la taula, "vols que ens veiem ara?". BUA. M'estàs dient que té un amant i que l'amant està a la Masella i que ara es veuran mentre el marit esquia amb els fills?, "val, però no tinc molta estona, quedem al pàrquing". I en aquest punt de la conversa ha passat pel meu darrere i ja he perdut el fil de la conversa.

"Marc, marxem". L'he tallat mentre estava encara mirant el plànol i recordant quines pistes vam baixar l'últim cop que vam venir. "Ja? Però si encara tinc Coca-Cola". "Ràpid, ara t'ho explico tot, però hem d'afanyar-nos". "No m'estaves escoltant, oi?", "No, però he escoltat una conversa que t'encantarà". Total que cagant llets fem via al pàrquing. Hi havia boira, però ràpidament he vist la Jimmy Choo al costat d'un gran Volvo de color blanc, amb el mòbil a la mà. Ja havia parat de parlar amb l'amant, ara el deuria estar esperant. "Marc, hem de fer veure que estem parlant aquí. Fem veure que el nostre cotxe és aquest" i ens hem aturat al costat d'un Clio de merda, mai tindré aquest cotxe, és ben lleig. "No estic entenent res, Laura, i fa fred" em diu el Marc. I de cop... ha arribat. Era un home ric, s'assemblava al Richard Gere a la pel·li del Hachiko però en versió més lleig. Ell, no el Hachiko. S'han saludat tallats, ella no parava de mirar al voltant... I llavors, pam, el convida a entrar al Volvo a la part de darrere amb els vidres tintats.

I ja està. Han desaparegut. Ens hem esperat encara uns minuts, el Marc preguntant compulsivament que qui eren aquests que mirava tant i que dissimulés més o ens acabarien pegant, o pitjor, denunciant. Però no hi ha hagut sort. Hem acabat marxant, i al meu cap encara vola la idea que aquells dos s'han liat al cotxe, mentre les famílies respectives esquiaven sobre la merda de neu que el Marc i jo no hem volgut ni trepitjar. A casa m'he dutxat i m'he rentat els cabells per primer cop aquest 2023.

[esdevenircami]

Et trobo tantíssim a faltar. Avui em toca ser a l'Alimentaria, sabent que hagués gaudit tant compartir-ho amb tu. És insuportable la falta que em fas.

M'imagino "robant" cosetes als diferents stands, posant-hi morro perquè em regalin mostres o petites degustacions. Per explicar-t'ho per telegram, o a la nit al sofà amb una cerveseta. M'imagino tastant totes aquestes absurditats junts, un dia qualsevol de vermut. O agafant-ho com a excusa per a celebrar qualsevol cosa.

Perquè nosaltres erem així. Gaudíem d'aquesta manera. Amb les petites coses, els petits moments. Buscant qualsevol excusa per fer-ho especial.

En teniem prou tenint-nos a nosaltres.

Érem tant feliços. I la vida és tant buida sense tu.

[doctorfilmsusa]

Puerto Rico Oversized T-Shirts: A Fashion Trend with Cultural Flair

In recent years, oversized T-shirts have taken the fashion world by storm, offering a comfortable and versatile style that suits various occasions. One particular subset of this trend that has gained immense popularity is the "Puerto Rico oversized T-shirt." These garments not only provide the benefits of oversized fashion but also celebrate Puerto Rican culture, making them a unique and compelling choice for both fashion enthusiasts and those with a strong connection to the beautiful island of Puerto Rico. Embracing the Oversized T-Shirt TrendOversized T-shirts have become a staple in the wardrobes of people worldwide. Their relaxed fit and casual charm make them suitable for lounging at home, running errands, or even dressing up for a night out. Fashion designers and brands have recognized the appeal of oversized tees, and they've been quick to create styles that cater to various interests, including cultural motifs like Puerto Rican imagery.                                                         A Glimpse into Puerto Rican CulturePuerto Rico, a Caribbean paradise, is known for its rich history, vibrant culture, and stunning landscapes. From the lively rhythms of salsa music to the flavors of traditional Puerto Rican cuisine, the island has a lot to offer. For those who want to showcase their love and appreciation for Puerto Rico, oversized T-shirts featuring iconic Puerto Rican symbols and designs are a great choice. These T-shirts often feature artwork showcasing the Puerto Rican flag, the coquí frog, El Morro, or other cultural symbols that resonate with Puerto Ricans and those who admire the island's beauty and heritage. A Fashionable Way to Express IdentityFashion has always been a form of self-expression. Puerto Rico oversized T-shirts provide a stylish way for people to express their connection to the island, whether they have Puerto Rican roots or simply a deep appreciation for the culture. The oversized nature of these shirts ensures comfort and breathability, making them perfect for warm weather, leisure activities, and even as sleepwear. Versatile and InclusiveOne of the reasons oversized T-shirts are so popular is their versatility. They can be worn with jeans, shorts, skirts, or leggings. They can also be paired with accessories that reflect Puerto Rican culture, such as hats, jewelry, and tote bags. Whether you're going for a casual look or something more dressy, these T-shirts can be adapted to suit your style. Where to Find Puerto Rico Oversized T-ShirtsIf you're interested in adding a Puerto Rico oversized T-shirt to your wardrobe, there are various ways to acquire one. You can check out local boutiques and shops in Puerto Rico, explore online marketplaces, or look for Puerto Rican-themed fashion brands that offer a wide range of options. With the rise of e-commerce, it's easier than ever to find the perfect oversized T-shirt that speaks to your personal style and connection to Puerto Rico. click here for more information :- New York Oversized T Shirt

Buy Oversized Unisex T Shirts

[ninjapolis]

F**k it I’m gonna ramble about my OCs anyways. Here are my fankids!

Luna Garmadon-Tudabone, 7, she/her, Forgivenshipping. She’s very jealous of the other kids, since she doesn’t have elemental powers. She’s also pretty gullible, and she will throw tantrums if she’s angry. She ends up in a not-so-great situation working as a spy for one of the other kids. She loves Garmadon and Morro (since they’re alive in this AU), but she doesn’t seem to like Misako or Wu that much.

Lilly Brookstone-Walker: 13, she/her, ace/bi, Bruiseshipping. She’s very chill, and since she didn’t inherit either of her parents’ elements she can afford to just. chill. She loves music, and she’s set to inherit Lou’s gramophone when the inevitable comes. She prefers Lou’s company over Ed and Edna’s, mainly because she doesn’t like long conversations.

Kana Smith-Chen: 13, she/her, lesbian, Kailor. She’s the EM of Amber, but due to her age she’s not skilled with it yet. Generally, she’s like Lloyd in Season 1 and the first half of Season 2: she wants to help her older half-siblings/stepsiblings, but she just gets in the way. When she gets older, she’s very flamboyant like Chen.

Alex Smith-Walker: 15, he/him/they/them (mostly he/him), pan, Plasmashipping. He’s the EM of Fire, and he has definitely set things on fire by accident before. He’s very flirty, but he completely overheats if someone flirts with him, especially if said person is a very hot British senior (another one of my OCs). He’s probably one of my favorites, tbh. He really likes Maya, and he misses Ray immensely (Ray is dead in my future AU). He has a twin named Paxton (who goes by Pax) who belongs to my sister, @amaryllis56-main. He’s extremely protective of Pax, to the point of trying to murder Pax’s gf when she cheats on them.

Yuko Smith-Walker: 16, they/them, pan, Jaya. They’re another kid without powers. They’re a little bit of a ditz like how their father can be. They babysat their younger half-siblings/stepsiblings once, and they were never allowed to again because the children being babysat nearly burned a building down. They’re the only one I’ve actually designed, but I’m not satisfied with their design at all ._. They like Ed and Edna, since they like to talk too.

Antonio Smith-Wu: 17, he/him, demi/pan, Kai x Morro. He spent most of his life thinking he was going to be the Master of Wind, only to find out he couldn’t be because Wind sought out a new host after Morro died. He’s extremely salty about it, and just salty in general. He gets shoved off a bridge by some bully from school, but he manages to escape the Departed Realm and now works with Luna and one of the other kids as a ghost (his parents do not know this). Like Alex, he misses Ray a lot.

Akira Julien-Walker: 18, he/him/she/her/they/them, ace/aro, Technoshipping. Obviously, Zane can’t actually have kids, but he worked with Jay to build Akira to look like their kid. Akira is the EM of Ice, and they take their job seriously. They like to tinker, carrying around a toolbox and a tote to carry spare parts in. One example is a music box they made from some spare parts and remains of the security robot Zane broke in Season 1. They like to walk in the snowy forest, where Julien’s workshop is. They don’t get cold, but since they look human enough people get weirded out if they don’t wear a coat in the cold. Also, they really like fur trim. They like to help Ed and Edna around the Junkyard, especially since they get free parts when they do.

Katsuki Brookstone-Smith: 19, he/him/she/her, ace/aro, Lavashipping. He doesn’t have an element, and are extremely jealous of the younger kids who do. He ran away about two years before the story takes place, and took up residence in the Underworld. He’s the one Luna and Antonio work for, but he’s working for someone else. Let’s just say Katsuki’s boss isn’t pleasant.

Melody Pevsner, 31, she/her, bi. She’s Jacob’s daughter and the EM of Sound. She’s more important in mine and my sister’s main timeline, and even then she’s not that important.

#ninjago oc #oc: luna #oc: lilly #oc: kana #oc: alex #oc: yuko #oc: antonio #oc: akira #oc: katsuki #oc: melody #luna was named after brad's mom #lilly was named after cole's mom #kana's name means powerful in japanese #i hc kai and nya to be half japanese #jay just really liked the name alex #yuko is another japanese name #it means gracious child #antonio is named after kai and nya's grandfather on their father's side #ray is hispanic #akira was suggested by nya #it means bright/clear #katsuki's name means victory and was 100% chosen by kai #and melody was just chosen because. yknow. music #ninjago fankid

[knitmoregirls]

Barnyard Episode - Episode 585- The Knitmore Girls

This week's episode is sponsored by:

  Carry your creativity with Erin Lane Bags! Whether you show your fiber fandom with the woolly wonder 

Sheepleverse, or dive into history with the Curiosities collection, our project bags, totes, and hook and needle 

  organizers are at the ready to keep your hobby happy.

    When was the last time your knitting yarn was a work of art?

Infinite Twist produces one-of-a-kind semi-solid gradients featuring speckles, high-lights, low-lights, and gorgeous color transitions. From 700 y Giant Gradients to 200 y matching sock sets, Infinite Twist Gradients will hold your interest from cast on to bind off.

See the currently available gradients at infinitetwist.com, or be the first to know when new colors are posted by signing up for our newsletter at infinitetwist.com/newsletter-signup

                Have you ever had to frog because you forgot a step several rows back? Or lost your spot because you dropped your magnet board or lost track with your highlighter tape? Instead of wrestling with paper, use the knitCompanion app. It keeps you on track so you can knit more and frog less. knitCompanion works with ALL your patterns and is available for apple, android and kindle fire devices.

      LoLo Body Care, formally Bar-Maids, creates exceptional moisturizers hand-poured by staff who add a good dose of heartfelt love to each one. Most all their supplies are made in the US, and their beeswax sourced from a local farm. Besides quality, the value of their product lies in that they last a very long time and are loved to the very last bit. They built their brand on being eco-friendly and their new packaging rocks. Their customers and customer service are rare and treasured jewels.

    One minute family update

  On the Needles:(1:11)

After a month of concerns about users who have been harmed by NuRav being ignored, we are shifting to adding more content to our shownotes pages in order to make them as accessible as possible to our listeners.

From here forward, we will be putting our projects here on our blog as well as in Ravelry.

Gigi is swatching for a Ridgeline cowl out of Backyard Fiberworks

  Gigi is working on Knitmore cowls. She is working on a Fade cowl out of an Onyx Fiber Arts mini skein bundle.

and one out of primary colors from Black Trillium Fibers

Gigi is working on the Ochre cardigan 

Jasmin picked up her 2014 SPAKAL Harvest Cardigan. She has finished the sleeves, and is nearly done

with the bottom edging.

Jasmin is making good progress on her Match and Move shawl (by Martina Behm #behmalong); she's

knitting it in Black Cat Fibers Nomad Sock.

Gigi is working on Opus the Octopus. She sewed eyelids, and is working on tentacles Gigi finished the

washcloth blanket out of acrylic yarn 

Gigi knitted a washcloth blanket out of acrylic yarn

Gigi had set up a preemie hat kit: she is making more baby bear hats (RAVELRY LINK) out of Jamieson yarn and some

yellow yarn, and is knitting plain hats to embroider later.

In Stitches (14:51)

Gigi is sleeping under a Stack and Whack quilt.

She is wearing her A line skirt, using a  burrito pillow case, and also the yellow Cal King quilt

  Events(20:29)

The Operation Sock Drawer book will be published in October. Call Hicklebees for a SIGNED preorder

copy of Operation Sock Drawer

We talk about Drinking French

knitty.comhttps://knitty.com/sos.php   has a comprehensive list of events that have been canceled

Stash Dash 2020. Dates 5/22 to 8/22/20 #teamcuteknitter #beatbostonjen

Fiberworld 2020 

Tour de Fleece has started! #Team Sasquatch

Mother Knows Best:(29:00)

Just keep swimming.

We reference Dr Gemma 

  When Knitting Attacks: (32:44)

Gigi : cast on again for the primary color cowl. Making it pool is hard

Gigi: Ochre cardigan. She ripped out the sleeve, and picked up more sleeve stitches at the underarm 

Jamin dropped a stitch on her  2014 SPAKAL Harvest Cardigan.

  Review:(41:48)

Cable Knits from Nordic Lands by Ivar Asplund 

Jasmin mentions Elsebelth Lavold 

Viking Knits

Viking Patterns 

  Straw into Gold:(48:51)

Tour de Fleece! Jasmin is finished spinning and plying the Targhee/Romney/Angelina from Morro Fleece

for a sweater. 

Jasmin finished spinning her Elsa blue Abby batts

Jasmin is half finished with spinning the cashmere/silk roving from Abstract Fiber 

She is using the Schacht Double Ended Electric Bobbin Winder, blue shop towels and oil applicator

Gigi is spinning on the Jenkins Turkish drop spindle

  Knits in Space:(54:48)

Jasmin took Gigi on a virtual fabric store visit 

  And Sew On:(58:20)

Gigi dug out UFOs. Working on the background of a whole cloth quilt piece. There are feathers with a

grid background. Genevieve is practicing sewing straight lines. Gigi cut fashion fabric and lining for

Grinch bags.  They are black light reactive .She is hand basting the zipper from her Carli sweater

Check out this episode!

[bulgariagem]

NAR-HI NANT - 24 de juliol 2018

Tot preparat, però encara una darrera ullada al “txequing” de l’avió... Res, des d’ahir que ho intentem i diu que encara no es pot. Després descobrirem tot plegat (aquesta vegada, tot positiu)

Encara tenim temps, no cal posar-se nerviós. Farem el cafè, com sempre, i ens endurem uns entrepans, que l’horari és una mica justet.

Ens acomiadem dels dos que es queden a casa. Alguna cosa s’ensumen (mai millor dit)

A dos quarts de dotze hem agafat el tren i a Sants hem agafat el tren de l’aeroport.

Com que volem amb una línia que té la seva base a la terminal 2, el tren ens ha deixat just per entrar a la terminal i veure que els mostradors del nostre vol són just davant dels nostres morros (a la nostra dreta una colla de mostradors de Ryan Air tancats i una pila de gent esperant...Hi ha vaga dels treballadors d’aquesta línia=

La cua no avança gaire lleugera, comencem a sospitar que aquesta línia, Bulgarian Air, no fa  “txequing”. També he llegit en algun lloc que en el bitllet econòmic van incloses: la bossa de cabina i una maleta gran (menys de 23 quilograms) però no pot ser tan bonic!

Finalment arribem al mostrador amb el DNI i oh! Sorpresa, no només no calia fer el “txequing”, la maleta gran que portem és facturada sense cap cost. (seguiu la lectura, això no acaba aquí)

Tenim l’embarcament a les tres i cinc, encara tenim temps i sortim a fora de la terminal a endrapar els entrepans, fer la cigarreta i a passar el control.

Després de fer un exercici de deslliurar-se d’objectes metàl·lics i de buidar la bossa dels aparells electrònics, passem l’arc i descobreixo que, suposo aleatòriament (no vull pensar que és pel “caretu”) m’escullen per a fer una proba amb una tira de paper que passen per dos o tres indrets del cos i després ho introdueixen en una màquina.  Droga... explosius... no sé, de fet com que no gasto cap de les dues coses...

Recomposats i amb el cinturó  fent la seva funció, no ens podem encantar gaire, falten cinc minuts per a l’inici de l’embarcament i som com sempre al final a la W i ens toca passar un  control de documentació. No ens posem nerviosos que la puntualitat mai ha estat símbol dels embarcament.

Arribem a la porta W44. A la pantalla hi ha escrit el nom de la nostra destinació, però la porta és tancada i no hi ha gaire moviment.

Com que a l’exterior no hi ha l’avió suposem que anem amb un cert retard. Mentre la Núria aprofita per anar al lavabo, m’adono de la lletra petita de la pantalla, l’embarcament s’ha posposat una hora i mitja.

Doncs, res al lavabo també.

Matem l’estona passejant i llegint i abans de donar-nos compte ja és l’hora.

Enfilem la manega que ens du a l’avió.

Petitonet, amb dos seients per banda en comptes dels tres que són habituals. Al final esdevenn

A l’hora prevista, les cinc i cinc, l’avió inicia la seva carrera per a deixar de ser esclau de l’asfalt (ostres quina visió més poètica...jejejej) Sembla que ha agafat tanta marxa que s’oblidava de que s’ha de virar cap a mar. Quan se n’ha adonat sembla que a donat cop de volant, hem tingut la sensació de derrapada.

El viatge té una durada d’unes dues hores i tres quarts (que, finalment esdevenen tres, per l’hora de més que té Bulgària respecte nosaltres)

I seguim descobrint que aquesta companyia aèria conserva els bons costums de les antigues companyies aèries. Ens reparteixen un entrepà de bona mida i bona elaboració, una beguda, una xocolatina i una te o cafè.

El trajecte és, gaire bé en línia recta. Sobrevolem el nord de l’illa de Sardenya, Roma i Dubrovnik i, després de travessar Sèrbia, entrem a terra búlgara i, encara clar i nuvolat, aterrem a l’aeroport de Sofia.

Quina fresqueta tan agradable, són pràcticament les nou de la nit.

Després de recollit la maleta facturada, la darrera en sortir, al vestíbul de l’aeroport no hi ha la nostra companyia de lloguer de cotxe. Hem aterrat a la Terminal 2 i l’oficina és a la Terminal 1. Ja ho havíem viscut a Polònia, un membre de l’empresa ve a recollir-te. Però anem tard i no hi ha ningú, ni cap cotxe que ens digui “YES we are” (és que l’empresa es diu Yes)

Sortim a fora i demanem a un taxista per la situació de l’oficina i es disposa a portar-nos-hi, però, ai las, cobra en efectiu i encara no hem tret diner del país. Hem de tornar endarrere i trobar un caixer. La moneda Búlgara, tot hi formar part de la UE, és el Lev (que correspon, pràcticament a mig euro)

Un senyor ens demana on volem anar, fa pinta de no taxista, però sense saber el motiu li demanem si sap on és l’oficina de Yes, ens diu que si i ens agafa la maleta per guiar-nos fins al seu cotxe (que no és un taxi “típic”) abans de pujar, però li demanem quan ens costarà. Ens sembla una mica car però li seguim fent confiança. Efectivament el trajecte fins a la Terminal 1 no és curt, però quan arribem, deixa el cotxe, agafa la maleta i enfila com un posseït cap al nostre destí. La terminal està deserta, només tres policies donen fe que és un espai habitat per gent real. El nostre taxista comprova que l’oficina és tancada i truca (abans he fet jo una trucada i ha estat impossible entendre res) i ens diu que ens atendran en un moment, però s’espera fins que arriba el nostre home de l’oficina de Yes.

Aquest ens explica que aquesta terminal deixa de rebre passatger cap a les vuit del vespre. Després de tenir clar totes les condicions del lloguer, que ha costat, ens dona les claus del cotxe i la documentació. Haureu pogut comprovar que seguim tenint els carnets de conduir sense caducar.

En mig de la fosca i la solitud, recorrem tot el pàrquing, al final hi ha l’espai dels cotxes de lloguer.

Ja som a Bulgària, ara cap a l’hotel.

Navegador a la falda de la copilot i cap a la nit de Sofia. Hi ha alguns quilòmetres per una autovia prou bona i que ens fa circular per una zona molt moderna del què endevinem com a edificis de negocis.

Entrem a Sofia i travessem el centre per a dirigir-nos a l’altre extrem del centre urbà. Passem per edificis singular, endevinem l’esglèsia d’Alexander Nevski, l’estàtua de Sofia i quan sembla que anem a sortir de la zona centre, el navegador ens fa girar per un carrer que fa un xic de basarda. Carrer de llambordes i sots, molts sots; poca llum; aparadors amb la porta metàl·lica baixada i coberts de gràfittis arribem a una petita rotonda i ens diu que ja hem arribat.

Som al carrer Pirotska i, efectivament, l’hotel Sveta Sofia, és a deu metres d’on hem parat.

A recepció expliquen a la Núria on hi ha un pàrquing vigilat, a uns centenars de metres de l’hotel.

En arribar-hi ens surt el vigilant (tot un personatge estrafolari) que segurament no està gaire content de la feina que desenvolupa. Finalment, després de demanar-li que no s’enfadi, li paguem l’estada del cotxe fins demà a mig dia.

A l’hotel hem deixat les maletes a l’habitació (immensa, l’hotel mante l’estil d’una altra època, amb un cert mal gust en la decoració nova) És molt tard, però avui només hem menjat dos entrepans. Sortim de l’hotel i descobrim que som en un carrer comercial, ple de botigues de roba i sabates (Caldrà fer un especial moda després d’allò que amb les botigues tancades i a les fosques, intuïm més que veure)

És molt tard i el restaurant que hem trobat ja no fa menjar, continuant la passejada, hem descobert les primeres restes de l’antiga Sofia, en el vestíbul del metro.

A fora hem trobat, edificis prou grans i bonics però que aquestes hores no anirem a visitar.

Volem fer un mos i veiem una parada amb una quantitat important de carns fetes, verdures i postres, però per ser la primera nit, hem pensat que potser ens caldria prendre’ns en calma aquest tipus de menjar.

Hem claudicat, no hi havia alternativa, en un antic cafè (amb cert toc art decó) repintat i reconvertit en un Mcdonals hem demanat uns nugets de pollastre, bàsicament per a tenir la panxa amb alguna cosa.

Bé el dia fa estona que s’ha acabat i aquest any intentarem anar al dia. L’any passat, entre el cansament i l’atemptat de Barcelona, vam acabar deixant penjat el bloc. Cap a les vuit del matí en llevarem, però això ja serà cosa de l’apunt de demà.

#bulgària 18 #Sofia

[arauna]

Vaga feminista, un gest de força i la vida

[Un altre article d’aquests del 8 de març. En principi es publica a l’Eco el 02/03/2018. Volia parlar més i millor de la cura i la reproducció, però estava molt cansada, no tenia temps i havia esgotat l’espai.]

 Les enquestes dels usos del temps són tossudes. Diuen que les dones dediquem significativament més temps que els homes a les cures –i als treballs sense salari, en general. Que aquesta diferència s’incrementi encara més entre els homes i dones amb parella heterosexual aixeca la sospita que són ells els qui es beneficien d’aquesta transferència de treball gratuït femení. És cosa coneguda que l’economia productiva en què vivim se sosté gràcies al treball reproductiu que, en gran mesura, assumim les dones quan tenim cura de la llar, l’alimentació, les persones dependents i els sentiments de tots plegats. Altra cosa és admetre que, sense una decidida acció resistent, ningú es preocuparà de pal·liar una desigualtat convenient a prop de la meitat de la població. Potser sí que la societat està dividida.

 L’absoluta centralitat de les dones en l’àmbit de les cures és una de les raons que potencialment faran de la vaga feminista del 8 de març una acció implacable. És una mobilització que arenga a abandonar no només el treball a l’oficina o rere el taulell, sinó que crida a demostrar el pes que té deixar vacant, també, la nostra plaça en qualsevol responsabilitat reproductiva. Es tracta de plantar als morros del món tot el pes que carreguem a les espatlles. És cert que aquesta demanda serà difícil d’acomplir de ple, atès que les dependències que pengen de les dones operen en un espai que ha estat abandonat per les economies productives però que és el sustent de la vida mateixa. I és que si bé podem prescindir d’una jornada de treball productiu, la cura és necessària cada dia. Hi ha l’opció que transferim, com pertocaria, aquesta tasca a la secció masculina de la societat. Però el sol fet de transferir-la ja implica una operació de treball logístic, com també ho és organitzar-nos i mobilitzar les persones properes per aquesta vaga. Per tant, és clar que a la vaga no descansarem, però esmerçarem els esforços normalment dedicats als treballs a la reflexió i a la protesta sobre una desigualtat tant instituïda i difícil d’eradicar com és la de gènere.

 Fet i fet, les raons laborals i institucionals per sumar-nos a la convocatòria són incontestables. La desigualtat salarial perpetua la nostra inferiorització als llocs de treball. Les feines més mal remunerades continuen majoritàriament sent els de les dones, així com la temporalitat i la contractació a temps parcial, cosa que repercuteix després en les pensions. El treball reproductiu del qual parlàvem, desvaloritzat i que fins i tot els “homes feministes” (sic) tenen reticències a assumir, ha agreujat el seu pes de les dobles jornades sobre les dones a mesura que hem patit retallades en serveis públics i que la Llei per la dependència no ha comptat amb el pressupost necessari. Un cas palmari és el de l’enduriment dels criteris per rebre prestacions i serveis per a les persones discapacitades, que obliga les famílies o llars a assumir-ne els costos sense el suport de l’ens públic que entre totes sostenim. Si anem encara més enllà, som també les dones les que patim les conseqüències directes de la discriminació per les mateixes tasques que ens atorga la societat (la penalització laboral a les dones embarassades, o mares, per exemple), i els abusos sexuals i masclismes quotidians que pateixen un nombre molt important de treballadores. L’extrem d’aquestes desigualtats, és clar, es dóna en països amb encara menys drets laborals reconeguts que el nostre precari sud d’Europa, que són molts, i en situacions d’excepcionalitat, com les guerres, que fins i tot normalitzen que l’ajuda humanitària sigui instrumentalitzada pels homes per violar i esclavitzar sexualment les dones i nenes. Per a elles també ha de ser aquesta vaga.

 La convocatòria d’aquesta vaga ha posat damunt la taula les resistències de molts agents a que les dones visibilitzem la desigualtat que patim. Només cal veure el paper galdós que han jugat els partits de l’espectre del centre-dreta (alguns encapçalats per dones, com és el cas de C’s) i els sindicats majoritaris, desmobilitzant la vaga i concedint una aturadeta parcial que no molesti. Les protestes que canvien les coses, però, són les que es fan veure, són el gest de força que diu que s’han de posar mesures definitives contra la injustícia. 

 Aquesta vaga ha estat convocada pels col·lectius feministes, que són l’avantguarda de la consciència de gènere i de la implementació de polítiques que revertiran la situació de desigualtat que pateixen les dones. Aquest tercer any que escric sobre el 8M, a Sitges, el col·lectiu “No em toquis la Tecla” repensarà un Sitges feminista abans, durant i després de la vaga. Un Sitges per la igualtat i aquella màxima d’Angela Davis que “el feminisme és la idea radical que les dones som persones”. I, com a tals, estem ocupades desmuntant la cultura patriarcal. Fem vaga per a què se’ns escolti: per les vostres filles, per vosaltres, per la memòria de mares i àvies. Per compartir l’espai de la vida i una mirada bòrnia amb els homes.

#Vaga 8M Feminisme VagaFeminista LavDíaz NoEmToquisLaTecla

[lesfoteses]

Brasil dia 5: welcome to favela

Divendres 18 d'agost del 2023

Avui era un dia important, ens arriscàvem a ser segrestades en una favela que va trobar l'Eli un dia navegant per Internet des de la redacció del diari. Però ha sortit tot bé i la prova és que soc aquí escrivint aquestes paraules.

Ens hem llevat, un dia més, abans que sonés l'alarma. Ja no sé si és vici o jet lag. A les 7:32 ja estàvem totes dutxades i preparant l'esmorzar. Se'ns ha acabat el cafè, per la qual cosa hem sortit a comprar-ne dels d'emportar en una bakery moderna que hi ha al carrer Vinicius de Moraes. D'allà i amb els cafès (que avui ens han servit ràpid, no com el tonto d'ahir), ens hem dirigit a la platja d'Ipanema per fer-nos una foto de postureig, amb el pedrusco de fons del Pao de Azucar. És que aquesta foto la volíem fer el primer dia a l'arribar, però feia tan de núvol que qualsevo podria pensar que en comptes de Rio això és Blanes o Castelldefels. Bueno total, que ens hem fet la foto sota la mirada atenta dels primers maleantes del dia. Ens hem dirigit cap a la favela del Ranieri. Es tracta d'una favela especial, posem-hi context perquè si no, ens pesa massa la mala consciència... la típica síndrome que pateixen totes les persones blanques amb una mínima consciència de classe que viatgen a països en vies de desenvolupament (em refereixo per exemple a nosaltres anant al Brasil i concretament, a veure una favela). Hem conegut el projecte Morrinho (que després hem intuït que deu voler dir 'turó petit' perquè morro vol dir turó). Neix dins de la favela de Pereira Silva (el turó de la Peira per nosaltres). Fa uns anys, segons ens ha explicat el Ranieri, això era com el càrtel de Sinaloa: tiros, drogues i armes, segurament tos podrien ser simpatitzants del RCDE amb aquesta definició... xd és broma. Volaven els trets per la favela i era molt difícil la vida allà, ara sense conyes. Però cap a finals dels 90 va canviar la cosa. Primer perquè la policia va entrar-hi i es va carregar quatre dels líders narcos més xungos del moment, i després perquè el patriarca de la favela va decidir que aquest espai seria lliure de tiros (però no de drogues, que perduren fins avui) i que fins i tot s'obriria al turisme. Com? Doncs muntant-hi un alberg, una pousada que avui encara funciona. La situació va canviar fins al punt que avui és la favela més segura de Rio.

Feta l'explicació, ens hem presentat a la favela en Uber, primera contradicció assenyalada. només començar, l'Eli s'ha cascat un speech amb el Ranieri sobre els nostres privilegis i contradiccions a casa seva. Tant ell com la mediadora de la favela ens han dit que prou de tonteria i que estan encantats amb la nostra presència, perquè la visita de turises com nosaltres els suposa un important ingrés i som una veu al món exterior, per difondre el seu projecte.

El tour que ens ha fet per la favela ens ha semblat molt interessant i necessari, la veritat és que n'hem sortit satisfetes. La Clara i la Joana, que eren les més reticents, tampoc se n'han penedit quan hem acabat. No hem tingut por en cap moment, només quan uns gossos ens han bordat. La gent de la favela ens ha rebut molt bé, tot i que hauria de dir "els homes", perquè crec que només hem vist dues dones en tot el matí, i totes dues estaven treballant. La veritat és que recomanem a tothom que hagi de venir a Rio i que tingui certa sensibilitat, doncs que conegui el Projecte Morrinho. Teniu més informació a la web.

La segona contradicció del dia ha estat quan després de visitar la favela ens hem comprat souvenirs de Rio i tal, i hem pagat més diners per un estampat que per la visita que ens ha fet el Ranieri. bueno, això l'Eli, si som sinceres... Ara, el souvenir està guapissim.

Hem baixat a peu fins les Escaleiras de Selarón, les de les rajoles. Avui per fi les hem vist a color! Ah, i he vist quatre gats en tot el matí, dels quals un bebé negre preciós a les escales però amb una important infecció ocilar. Espero que el portin al veterinari i visqui molts anys.

Hem dinat en un restaurant d'allà al costat, uns plats ben copiosos que hem rematat amb cafès, avui sorprenentment tota la restauració s'ha posat d'acord per posar fi al seu retràs i ens han servit ràpid. I bueno, la idea era passar per casa i descansar però com sempre se'ns ha tirat el temps a sobre, així que hem fet via cap al Pao de Azucar o Terrón de azúcar com m'agrada dir-li a mi.

32 pavos per pujar als 2 pedruscos, macho! Però les vistes molaven molt, llàstima que de tanta gent que hi havia fent fotos no es veia una puta merda. Es veien més mans i mòbils que el sol rogent. Una mica fail. La Clara no ha pujat fins al terrón perquè li ha entrat el cangüelo, però hem fet moltes fotos! Ah, increïble: a que no sabeu a qui ens hem trobat a dalt? Als balears que parlaven en castellà!! D'allà hem pillat un altre Uber cap a Copacabana, on hem anat a fer una birra (unes quantes) en un chiringuito de platja. De camí hem posat la Mushkaa a Spotify, Diabla, i el taxista de l'Uber se l'ha guardat a favoritos.

Post birra hem anat cap a casa i hem sopat gairebé després de destrossar la cuina per culpa del cony de cafetera, que deixa anar el poso del cafè i ho taca tot. Demà marxem a Ilha Grande a les 7.45h així que toca apagar el llum i dormir. A la Joana li molesta la llum, és que ella dorm al sofà (i cada dia li fa més mal l'esquena).

PD. Hem descobert que hi ha rentaplats després de quatre dia rentant-los a mà.

PD 2. L'Eli ha preguntat al porter de la finca on ens allotgem si porta pistola. Li ha explicat una truculenta història que ha acabat amb una abraçada inesperada i incòmoda per ella i amb l'Eli abandonant l'espai cames ajudeu-me. Aquesta gent està a anys llum dels punts lila i els protocols contra l'assatjament, ho dic per ell i per tots els que ens hem trobat fins avui.

[rosercabre]

Setembre

Dilluns 30

L’estiu no mor mai a la pell que espera. Sé suar com si el gener no hagués d’arribar. 

Diumenge 29

Potser tinc un record del 87 i quan m’enfilo entre cactus vells i terra polsosa, el veig: tothom té un paisatge que és casa. 

Dissabte 28

Dic: farem macarrons i serà un dia fàcil. 

Divendres 27

El 15 d’abril no recordava cap matinada de setembre. L’experiència és més llesta que nosaltres. 

Dijous 26

Em pica la natja, se’m tanquen els ulls, em ronca l’estómac. Em ronca fort. Podria ser gana. També podria ser l’espera, que m’avorreix les entranyes. També podria ser la filla, farta de la ignorància. Segurament és gana.

Dimecres 25

M’empenyen cap endavant i l’enrere ja no em sembla tan lleig. 

Dimarts 24

El fill posa els peus al riu i més tard, ara no ho sé, em farà mal l'úter quan hi pensi. Sé que allò meu i això seu és diferent però necessito que algú m’ho confirmi.

Dilluns 23

Corro quan penso que cada dia soc una mica més a prop d’avorrir-me, de tornar al Japó, de menjar llet quallada, d'amagar diners a la cuina, de saber cuinar, de tallar l’herba, de tornar a creure.

Diumenge 22

Mira, la tarda ens ha dut un juliol que no enyoràvem. Hem pujat a la terrassa despullada i ens hi hem confós. Hem suat i hem dit ja falta menys perquè sigui gener i hem tremolat. El fill ha descobert la pell de gallina.

Dissabte 21

Què és primer, el bassal o la rialla?

Divendres 20

Compto les estones que em falten per fer-me fosca i posar-me llana. 

Dijous 19

De vegades, el present és de l’absent. Encara em maleeixo per no haver fet més cas a la piscina buida del jardí descuidat. 

Dimecres 18

Espero una empenta que no ve. El cos quiet mai se’m posa bé. 

Dimarts 17

Tinc una por a l’incendi de l’esòfag que ni els queixals em poden salvar.

Dilluns 16

Posi’m 648 grams de filla, quatre coces a la bufeta i un cop de puny a les costelles.

Diumenge 15

Mira, l’he vist més fosca, més nua, més salvatge. Farcida de bassals estancats, ulls espietes, braguetes obertes. Hem jugat a comptar russos torrats mentre el fill triava pedres que després hem llançat al mar embrutat de tants anys de ser allà. Hi havia bandera groga i el socorrista fumava amb els ulls prims. Els russos s’han banyat. He pensat que no sabia si eren russos. He pensat en Pripyat. Després algú ha cantat flamenc amb regust a samosa i he tornat. Els calçotets dels russos s’han eixugat. No han recollit les llaunes de birra i han marxat. Ningú els ha dit adéu. El fill ha caigut de morros a la sorra i ha plorat. He pensat que no sé si tornaria mai allà, sol, quan fos gran. Si seria un dels cossos que busquen els ponts que entren al mar. Si tindria el cap a la sorra, si també ploraria. He pensat en totes les coses que no sabré mai i després he dit anem, s’ha fet tard. No era veritat però ho seria aviat.

Dissabte 14

De vegades parlo del passat que ja no serà i ho faig amb mexicà a la boca i l’amiga al costat. 

Divendres 13

“i desitjos i encanteris amagats a la panxa d'una nina“

Dijous 12

M’encongeixo quan et sé en un racó, cridant-me pel nom que tu m’has fet, sense resposta.

Dimecres 11

No sé si l’ànec és una casualitat, sé que el desencant és una causalitat. 

Dimarts 10

Malgrat el mal de dents: queixalo patates fregides mentre verbalitzo fantasies mai dites. 

Dilluns 9

Pessiga’m et dic, que ja no és gaire estiu i una mica comences a arribar. 

Diumenge 8

Perquè plou, volem peixos. 

Dissabte 7

Però volia això: trepitjar l’asfalt untat, veure el cel a estones, baixar l’avinguda inexplicable que porta als llibres abraçats, als records negres i a les fantasies que encara no són possibilitats. 

Divendres 6

Un altre estiu que s’acaba amb una vida que ja no serà, Rathbone Square com Plaça d’Ocata. 

Dijous 5

Ara sé que els dies dels cops seran plorats i els rebo tots i els entomo tots i no vull, no encara, no sé si mai, que em cicatritzi la carn. 

Dimecres 4

No en farem metres quadrats de la il·lusió. Des d’aquí també veig el mar. 

Dimarts 3

Les arrels no avisen quan creixen i, de cop, una al carrer Grau i l’altra sota el rec comptal.

Dilluns 2

El desig no és d’una pedra, que allò que deia ahir era una mentida. 

Diumenge 1

Mira, sense traslladar el meu goig al cel, et diré que és ple de núvols que fan cara de pedra senzilla, sense misteri ni desig. Els veig ben bé, ens hem enfilat al puig més alt des d’on cau la ciutat esborrada per la calima espessa d’un diumenge que jo sé que vol ser tardor. L’estiu agonitza, et dic, matem-lo abans que es faci el mort. 

[anti-cosmofangirl]

Hi, if you're still taking requests, could we maybe get a part 2 of that Morro x Ghost Hunter Reader fic? It's awesome!

My dude, I totes would if I had any good ideas how to but I must honestly tell you that I don't(so sorry). I've got several Ninjago x reader fics I'm waaaaaay behind on too. However, I will keep this in mind and will do another Morro x reader sometime in the future. And thank you and I'm glad you like it!

[danasukontarak]

Dana’s Travel Diary: Paradise, No Passport Required

I’ve known my friend Krystal since we were seven years old in the second grade. I’m not sure if our friendship was initially based on anything deep (we both liked ‘The Simpsons’ and ‘Arthur’), but over the years, we’ve grown together. We have a truly similar sense of humor and decades’ worth of inside jokes. This February, she turned 28, and for her first official “Ladies’ Birthday Trip,” we (along with our other BFF/my roommate, Kiara) went to Puerto Rico. We would be flying into San Juan, staying in Carolina, and exploring several other areas mostly along the northern coast of the island. 

The three of us had been to Miami for Kiara’s 25th and Los Angeles for my 26th. We’d also traveled to Denver and New Orleans together last year (plus our friend/neighbor Traci), so we were all confident that we wouldn’t annoy each other too badly over the course of four days with limited personal space.

We flew to San Juan by way of Chicago (a cold and stupid route, but the cheapest) and arrived at 5 A.M. At this point, I realized I made the rental car reservation for 10 A.M., but we headed to the rental place anyway. They were able to accommodate us early, but the price we paid was steep. We had to drive a huge Dodge Ram pickup truck. Correction: I had to drive a huge Dodge Ram pickup truck. It also had a big ass “Allied Car & Truck Rental” sign on the side. Thanks, Misael!

We found the condo we stayed at through AirBnb. Much to our grin-less chagrin, there was a union workers’ protest directly in front of the building next door, so every morning brought honking horns and Spanish chants that rhymed “luchar” and “lugar.” (Note: we learned that they’d been there all week, and they were also there during our entire stay.)

Our first excursion was to El Yunque Rainforest, where the truck came in handy. The many potholes on the winding mountain roads that led up to the rainforest were no match for our chubby Caucasian truck. We saw a few small waterfalls, one of which we got close to by climbing over rocks in an area clearly marked by a sign reading “DO NOT CLIMB THE ROCKS.” 

There were many marked areas at which we were able to park and gaze. The views were spectacular from our height. 

On the second day, we drove about an hour east to Luquillo Beach. The sand was like tan powdered sugar, and the water was calm and blue. This was genuinely the nicest beach I’d ever been to. The water was crisp, cool, and toted absolutely zero weird debris. I’m not used to nice things, so I definitely expected a jellyfish, some seaweed, at least a beer can or a condom wrapper. There were none to be found. Just beautiful palm trees, pleasant waves, and cute kids. Luquillo Beach also has a stand that serves pina coladas, rum punch, beers, and empanadas. We went all in (which later came all out, of me, into a hole I dug in the sand). Cheers to discrete public vomits!

On the way back from the beach, Krystal drove. She misinterpreted a road sign in Spanish, and thought the speed limit was 65 mph, with a minimum of 55 mph. We found out after getting pulled over and ticketed that the speed limit was ordinarily 65, but 55 for heavy vehicles, i.e. our big body Ram. 

The next day, we went to Old San Juan. We’d read that parking was difficult in this area, and that turned out to be correct. Street parking is virtually nonexistent. The roads are narrow and cobbled, and it looks like a place where once you find a street spot, you never, ever move. We ended up parking in a lot with a 7-foot height clearance, which barely missed fucking up the top of our truck. 

Old San Juan was gorgeous, full of colorful buildings and historical sites. We visited El Morro, a 400-year-old fort by the water. We also saw the Santa María Magdalena de Pazzis Cemetery, which is apparently the final resting place for a number of Puerto Rico’s most prominent residents and natives.

From Old San Juan, we headed west to Arecibo to visit Cueva Ventana, a large cave atop a limestone cliff that is a popular tourist attraction for both Puerto Rican natives and visitors. Tours are all guided, and our tour group appeared to be mostly Puerto Ricans. We were the only non-Spanish speakers, which required our guide to explain everything twice. Oops. 

The guide explained that the caves were full of wonder, in the form of cockroaches, bats, spiders and snakes. We entered with hard hats and flashlights, and were instructed not to shine our lights at the ceiling of the cave, where bats slept in clusters. The guide shone an undisturbing red light up to illuminate the bat clusters. They were far less appetizing than pecan clusters, as far as clusters go.

When we finally reached the famous window cave, we took turns taking photos. I asked the guide if anyone had ever fallen out of the cave, and he said no, but let me know that if I wasn’t careful, that day could be the first.

On our last day in Puerto Rico, we spent the morning at Isla Verde Beach, which was not as nice as Luquillo but walking distance from our condo. It began to rain after about an hour, so we packed up and headed to San Juan’s botanical garden. This was a pleasant, peaceful conclusion to our time in Puerto Rico. The highlight of this excursion was definitely the peacock we saw, but the sad part was that it was caged. 

The weather in Puerto Rico was similar to Miami - rain storms that hit hard but last just a few minutes. The weather sat around 85 degrees every day, and I returned browner than before, for sure. 

If you are planning a trip to Puerto Rico (from the U.S.), remember: no need for a passport! Here are a few tips that might come in handy!

1: Learn basic Spanish - This would’ve saved us some heartache when interpreting road signs. Between Krystal being half Panamanian and me taking 3+ years of Spanish in school, we managed alright. But I did witness a few instances of “stupid Americans” being totally lost in the sauce when asked a simple question in Spanish (”What time is your reservation?”).

2: Go off the beaten path to save money - Compared to the trip I took to Mexico, all prices in Puerto Rico seemed pretty much comparable to prices at home, i.e. NOT cheap. The farther we got from the capital, the better the prices seemed to get for basic things like food and water. 

3: Try food native to Puerto Rico - My favorite dish was seafood mofongos, which is mashed plantains with garlic and butter, served with shrimp, scallops and octopus. 

4: Be prepared to pay tolls - They’re pretty much on every highway to every city in Puerto Rico. Our rental car was equipped with an E-Z pass, which you will definitely need if you plan to drive ANYWHERE.

#travel #travelseries #travelwriting #wanderlust #puertorico #sanjuan #danastraveldiary

[knitmoregirls]

Decorator Crab - Episode 583 - The Knitmore Girls

This week's episode is sponsored by:

  Carry your creativity with Erin Lane Bags! Whether you show your fiber fandom with the woolly wonder 

Sheepleverse, or dive into history with the Curiosities collection, our project bags, totes, and hook and needle 

organizers are at the ready to keep your hobby happy.

  We all have it, we all snicker about it.  Fun Fur.  Whether it’s eyelash, boucle, or just generally furry, it’s hard to find projects for novelty yarn.  With a sweet face, spiraling horns, and delightfully rotund body, Friendsheep by Cate Carter-Evans  lets you transform your novelty and textured yarns into sweet, fleecy little friends.  Pattern available on Ravelry; more info at infinitetwist.com

  Have you ever had to frog because you forgot a step several rows back? Or lost your spot because you dropped your magnet board or lost track with your highlighter tape? Instead of wrestling with paper, use the knitCompanion app. It keeps you on track so you can knit more and frog less. knitCompanion works with ALL your patterns and is available for apple, android and kindle fire devices. A lot of folks we know are taking road trips this summer. But things are a little different this year, aren't they? Our long-time sponsor, LoLo Body Care wants to remind you to pack your masks, extra gloves, and hand sanitizer. After you've thoroughly cleaned your hands at a rest stop or gas pump don't forget to moisturize! And LoLo has the perfect item for you. The LoLo Twist is everything that you love about the LoLo bar, but with a hands-free experience. LoLo Twist is quick absorbing and so convenient. Slips right in your purse, pocket or backpack. Enjoy the road, keep creating, and do the Twist at LoLoBody.com.

Are you feeling dis-GRUNT-eled about your stash? Are you browsing Insta-HAM looking for knitting inspiration? Is color "kind of a PIG deal" in your life? Oink Pigments offers over one hundred forty PIG-ture perfect colorways to make you SQUEAL with delight.  For a limited time only, bring home the bacon with code KNITMORE and get fifteen percent off in-stock yarns and fibers at oinkpigments dot com. Shop soon, because these pigs will FLY!

On the Needles:(0:42)

  Jasmin is on the second half of  her Match and Move shawl (by Martina Behm #behmalong); she's

knitting it in Black Cat Fibers Nomad Sock. She loves Annie's Cheese Puffs.

Gigi wants to make knee high socks. Cast on Hue Loco. 4 socks on the needles one pair is past waste

yarn for heels 

Also, Vanilla is the new Black socks for Xmas gifts. I pair in pink Neon Now from a couple of Stitches

ago, one pair in bright striped yellow from a yarn swap. 

Jasmin finished the first sleeve of the Cardizen in Onyx Fiber Arts, and started the second.

Gigi had set up a preemie hat kit: she is making more

baby bear hats out of Jamison yarn, she found some yellow yarn, and is knitting bee hives .

Gigi is working on the Ochre Cardigan. Judy’s super stretchy bind off for the neckband (this is actually Jeny's super stretchy bind-off, not Judy's).

She has started on the

sleeves.

Gigi wants to make knee high socks. She cast on two skeins of Hue Loco. She has 4 socks on the

needles, one pair is past the waste yarn for heels 

Also, Vanilla is the new Black socks for Xmas gifts. I pair in pink Neon Now from Stitches 2018,

and one pair  in bright striped yellow from a yarn swap. 

  In Stitches (23:23)

Gigi is wearing  the A line skirt from Beginning Clothing Construction class from West Valley College, and

she is sleeping under a Stack and Whack quilt.

Jasmin talks about the burrito pillow cases Gigi made for the kids

  Events(29:57)

The Operation Sock Drawer book will be published in October

knitty.comhttps://knitty.com/sos.php   has a comprehensive list of events that have been canceled

Stash Dash 2020. Dates 5/22 to 8/22/20 #teamcuteknitter #beatbostonjen

The is some Stash Dash related trash talk

Fiberworld 2020 

Tour de Fleece has started! #Team Sasquatch

Mother Knows Best:(35:12)

Do regular check ins

  When Knitting Attacks: (40:11)

Gigi found turning the heel on the Vanilla sock challenging. Also, she used thick cotton for waste yarn.

It feels worsted size with sock yarn 

Chewie and Han help with the Match and Move.

  Review:(49:21)

Wild Mittens, Unruly Socks 2

by Lumi Karmitsa

Straw into Gold:(57:48)

Tour de Fleece! Jasmin is still spinning the Targhee/Romney/Angelina for the sweater from Morro Fleece

Knits in Space:(59:07)

JAWS at the drive in. Perfecting our experience. Social distance walks. Regular routines.

  And Sew On:(1:01:32)

Gigi dug out a box of cut out sack gowns with envelope neckline. She is working on them assembly line

style. Still remaining are draw strings. Genevieve helped by sewing a basting line to help with turning the

hem. 

The saga of missing accessory box: Now that Gigi can use the sewing machine again, she needs to

relearn how to use the computerized machine

Gigi likes to listen to the  Stitch Please! podcast

    Check out this episode!