Tumgik
#catalunya no té rei
perqueheplorat · 21 days
Text
Tumblr media
S'ha anunciat el repartiment de Mar i cel 2024!
Aquí el teniu. Hi afegeixo algunes obres on han sortit els actors que potser reconeixeu.
Blanca: Alèxia Pascual (ex-concursant d'Eufòria)
Saïd: Jordi Garreta
Ferran i Arquebisbe Ribera: Eloi Gómez (sens dubte, un dels actors joves amb més experiència al teatre musical als escenaris catalans: L'alegria que passa, El petit príncep, El despertar de la primavera, Golfus de Roma, Next to Normal, Paràsits el musical, Sweeney Todd...)
Joanot: Abel Garcia
Felip, Duc de Lerma i Caporal: Bittor Fernández (l'actor que fa de Titó a l'S3, que també té experiència al teatre musical en diverses obres per a públic familiar i El despertar de la primavera, Cantando bajo la lluvia, Carrie, The producers)
Hassèn: Albert Gràcia (llarga experiència també en el teatre musical espanyol i català, a produccions a Madrid com El rey león i La bella y la bestia i vàries a Catalunya, incloent-ne amb La Cubana)
Idriss: Berta Luna (ex-concursant de La Voz Kids, si no m'equivoco serà la seva 2a obra professional després del Médico)
Don Carles: Xavi Fernández (qui ja havia interpretat aquest paper anteriorment als revivals del 2004 i del 2014-2016)
Mare de Saïd i Teresa: Clara Renom (ja ha cantat anteriorment obra de Guinovart en versió concert)
Malek i soldat: Sergio Escribano (també amb participació a musicals a Madrid i al País Valencià)
Maria i dona morisca: Candela Díaz
Osman i soldat: Esteve Roig
Salam, baró de Dénia i soldat: Cisco Cruz (Maremar i El petit príncep)
Rei Felip II, Albanès i soldat: Albert Mora
Reina Margarida, Carme i dona morisca: Anna Alborch (guanyadora del Premi a Millor Actriu de Musical dels Premis Butxaca 2008 pel seu paper a Ruddigore o la nissaga maleïda, ha participat a molts altres musicals inclòs Scaramouche)
Saïd nen i Montserrat: Estel Aparicio
Rosa i dona morisca: Carme Giner (cantant de música tradicional valenciana, ha aparegut en diverses sèries d'À Punt com ara L'alqueria blanca)
Abderrahim i Idriss 2: Biel Llongueras
Pare de Saïd: Guillem Ripoll
Mohamed i soldat: Guillem Fole (L'alegria que passa)
13 músics a l'orquestra
Enhorabona per aquest repartiment tan prometedor!
6 notes · View notes
castellsipalaus · 1 year
Text
Castell de Llívia
Tumblr media
Iulia Lybica va ser una de les ciutats que els romans van fundar a una de les serralades on més oposició van trobar a la seva expansió als territoris dels íbers i altres pobles que ocupaven el que ells van identificar com a terra de conills.
Les muntanyes del nord de la Península Ibèrica, des del Cantàbric fins als Pirineus van acollir pobles irreductibles davant el poder romà: asturs, càntabres, vascons i d’altres d’arrels ibèriques com els ceretans, que eren els antics pobladors de l’actual Cerdanya.
El principal nucli poblat de Cerdanya va ser la moderna Llívia, gràcies a la protecció que li proporcionava la muntanya que la flanquejava. Al que avui és anomenat turó aviat s’hi van instal·lar els primitius pobladors buscant una posició favorable per protegir-se dels possibles enemics.
Es té constància de la ocupació del seu cim des del segle IV i és documentat un castrum Lybiae el 672 durant la revolta del duc Paulus contra el rei visigot Vamba, que demostra que aquest poble germànic hi va tenir una llarga presència -a excepció de l’efímera ocupació islàmica- que es va perllongar gràcies als nobles gots que —sota la protecció de l’Imperi carolingi- van fundar els primers comtats catalans, com el de Cerdanya, que Sunifred I va regir durant el segle IX.
No obstant, el castell de Llívia és documentat per primera vegada el 996, més de segle i mig després de la instauració de la dignitat comtal ceretana i des d’aquell moment, la posició fronterera amb la pressió cada vegada més forta dels veïns francesos va fer que el castell adquirís cada vegada més importància.
Les conteses bèl·liques al llarg de la frontera entre la Corona d’Aragó i el Regne de França van anar pujant de to durant l’Edat Mitjana i un dels moments cabdals va ser la creació del Regne de Mallorca, al que pertanyien els comtats de Rosselló i Cerdanya.
La supervivència del regne illenc al segle XIV va dependre en algun moment del recolzament dels francesos, ja en oberta oposició als catalano-aragonesos, que havien reincoporat els territoris mallorquins i pirinencs mentre la dinastia secundària del Casal de Barcelona lluitava per mantenir el seu reialme.
Al segle XV, la guerra civil catalana (1462-1472) va fer que el rei Lluís XI de França s’hi impliquès fent costat a Joan II d’Aragó, la qual cosa va suposar l’empenyorament del Rosselló i la Cerdanya al monarca francès.
La revolta estava servida i el castlà de Llívia, Damià Descatllar, d’una nissaga que en va ostentar el càrrec des del 1362, es va aixecar contra Lluís XI. El 1478, els francesos van assetjar el castell durant més d’un any. Després de la capitulació, el rei francès va fer enderrocar-lo el 1479.
De la importància de l’emplaçament del castell de Llívia dóna fe l’intent de reconstrucció que es va dur a terme durant la guerra dels Segadors (1640-1659), entre la Generalitat de Catalunya i el rei Felip IV d’Habsburg.
De la fortalesa de Llívia només queden els fonaments de les seves muralles i de la seva estructura quadrada amb les seves torres circulars a les cantonadaes, aixó com el seu fossar. La seva importància i l’èxit de la seva funció defensiva d’una de les entrades al Principat de Catalunya va ser la seva sentència de mort.
Foto: Creative Commons.
0 notes
Photo
Tumblr media Tumblr media
September 30, 2021 - Catalans gathered in Barcelona’s central Plaza to demonstrate against Spanish King Felipe VI’s visit to the Barcelona Motor show, carrying signs that stated: “Catalonia has no king.” [video]
354 notes · View notes
benvolgutsguiris · 5 years
Text
Els espanyols...
· Han negat qualsevol diàleg sobre les aspiracions polítiques d'una part legítima de la societat catalana. · Han vetat un referèndum acordat, reclamat per una majoria de catalans des del pacifisme i les mobilitzacions multitudinàries. Cada any. Durant anys. · Han criminalitzat constantment aquesta mobilització pacífica, qualificant-la de violenta. · Han posat tots els mitjans de comunicació estatals al servei de la unitat d'Espanya, condemnant la veritat i la convivència ciutadana per la pàtria. · Han manipulat diàriament la realitat catalana per tensar i, sobretot, justificar qualsevol repressió que arribés. · Han utilitzat les clavegueres de l'Estat, amb les pitjors pràctiques, per desarticular com fos un moviment polític. Ho han fet amb total impunitat. · Han posat tota la maquinària judicial per davant de la política per impedir el referèndum de l'1 d'Octubre. · Han perseguit i identificat ciutadans que dies abans de l'1 d'Octubre penjaven cartells o obrien webs per promocionar-lo. Ho han fet saltant-se la legalitat sempre que han volgut. · Han perseguit i privat de llibertat durant mesos la Tamara per tenir xiulets i una cara de Jordi Cuixart a casa seva. L'Adrià és a l'exili. · Han limitat la llibertat d'expressió dels ciutadans i han aplicat la censura a televisions, webs i xarxes socials. · Han actuat sempre parcialment des dels poders públics, intentant desarticular o censurar només una part de la societat, la que té unes idees determinades. · Han enviat les seves forces de represió per imposició, a milers, al crit de “a-por-ellos”. · Han hostiat a àvies i joves per resistir-se a que no els deixessin posar una papereta en una urna. · Han fet sortir un rei en un discurs televisat per amenaçar aquestes àvies i aquests joves. Un rei que no ha escollit ningú i que ha ignorat 1.044 ferits. · Han segrestat durant dos anys, sense judici, 7 representants polítics. · Han segrestat durant dos anys, sense judici, 2 líders civils acusats de manifestar-se, com sempre, pacíficament. · Han segrestat líders civils i polítics, en definitiva, per les seves idees polítiques. · Han tractat vexatoriament aquests presos polítics durant el trasllat a les presons. · Han condemnat a l'exili a representants polítics, artistes i ciutadans anònims. · Han celebrat un judici ple d'irregularitats, parcial, i denunciat per tota mena d'entitats internacionals pels drets humans. · Han enviat notes de premsa des de la fiscalia de l’Estat amb el nom “masduraseralacaída.pdf”. · Han acceptat amb normalitat que l'extrema dreta de VOX fos l'acusació particular en aquesta farsa de judici. Acusant pacifistes. · Han impedit que durant el judici es visualitzessin vídeos que desmentien al moment les mentides de les acusacions. · Han mentit reiteradament -també en seu judicial, impunement- sobre les imatges i els fets que tot el món va poder veure. · Han rebut tots ells la impunitat d'un Estat que es protegeix a ell mateix, passi el que passi, per protegir el bé major: Espanya. · Han prohibit que representants polítics no jutjats poguessin presentar-se a les eleccions. · Han prohibit que representants polítics escollits democràticament poguessin ocupar els seus escons. · Han prohibit que les idees legítimes que han guanyat unes eleccions puguin aplicar-se. Només poden aplicar-se les seves. · Han competit entre ells electoralment -i continuen fent-ho- per veure qui explota més la catalanofòbia. Per quatre vots. · Han estat incapaços de presentar cap proposta política, cap, ni una, a aquesta Catalunya majoritària que vol decidir el seu futur democràticament. · Han estat incapaços de presentar cap proposta política, cap, ni una, amb el PSOE al govern. · Han acusat de terrorisme a l'independentisme i han comparat la seva gent amb ETA i amb el nazisme. · Han acusat de terrorisme a l'independentisme mentre l'extrema dreta campa lliurement pels carrers i pel Congrés, sabent-se protegit per un Estat que no els veu com a enemics. · Han protegit i amagat agressions feixistes (la que va patir Jordi Borràs i tantes altres) mentre la Guardia Civil anuncia i celebra únicament detencions d'independentistes. · Han filtrat la sentència a mitjans de comunicació abans que ho sabessin els propis presos polítics. Han sentenciat a 9 anys de presó a líders civils pacifistes com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per parlar amb un megàfon des de sobre uns pàtrols. Han sentenciat a fins a 13 anys de presó a líders polítics per organitzar i defensar un referèndum que el poble havia demanat amb vots. · Han sentenciat a 11 anys i mig de presó a la presidenta del Parlament de Catalunya per permetre que es debatés la qüestió. · Han publicat una sentència amb errors gravíssims, arribant a confondre el càrrec que exercia Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó. · Han tornat a enviar les seves forces policials a milers, més agressives que mai i amb males pràctiques, ocupant el territori. · Han reprimit les protestes contra la sentència a base d'hòsties i impunitat, novament. · Han convocat reunions d'urgència per parlar entre ells de què feien amb Catalunya. Entre ells. De què feien amb Catalunya. De què feien amb tu. · Han frivolitzat i deshumanitzat, amb declaracions inhumanes, el patiment i la voluntat política de milions de persones. · Han buscat i busquen la humiliació i la desaparició de tot un moviment polític que, torno al punt 1, només ha volgut i vol decidir el seu futur en una urna, lliurement i democràtica, en ple segle XXI. · Han buscat i busquen, en definitiva, la humiliació i la desaparició d'una minoria nacional. Com han fet sempre. Des de fa segles. · I ara, malauradament, hi ha qui crema contenidors. El fil de twitter
24 notes · View notes
miquisteps · 4 years
Photo
Tumblr media
🗣 "El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència", sentencia l'article 56.1. de la constitució espanyola de 1978, aprovada tres anys després de la mort del dictador. Per al règim nascut amb la legalitat d'aquell any, la corona és la pedra de toc a l'entorn de la qual s'ha bastit l'edifici de l'Estat. No pas un edifici reflex de la pluralitat nacional, cultural i lingüística existent en el seu interior, sinó un Estat al·lèrgic a la diversitat de qualsevol tipus i hostil a les diferències. Aquest Estat té en la monarquia l'expressió simbòlica d'un poder que beneficia la jerarquia política, administrativa, judicial, militar, policial, religiosa, empresarial i mediàtica, amb Madrid com a centre referencial, amb els delegats corresponents a les diferents sucursals territorials, sempre subalternes. És comprensible, doncs, que si la monarquia fa aquesta funció central, bàsica, insubstituïble, qualsevol crisi d'aquesta afecta, directament, "la unitat i permanència" de l'Estat, com la fugida d'ara. En aquesta situació, tots els poders de l'Estat, les elits extractives i privilegiades amb seu a Madrid, s'han conjurat a defensar la continuïtat de la monarquia en la persona del rei actual, com a millor manera de fer front a un possible trencament de la integritat territorial i per tal d'assegurar la continuïtat de l'Estat espanyol tal com l'hem conegut fins ara. Llevat dels partits de la perifèria plurinacional, la resta de formacions polítiques han sortit en defensa de la monarquia al·legant que no es tractava de qüestionar una institució, sinó una persona, com si la persona no tingués res a veure amb la institució que ha representat durant 39 anys. En aquest sentit, el paper tristíssim de Podem i els comuns, agafats amb el pas canviat i sense capacitat de resposta, ni voluntat real de qüestionar un poder del qual frueixen com a ministres, clama al cel. En condicions normals, una força que es volia diferent, regeneradora de la política, vitalitzadora de la democràcia i contrària a la casta que ha tingut sempre la paella pel mànec, ja hauria sortit del govern... Equivocar-se de República (Josep-Lluís Carod-Rovira) 🔗ja.cat/JlyZA (at CATALUNYA) https://www.instagram.com/p/CDtGzkCp6XT/?igshid=13gfvsjlfpo20
0 notes
veinsgardunya · 12 years
Link
dimarts, 11 de setembre de 2012
PLAÇA DE LA GARDUNYA O UN LLIBRE OBERT SOBRE LA HISTÒRIA DE BARCELONAEl lloc conegut com a Plaça de la Gardunya potser no el situem sobre el plànol però si diem que és la plaça darrere del Mercat de la Boqueria llavors sí que la ubicarem. Es tracta d'un espai obert que aporta una mica d'aire a la sensació claustrofòbica que provoquen els estrets carrers del Raval. La seva situació estratègica a prop del mercat fa que el seu ús estigui subordinat a la intensa activitat que s'hi desenvolupa.
En el moment d'escriure aquesta entrada, la plaça es troba immersa en un procés de remodelació que inclou la construcció d'un nou parking subterrani que millorarà l'aprovisonament de mercaderies de la Boqueria. Tanmateix l'escola Massana té previst construir aquí la seva seu i alhora hi ha previst construir-hi habitatges de protecció oficial. El fet d'haver titolat aquesta entrada com a llibre d'història de Barcelona és degut a que s'han trobat emprentes dels primers pobladors del Pla de Barcelona, passant per restes medievals i arribant a l'actualitat i el seu futur lligat al Mercat de la Boqueria.Però comencem per l'origen etimològic del seu nom. Segons el nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona, la descripció de Plaça de la Gardunya és
Pati de la presó i de la part més cridanera i tèrbola del mercat de la Boqueria, en diuen també "la Gardunya".
Ens agradaria afegir un matís a l'expressió "pati de la presó" ja que creiem que el pati es refereix a un dels que hi havia a l'antiga Presó d'Amàlia o Presó Vella que estava situada al carrer Reina Amàlia, a tocar de la Ronda Sant Pau, és a dir, no hi ha cap connexió física entre ambdós indrets. Aquesta presó estava tant superpoblada que els presoners havien de viure literalment als patis de la presó tal com mostra aquesta fotografia.
A sobre de la porta de la paret es pot observar "ENTRADA DORMITORIO". Els patis més famosos eren el de la Gardunya i el dels Micos. Les condicions de vida eren duríssimes i fins i tot no hi havia distincions entre adults i nens. Al centre de la foto podem veure un nen mirant la càmara mentre el fotografiaven.
Fet aquest incís, gardunya vol dir en sentit figurat "mala gent, persones que actuen per mitjà de la traïdoria o l'engany". En aquest espai es situaven les venedores de fruites i hortalisses, més conegudes com a marmanyeres, així com venedors de poca importància. Ens podem imaginar el xivarri que hi hauria els dies de mercat.Ara tornem a fer volar la imaginació i ens situem 6.000 anys enrere en aquest mateix lloc. Ens trobem enmig d'un bosc riberenc, envoltats d'alzines i roures. Podem sentir la remor de l'aigua provinent dels torrents propers. El cant dels ocells es trenca sobtadament per un lament continu i apesarat. Apartem les branques que ens impedeixen contemplar l'escena que transcórre en una claror del bosc.
Una família està inhumant un membre difunt. Es tracta d'una dona adulta i l'estan dipositant en posició fetal dins d'una rasa que han fet a dos metres de profunditat juntament amb una urna funerària plena de fruita i viandes. El seu aixovar es composa d'una polsera de variscita i un collaret d'esteatita amb un penjoll d'ullal de senglar. El seu marit li estreny la mà per última vegada abans de dipositar-li a sobre tota la terra extreta moments abans. A continuació, la família es dirigirà cap al seu assentament que es troba muntanya amunt des d'on poden visualitzar tot el Pla de Barcelona amb el mar de fons. Acabem de ser testimonis d'un ritual de l'anomenada "cultura dels sepulcres de fossa" característic del Neolític.
Casualment a l'abril de 2011 l'equip tècnic encarregat de les obres de la plaça de la Gardunya va trobar les restes de la protagonista de la nostra història.
Moment del descobriment del sepulcre
Restes de la nostra protagonista
De fet, no només han trobat aquestes restes, també n'hi han aparegut d'altres que aquest cop sí estaven documentades. Es tracta dels fonaments del monestir de Santa Maria de Jerusalem i que ja eren parcialment visibles des d'abans de la remodelació de la plaça.
Seguint el fil del monestir, ara ens trobem a la Barcelona del segle XIII. El rei Jaume I governa amb fermesa la poderosa i extensa corona catalanoaragonesa. La ciutat comtal ha crescut tant que la població ha d'establir-se extramurs. Tanmateix, les ordes monacals construeixen les seves cases centrals a la capital del regne, especialment al Raval que no s'inclourà dins la muralla fins al segle XIV. El convent de Sant Josep es va establir al solar que ocupa actualment el Mercat de la Boqueria. Ja tenim una altra dada que ens informa perquè també és conegut com a mercat de Sant Josep. Tot just al darrere, on 5.500 anys abans havíem assistit a l'enterrament neolític i al lloc on abans hi havia la casa d'en Porta, s'hi va establir el monestir de Santa Maria de Jerusalem fundat per Rafaela Pagès de retorn d'un peregrinatge a Terra Santa.
Planta Monestir Santa Maria de Jerusalem
Planta superposada a un plànol actual
Avancem ara fins al 25 de juliol de 1835. Espanya es troba immersa en la primera Guerra Carlina i Catalunya es posiciona majoritàriament al bàndol liberal. La situació esdevenia cada dia més radical i les classes populars acusaven als monjos de donar suport als carlins. A Barcelona va tenir lloc un dels episodis més violents quan escamots de gent exaltada o coneguts com bullangues van cremar sis convents entre els quals hi era el de Sant Josep. El solar resultant d'aquest fet va afavorir perquè l'Ajuntament de Barcelona i el Govern permetessin l'establiment del Mercat de la Boqueria. No obstant, el monestir de Santa Maria de Jerusalem es va salvar ja que l'atac es va dirigir contra cenobis de monjos i no pas de monjes. Ara sí, trenta anys més tard,  l'any 1868 va ser assaltat i enderrocat parcialment. El motiu es desconeix. Si algú ho sap, agraïríem que ens ho faci saber per tal d'incloure'l en aquesta entrada. Finalment, el solar va quedar a expenses de la Boqueria quan es va traslladar pedra per pedra gairebé tot el claustre per a tornar-lo a bastir al col·legi de Sant Miquel al carrer Rosselló amb Muntaner. Això va passar al 1888.
Claustre de Santa Maria de Jerusalem al Col·legi Sant Miquel
A partir de llavors la plaça de la Gardunya va acollir la venda a l'engròs de fruites i verdures fins al 1927, moment en què es va centralitzar al mercat del Born. La funció d'aprovisionament de mercaderies de la plaça de la Gardunya no va fer-se realitat l'any 1967 quan es va construir el pàrking subterrani i es va habilitar un espai en superfície de càrrega i descàrrega. Un episodi curiós es va produir entre els anys 60 i 90 quan gent analfabeta acudia a la plaça de la Gardunya perquè els escrivents que hi eren establerts en petites casetes redactessin les cartes que volien enviar als seus familiars.
El projecte final de remodelació encara porta un ritme lent degut a que s'estan fent cates arqueològiques a les restes del convent de Santa Maria de Jerusalem. Esperem que les obres resultants siguin dignes de la història singular d'aquest indret tant valuós.
Cates arqueològiques i enderrocament parking. Juliol de 2012
Imatge virtual de la futura Plaça de la Gardunya
0 notes
objecteiespai · 5 years
Link
Botifarra d’ou, coca de llardons i truita: la rica gastronomia carnavalesca
Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornes més laxes i regna la disbauxa. Per carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.
Tumblr media
D’aquí ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament,entre carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.
Tumblr media
D’una altra banda, la Quaresma també s’identifica amb un seguit de menges. Durant totes aquestes setmanes el bacallà salat és el plat estrella i segurament per això es diu que a Catalunya hi ha més de cent receptes diferents per a cuinar-lo. 
Tumblr media
Antigament, era un menjar barat i auster que s’associava amb la duresa de la Quaresma, però avui dia és molt apreciat a la nostra gastronomia. 
Tumblr media
Un altre plat típic d’aquests dies són els bunyols; ara se’n poden trobar sempre a les pastisseries, però temps ha només en venien el dimecres i el divendres.
http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacabotifarra-dou-coca-de-llardons-i-truita-la-rica-gastronomia-carnavalesca_462795
Tumblr media
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Al Vendrell es mengen per Carnestoltes, però en alguns pobles del Baix Camp, com a Vilaplana, s'anomenen "bunyols de setmana santa" i es mengen per pasqua, mentre que a d'altres com La Febró es mengen durant la festa major.
https://bit.ly/2GXfWBe
https://beteve.cat/cultura/carnaval-historia-rei-carnestoltes/
https://beteve.cat/societat/carnestoltes-els-origens-duna-festa-pagana/
http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/gastronomia
0 notes
Photo
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
provocacions
SALVADOR OLIVA
Un Nobel per al Bru de Sala
Com que no hi ha cap premi Nobel de Literatura Comparada, caldria demanar al jurat suec que
n'instaurés un per al Bru de Sala, gràcies a un sol article: Els dolents i el català, aparegut a El Periódico el 14 de gener, on ens diu que la literatura catalana és apocalíptica i la castellana integrada. Ho raona admirablement afirmant que el comú denominador de la literatura espanyola és "el contrast entre el mestratge descriptiu i el conformisme davant l'autoritat i la societat vertical", mentre que la literatura catalana parteix "d'una posició inconformista i rebel, d'un desig d'horitzontalitat que la impotència no amanseix”. Quina meravella de discerniment, aquest home!
Però això no és tot: resulta que, si els escriptors catalans dolents (segons ell, Josep Carner, Carles Riba i Josep Pla) no són realment tan dolents, és perquè són (atenció, lectors!) criptosubversius. I, en canvi, els realment bons (entre altres, segons ell, Baltasar Porcel i Miquel de Palol) són pura dinamita contra l'ordre. Es fa del tot necessari recollir firmes a la plaça de Catalunya per demanar que s'instauri, com més aviat millor, aquest Nobel de Literatura Comparada. No oblidem que el Bru de Sala, ja de molt jove, era posseïdor d'una estranya maduresa. Ho va dir l'Albert Manent (Déu l'hagi perdonat!). De fet, si que ho era una mica, d'estranya, perquè va escriure La fi del fil, un llibre que, com el seu nom indica, versifica sobre la crisi del sector tèxtil.
La xarxa es va omplir d'insults i atacs contra ell, però tota mena d'atenció, ni que sigui negativa, a ell el transfigura (no hi ha foto seva sense el seu somriure de satisfacció genètica). Jo, en canvi, l'admiro molt. De fet, crec que li haurien de donar el Nobel de tot. Pertany a una generació d'escriptors molt intel·ligents que es van situar molt aviat a l'abric de l'Administració, que és la millor manera d'inflar la bossa. Com a escriptor català, no sé si és criptosubversiu o pura dinamita o si, ara i adés, alterna les dues coses. Alguns amics em diuen que, d'escriptor, res; que només és un escrivent llagoter al servei del poder, i que ho dissimula molt bé nedant i guardant la roba. Res, pura enveja.
L'únic obstacle que potser impediria donar-li el Nobel és que té una temible competidora, que en lloc de nedar i guardar la roba, es tira directament a l'aigua vestida. Es tracta d'una altra escriventa: la imparcial, l'educada i continguda tertuliana de FAQS, l'hagiògrafa del Mas, la fan del puigfugit i del seu ratafiós successor, la gran propagandista i flama del procés: la patriòtica Pilar Rahola (que també sap com inflar la bossa amb els substancials favors que li proporciona el rei Artur). No tots els països poden estar orgullosos de tenir un parell de joies així, llumeneres i guies intel·lectuals de la nostra futura independència. Només de pensar-hi, em venen ganes de sortir al carrer i cridar: "Visca Catalunya lliure!”.
0 notes
castellsipalaus · 6 years
Text
Castell de Cardona
Tumblr media
El 18 de setembre de 1714, el castell de Cardona es va rendir a les tropes franceses del comte de Montemar, que donaven suport al pretenent Felip de Borbó al títol reial espanyol. Manuel Desvalls, al front de les seves tropes, va abandonar-lo després d’assabentar-se de la caiguda de la ciutat de Barcelona només set dies abans. Va ser el darrer esdeveniment bèl·lic crucial per al futur de Catalunya –després de gairebé mil anys documentada històricament– de la fortalesa cardonina.
Paradoxalment, la primera referència que es té del castell de Cardona parla de la seva destrucció per part de forces àrabs al segle VIII, segurament poc després de l’arribada d’aquests a la Península. No va ser fins que el fill de Carlemany, el rei d’Aquitània Lluís el Pietós, que va ser recuperat per primera vegada per preparar la presa de Barcelona (801) als invassors. L’equilibri de poder a les dues vessants dels Pirineus –escenificada fins un segle abans entre francs i visigots– s’estenia així amb els nous veïns del Sud.
No obstant, Cardona, situada al bell mig de la Catalunya Central, es va veure immersa en les convulsions de les revoltes de petits cabdills locals per fer-se amb el seu bocí de poder. A començaments del segle IX Barcelona es va convertir en capital d’uns territoris que havien de servir de tap davant dels continus embats dels nous enemics.
La cort carolíngia triava funcionaris per dirigir els seus comtats i a la nova marca fronterera es van anar alternant nobles francs amb nobles amb cert arrelament al territori. Així va ser com Cardona i els seus voltants es van despoblar novament quan es va produir la revolta d’Aissó i Guillemó (826).
El comte de Barcelona Guifré I el Pilós governava la major part de la Catalunya llavors sota jurisdicció franca amb el títol de marquès. Així va reprendre la feina de repoblar el territori i va fer de Cardona un centre defensiu cabdal cap a finals del mateix segle, tot i que això no va evitar que morís a conseqüència d’un dels nombrosos atacs dels àrabs a les seves terres.
Ja establerta l’herència dins de la seva família dels títols comtals que havia reunit sota la seva jurisdicció, un segle més tard, els seus successors van cedir la possessió del castell de Cardona als vescomtes d’Osona, per apropar el poder polític i la força militar a la frontera occidental.
La importància de la posició del castell va fer que la família vescomtal substituïs el seu origen osonenc pel títol de Cardona, i amb la puixança dels comtes barcelonins, que van anar absorbint la majoria de terres de la Catalunya Vella –la submissió quan no van aconseguir el títol comtal–, la importància va anar creixent.
Els Cardona van ser primer vescomtes, vassalls dels comtes de Barcelona. Després comtes i més tard ducs sota els reis d’Aragó, per acabar retent homenatge als reis austríacs del nou regne d’Espanya. Les aliances familiars del segle XVI van fer que el títol ducal acabés en mans d’una família espanyola, fins a l’actualitat.
Però el castell va seguir un camí propi. Mentre l’herència dels Cardona es dissolia, en mantenia la seva força. Les successives guerres entre el Principat de Catalunya i els reis espanyols de la Casa d’Àustria van arribar al zenit amb la de Successió, de 1700 a 1714. Aquesta vegada, les autoritats dels regnes de la Corona d’Aragó van triar el pretenent austríac davant del francès.
L’habsburg Carles III, en esdevenir emperador germànic com a Karl VI (1711), va abandonar la lluita tot i que els catalans van continuar-la per evitar que Felip de Borbó fos el seu rei. I aquest no oblidaria aquesta tria. La guerra va continuar fins el setembre de 1714 i Cardona va ser el darrer baluard de les llibertats de l’antiga Corona d’Aragó.
2 notes · View notes
sidigame20g · 4 years
Text
Discoteques ball festa coronavirus
França frontera Catalunya
NOTÍCIES
ESPORTS
CULTURA
EL TEMPS
DIRECTES Prem per desplegar el menú de directes de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir
A LA CARTA Prem per desplegar el menú d'a la carta de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir
BOTIGA
CCMA
Anar a la navegació principal
Esports
Barça
Espanyol
Futbol
Bàsquet
Motor
Hoquei Patins
+ Esports
Resultats
Mésseccions: Galeries de fotos, Concursos, Especials i Blogs
Directe:
Anar a la navegació secundària
MARC MÁRQUEZ
ELS GOLS DE LA LLIGA
MESSI
MERCAT DE FITXATGES
MOTOGP
MUNDIAL F1
INSTAL·LA'T L'APP
QUIQUE SETIÉN
PAU GASOL
DESTAQUEM
FUTBOL
Moreno, arribada imminent a l'Espanyol
El club blanc-i-blau pagarà mig milió d'euros per la desvinculació de l'entrenador valencià amb l'RCD Mallorca.
MINUT A MINUT
El mercat de fitxatges 2020
18.56 h
16.20 h
14.05 h
21.04 h
14.18 h
9.02 h Blanc, de 54 anys i que com a jugador va estar una temporada al Barça,  es va guanyar cert prestigi com a tècnic entrenant el Girondins de Bordeus, la selecció francesa i el PSG, i guanyant fins a 15 títols domèstics, entre ells 4 lligues franceses. Però porta 4 anys sense seure en una banqueta des de que l'any 2016 va deixar el club parisenc .   D'acord amb aquesta informació, Blanc arribaria al Barça amb l'aval d'Éric Abidal i només firmaria per una temporada per no comprometre el president que s'imposi a les eleccions del 2021 a l'hora de triar tècnic per al seu projecte.
20.17 h
14.19 h Lampard vol un porter d'elit de primer nivell mundial i el Chelsea tempta el Barcelona o l'Atlètic de Madrid a vendre els seus preuats porters amb Kepa com a moneda de canvi. Segons Mundo Deportivo, però, el Barça no ha rebut cap contacte del Chelsea i tampoc té la intenció de deixar-lo sortir. Ter Stegen ha tingut grans actuacions les darreres temporades i es considera un dels pocs jugadors intransferibles.
19.10 h
18.44 h
EL BARÇA NO COMPTA AMB UMTITIEl Barça hauria comunicat a Samuel Umtiti que no compta amb ell per a la pròxima temporada. Segons informa el diari Sport, el central francès no entra en els plans de la direcció esportiva blaugrana després del seu baix rendiment i el club li estaria buscant una sortida en forma de cessió. Ara mateix, un dels clubs que veuria de bon ull la incorporacioó d'Umtiti és el Nàpols, precisament el rival del Barça als vuitens de final de la Champions i que busca un recanvi a la possible sortida de Koulibaly, amb ofertes importants d'altres clubs europeus. Malgrat les intencions del Barça, Umtiti té contracte fins al 30 de juny del 2023 i la seva intenció és complir-lo, segons avança Mundo Deportivo.
NEYMAR POT SEGUIR LES PASSES D'MBAPPÉSegons el rotatiu francès Le Parisien, les probabilitats que Neymar continuï a París una temporada més també s'apropen al 100%. Totes els inputs recollits del club i l'entorn del jugador apunten en aquesta direcció.Neymar i Kylian Mbappé junts. Les dues estrelles, contractades per un total de 402 milions d'euros a l'estiu del 2017, continuaran l'aventura junts com a mínim fins al proper mes de juny. Des del seu retorn del Brasil, on estava confinat, Neymar ha marcat quatre gols als partits de preparació del PSG, demostrant un excel·lent estat de forma.. Passa el temps publicant missatges de compromís i alegria a les xarxes socials. L'últim "post" que hi ha a la data d'avui és a sobre una bicicleta estàtica i un missatge contundent: "Estigueu contents! ".
MARIO GÖTZE A UN PAS DEL SEVILLAMario Götze no continuarà a les files del Borussia Dortmund, tal com ha confirmat el director esportiu del club, Michael Zorc. Després d'haver-se classificat per a la Champions League, el Sevilla s'ha convertit una de les opcions preferencials per al jugador alemany. Als seus 28 anys, Götze ha passat per les files del Borussia Dortmund i el Bayer de Munich, on va ser entrenat per Josep Guardiola. A més, també és recordat per marcar el gol que va donar el Mundial a la seva selecció davant l'Argentina de Leo Messi.
L'INTER VOL RENOVAR ELS SERVEIS DE LAUTARO MARTÍNEZL'Inter de Milà no està disposat a deixar marxar Lautaro Martínez aquest estiu. Segons informa La Gazzetta dello Sport, el club italià té intenció de renovar el contracte del davanter argentí, objectiu prioritari del Barça per reforçar l'atac la temporada que ve. Lautaro, de 22 anys i amb contracte fins al 2023, tindria una sucosa proposta de renovació de l'Inter, que estaria disposat a apujar-li el sou dels 1,5 milions actuals als 5 milions per temporada.
CAVANI APUNTA A LA PREMIEREl fins ara davanter del París Saint-Germain, l'uruguaià Edinson Cavani, podria fitxar pel Leeds de Marcelo Bielsa la temporada vinent. Així ho ha explicat a Sky Sport el propietari del club anglès, Andrea Radrizzani que pretén aconseguir un fitxatge de garanties per la davantera del Leeds en el seu retorn a la Premier League. Edinson Cavani, de 33 anys, va acabar la seva relació amb el PSG el passat 30 de juny i el seu nom ha  sonat amb força com un possible reforç per l'Atlètic de Madrid de Diego Pablo Simeone.
A FRANÇA SITUEN LAURENT BLANC A LA BANQUETA DEL BARÇALa treva a Can Barça per afrontar el "rush" final de la Champions no implica que Quique Setién tingui garantida la seva continuitat a la banqueta més enllà del mes d'agost. De fet, ja son diversos els futuribles que han anat apareixent als mitjans en les últimes setmanes. Un d'ells és Laurent Blanc. L'opció del tècnic francès ha agafat més força aquest dimecres quan el diari "L'Equipe" l'ha situat a la portada, amb una bandera blaugrana de fons.
MBAPPÉ CONFIRMA QUE ES QUEDA AL PSGKylian Mbappé ha assegurat aquest dimarts que es quedarà al París Saint-Germain la pròxima temporada. El davanter francès ho ha confirmat en declaracions a Bein Sports durant el descans del partit amistós entre el PSG i el Celtic de Glasgow al Parc dels Prínceps.
"Estaré en el projecte del PSG per quart any consecutiu", ha afirmat Mbappé, que d'aquesta manera tanca la porta al seu possible fitxatge pel Reial Madrid aquest estiu.
EL CHELSEA APUNTA A TER STEGENEl Chelsea sap que té molt difícil fitxar Marc-André ter Stegen aquest estiu. El Barça l'ha declarat intransferible. Però Frank Lampard està fart de les actuacions de Kepa Arrizabalaga i busca portar un nou porter. El club de l'oest de Londres ja ha contactat amb Jan Oblak, tot i que probablement costaria més de 100 milions d'euros. Però ara el diari The Telegraph afirma que qui volen és a Ter Stegen.
DAVID GALLEGO, CANDIDAT A LA BANQUETA DE L'SPORTINGDavid Gallego és l'entrenador millor situat per ocupar la banqueta de l'Sporting de Gijón la temporada que ve. Segons informa Mundo Deportivo, el tècnic de Súria encaixa en el perfil que està buscant la direcció esportiva del conjunt asturià pel seu gran coneixement del treball amb el planter, com va demostrar durant la seva etapa al futbol base de l'Espanyol.
EL MANCHESTER UNITED VOL FITXAR JAMES RODRÍGUEZJames Rodríguez no compta per a Zinedine Zidane al Reial Madrid i el colombià busca una sortida per a la pròxima temporada. Tot i que el destí escollit pel colombià és l'Atlètic de Madrid, el seu sou de 8,5 milions d'euros fa inviable l'operació per al club "colchonero". D'aquesta situació en vol treure profit el Manchester United. Segons informa el Daily Star, el club anglès està preparant una oferta per aconseguir el fitxatge de James, per qui el Madrid demana una xifra al voltant dels 50 milions d'euros.
MÉS
MOTOR
Maverick Viñales, el més ràpid a la primera jornada
FÓRMULA 1
Curses a Imola, Nurburgring i Portimao
Obrir vídeo
FUTBOL
Diumenge, dia clau en el play-off d'ascens
FUTBOL
Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat
SEGUEIX-NOS
Facebook
Twitter
Instagram
RSS
MINUT A MINUT
L'impacte del coronavirus en l'esport
Publicitat
FUTBOL
La Fiscalia de la Corunya entra en el cas Fuenlabrada
RESULTATS
TOTS
Lliga Santander (1a Divisió)Fes click per desplegar, escape per plegar
Lliga SmartBank (2a Divisió A)Fes click per desplegar, escape per plegar
Segona Divisió B Grup IIIFes click per desplegar, escape per plegar
Lliga Endesa ACBFes click per desplegar, escape per plegar
FUTBOL
El fill de Tebas, crític com el seu pare
BÀSQUET
Ricky Rubio no disputa cap minut en el primer partit de preparació dels Phoenix Suns
BÀSQUET
Felipe Reyes renova amb el Madrid
Obrir vídeo
BEISBOL
El beisbol americà, genoll a terra
EL MÉS LLEGIT
Rànquing
Obrir vídeoEl Cornellà, a un partit de reescriure la història
Obrir vídeoEl Barça B segueix viu per tornar a Segona A
Obrir àudioL'exblaugrana dels 6 milions: debut a la Serie A amb 17 anys
El Girona tindr�� cinc dies de descans
Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat
* Dades de les últimes 24hMÉS A
ESPORTS360: L'ESPORT, DES DE TOTS ELS ANGLES
00:13:25
Esports360: Els orígens d'Ansu Fati
00:12:15
Esports360: Manel Borrell, el rei dels Alps
00:03:37
Esports360: Douae Ouboukir, la campiona descalça
00:07:12
Esports360: García Bragado segueix somiant amb els seus vuitens jocs
00:04:37
Esports360: Ai Tsunoda, una judoka de la Terra Ferma que aspira a tot
00:21:56
Esports360: La trilogia de la força; el crossfit, la lluita de braços i l'"strongman"
00:04:12
Esports360: Belén García, la primera catalana a l'"F1 femenina", compagina motor, salt en perxa i una enginyeria
00:11:20
Esports360: Records del Mini
00:02:44
Esports360: Joan Lacueva, l'ombra d'Aleix Espargaró
00:05:24
Esports360: La partida d'scrabble entre Xavi Vierge i Àlex Màrquez
00:03:27
Esports360: Pare i fill, pilots de dron de competició
00:02:02
Esports360: Pilotar un dron, el més semblant a volar
Veure més
Flexta esquerraFlexta dreta
ESQUÍ
Quim Salarich ja prepara al temporada
El vigatà s'exercita a les pistes de Saas-Fee, a Suïssa
INSTAGRAM ESPORT3
Obrir vídeo
FUTBOL. ASCENS A SEGONA A
El Sabadell continua amb el somni de pujar a Segona
Obrir vídeo
FUTBOL
El Cornellà, a un partit de reescriure la història
Obrir vídeo
FUTBOL
El Barça B segueix viu per tornar a Segona A
Obrir vídeo
FUTBOL INTERNACIONAL
L'Inter vol renovar Lautaro
Obrir vídeo
MOTOGP
Marc Márquez correrà a Jerez
MOTOR
Altres recuperacions miraculoses al Mundial de MotoGP
L'ÚLTIM MINUT, MOMENTS HISTÒRICS DE L'ESPORT CATALÀ
00:01:01
El gol de Bakero a Kaiserslautern
00:01:01
L'Atlètic de Terrassa, campió d'Europa
00:01:00
Pichi elimina el Bruges
00:01:01
Igualada, lliga amb suspens
00:01:01
La xilena de Rivaldo
00:01:00
El gol de Coro
00:01:01
El fly de Sagalés
00:01:01
Casal guanya Becker
Veure més
Flexta esquerraFlexta dreta
TAMBÉ ÉS NOTÍCIA
Ronald Araujo, "rebatejat" per al play-off d'ascens amb el Barça B
Detinguts per robar relíquies d'Ayrton Senna
Futbol + golf = "footgolf"
Un xut al pal amb ull de falcó
Natalie Portman, Eva Longoria i Serena Williams, copropietàries d'un equip de futbol
Les cinc patacades més espectaculars de l'any en surf
El PSG presenta les samarretes del curs vinent
L'emoció d'un àrbitre que es retira
Flexta esquerraFlexta dreta
VÍDEOS DESTACATS
00:00:51
Resum de l'Atlètic Balears - Cornellà (0-1)
00:01:04
Resum del Barça B - Badajoz
00:01:01
La increïble recuperació de Márquez
00:01:19
Lautaro es complica
00:25:24
Temps d'aventura - 23/07/2020
00:00:40
L'afició del Liverpool celebra la consecució de la Lliga als afores d'Anfield
00:00:36
Queda un any per als Jocs Olímpics de Tòquio
00:00:48
Futbol + golf = "footgolf"
00:01:15
El nou miracle de Marc Márquez
00:01:20
El Fuenlabrada, confinat i expedientat
00:01:33
Penúltim esglaó per l'ascens a Segona
00:00:31
Thomas Bach: "Els Jocs de Tòquio seran la llum al final del túnel"
Flexta esquerraFlexta dreta
ÀUDIOS DESTACATS
00:09:45
Els positius per coronavirus al Fuenlabrada es multipliquen i el play-off s'allunya
00:01:29
Només el 23% dels habitants de Tòquio donen suport als jocs
00:11:59
Sergi Samper: "Les sensacions no són bones, però jo sí que li veig opcions al Barça, a la Champions"
00:06:05
Què en sabem d'Umtiti i Dembélé de cara a la Champions? Hi seran?
00:13:25
Els àrbitres surten a defensar-se en lloc de fer autocrítica pel VAR
00:07:24
Alberto Puig, director del Repsol Honda: "El Marc ja sap quins són els riscos"
00:17:17
Marc Màrquez, el més ràpid
00:03:57
Marc Márquez vol córrer diumenge a Jerez
00:04:21
Esther Guerrero: "No esperava superar amb tanta suficiència el rècord dels 2.000"
00:15:13
Quique Cárcel: "Tenim empatia amb tothom, però necessitem saber les dates com més aviat millor"
Flexta esquerraFlexta dreta
"UNIVERS MOTOGP"
El blog de Damià Aguilar
PARTICIPA I GUANYA UNA TELE
Concurs No te la fotis
Publicitat
PROGRAMES DESTACATS DE TV3
Motor a fons
Aire lliure
Temps d'aventura
Zona zàping
Gol a gol
Km 0
Zona Champions
Onze
Campiones
Capacitats
El club de la mitjanit
Esport Club
Flexta esquerraFlexta dreta
PROGRAMES DESTACATS DE CATALUNYA RÀDIO
Tot costa
El club de la mitjanit
Tot gira
LaTdT
Univers MotoGP
La transmissió de l'Espanyol (Tot gira)
La transmissió del Girona (Tot gira)
Esports Catalunya Ràdio
La transmissió d'en Puyal - LaTdP
Fora de sèrie
Que no falti de res
El Cobi s'ha fet gran
Flexta esquerraFlexta dretaPublicitatPublicitat
TV3
Catalunya Ràdio
Notícies
Esports
EL MÉS LLEGIT
EL MÉS VIST
EL MÉS ESCOLTAT
El més llegit d'Esports
L'exblaugrana dels 6 milions: debut a la Serie A amb 17 anys
Marc Márquez correrà a Jerez
El Cornellà, a un partit de reescriure la història
El Barça B segueix viu per tornar a Segona A
El Girona tindrà cinc dies de descans
Villa, investigat per presumpte assetjament sexual
Ricky Rubio revela que va passar el coronavirus
Tebas es va oferir a assessorar el Fuenlabrada
Obren un expedient disciplinari extraordinari al Fuenlabrada
Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat
* Dades de les últimes 48h
ALTRES INFORMACIONS:
Últimes notícies
Crisi climàtica
Calendari laboral 2020
Més temes
Servei d'Atenció a l'Audiència
Accessibilitat
Privacitat i cookies
Avís legal
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
0 notes
benvolgutsguiris · 2 years
Text
Brillant article sobre la involució en la relació entre Aragó i Catalunya.
0 notes
germandejuana · 4 years
Text
Tweeted
Avui dia rodó : primer, la justícia belga rebutja l'extradició de l'exconseller Lluís Puig i humilia el Tribunal Suprem; després el Parlament proclama que Catalunya "no té ni reconeix cap rei"; i per acabar, el Manchester City de Guardiola elimina el Real Madrid de la Champions.
— Josep BONET 🎗 (@jepbonet) August 7, 2020
0 notes
bellesguardgaudi · 4 years
Text
Cecília d’Urgell
Fragment del retaule de l’església parroquial d’Albesa. El feren realitzar els pares de Cecília, Pere d’Urgell i Margarida de Montferrat i hi figuren els seus escuts.
Por Fernando Garcés.
(En catalán). Els cinquanta anys posteriors a la mort de Martí I, la història del palau de Bellesguard té a una dona com a protagonista. Des de 1410 fins 1422, Margarida de Prades (enllaç a la seva entrada), la segona muller de Martí I. Després, fins a 1431, Violant de Bar (enllaç a la seva entrada), la segona muller de Joan I, el germà de Marti I. Per últim, fins a 1460, Cecilia II d’Urgell, la que podia haver estat la segona muller de Martí I. Totes elles van caure en desgràcia els últims anys de la seva vida, però, potser, la figura més tràgica fou l’última…
Durant 50 anys Bellesguard va estar en mans de grans dones de la nostra història: Margarida de Prades, Violant de Bar i Cecília d’Urgell.
Cecilia va néixer en la família més poderosa de Catalunya després del Casal de Barcelona: el llinatge dels comtes d’Urgell. Ambdues nissagues es remuntaven als inicis dels comtats catalans. El 1406 es va celebrar un important enllaç entre aquestes famílies, la de Jaume II d’Urgell, germà de Cecilia, amb Isabel d’Aragó i de Fortià, germanastra de Marti I l’Humà (els dos tenien el mateix pare, Pere III el Cerimoniós, però diferent mare). Aquest matrimoni feia al promès sentir-se molt a prop del tron, i, per tant, molt cobdiciós.
El 1409, la pròpia Cecilia fou candidata a casar-se amb Marti I, però el monarca va preferir a Margarida de Prades, d’una família més humil, potser per frenar les ambicions del seu cunyat. Malauradament, el matrimoni no va aconseguir donar a la corona cap hereu i el rei, cada dia més malalt, es resistia a nomenar un hereu. Encara és motiu de debat determinar les raons per les quals Martí I va mostrar tants dubtes respecte a la seva successió. El que està clar és que aquestes vacil·lacions van revifar els conflictes entre les famílies nobiliàries del reialme ja abans de la seva mort el 1410. En conseqüència, la lluita pel poder no va trigar en esclatar. Per intentar resoldre-la es va convocar una votació al Compromís de Casp (1412). El candidat guanyador va ser Ferran I d’Antequera, nebot de Martí I.
Un altre debat és la causa de la mort del rei i, en particular, les sospites de que hagués estat enverinat per la dona i la mare de Jaume d’Urgell, el candidat favorit. En qualsevol cas, la decisió del Compromís de Casp allunyava del tron al germà de Cecilia. En pocs anys, la corona reial havia defugit tant de Cecilia com de Jaume. Els Urgell havien d’acatar la votació o alçar-se en rebel·lió? Segons la llegenda, la mare del comte, li va dir aleshores una frase proverbial: “Fill, o rei o res”. No hi havia marxa enrere. Els Urgell es van aixecar en armes per disputar la corona als partidaris del nebot de Martí I, però, en poc temps, la seva revolta fou sufocada. El 1414, l’últim compte d’Urgell va ser processat i condemnat a empresonament perpetu. Per aquesta raó, la memòria popular recorda al germà de Cecilia com “El Dissortat”. El que la història ha oblidat és el destí igualment desventurat de la resta del seu llinatge, una família que, en aquell moment, estava formada, sobretot, per dones.
Jaume II el Dissortat i Ferran d’Antequera.
El primer càstig va ser la confiscació de totes les riqueses i títols de la família caiguda en desgràcia. A continuació, el nou monarca va obligar a les dones dels Urgell a presenciar el judici contra “El Dissortat” i, poc després, la luxosa celebració de la seva coronació a Saragossa. A més a més, el nou monarca va processar per traïció a Margarida de Montferrat, la mare de Cecilia, i a Elionor, la serva germana gran.
Sense cap lloc on anar, Cecilia i les altres dones dels Urgell, com l’esposa i les filles del seu germà, es van refugiar al monestir de Sixena, a Osca, que, durant la revolta, s’havia mostrat fidel a la causa urgellista. Quan Ferran I ja havia mort, les refugiades van abandonar el monestir a causa d’un brot de pesta. A partir d’aleshores el destí les portarà per camins diferents. El 1420, Margarida, la mare, va morir al castell de Morella, a Castelló, on residia confinada des de 1414. El 1424, la seguiria Isabel, l’esposa de “El Dissortat”, apartada de les seves filles, en Alcoleja (Alcolea de Cinca), a Osca. El 1430, la pesta es durà a Elionor, la germana gran, després d’haver passat setze anys de vida contemplativa a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya, a Montblanc. El 1433, serà el torn de “El Dissortat”, que morirà en una presó a Xàtiva, València.
Però, i Cecília, què va ser de la nostra protagonista? Per sortir de la misèria, la comtessa que podia haver estat reina es va casar amb el vell i vidu vescomte Bernat IV de Cabrera, que va morir poc després del casament sense descendència. Amb els diners de l’herència Cecília va poder comprar la torre de Bellesguard, l’11 de febrer de 1446. Gràcies a l’arxiu de la comunitat de Sant Just i Pastor, l’anomenat Llibre de Bellesguard o Fons Gualbes (enllaç amb l’entrada de Joan Gualbes), sabem que el preu va ser de 2.374 lliures i incloïa els edificis, vinyes, camps, horts i boscos de la propietat en franc alou. Ara bé, la nostra protagonista no va gaudir plenament de la seva nova propietat, cada vegada més afectada pels records dels seus familiars morts i les desgràcies que també es van abatre sobre les filles del seu germà.
Tot i que va intentar un cop i un altre recuperar part de l’antic patrimoni familiar, no consta enlloc que ho aconseguís. Ben al contrari, malgrat residir al palau de Bellesguard, va passar els últims anys de la seva vida en una situació bastant precària. En un testament publicat el 24 d’octubre de 1460, Cecília menciona alguns objectes valuosos, però molts estaven empenyorats. Ironies de la vida, va morir sense descendència en el mateix palau on es van esfumar les esperances d’un nou hereu per part de Martí I. Amb ells s’extingiren els seus respectius llinatges, dos dels més antics i prominents de Catalunya.
De Cecília, la seva biògrafa Virgínia Costafreda Puigpinós, escrigué: “tot i la dissort, que va perseguir la seva família fins al final, i la solitud amb què es va veure obligada a viure, se’ns representa com una dona coratjosa que va intentar fer-hi front fins al final”.
La entrada Cecília d’Urgell se publicó primero en Torre Bellesguard | Exclusive Gaudí.
0 notes