#catalunya no té rei | Explore Tumblr Posts and Blogs

castellsipalaus · 1 year

Text

Castell de Llívia

Iulia Lybica va ser una de les ciutats que els romans van fundar a una de les serralades on més oposició van trobar a la seva expansió als territoris dels íbers i altres pobles que ocupaven el que ells van identificar com a terra de conills.

Les muntanyes del nord de la Península Ibèrica, des del Cantàbric fins als Pirineus van acollir pobles irreductibles davant el poder romà: asturs, càntabres, vascons i d’altres d’arrels ibèriques com els ceretans, que eren els antics pobladors de l’actual Cerdanya.

El principal nucli poblat de Cerdanya va ser la moderna Llívia, gràcies a la protecció que li proporcionava la muntanya que la flanquejava. Al que avui és anomenat turó aviat s’hi van instal·lar els primitius pobladors buscant una posició favorable per protegir-se dels possibles enemics.

Es té constància de la ocupació del seu cim des del segle IV i és documentat un castrum Lybiae el 672 durant la revolta del duc Paulus contra el rei visigot Vamba, que demostra que aquest poble germànic hi va tenir una llarga presència -a excepció de l’efímera ocupació islàmica- que es va perllongar gràcies als nobles gots que —sota la protecció de l’Imperi carolingi- van fundar els primers comtats catalans, com el de Cerdanya, que Sunifred I va regir durant el segle IX.

No obstant, el castell de Llívia és documentat per primera vegada el 996, més de segle i mig després de la instauració de la dignitat comtal ceretana i des d’aquell moment, la posició fronterera amb la pressió cada vegada més forta dels veïns francesos va fer que el castell adquirís cada vegada més importància.

Les conteses bèl·liques al llarg de la frontera entre la Corona d’Aragó i el Regne de França van anar pujant de to durant l’Edat Mitjana i un dels moments cabdals va ser la creació del Regne de Mallorca, al que pertanyien els comtats de Rosselló i Cerdanya.

La supervivència del regne illenc al segle XIV va dependre en algun moment del recolzament dels francesos, ja en oberta oposició als catalano-aragonesos, que havien reincoporat els territoris mallorquins i pirinencs mentre la dinastia secundària del Casal de Barcelona lluitava per mantenir el seu reialme.

Al segle XV, la guerra civil catalana (1462-1472) va fer que el rei Lluís XI de França s’hi impliquès fent costat a Joan II d’Aragó, la qual cosa va suposar l’empenyorament del Rosselló i la Cerdanya al monarca francès.

La revolta estava servida i el castlà de Llívia, Damià Descatllar, d’una nissaga que en va ostentar el càrrec des del 1362, es va aixecar contra Lluís XI. El 1478, els francesos van assetjar el castell durant més d’un any. Després de la capitulació, el rei francès va fer enderrocar-lo el 1479.

De la importància de l’emplaçament del castell de Llívia dóna fe l’intent de reconstrucció que es va dur a terme durant la guerra dels Segadors (1640-1659), entre la Generalitat de Catalunya i el rei Felip IV d’Habsburg.

De la fortalesa de Llívia només queden els fonaments de les seves muralles i de la seva estructura quadrada amb les seves torres circulars a les cantonadaes, aixó com el seu fossar. La seva importància i l’èxit de la seva funció defensiva d’una de les entrades al Principat de Catalunya va ser la seva sentència de mort.

Foto: Creative Commons.

#castell #ruïnes #llívia #cerdanya #catalunya

0 notes

kropotkindersurprise · 3 years

Photo

September 30, 2021 - Catalans gathered in Barcelona’s central Plaza to demonstrate against Spanish King Felipe VI’s visit to the Barcelona Motor show, carrying signs that stated: “Catalonia has no king.” [video]

#catalunya #catalonia #barcelona #republicanism #anti-monarchy #flag burning #gif #2021 #spain #catalunya no té rei #fire #flames

354 notes · View notes

benvolgutsguiris · 5 years

Text

Els espanyols...

· Han negat qualsevol diàleg sobre les aspiracions polítiques d'una part legítima de la societat catalana. · Han vetat un referèndum acordat, reclamat per una majoria de catalans des del pacifisme i les mobilitzacions multitudinàries. Cada any. Durant anys. · Han criminalitzat constantment aquesta mobilització pacífica, qualificant-la de violenta. · Han posat tots els mitjans de comunicació estatals al servei de la unitat d'Espanya, condemnant la veritat i la convivència ciutadana per la pàtria. · Han manipulat diàriament la realitat catalana per tensar i, sobretot, justificar qualsevol repressió que arribés. · Han utilitzat les clavegueres de l'Estat, amb les pitjors pràctiques, per desarticular com fos un moviment polític. Ho han fet amb total impunitat. · Han posat tota la maquinària judicial per davant de la política per impedir el referèndum de l'1 d'Octubre. · Han perseguit i identificat ciutadans que dies abans de l'1 d'Octubre penjaven cartells o obrien webs per promocionar-lo. Ho han fet saltant-se la legalitat sempre que han volgut. · Han perseguit i privat de llibertat durant mesos la Tamara per tenir xiulets i una cara de Jordi Cuixart a casa seva. L'Adrià és a l'exili. · Han limitat la llibertat d'expressió dels ciutadans i han aplicat la censura a televisions, webs i xarxes socials. · Han actuat sempre parcialment des dels poders públics, intentant desarticular o censurar només una part de la societat, la que té unes idees determinades. · Han enviat les seves forces de represió per imposició, a milers, al crit de “a-por-ellos”. · Han hostiat a àvies i joves per resistir-se a que no els deixessin posar una papereta en una urna. · Han fet sortir un rei en un discurs televisat per amenaçar aquestes àvies i aquests joves. Un rei que no ha escollit ningú i que ha ignorat 1.044 ferits. · Han segrestat durant dos anys, sense judici, 7 representants polítics. · Han segrestat durant dos anys, sense judici, 2 líders civils acusats de manifestar-se, com sempre, pacíficament. · Han segrestat líders civils i polítics, en definitiva, per les seves idees polítiques. · Han tractat vexatoriament aquests presos polítics durant el trasllat a les presons. · Han condemnat a l'exili a representants polítics, artistes i ciutadans anònims. · Han celebrat un judici ple d'irregularitats, parcial, i denunciat per tota mena d'entitats internacionals pels drets humans. · Han enviat notes de premsa des de la fiscalia de l’Estat amb el nom “masduraseralacaída.pdf”. · Han acceptat amb normalitat que l'extrema dreta de VOX fos l'acusació particular en aquesta farsa de judici. Acusant pacifistes. · Han impedit que durant el judici es visualitzessin vídeos que desmentien al moment les mentides de les acusacions. · Han mentit reiteradament -també en seu judicial, impunement- sobre les imatges i els fets que tot el món va poder veure. · Han rebut tots ells la impunitat d'un Estat que es protegeix a ell mateix, passi el que passi, per protegir el bé major: Espanya. · Han prohibit que representants polítics no jutjats poguessin presentar-se a les eleccions. · Han prohibit que representants polítics escollits democràticament poguessin ocupar els seus escons. · Han prohibit que les idees legítimes que han guanyat unes eleccions puguin aplicar-se. Només poden aplicar-se les seves. · Han competit entre ells electoralment -i continuen fent-ho- per veure qui explota més la catalanofòbia. Per quatre vots. · Han estat incapaços de presentar cap proposta política, cap, ni una, a aquesta Catalunya majoritària que vol decidir el seu futur democràticament. · Han estat incapaços de presentar cap proposta política, cap, ni una, amb el PSOE al govern. · Han acusat de terrorisme a l'independentisme i han comparat la seva gent amb ETA i amb el nazisme. · Han acusat de terrorisme a l'independentisme mentre l'extrema dreta campa lliurement pels carrers i pel Congrés, sabent-se protegit per un Estat que no els veu com a enemics. · Han protegit i amagat agressions feixistes (la que va patir Jordi Borràs i tantes altres) mentre la Guardia Civil anuncia i celebra únicament detencions d'independentistes. · Han filtrat la sentència a mitjans de comunicació abans que ho sabessin els propis presos polítics. Han sentenciat a 9 anys de presó a líders civils pacifistes com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per parlar amb un megàfon des de sobre uns pàtrols. Han sentenciat a fins a 13 anys de presó a líders polítics per organitzar i defensar un referèndum que el poble havia demanat amb vots. · Han sentenciat a 11 anys i mig de presó a la presidenta del Parlament de Catalunya per permetre que es debatés la qüestió. · Han publicat una sentència amb errors gravíssims, arribant a confondre el càrrec que exercia Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó. · Han tornat a enviar les seves forces policials a milers, més agressives que mai i amb males pràctiques, ocupant el territori. · Han reprimit les protestes contra la sentència a base d'hòsties i impunitat, novament. · Han convocat reunions d'urgència per parlar entre ells de què feien amb Catalunya. Entre ells. De què feien amb Catalunya. De què feien amb tu. · Han frivolitzat i deshumanitzat, amb declaracions inhumanes, el patiment i la voluntat política de milions de persones. · Han buscat i busquen la humiliació i la desaparició de tot un moviment polític que, torno al punt 1, només ha volgut i vol decidir el seu futur en una urna, lliurement i democràtica, en ple segle XXI. · Han buscat i busquen, en definitiva, la humiliació i la desaparició d'una minoria nacional. Com han fet sempre. Des de fa segles. · I ara, malauradament, hi ha qui crema contenidors. El fil de twitter

#catalunya #cataluña #independència #independencia #espanya #pobleingovernable #standupforcatalonia

24 notes · View notes

miquisteps · 4 years

Photo

🗣 "El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència", sentencia l'article 56.1. de la constitució espanyola de 1978, aprovada tres anys després de la mort del dictador. Per al règim nascut amb la legalitat d'aquell any, la corona és la pedra de toc a l'entorn de la qual s'ha bastit l'edifici de l'Estat. No pas un edifici reflex de la pluralitat nacional, cultural i lingüística existent en el seu interior, sinó un Estat al·lèrgic a la diversitat de qualsevol tipus i hostil a les diferències. Aquest Estat té en la monarquia l'expressió simbòlica d'un poder que beneficia la jerarquia política, administrativa, judicial, militar, policial, religiosa, empresarial i mediàtica, amb Madrid com a centre referencial, amb els delegats corresponents a les diferents sucursals territorials, sempre subalternes. És comprensible, doncs, que si la monarquia fa aquesta funció central, bàsica, insubstituïble, qualsevol crisi d'aquesta afecta, directament, "la unitat i permanència" de l'Estat, com la fugida d'ara. En aquesta situació, tots els poders de l'Estat, les elits extractives i privilegiades amb seu a Madrid, s'han conjurat a defensar la continuïtat de la monarquia en la persona del rei actual, com a millor manera de fer front a un possible trencament de la integritat territorial i per tal d'assegurar la continuïtat de l'Estat espanyol tal com l'hem conegut fins ara. Llevat dels partits de la perifèria plurinacional, la resta de formacions polítiques han sortit en defensa de la monarquia al·legant que no es tractava de qüestionar una institució, sinó una persona, com si la persona no tingués res a veure amb la institució que ha representat durant 39 anys. En aquest sentit, el paper tristíssim de Podem i els comuns, agafats amb el pas canviat i sense capacitat de resposta, ni voluntat real de qüestionar un poder del qual frueixen com a ministres, clama al cel. En condicions normals, una força que es volia diferent, regeneradora de la política, vitalitzadora de la democràcia i contrària a la casta que ha tingut sempre la paella pel mànec, ja hauria sortit del govern... Equivocar-se de República (Josep-Lluís Carod-Rovira) 🔗ja.cat/JlyZA (at CATALUNYA) https://www.instagram.com/p/CDtGzkCp6XT/?igshid=13gfvsjlfpo20

0 notes

veinsgardunya · 12 years

Link

dimarts, 11 de setembre de 2012

PLAÇA DE LA GARDUNYA O UN LLIBRE OBERT SOBRE LA HISTÒRIA DE BARCELONAEl lloc conegut com a Plaça de la Gardunya potser no el situem sobre el plànol però si diem que és la plaça darrere del Mercat de la Boqueria llavors sí que la ubicarem. Es tracta d'un espai obert que aporta una mica d'aire a la sensació claustrofòbica que provoquen els estrets carrers del Raval. La seva situació estratègica a prop del mercat fa que el seu ús estigui subordinat a la intensa activitat que s'hi desenvolupa.

En el moment d'escriure aquesta entrada, la plaça es troba immersa en un procés de remodelació que inclou la construcció d'un nou parking subterrani que millorarà l'aprovisonament de mercaderies de la Boqueria. Tanmateix l'escola Massana té previst construir aquí la seva seu i alhora hi ha previst construir-hi habitatges de protecció oficial. El fet d'haver titolat aquesta entrada com a llibre d'història de Barcelona és degut a que s'han trobat emprentes dels primers pobladors del Pla de Barcelona, passant per restes medievals i arribant a l'actualitat i el seu futur lligat al Mercat de la Boqueria.Però comencem per l'origen etimològic del seu nom. Segons el nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona, la descripció de Plaça de la Gardunya és

Pati de la presó i de la part més cridanera i tèrbola del mercat de la Boqueria, en diuen també "la Gardunya".

Ens agradaria afegir un matís a l'expressió "pati de la presó" ja que creiem que el pati es refereix a un dels que hi havia a l'antiga Presó d'Amàlia o Presó Vella que estava situada al carrer Reina Amàlia, a tocar de la Ronda Sant Pau, és a dir, no hi ha cap connexió física entre ambdós indrets. Aquesta presó estava tant superpoblada que els presoners havien de viure literalment als patis de la presó tal com mostra aquesta fotografia.

A sobre de la porta de la paret es pot observar "ENTRADA DORMITORIO". Els patis més famosos eren el de la Gardunya i el dels Micos. Les condicions de vida eren duríssimes i fins i tot no hi havia distincions entre adults i nens. Al centre de la foto podem veure un nen mirant la càmara mentre el fotografiaven.

Fet aquest incís, gardunya vol dir en sentit figurat "mala gent, persones que actuen per mitjà de la traïdoria o l'engany". En aquest espai es situaven les venedores de fruites i hortalisses, més conegudes com a marmanyeres, així com venedors de poca importància. Ens podem imaginar el xivarri que hi hauria els dies de mercat.Ara tornem a fer volar la imaginació i ens situem 6.000 anys enrere en aquest mateix lloc. Ens trobem enmig d'un bosc riberenc, envoltats d'alzines i roures. Podem sentir la remor de l'aigua provinent dels torrents propers. El cant dels ocells es trenca sobtadament per un lament continu i apesarat. Apartem les branques que ens impedeixen contemplar l'escena que transcórre en una claror del bosc.

Una família està inhumant un membre difunt. Es tracta d'una dona adulta i l'estan dipositant en posició fetal dins d'una rasa que han fet a dos metres de profunditat juntament amb una urna funerària plena de fruita i viandes. El seu aixovar es composa d'una polsera de variscita i un collaret d'esteatita amb un penjoll d'ullal de senglar. El seu marit li estreny la mà per última vegada abans de dipositar-li a sobre tota la terra extreta moments abans. A continuació, la família es dirigirà cap al seu assentament que es troba muntanya amunt des d'on poden visualitzar tot el Pla de Barcelona amb el mar de fons. Acabem de ser testimonis d'un ritual de l'anomenada "cultura dels sepulcres de fossa" característic del Neolític.

Casualment a l'abril de 2011 l'equip tècnic encarregat de les obres de la plaça de la Gardunya va trobar les restes de la protagonista de la nostra història.

Moment del descobriment del sepulcre

Restes de la nostra protagonista

De fet, no només han trobat aquestes restes, també n'hi han aparegut d'altres que aquest cop sí estaven documentades. Es tracta dels fonaments del monestir de Santa Maria de Jerusalem i que ja eren parcialment visibles des d'abans de la remodelació de la plaça.

Seguint el fil del monestir, ara ens trobem a la Barcelona del segle XIII. El rei Jaume I governa amb fermesa la poderosa i extensa corona catalanoaragonesa. La ciutat comtal ha crescut tant que la població ha d'establir-se extramurs. Tanmateix, les ordes monacals construeixen les seves cases centrals a la capital del regne, especialment al Raval que no s'inclourà dins la muralla fins al segle XIV. El convent de Sant Josep es va establir al solar que ocupa actualment el Mercat de la Boqueria. Ja tenim una altra dada que ens informa perquè també és conegut com a mercat de Sant Josep. Tot just al darrere, on 5.500 anys abans havíem assistit a l'enterrament neolític i al lloc on abans hi havia la casa d'en Porta, s'hi va establir el monestir de Santa Maria de Jerusalem fundat per Rafaela Pagès de retorn d'un peregrinatge a Terra Santa.

Planta Monestir Santa Maria de Jerusalem

Planta superposada a un plànol actual

Avancem ara fins al 25 de juliol de 1835. Espanya es troba immersa en la primera Guerra Carlina i Catalunya es posiciona majoritàriament al bàndol liberal. La situació esdevenia cada dia més radical i les classes populars acusaven als monjos de donar suport als carlins. A Barcelona va tenir lloc un dels episodis més violents quan escamots de gent exaltada o coneguts com bullangues van cremar sis convents entre els quals hi era el de Sant Josep. El solar resultant d'aquest fet va afavorir perquè l'Ajuntament de Barcelona i el Govern permetessin l'establiment del Mercat de la Boqueria. No obstant, el monestir de Santa Maria de Jerusalem es va salvar ja que l'atac es va dirigir contra cenobis de monjos i no pas de monjes. Ara sí, trenta anys més tard, l'any 1868 va ser assaltat i enderrocat parcialment. El motiu es desconeix. Si algú ho sap, agraïríem que ens ho faci saber per tal d'incloure'l en aquesta entrada. Finalment, el solar va quedar a expenses de la Boqueria quan es va traslladar pedra per pedra gairebé tot el claustre per a tornar-lo a bastir al col·legi de Sant Miquel al carrer Rosselló amb Muntaner. Això va passar al 1888.

Claustre de Santa Maria de Jerusalem al Col·legi Sant Miquel

A partir de llavors la plaça de la Gardunya va acollir la venda a l'engròs de fruites i verdures fins al 1927, moment en què es va centralitzar al mercat del Born. La funció d'aprovisionament de mercaderies de la plaça de la Gardunya no va fer-se realitat l'any 1967 quan es va construir el pàrking subterrani i es va habilitar un espai en superfície de càrrega i descàrrega. Un episodi curiós es va produir entre els anys 60 i 90 quan gent analfabeta acudia a la plaça de la Gardunya perquè els escrivents que hi eren establerts en petites casetes redactessin les cartes que volien enviar als seus familiars.

El projecte final de remodelació encara porta un ritme lent degut a que s'estan fent cates arqueològiques a les restes del convent de Santa Maria de Jerusalem. Esperem que les obres resultants siguin dignes de la història singular d'aquest indret tant valuós.

Cates arqueològiques i enderrocament parking. Juliol de 2012

Imatge virtual de la futura Plaça de la Gardunya

0 notes

objecteiespai · 5 years

Link

Botifarra d’ou, coca de llardons i truita: la rica gastronomia carnavalesca

Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornes més laxes i regna la disbauxa. Per carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.

D’aquí ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament,entre carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.

D’una altra banda, la Quaresma també s’identifica amb un seguit de menges. Durant totes aquestes setmanes el bacallà salat és el plat estrella i segurament per això es diu que a Catalunya hi ha més de cent receptes diferents per a cuinar-lo.

Antigament, era un menjar barat i auster que s’associava amb la duresa de la Quaresma, però avui dia és molt apreciat a la nostra gastronomia.

Un altre plat típic d’aquests dies són els bunyols; ara se’n poden trobar sempre a les pastisseries, però temps ha només en venien el dimecres i el divendres.

http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacabotifarra-dou-coca-de-llardons-i-truita-la-rica-gastronomia-carnavalesca_462795

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Al Vendrell es mengen per Carnestoltes, però en alguns pobles del Baix Camp, com a Vilaplana, s'anomenen "bunyols de setmana santa" i es mengen per pasqua, mentre que a d'altres com La Febró es mengen durant la festa major.

https://bit.ly/2GXfWBe

https://beteve.cat/cultura/carnaval-historia-rei-carnestoltes/

https://beteve.cat/societat/carnestoltes-els-origens-duna-festa-pagana/

http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/gastronomia

#tradicions

0 notes

joseluisruizcastillo · 5 years

Photo

provocacions

SALVADOR OLIVA

Un Nobel per al Bru de Sala

Com que no hi ha cap premi Nobel de Literatura Comparada, caldria demanar al jurat suec que

n'instaurés un per al Bru de Sala, gràcies a un sol article: Els dolents i el català, aparegut a El Periódico el 14 de gener, on ens diu que la literatura catalana és apocalíptica i la castellana integrada. Ho raona admirablement afirmant que el comú denominador de la literatura espanyola és "el contrast entre el mestratge descriptiu i el conformisme davant l'autoritat i la societat vertical", mentre que la literatura catalana parteix "d'una posició inconformista i rebel, d'un desig d'horitzontalitat que la impotència no amanseix”. Quina meravella de discerniment, aquest home!

Però això no és tot: resulta que, si els escriptors catalans dolents (segons ell, Josep Carner, Carles Riba i Josep Pla) no són realment tan dolents, és perquè són (atenció, lectors!) criptosubversius. I, en canvi, els realment bons (entre altres, segons ell, Baltasar Porcel i Miquel de Palol) són pura dinamita contra l'ordre. Es fa del tot necessari recollir firmes a la plaça de Catalunya per demanar que s'instauri, com més aviat millor, aquest Nobel de Literatura Comparada. No oblidem que el Bru de Sala, ja de molt jove, era posseïdor d'una estranya maduresa. Ho va dir l'Albert Manent (Déu l'hagi perdonat!). De fet, si que ho era una mica, d'estranya, perquè va escriure La fi del fil, un llibre que, com el seu nom indica, versifica sobre la crisi del sector tèxtil.

La xarxa es va omplir d'insults i atacs contra ell, però tota mena d'atenció, ni que sigui negativa, a ell el transfigura (no hi ha foto seva sense el seu somriure de satisfacció genètica). Jo, en canvi, l'admiro molt. De fet, crec que li haurien de donar el Nobel de tot. Pertany a una generació d'escriptors molt intel·ligents que es van situar molt aviat a l'abric de l'Administració, que és la millor manera d'inflar la bossa. Com a escriptor català, no sé si és criptosubversiu o pura dinamita o si, ara i adés, alterna les dues coses. Alguns amics em diuen que, d'escriptor, res; que només és un escrivent llagoter al servei del poder, i que ho dissimula molt bé nedant i guardant la roba. Res, pura enveja.

L'únic obstacle que potser impediria donar-li el Nobel és que té una temible competidora, que en lloc de nedar i guardar la roba, es tira directament a l'aigua vestida. Es tracta d'una altra escriventa: la imparcial, l'educada i continguda tertuliana de FAQS, l'hagiògrafa del Mas, la fan del puigfugit i del seu ratafiós successor, la gran propagandista i flama del procés: la patriòtica Pilar Rahola (que també sap com inflar la bossa amb els substancials favors que li proporciona el rei Artur). No tots els països poden estar orgullosos de tenir un parell de joies així, llumeneres i guies intel·lectuals de la nostra futura independència. Només de pensar-hi, em venen ganes de sortir al carrer i cridar: "Visca Catalunya lliure!”.

0 notes

castellsipalaus · 6 years

Text

Castell de Cardona

El 18 de setembre de 1714, el castell de Cardona es va rendir a les tropes franceses del comte de Montemar, que donaven suport al pretenent Felip de Borbó al títol reial espanyol. Manuel Desvalls, al front de les seves tropes, va abandonar-lo després d’assabentar-se de la caiguda de la ciutat de Barcelona només set dies abans. Va ser el darrer esdeveniment bèl·lic crucial per al futur de Catalunya –després de gairebé mil anys documentada històricament– de la fortalesa cardonina.

Paradoxalment, la primera referència que es té del castell de Cardona parla de la seva destrucció per part de forces àrabs al segle VIII, segurament poc després de l’arribada d’aquests a la Península. No va ser fins que el fill de Carlemany, el rei d’Aquitània Lluís el Pietós, que va ser recuperat per primera vegada per preparar la presa de Barcelona (801) als invassors. L’equilibri de poder a les dues vessants dels Pirineus –escenificada fins un segle abans entre francs i visigots– s’estenia així amb els nous veïns del Sud.

No obstant, Cardona, situada al bell mig de la Catalunya Central, es va veure immersa en les convulsions de les revoltes de petits cabdills locals per fer-se amb el seu bocí de poder. A començaments del segle IX Barcelona es va convertir en capital d’uns territoris que havien de servir de tap davant dels continus embats dels nous enemics.

La cort carolíngia triava funcionaris per dirigir els seus comtats i a la nova marca fronterera es van anar alternant nobles francs amb nobles amb cert arrelament al territori. Així va ser com Cardona i els seus voltants es van despoblar novament quan es va produir la revolta d’Aissó i Guillemó (826).

El comte de Barcelona Guifré I el Pilós governava la major part de la Catalunya llavors sota jurisdicció franca amb el títol de marquès. Així va reprendre la feina de repoblar el territori i va fer de Cardona un centre defensiu cabdal cap a finals del mateix segle, tot i que això no va evitar que morís a conseqüència d’un dels nombrosos atacs dels àrabs a les seves terres.

Ja establerta l’herència dins de la seva família dels títols comtals que havia reunit sota la seva jurisdicció, un segle més tard, els seus successors van cedir la possessió del castell de Cardona als vescomtes d’Osona, per apropar el poder polític i la força militar a la frontera occidental.

La importància de la posició del castell va fer que la família vescomtal substituïs el seu origen osonenc pel títol de Cardona, i amb la puixança dels comtes barcelonins, que van anar absorbint la majoria de terres de la Catalunya Vella –la submissió quan no van aconseguir el títol comtal–, la importància va anar creixent.

Els Cardona van ser primer vescomtes, vassalls dels comtes de Barcelona. Després comtes i més tard ducs sota els reis d’Aragó, per acabar retent homenatge als reis austríacs del nou regne d’Espanya. Les aliances familiars del segle XVI van fer que el títol ducal acabés en mans d’una família espanyola, fins a l’actualitat.

Però el castell va seguir un camí propi. Mentre l’herència dels Cardona es dissolia, en mantenia la seva força. Les successives guerres entre el Principat de Catalunya i els reis espanyols de la Casa d’Àustria van arribar al zenit amb la de Successió, de 1700 a 1714. Aquesta vegada, les autoritats dels regnes de la Corona d’Aragó van triar el pretenent austríac davant del francès.

L’habsburg Carles III, en esdevenir emperador germànic com a Karl VI (1711), va abandonar la lluita tot i que els catalans van continuar-la per evitar que Felip de Borbó fos el seu rei. I aquest no oblidaria aquesta tria. La guerra va continuar fins el setembre de 1714 i Cardona va ser el darrer baluard de les llibertats de l’antiga Corona d’Aragó.

#castell #fortalesa #cardona #bages #catalunya

2 notes · View notes

sidigame20g · 4 years

Text

Discoteques ball festa coronavirus

França frontera Catalunya

NOTÍCIES

ESPORTS

CULTURA

EL TEMPS

DIRECTES Prem per desplegar el menú de directes de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir

A LA CARTA Prem per desplegar el menú d'a la carta de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir

BOTIGA

CCMA

Anar a la navegació principal

Esports

Barça

Espanyol

Futbol

Bàsquet

Motor

Hoquei Patins

+ Esports

Resultats

Mésseccions: Galeries de fotos, Concursos, Especials i Blogs

Directe:

Anar a la navegació secundària

MARC MÁRQUEZ

ELS GOLS DE LA LLIGA

MESSI

MERCAT DE FITXATGES

MOTOGP

MUNDIAL F1

INSTAL·LA'T L'APP

QUIQUE SETIÉN

PAU GASOL

DESTAQUEM

FUTBOL

Moreno, arribada imminent a l'Espanyol

El club blanc-i-blau pagarà mig milió d'euros per la desvinculació de l'entrenador valencià amb l'RCD Mallorca.

MINUT A MINUT

El mercat de fitxatges 2020

18.56 h

16.20 h

14.05 h

21.04 h

14.18 h

9.02 h Blanc, de 54 anys i que com a jugador va estar una temporada al Barça, es va guanyar cert prestigi com a tècnic entrenant el Girondins de Bordeus, la selecció francesa i el PSG, i guanyant fins a 15 títols domèstics, entre ells 4 lligues franceses. Però porta 4 anys sense seure en una banqueta des de que l'any 2016 va deixar el club parisenc . D'acord amb aquesta informació, Blanc arribaria al Barça amb l'aval d'Éric Abidal i només firmaria per una temporada per no comprometre el president que s'imposi a les eleccions del 2021 a l'hora de triar tècnic per al seu projecte.

20.17 h

14.19 h Lampard vol un porter d'elit de primer nivell mundial i el Chelsea tempta el Barcelona o l'Atlètic de Madrid a vendre els seus preuats porters amb Kepa com a moneda de canvi. Segons Mundo Deportivo, però, el Barça no ha rebut cap contacte del Chelsea i tampoc té la intenció de deixar-lo sortir. Ter Stegen ha tingut grans actuacions les darreres temporades i es considera un dels pocs jugadors intransferibles.

19.10 h

18.44 h

EL BARÇA NO COMPTA AMB UMTITIEl Barça hauria comunicat a Samuel Umtiti que no compta amb ell per a la pròxima temporada. Segons informa el diari Sport, el central francès no entra en els plans de la direcció esportiva blaugrana després del seu baix rendiment i el club li estaria buscant una sortida en forma de cessió. Ara mateix, un dels clubs que veuria de bon ull la incorporacioó d'Umtiti és el Nàpols, precisament el rival del Barça als vuitens de final de la Champions i que busca un recanvi a la possible sortida de Koulibaly, amb ofertes importants d'altres clubs europeus. Malgrat les intencions del Barça, Umtiti té contracte fins al 30 de juny del 2023 i la seva intenció és complir-lo, segons avança Mundo Deportivo.

NEYMAR POT SEGUIR LES PASSES D'MBAPPÉSegons el rotatiu francès Le Parisien, les probabilitats que Neymar continuï a París una temporada més també s'apropen al 100%. Totes els inputs recollits del club i l'entorn del jugador apunten en aquesta direcció.Neymar i Kylian Mbappé junts. Les dues estrelles, contractades per un total de 402 milions d'euros a l'estiu del 2017, continuaran l'aventura junts com a mínim fins al proper mes de juny. Des del seu retorn del Brasil, on estava confinat, Neymar ha marcat quatre gols als partits de preparació del PSG, demostrant un excel·lent estat de forma.. Passa el temps publicant missatges de compromís i alegria a les xarxes socials. L'últim "post" que hi ha a la data d'avui és a sobre una bicicleta estàtica i un missatge contundent: "Estigueu contents! ".

MARIO GÖTZE A UN PAS DEL SEVILLAMario Götze no continuarà a les files del Borussia Dortmund, tal com ha confirmat el director esportiu del club, Michael Zorc. Després d'haver-se classificat per a la Champions League, el Sevilla s'ha convertit una de les opcions preferencials per al jugador alemany. Als seus 28 anys, Götze ha passat per les files del Borussia Dortmund i el Bayer de Munich, on va ser entrenat per Josep Guardiola. A més, també és recordat per marcar el gol que va donar el Mundial a la seva selecció davant l'Argentina de Leo Messi.

L'INTER VOL RENOVAR ELS SERVEIS DE LAUTARO MARTÍNEZL'Inter de Milà no està disposat a deixar marxar Lautaro Martínez aquest estiu. Segons informa La Gazzetta dello Sport, el club italià té intenció de renovar el contracte del davanter argentí, objectiu prioritari del Barça per reforçar l'atac la temporada que ve. Lautaro, de 22 anys i amb contracte fins al 2023, tindria una sucosa proposta de renovació de l'Inter, que estaria disposat a apujar-li el sou dels 1,5 milions actuals als 5 milions per temporada.

CAVANI APUNTA A LA PREMIEREl fins ara davanter del París Saint-Germain, l'uruguaià Edinson Cavani, podria fitxar pel Leeds de Marcelo Bielsa la temporada vinent. Així ho ha explicat a Sky Sport el propietari del club anglès, Andrea Radrizzani que pretén aconseguir un fitxatge de garanties per la davantera del Leeds en el seu retorn a la Premier League. Edinson Cavani, de 33 anys, va acabar la seva relació amb el PSG el passat 30 de juny i el seu nom ha sonat amb força com un possible reforç per l'Atlètic de Madrid de Diego Pablo Simeone.

A FRANÇA SITUEN LAURENT BLANC A LA BANQUETA DEL BARÇALa treva a Can Barça per afrontar el "rush" final de la Champions no implica que Quique Setién tingui garantida la seva continuitat a la banqueta més enllà del mes d'agost. De fet, ja son diversos els futuribles que han anat apareixent als mitjans en les últimes setmanes. Un d'ells és Laurent Blanc. L'opció del tècnic francès ha agafat més força aquest dimecres quan el diari "L'Equipe" l'ha situat a la portada, amb una bandera blaugrana de fons.

MBAPPÉ CONFIRMA QUE ES QUEDA AL PSGKylian Mbappé ha assegurat aquest dimarts que es quedarà al París Saint-Germain la pròxima temporada. El davanter francès ho ha confirmat en declaracions a Bein Sports durant el descans del partit amistós entre el PSG i el Celtic de Glasgow al Parc dels Prínceps.

"Estaré en el projecte del PSG per quart any consecutiu", ha afirmat Mbappé, que d'aquesta manera tanca la porta al seu possible fitxatge pel Reial Madrid aquest estiu.

EL CHELSEA APUNTA A TER STEGENEl Chelsea sap que té molt difícil fitxar Marc-André ter Stegen aquest estiu. El Barça l'ha declarat intransferible. Però Frank Lampard està fart de les actuacions de Kepa Arrizabalaga i busca portar un nou porter. El club de l'oest de Londres ja ha contactat amb Jan Oblak, tot i que probablement costaria més de 100 milions d'euros. Però ara el diari The Telegraph afirma que qui volen és a Ter Stegen.

DAVID GALLEGO, CANDIDAT A LA BANQUETA DE L'SPORTINGDavid Gallego és l'entrenador millor situat per ocupar la banqueta de l'Sporting de Gijón la temporada que ve. Segons informa Mundo Deportivo, el tècnic de Súria encaixa en el perfil que està buscant la direcció esportiva del conjunt asturià pel seu gran coneixement del treball amb el planter, com va demostrar durant la seva etapa al futbol base de l'Espanyol.

EL MANCHESTER UNITED VOL FITXAR JAMES RODRÍGUEZJames Rodríguez no compta per a Zinedine Zidane al Reial Madrid i el colombià busca una sortida per a la pròxima temporada. Tot i que el destí escollit pel colombià és l'Atlètic de Madrid, el seu sou de 8,5 milions d'euros fa inviable l'operació per al club "colchonero". D'aquesta situació en vol treure profit el Manchester United. Segons informa el Daily Star, el club anglès està preparant una oferta per aconseguir el fitxatge de James, per qui el Madrid demana una xifra al voltant dels 50 milions d'euros.

MÉS

MOTOR

Maverick Viñales, el més ràpid a la primera jornada

FÓRMULA 1

Curses a Imola, Nurburgring i Portimao

Obrir vídeo

FUTBOL

Diumenge, dia clau en el play-off d'ascens

FUTBOL

Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat

SEGUEIX-NOS

Facebook

Twitter

Instagram

RSS

MINUT A MINUT

L'impacte del coronavirus en l'esport

Publicitat

FUTBOL

La Fiscalia de la Corunya entra en el cas Fuenlabrada

RESULTATS

TOTS

Lliga Santander (1a Divisió)Fes click per desplegar, escape per plegar

Lliga SmartBank (2a Divisió A)Fes click per desplegar, escape per plegar

Segona Divisió B Grup IIIFes click per desplegar, escape per plegar

Lliga Endesa ACBFes click per desplegar, escape per plegar

FUTBOL

El fill de Tebas, crític com el seu pare

BÀSQUET

Ricky Rubio no disputa cap minut en el primer partit de preparació dels Phoenix Suns

BÀSQUET

Felipe Reyes renova amb el Madrid

Obrir vídeo

BEISBOL

El beisbol americà, genoll a terra

EL MÉS LLEGIT

Rànquing

Obrir vídeoEl Cornellà, a un partit de reescriure la història

Obrir vídeoEl Barça B segueix viu per tornar a Segona A

Obrir àudioL'exblaugrana dels 6 milions: debut a la Serie A amb 17 anys

El Girona tindr�� cinc dies de descans

Un jugador del Fuenlabrada, hospitalitzat

* Dades de les últimes 24hMÉS A

ESPORTS360: L'ESPORT, DES DE TOTS ELS ANGLES