#pidolaire | Explore Tumblr Posts and Blogs

castellsipalaus · 6 years

Text

Dún Guaire

L'actual castell de Dunguaire, com és conegut en anglès, no és gaire antic. Va ser erigit cap al 1520 pel clan Hynes (Ó hEidhin, en gaèlic), una família establerta a la comarca de Kinvarra almenys des del segle VII. Dún Guaire és bàsicament una torre de planta quadrada, d'uns 25 metres d'alçada, i diverses edificacions annexes, com molts d'altres castells característics d'Escòcia o Irlanda.

Els Haynes van ser els senyors de la comarca de Killovyerach (Coill Ua bh-Fiachrach, en gaèlic), al sud del comtat de Galway, entre els segles X i XVII.

El nom sembla que té el seu origen en un llegendari rei de Connacht (Connaught, en anglès), un dels regnes històrics de la Irlanda d'abans de les invasions normandes que es van produir a partir del segle XII. Es deia Guaire Aidne MacColmáin.

Aquest rei, mort pels volts del 663, sembla que va posseir un castell (Dún, en gaèlic) a l'emplaçament de l'actual, des d'on devia iniciar les campanyes militars que el van fer famós abans de decantar-se per la vida religiosa (va ser enterrat a l'abadia de Clonmacnoise).

Tot i això, Guaire va patir diverses derrotes al camp de batalla, i els seus germans i fills no van poder evitar que els reis de Munster –el gran regne del sud-oest irlandès– els prenguéssin la iniciativa ni que Connacht quedés en un pla secundari en aquesta època. Després seu, el títol reial de Connacht acabaria passant de mà en mà entre els seus descendents, els O'Flaherty, els O'Dowd i els O'Conor. Aquests darrers acabarien mantenint el títol sense entrebancs entre els segles XII i XV.

La família de Guaire va ser prolífica i va generar –a part dels esmentats Hynes– altres il·lustres clans irlandesos, com els O'Cleary, els O'Shaughnessy, els Colton, els MacKilkelly o els O'Dowd, entre d'altres.

La fama del rei Guaire es va mantenir en el temps i va ser un dels protagonistes d'un dels poemes més celebrats del poeta irlandès William Butler Yeats, “The three beggars” (Els tres pidolaires), on el rei passeja pels jardins del seu castell, situat a la vora d'un riu.

De fet, Dún Guaire s'alça a una petita península ubicada al fons d'un dels braços de mar que conformen la gran badia de Galway, la gran capital de la costa occidental d'Irlanda.

Foto: Chris Hill

#castell #kinvara #galway #connacht #eire

1 note · View note

anemdeviatge · 7 years

Photo

Dijous 10 d’Agost – Varanasi/Delhi Un dia més a la ciutat de Varanasi, abans d’explicar que hem fet avui us explicarem una cosa molt comú aquí. Ho hem vist a altres llocs però aquí és molt més exagerat. Al carrer pots veure com gotes de color vermell que esquitxem el terra. Al principi pensàvem que era sang d’un animal o algú que s’ha fet mal, però no hem tardat a veure que la gent tira unes glopades de líquid a terra i és que el mastegar tabac està al ordre del dia entre els homes. Ho venen en bossetes com de preservatius per tot arreu, en canvi cigarretes no se’n veuen gairebé. Tant policies com taxistes, com la gent d’apeu la veus constantment fent grans escopinades a terra. És bastant repulsiu. Tornant a la nostre crònica del viatge, avui hem anat a veure els Gath, el lloc on la gent es banya de una manera especial. Per a ells aquesta aigua del Ganges ho és tot, per a molts la vida gira al voltant del riu, es banyen, renten els plats, la roba, fins i tot i fan glopades a una aigua gens transparent. Tota aquesta activitat la duen a terme indiferents a les cendres dels cremats o a la brutícia que arrossega el riu o el que és encara pitjor, indiferents a que els cossos dels que no són cremats (leprosos, nens, embarassades, xamans sadhus) estan lligats a una pedra al fons del riu i descomposant-se. Com ja hem dit és un país molt diferent. Com a nota indicar que els que són picats per una cobra es tiren al riu sense estar lligats a una pedra o cremar-se, entenem que és que han estat maleïts. Allà assentats a les escales hem contemplat una estona el seu dia a dia. Al marxar d’allà ens han ofert donar un passeig amb barca i després de negociar el preu ens hem afegit a un bot juntament amb uns peregrins del Nepal. Amb ells hem anat fins a un temple de Shiva, per a ells era un moment molt especial i les pregàries cap al riu eren constants. Al temple han baixat del bot i s’han fet un bany i han anat a resar. Nosaltres ens hem quedat a l’embarcació veien la gent i el seu fervor cap al riu. Quan han sortit ens hem afegit a ells a una botiga de teles, les mateixes que vàrem anar a veure ahir com es fabricaven. La negociació ha set intensa i han comprat molta tela com a regal per a les seves germanes i mares. Ha donat gust per un moment estar asseguts allà i veure com intenten vendre coses als altres i no pas a nosaltres. Ve, el nostre capità del bot no parava de fer-nos vídeos i selfies. Aquí som com un fanalet en la foscor pels venedors ambulants, pidolaires, taxistes i aquest moment de tranquil·litat ens ha anat bé. Nomes hem tingut que aguantar el vídeo reportatge d’uns 15 minuts del nostre capità. Un cop els nostres companys de bot han fet la compra hem anat riu amunt a veure els crematoris principals i allà els nepalesos han agafat amb garrafes aigua del Ganges. També hem vist dos cossos flotant pel riu, embolicats, però inequívocament eren dues persones. Al deixar el riu hem anat a veure el temple més important de la ciutat, conegut pels estrangers com Golden Temple. Per arribar al temple hem tingut que anar per carrerons molt plens de policies, la seguretat aquí era extrema. Per entrar ens hem tingut que deixar en una taquilla motxilles, mòbils i fins i tot el rellotge. Ens han escorcollat i hem passat a un següent nivell de seguretat on ens identificat amb el passaport i ens hem descalçat. El terra estava mullat i ens ha fet una mica de cosa, però oi que estem aquí? Ara ja si, un escorcoll més i entrem a dins. A tants temples que els no hindús podem arribar i en canvi en un dels epicentres de l’hinduisme si que hem pogut entrar. Primer hem volgut ser molt respectuosos i ens hem quedat a un costat però al cap de poc ja hem començat a fer una volta per la part més exterior del pati on està el temple. El nom de Golden Temple se li deu a la cúpula que conté 750 kg d’or. Tot i que aquest nom és turístic, el nom real es Kashi Vishwanath. En aquell moment estaven fent una cerimònia dins el temple i estava molt ple d’espectadors. Ens han invitat a acostar-nos i veure com els monjos anaven engalanant a Shiva (aquí era una pedra monolítica, només). Un cop engalanada s’han tancat amb unes cortines i han començat a repicar campanes. La gent ha començat a aplaudir, el fervor de la gent estava en un moment àlgid i nosaltres que hem de fer? Doncs ens hem posat a aplaudir com un més i és en aquell moment que han obert les cortines i hem vist els monjos de dins com en èxtasis amb entorxes de foc, una escena molt surrealista. En aquell moment un devot hem veu i hem diu si vull aigua del Ganges, i abans de poder-li contestar veig que va a buscar-ne. En aquell moment vaig passar por, me la tinc que veure? I ara com li dic aquí en mig de tots que no veuré de la aigua més sagrada que tenen? Però al portar-me un got m’explica que li tinc que tirar a sobre de Shiva, la pedra. I de cop i volta la els monjos donen pas a la gent i comença la bogeria; tothom intenta entrar al interior del temple a tirar aigua sobre de Shiva. Nosaltres com podem també entrem i li tirem l’aigua. El cor ens anava molt ràpid, no pel que signifiqués per nosaltres si no per la excitació col·lectiva. Al sortir de l’interior un monjo ens ha posat una marca al front amb el seu ungüent. Ha set més que veure el temple, una experiència cultural viscuda en primera persona. Amb aquesta activitat tant interessant hem posat punt i final a Varanasi, tornem a l’aeroport per tornar a Nova Delhi.

0 notes