> đTres #vinyeta #cartoon #dibuix #illustracioÌ #drawing #compol #caricature #art #grafisme #artgraÌfic #graphicart #illustracioÌ #illustration #ninotaire #humorgrĂ fic #promociĂł #vendes #publicitat #mĂ rqueting #marketing #ego #pobresa #sensellarisme #sensellar #pidolaire #homeless #homelessness #satirizina #nĂșvol #CarlosVilafranca #postureig https://www.instagram.com/p/CpZ33_btb6F/?igshid=NGJjMDIxMWI=
1 note
·
View note
DĂșn Guaire
L'actual castell de Dunguaire, com Ă©s conegut en anglĂšs, no Ă©s gaire antic. Va ser erigit cap al 1520 pel clan Hynes (Ă hEidhin, en gaĂšlic), una famĂlia establerta a la comarca de Kinvarra almenys des del segle VII. DĂșn Guaire Ă©s bĂ sicament una torre de planta quadrada, d'uns 25 metres d'alçada, i diverses edificacions annexes, com molts d'altres castells caracterĂstics d'EscĂČcia o Irlanda.
Els Haynes van ser els senyors de la comarca de Killovyerach (Coill Ua bh-Fiachrach, en gaĂšlic), al sud del comtat de Galway, entre els segles X i XVII.
El nom sembla que tĂ© el seu origen en un llegendari rei de Connacht (Connaught, en anglĂšs), un dels regnes histĂČrics de la Irlanda d'abans de les invasions normandes que es van produir a partir del segle XII. Es deia Guaire Aidne MacColmĂĄin.
Aquest rei, mort pels volts del 663, sembla que va posseir un castell (DĂșn, en gaĂšlic) a l'emplaçament de l'actual, des d'on devia iniciar les campanyes militars que el van fer famĂłs abans de decantar-se per la vida religiosa (va ser enterrat a l'abadia de Clonmacnoise).
Tot i aixĂČ, Guaire va patir diverses derrotes al camp de batalla, i els seus germans i fills no van poder evitar que els reis de Munster âel gran regne del sud-oest irlandĂšsâ els prenguĂ©ssin la iniciativa ni que Connacht quedĂ©s en un pla secundari en aquesta Ăšpoca. DesprĂ©s seu, el tĂtol reial de Connacht acabaria passant de mĂ en mĂ entre els seus descendents, els O'Flaherty, els O'Dowd i els O'Conor. Aquests darrers acabarien mantenint el tĂtol sense entrebancs entre els segles XII i XV.
La famĂlia de Guaire va ser prolĂfica i va generar âa part dels esmentats Hynesâ altres il·lustres clans irlandesos, com els O'Cleary, els O'Shaughnessy, els Colton, els MacKilkelly o els O'Dowd, entre d'altres.
La fama del rei Guaire es va mantenir en el temps i va ser un dels protagonistes d'un dels poemes mĂ©s celebrats del poeta irlandĂšs William Butler Yeats, âThe three beggarsâ (Els tres pidolaires), on el rei passeja pels jardins del seu castell, situat a la vora d'un riu.
De fet, DĂșn Guaire s'alça a una petita penĂnsula ubicada al fons d'un dels braços de mar que conformen la gran badia de Galway, la gran capital de la costa occidental d'Irlanda.
Foto: Chris Hill
1 note
·
View note
Dijous 10 dâAgost â Varanasi/Delhi Un dia mĂ©s a la ciutat de Varanasi, abans dâexplicar que hem fet avui us explicarem una cosa molt comĂș aquĂ. Ho hem vist a altres llocs perĂČ aquĂ Ă©s molt mĂ©s exagerat. Al carrer pots veure com gotes de color vermell que esquitxem el terra. Al principi pensĂ vem que era sang dâun animal o algĂș que sâha fet mal, perĂČ no hem tardat a veure que la gent tira unes glopades de lĂquid a terra i Ă©s que el mastegar tabac estĂ al ordre del dia entre els homes. Ho venen en bossetes com de preservatius per tot arreu, en canvi cigarretes no seân veuen gairebĂ©. Tant policies com taxistes, com la gent dâapeu la veus constantment fent grans escopinades a terra. Ăs bastant repulsiu. Tornant a la nostre crĂČnica del viatge, avui hem anat a veure els Gath, el lloc on la gent es banya de una manera especial. Per a ells aquesta aigua del Ganges ho Ă©s tot, per a molts la vida gira al voltant del riu, es banyen, renten els plats, la roba, fins i tot i fan glopades a una aigua gens transparent. Tota aquesta activitat la duen a terme indiferents a les cendres dels cremats o a la brutĂcia que arrossega el riu o el que Ă©s encara pitjor, indiferents a que els cossos dels que no sĂłn cremats (leprosos, nens, embarassades, xamans sadhus) estan lligats a una pedra al fons del riu i descomposant-se. Com ja hem dit Ă©s un paĂs molt diferent. Com a nota indicar que els que sĂłn picats per una cobra es tiren al riu sense estar lligats a una pedra o cremar-se, entenem que Ă©s que han estat maleĂŻts. AllĂ assentats a les escales hem contemplat una estona el seu dia a dia. Al marxar dâallĂ ens han ofert donar un passeig amb barca i desprĂ©s de negociar el preu ens hem afegit a un bot juntament amb uns peregrins del Nepal. Amb ells hem anat fins a un temple de Shiva, per a ells era un moment molt especial i les pregĂ ries cap al riu eren constants. Al temple han baixat del bot i sâhan fet un bany i han anat a resar. Nosaltres ens hem quedat a lâembarcaciĂł veien la gent i el seu fervor cap al riu. Quan han sortit ens hem afegit a ells a una botiga de teles, les mateixes que vĂ rem anar a veure ahir com es fabricaven. La negociaciĂł ha set intensa i han comprat molta tela com a regal per a les seves germanes i mares. Ha donat gust per un moment estar asseguts allĂ i veure com intenten vendre coses als altres i no pas a nosaltres. Ve, el nostre capitĂ del bot no parava de fer-nos vĂdeos i selfies. AquĂ som com un fanalet en la foscor pels venedors ambulants, pidolaires, taxistes i aquest moment de tranquil·litat ens ha anat bĂ©. Nomes hem tingut que aguantar el vĂdeo reportatge dâuns 15 minuts del nostre capitĂ . Un cop els nostres companys de bot han fet la compra hem anat riu amunt a veure els crematoris principals i allĂ els nepalesos han agafat amb garrafes aigua del Ganges. TambĂ© hem vist dos cossos flotant pel riu, embolicats, perĂČ inequĂvocament eren dues persones. Al deixar el riu hem anat a veure el temple mĂ©s important de la ciutat, conegut pels estrangers com Golden Temple. Per arribar al temple hem tingut que anar per carrerons molt plens de policies, la seguretat aquĂ era extrema. Per entrar ens hem tingut que deixar en una taquilla motxilles, mĂČbils i fins i tot el rellotge. Ens han escorcollat i hem passat a un segĂŒent nivell de seguretat on ens identificat amb el passaport i ens hem descalçat. El terra estava mullat i ens ha fet una mica de cosa, perĂČ oi que estem aquĂ? Ara ja si, un escorcoll mĂ©s i entrem a dins. A tants temples que els no hindĂșs podem arribar i en canvi en un dels epicentres de lâhinduisme si que hem pogut entrar. Primer hem volgut ser molt respectuosos i ens hem quedat a un costat perĂČ al cap de poc ja hem començat a fer una volta per la part mĂ©s exterior del pati on estĂ el temple. El nom de Golden Temple se li deu a la cĂșpula que contĂ© 750 kg dâor. Tot i que aquest nom Ă©s turĂstic, el nom real es Kashi Vishwanath. En aquell moment estaven fent una cerimĂČnia dins el temple i estava molt ple dâespectadors. Ens han invitat a acostar-nos i veure com els monjos anaven engalanant a Shiva (aquĂ era una pedra monolĂtica, nomĂ©s). Un cop engalanada sâhan tancat amb unes cortines i han començat a repicar campanes. La gent ha començat a aplaudir, el fervor de la gent estava en un moment Ă lgid i nosaltres que hem de fer? Doncs ens hem posat a aplaudir com un mĂ©s i Ă©s en aquell moment que han obert les cortines i hem vist els monjos de dins com en Ăšxtasis amb entorxes de foc, una escena molt surrealista. En aquell moment un devot hem veu i hem diu si vull aigua del Ganges, i abans de poder-li contestar veig que va a buscar-ne. En aquell moment vaig passar por, me la tinc que veure? I ara com li dic aquĂ en mig de tots que no veurĂ© de la aigua mĂ©s sagrada que tenen? PerĂČ al portar-me un got mâexplica que li tinc que tirar a sobre de Shiva, la pedra. I de cop i volta la els monjos donen pas a la gent i comença la bogeria; tothom intenta entrar al interior del temple a tirar aigua sobre de Shiva. Nosaltres com podem tambĂ© entrem i li tirem lâaigua. El cor ens anava molt rĂ pid, no pel que signifiquĂ©s per nosaltres si no per la excitaciĂł col·lectiva. Al sortir de lâinterior un monjo ens ha posat una marca al front amb el seu ungĂŒent. Ha set mĂ©s que veure el temple, una experiĂšncia cultural viscuda en primera persona. Amb aquesta activitat tant interessant hem posat punt i final a Varanasi, tornem a lâaeroport per tornar a Nova Delhi.
0 notes
RT @moragriega: @yeyaboya @parlament_cat Que al poble rendirån comptes aquests sà trapes indolents, aquests pidolaires amb careta, bé que ho saben els déus!
Que al poble rendirån comptes aquests sà trapes indolents, aquests pidolaires amb careta, bé que ho saben els déus!
â PERKINS #SI (@moragriega) June 29, 2017
via Twitter https://twitter.com/GermanDeJuana
June 29, 2017 at 03:33PM
0 notes