Tumgik
#projectei
elfinaldelcamino · 3 months
Text
Projecte I Moliner | 1. Introducció i Mòdul 1: La llavor
Faig una primer lectura del manual amb propostes d’eines i metodologies pràctiques Projecte I, de l’artista i investigadora Montserrat Moliner.
Tumblr media
El mòdul didàctic s’estructura, de manera semblant al Manual d’Intrusions, en 6 parts numerades del 0 al 5:
0. Projecte I
1. La llavor: Preprojecte / avantprojecte
2. El símbol: Context / context social, històric, cultural i lingüístic / context artístic / referents
3. L’encanteri: Procés de formalització de l’obra 
4. El camí: Metodologia / recerca / procés de desenvolupament d’un projecte artístic
5. El mirall: Avaluació / autoavaluació / coavaluació
Faig servir Chat GPT per generar un diàleg entre dos amics, als quals he anomenat Amic i Amat, en homenatge a l'obra de Ventura Pons, que a més són companys d'estudis a la UOC i conversen sobre l'assignatura Projecte I.
Tumblr media
Fotograma d'Amic | Amat de Ventura Pons (1998), amb David Selvas i Josep Maria Pou.
A continuació, els dos primers capítols del Projecte I d'Amic i Amat
0. Projecte I: Introducció
Amic: Oi que tens l'assignatura de Projecte I aquest semestre?
Amat: Sí, i he llegit la introducció sobre els cinc eixos de l'assignatura.
Amic: De què tracta tot això?
Amat: Bàsicament, es tracta d'un procés creatiu per desenvolupar projectes artístics. Utilitzen una metàfora molt poètica, com si fos un somni màgic que guia tot el procés. 
Amic: Quins són aquests eixos?
Amat: La llavor és com el primer brot de la idea, el símbol és com els elements significatius que afloren, l'encanteri és fer visible l'invisible en la creació, el camí és el mètode per desenvolupar el projecte i el mirall és l'autoavaluació del procés.
Amic: Sembla bastant complexe.
Amat: Sí, però es tracta d'entendre com tots aquests aspectes es relacionen i es complementen entre ells durant el procés artístic.
Amic: I com s'apliquen això en la pràctica?
Amat: Bé, hi ha diverses pràctiques recomanades com observar, recordar, llegir, dibuixar, caminar, etc., que ajuden a alimentar tots aquests aspectes creatius.
Amic: Així que no hi ha un únic camí a seguir?
Amat: Exacte, pots començar des de la idea, des de la pràctica, des del símbol, des de l'estudi... El més important és la passió i l'atenció que hi poses.
Amic: Entenc, sembla un viatge artístic molt interessant!
Amat: Sí, segur que serà una experiència enriquidora!
Amic: Després he llegit els objectius de l'assignatura Projecte I. Sembla bastant intens!
Amat: Sí, volen que aprofundim en el procés de creació artística amb una metodologia que ens permeti reflexionar i posar en pràctica tot el que aprenem.
Amic: Quins són els objectius específics?
Amat: Bàsicament, volen que aprenguem a generar idees, que fem una reflexió sobre referents històrics contemporanis, que aprenguem a documentar i planificar el nostre treball, i que siguem capaços de presentar el projecte amb un llenguatge artístic adequat. 
Amic: Uau, això implica molta feina!
Amat: Sí, però crec que serà molt gratificant. Ens ajudarà a créixer com a artistes i a desenvolupar el nostre propi estil i metodologia de treball.
Amic: Doncs espero estar preparat per afrontar aquests reptes!
Amat: Segur que sí, tot és qüestió de posar-hi ganes i treballar dur! Tal com diu la Moliner, “per trobar les respostes s’ha d’incidir a fer la pregunta correcta per a cada moment del procés, i d’aquesta manera trobaràs noves opcions als pensaments”.
1. Mòdul 1: La llavor
Amic: Hola! He llegit la introducció de “La llavor | Preprojecte / avantprojecte”, el primer mòdul de Projecte I de Montserrat Moliné, sobre la creació d'una obra artística, i m'ha semblat molt interessant.
Amat: Sí, diu que és un procés poètic i màgic, on les idees van creixent i sorgeixen en silenci. M’ha agrada quan diu “la llavor d’una idea es desenvolupa gràcies a la suma del treball conscient més l’inconscient i a la tensió que es produeix entre tots dos.” (p. 5)
Amic: Exacte. Parla de la llavor de les idees i com aquestes germinen i es desenvolupen al llarg del procés creatiu tant físic com metafísic.
Amat: I també destaca la importància de mantenir la imaginació viva, sense posar-hi límits racionals.
Amic: Sí, diu que hem de fer-nos preguntes lliures, sense filtrar-les amb la lògica, per trobar noves opcions als nostres pensaments.
Amat: Sembla que ens anima a explorar tots els camins creatius sense por a l'error.
Amic: Exacte. Jo ho veig com una invitació a deixar volar la imaginació i a confiar en el procés creatiu.
Amat: Doncs estic emocionat per començar a crear i veure on ens porten les nostres idees i somnis!
Amic: Jo també! Serà una aventura emocionant explorar tots aquests camins creatius.
Procesos de gestació d’idees
La pluja d’idees
Amic: Hi ha un seguit de tècniques que ens facilitaran el procés de trobar idees, combinar-les i fer-les créixer: la pluja d’idees, els mapes mentals, la sinèctica... En primer lloc, saps què és una pluja d'idees?
Amat: No, mai n'he sentit a parlar. Què és?
Amic: És una tècnica per generar un munt d'idees de manera ràpida i espontània. Va ser inventada per Alex F. Osborn el 1939.
Amat: Interessant. Com funciona?
Amic: Bé, bàsicament reunim un grup de persones i comencem a llençar idees sense cap mena de crítica o judici. L'objectiu és generar tantes idees com sigui possible en un període curt de temps.
Amat: Com ho fas?
Amic: La clau és centrar-se en la quantitat d'idees, no en la qualitat. Suspenem el judici i permetem que les idees flueixin lliurement, fins i tot les més estranyes o salvatges.
Amat: Entenc. I després què feu amb totes aquestes idees?
Amic: Després les analitzem i les agrupem segons la seva utilitat. Hi ha idees que podem utilitzar immediatament, altres que ens porten a explorar noves àrees i altres que ens fan replantejar-nos la pregunta inicial.
Amat: Sembla una manera molt efectiva d'aconseguir un munt d'idees noves.
Amic: Ho és. I el millor és que totes les idees, fins i tot les més estranyes, poden conduir-nos a nous descobriments i solucions creatives.
Amat: Genial. Haurem de provar-ho en alguna ocasió.
El mapa conceptual
Amic: En segon lloc, s’hi parla d'una cosa anomenada "mapa mental". T'imagines què pot ser?
Amat: Sí, jo n'he sentit a parlar. Són una mena de diagrama que utilitzes per organitzar les teves idees i pensaments d'una manera visual i estructurada.
Amic: Ah, interessant. Qui va inventar això?
Amat: Va ser popularitzat per un psicòleg i escriptor anomenat Tony Buzan, però la idea en si no és nova. Ve de fa molt de temps, fins i tot es pot remuntar a l'escriptura egípcia.
Amic: Com funciona exactament?
Amat: Bé, comences amb una paraula o idea central al centre del paper, i després vas afegint idees secundàries i terciàries que s'irradien d'aquesta paraula principal. Utilitzes colors, dibuixos i símbols per fer-ho més visual i fàcil de comprendre.
Amic: Em sembla una manera genial d'organitzar els pensaments. Quan podries utilitzar un mapa mental?
Amat: És molt útil per a l'estudi, per planificar projectes, o fins i tot per brainstorming. Et permet veure les connexions entre les idees i organitzar-les de manera lògica.
Amic: Em sembla que provaré a fer-ne un per al meu proper projecte. Gràcies per explicar-m'ho! 
La sinèctica
Amic: També parla d'una cosa anomenada "sinèctica". Té alguna cosa a veure amb la creació d'idees, oi?
Amat: Sí, és una tècnica de generació d'idees que va ser desenvolupada per William Gordon fa bastant temps. Funciona d'una manera una mica diferent de la pluja d'idees.
Amic: Com és diferent?
Amat: Bé, mentre que la pluja d'idees es centra en generar tantes idees com sigui possible en un temps molt curt, la sinèctica busca anar més enllà del que és habitual i familiar, obrint la ment a noves dimensions de pensament. Escolta, llegiré aquesta frase reveladora de la pàgina 9: “es considera que els elements que han de ser compresos per augmentar les possibilitats en el procés creatiu són els elements emocionals i irracionals”.
Amic: Interessant. Com ho fa?
Amat: Utilitza cinc tècniques diferents per generar analogies i obrir la ment a noves possibilitats. Una d'aquestes tècniques és l'analogia directa, on busques comparacions entre objectes o paraules que s'assemblin d'alguna manera.
Amic: I quines altres tècniques hi ha?
Amat: Hi ha l'analogia personal, on t'intentes identificar personalment amb el tema que estàs tractant, i l'analogia contrària, on busques conceptes o idees que siguin totalment diferents al que estàs considerant.
Amic: I què més?
Amat: També hi ha l'analogia simbòlica, on busques expressar el tema amb enunciats poètics, i l'analogia fantàstica, on deixes anar la teva imaginació i busques opcions més imaginatives i fora del comú.
Amic: Em sembla que la sinètica pot ser una eina interessant per explorar noves idees i perspectives. Ho provaré al meu pròxim projecte!
Pràctiques rituals
Observar
Saps què m'agrada d'aquesta lectura? Tot això sobre les pràctiques per fer visible allò invisible. Sembla que ens estiguessin donant les eines per explorar el món de les idees d'una manera molt profunda.
Amat: Sí, totalment! És com si ens estiguessin mostrant com obrir-nos a un univers d'imaginació i creativitat. M'agrada especialment com parlen sobre l'observació i la manera com ens insten a veure les coses amb una nova mirada, sense prejudicis ni expectatives.
Amic: Exacte! Em sembla que a vegades ens acostumem tant a veure les coses d'una manera concreta que oblidem explorar altres possibilitats. Aquesta idea de mirar les coses amb la ingenuïtat de la primera vegada em sembla molt potent.
Dibuixar
Amat: I el tema del dibuix també és interessant. Sembla que el dibuix no només és una forma de representar objectes, sinó que també és una eina per explorar noves idees i relacions. Em recorda a quan érem petits i dibuixàvem sense cap mena de limitació.
Amic: Sí, jo també penso que hi ha una gran llibertat en el dibuix. És com si ens permetés expressar les nostres idees de manera intuïtiva i ràpida. La cita d'en Bruce Nauman sobre dibuixar com equivalent a pensar ho resumeix molt bé.
La memòria
Amat: I què em dius de la part sobre la memòria? M'ha semblat molt interessant com parlen de la importància d'ordenar els records i com això pot influir en la nostra creativitat.
Amic: Sí, és veritat. La manera com recordem les experiències passades i com les relacionem amb el present pot tenir un impacte enorme en la nostra manera de crear i imaginar. Em sembla que aquest exercici de pensar en un objecte que ens ha acompanyat i ordenar els records és molt potent.
Escoltar el silenci
Amic: És que hi ha un seguit de coses que es fan per predisposar-te a trobar l'estat adequat per crear. Com ara observar, dibuixar, escoltar el silenci...
Amat: Espera, escoltar el silenci? Com es fa això?
Amic: Sembla ser que es tracta de posar-te en contacte amb el silenci per dins, com si meditessis. Diu que això facilita una mena d'escolta interna, perquè la ment en silenci pot formular noves idees.
Caminar
Amat: Interessant. I què més diu?
Amic: També parla de caminar, jugar, llegir i portar una llibreta com a pràctiques per estimular la creativitat.
Jugar, llegir, portar una llibreta…
Amat: Caminar, jugar... això sembla més divertit.
Amic: Sí, diu que caminar sense un destí concret pot estimular el pensament i la creativitat. I jugar també és important, perquè ajuda a experimentar i a veure les coses des de punts de vista diferents.
Amat: I llegir?
Amic: Doncs diu que la lectura et permet accedir a altres punts de vista i et fa més empàtic. A més, expandeix la teva perspectiva i et porta a noves idees i històries.
Amat: I el tema de portar una llibreta?
Amic: Bé, aquesta és interessant. Diu que les llibretes serveixen per atrapar les idees i donar-los forma. Pots portar-les de forma física o virtual, però recomanen ügg v lang in v pp versió física perquè afavoreix la memòria i és més còmode per fer dibuixos.
Amat: En resum, sembla que tot aquest conjunt de pràctiques ens ajuda a connectar amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta d'una manera molt profunda i creativa.
Amic: Exactament! Em fa pensar en com podem aplicar aquestes idees al nostre propi procés creatiu. Potser podríem portar una llibreta i fent alguna passejada per inspirar-nos.
Amat: Em sembla una excel·lent idea! Jo també estic emocionat per començar a explorar aquestes pràctiques i veure com influeixen en la nostra manera de crear i pensar. Molt interessant tot plegat. Potser hauríem de provar alguna d'aquestes pràctiques.
Amic: Sí, què et sembla si comencem amb la pràctica de l'escolta del silenci? Proposo un minut de silenci en memòria del productor de tants moments d'inspiració cinematogràfica, en Ventura Pons, que va morir el passat 3 de gener d'aquest any. Va per tu, Ventura!
Amat: Perfecte, podríem intentar-ho ara mateix
Tumblr media
(Un minut de silenci per en Ventura)
0 notes
nebulouscoffee · 8 months
Note
✄ what’s your editing process?
★ what was the scene you most wanted to write in "Who We Are" ? what was the hardest scene to write?
and
▵ pick a fic and I’ll tell you my favorite line -> for "Home"
Thank you so much!😊
✄ what’s your editing process? - answered here :)
★ what was the scene you most wanted to write in "Who We Are" ? what was the hardest scene to write? - I remember being so excited to write Ezri's joining, which ended up being a ton of fun- as well as this (not yet posted) fallout between Jadzia and Julian. Plus the climactic zhian'tara ritual! A scene that's been quite hard to write is one where Jadzia sort of snaps and is... actually very mean to Ezri (hard because it's tough to find the balance between painful and still in-character; in canon it was Garak, who can easily be cruel- but while I think Jadzia can be uncaring sometimes she isn't usually mean like that, so what would it take to push her? how can I make it convincing?) - and ofc that climactic zhian'tara ritual lol, because HOWWW can I capture the sheer madness of Jadzia Sans Dax But Not Quite Idaris hosting the spirit of Technically Now Dead Past Host Jadzia Dax. Nothing is good enough!! Nothing!!!
▵ pick a fic and I’ll tell you my favorite line -> for "Home" - omg Home :') can't believe it's been two whole years since I sat down and thought "well maybe I should try writing a fan fic" & then accidentally gave birth to a 100k word monster lmao. I haven't actually read this one since last December, so I'm not sure these are in fact my fav lines- but people seem to comment about this exchange between Kira and Garak a lot, and I do like it!
“Nilvi isn’t even a Cardassian fruit,” he said randomly.  Kira knew. It was Amlethi; plucked from their soils and grown on Cardassian worlds. Jiruoub berries were Amlethi too; yet they’d fed her three years in the Resistance. Korman weeds brought by Cardassian invaders now blanketed moba orchards, inexplicably helping the indigenous trees grow. Two of the seven spices in Seven-Spice Hasperat were Cardassian.  Years ago, Kira would’ve defiantly relished a five-spice version, shamed her peers who didn’t. Now, she just thinks they’ve all been through too much to punish themselves with bland hasperat. Maybe time couldn’t heal all wounds. But it could turn her hasperat from a political statement into lunch. “My father enjoyed it,” she remembered. “So did my mother.” Garak paused. “You’ve met her, you know.”
This digs into a lot of things I find fascinating about their dynamic, and what they might have in common despite being from opposite sides of an Occupation- but it's also an important character moment for both of them; a recognition of how much their lives have changed, their worlds have changed, they have changed. The nilvi fruit does have symbolic weight in this fic lol- it's the thing that starts off the whole series of unfortunate events, yes, but also when it's first mentioned in chapter one, it's via Garak reminiscing about it as a symbol of cultural pride, unity, and Cardassian wealth, and with casual nostalgia. Him saying this now is a display of how much the events of the fic have forced him to confront that nostalgia- now, the fruit has become a symbol of Cardassian greed, entitlement and violence (both on a larger, planetary scale, and a personal one). I also really wanted to write this moment of peaceful self-awareness for Kira- there are things she will never truly heal from, things she'll never forgive (a lot of which are quite literally personified in the man she's currently sipping springwine with) - but that doesn't mean they can't come to take on new significances. I remember I was thinking about how maize is a dietary staple in most African countries, and red and green chillies are so famously associated with various Asian cuisines- yet, neither of those things is native to those lands. Every country from Sudan to Sri Lanka is filled with tea stalls that are now a crucial part of the culture - but shai/chai never used to be made with tea leaves until those countries were colonised. This is not a "silver lining on the cloud" type thing, of course- quite the opposite; neither Bajor nor any real-world nations should ever have been colonised (& this is why I included that "inexplicably helping the indigenous trees grow" line- the exact sort of thing that would get paraded around as a defence of colonialism! Just like railways, languages, European architecture, fusion art, etc. Whether Cardassian activity was poisoning the soil or inadvertently helping something grow, it doesn't matter- it had no business being carried out in Bajoran territory.) But this is an aspect of occupations I hadn't seen explored all that much in ds9 fanworks; that inevitable intertwining of cultures- so I wanted to write more about it, and given I drew a lot of inspiration from stuff I see around me I'm always so pleasantly surprised by how many people responded to it, I'm very glad it resonated
4 notes · View notes
coisasequimeras · 2 years
Text
MINHA SENHORA DE QUÊ dona de quê se na paisagem onde se projectam pequenas asas deslumbrantes folhas nem eu me projectei se os versos apressados me nascem sempre urgentes: trabalhos de permeio refeições doendo a consciência inusitada dona de mim nem sou se sintaxes trocadas o mais das vezes nem minha intenção se sentidos diversos ocultados nem do oculto nascem (poética do Hades quem me dera!) Dona de nada senhora nem de mim: imitações de medo os meus infernos - Ana Luísa Amaral 𝘔𝘪𝘯𝘩𝘢 𝘚𝘦𝘯𝘩𝘰𝘳𝘢 𝘥𝘦 𝘘𝘶𝘦̂, 1999
8 notes · View notes
carieocrenshaw · 6 years
Photo
Tumblr media
New face I’ll be working with on a few projects over @elbertivorymodels 🌹 Model: @wanso1o Production: @photogents 👨🏽‍🎨 .. .. .. #PhotoGents #CreativeDirector #Atlanta, #BeautyBar #ProjectEi #EiTakeOver #carieocrenshawphotography #exklusive_shot #mobilemag #aovmobil #moodyports #bravogreatphoto #theportraitpr0ject #folkportraits #top_portraits #instagram_faces #expofilm #portraitcentral #justgoshoot #vscomag #shotzdelight #makeportraits #majestic_people #ProFotoUSA #FashionPhotographer #Feature #PursuitofPortraits #Photo #Beauty
0 notes
abrildenovomagazine · 4 years
Text
Ataque contra a Embaixada cubana: o silêncio eloquente dos seus cúmplices
Ataque contra a Embaixada cubana: o silêncio eloquente dos seus cúmplices
Tumblr media
O ministro das Relações Exteriores de Cuba, Bruno Rodríguez Parrilla, na entrevista colectiva virtual, feita em 12 de Maio, sobre o ataque terrorista à Embaixada cubana nos Estados Unidos, expressou: «Temos aqui um atacante, uma arma AK-47, 32 cápsulas de projecteis, 32 furos de balas e a declaração — do executor dos factos — da intenção de agredir e de matar».
Autor: Raúl Antonio Capote | infor…
View On WordPress
0 notes
gracapaz365 · 5 years
Text
Workshop peregrino sob  protecção de Santo Agostinho.
Tumblr media
Eu não sei se quem escreve é como eu, mas eu andei toda a manhã de segunda feira, hoje, a construir um texto na minha cabeça enquanto devolvia a casa ao meu estado de ser. Entregue ao filhos durante um fim de semana inteiro em que me escapei sozinha com o meu “James Bond” como companheiro até Grijó, para, juntamente com mais 5 pessoas, o numero que Deus fez, embarcar numa aventura prática e mística e sim, isto existe!!
Então, ao construir este texto, que agora escrevo na minha sala, voltada para o jardim enquanto ainda não tenho as minhas cadelas a mirar-me ansiosamente à espera da palavra Rua, e, posso assim desfrutar das cores com que aqui e ali o pontuei em diferentes formatos de flores, decidi construir este texto de uma forma curiosa.
No Domingo, segundo dia deste encontro, a nossa viagem começou no Mosteiro de Grijó que antes de visitar pesquisei de forma muito sucinta na net e descobri que pertence à ordem  de Santo Agostinho. Fui relembrar as frases deste homem tão especial e reformador e resolvi contar usando cada uma das frases que me tocou;
Ter fé é assinar uma folha em branco e deixar que Deus nela escreva o que quiser.
Esvaziar-me de expectativas é sem duvida o maior ensinamento resultado de muitos trambolhões que dei, e não significa não ter objectivos, mas sim não construir ilusões. Não manipular. 
Foi assim que peguei no meu carro no sábado de manhã às 8.30 em direcç��o à A1, vazia de expectativas. Fui como se uma folha em branco fossem os meus próximos 2 dias. Não imaginei, não projectei, não fiz castelos de areia, não me enchi de ansiedade, nada. Fui vazia.
Pedi ao Jorge para não me descrever o conteúdo da sua aula, embora ele não se tenha segurado, mas como a palavra comunicação soou mais alto, e ela tem muitas expressões limpei da minha cabeça a descrição e aguardei.
Na verdade foi assinando essa folha previamente sem nada a escrito que Deus escreveu que eu, que tinha planeado ir só ao workshop de Setembro, fosse afinal em Maio, por uma soma de circunstâncias.
A angústia de ter perdido não supera a alegria de ter um dia possuído.
Começamos de imediato no sábado e foram 20h no final, quase seguidas de exercícios, sobre a arte de comunicar, de nos comunicarmos com integridade em que cada um, ao longo dos exercícios, encontrou conforto e segurança nas suas próprias memórias. Ora alegres ora mais duras, rimos e choramos, todos nos refletimos nas historias uns dos outros, e recuamos com medo.
No Domingo à noite esta frase a meu ver seria a melhor descrição sucinta de tudo o que ali vivemos os 5 dentro de uma sala inicialmente, e depois numa longa caminhada mística, tudo isto muitos vezes à volta de uma mesa com deliciosos jantares e conversas que realmente não temos no nosso dia a dia social. Todos sabíamos do que estávamos a falar. 
A esperança tem duas filhas lindas, a indignação e a coragem; a indignação nos ensina a não aceitar as coisas como estão; a coragem, a mudá-las.
Foi de aceitação e coragem que tendo como base um conto de João sem medo embarcamos num teatro montado em 5 minutos entre uma enfermeira/terapeuta no M. Lemos, uma escritora/terapeuta, e uma mãe/assistente social, e eu, uma artista. Aquilo que à partida pode parecer uma brincadeira quase infantil, colocar 4 mulheres na casa, ou a caminho dos 50 no papel de 4 crianças, e depois de filmá-las para  fazer uma autoscopia daquilo que nos inibe sempre de sair do nosso lugar de conforto. O medo do ridículo. O medo do julgamento, o medo de não sermos capazes.
Claro que não vou mostrar o video, não por mim.,..e pelo quanto me diverti a trepar um muro imaginário para ir para o meio de uma também floresta imaginária. Mas pelas minhas companheiras, respeitando a privacidade das experiências de cada uma.
O mundo é um livro, e quem fica sentado em casa lê somente uma página.
A musica foi também parte integrante deste dinâmico espaço de tempo e foi-nos pedido que perante a nossa pequena plateia cada uma, na sequência de um exercício, escolhesse uma musica pela qual não podia passar sem dançar e além de a dançar sozinha, contar porque a escolheu,  enquanto os olhos atentos de todos nos faziam embarcar numa missão arrojada...
Não vou contar o que se seguiu, e nem que escolhi Joe Coker “You can leave you hat on_” e nem que, a dada altura não só eu me tinha esquecido que estava acompanhada, como quando abri os olhos de um imaginário streap, todos no sofá pulavam ansiosos por dançar também.
Termino esta dança com uma frase também de Santo Agostinho.
Sê humilde para evitar o orgulho, mas voa alto para alcançar a sabedoria.
Fizemos todas um Extra mille...
Com o coração se pede. Com o coração se procura. Com o coração se bate e é com o coração que a porta se abre.
Terminamos o segundo dia a falar de portas e como algumas só de abrem por fora, e outras embora tenhamos a chave, o livre arbítrio e o peso das responsabilidades nos impede de as abrirmos por dentro.
Eu acabo sempre por abrir as minhas, geralmente num qualquer limite mas abro-as eventualmente e fico sempre a pensar o que teria acontecido se as tivesse aberto mais cedo, e a resposta sobrevem, Não estaria preparada para o mundo lá fora, embora muitos à minha volta usem essa demora como objecto de critica, aprendi-a como minha e chama-se ponderação.
Ama e faz o que quiseres. Se calares, calarás com amor; se gritares, gritarás com amor; se corrigires, corrigirás com amor; se perdoares, perdoarás com amor. Se tiveres o amor enraizado em ti, nenhuma coisa senão o amor serão os teus frutos.
Não há muito mais a contar porque isto é acima de tudo um momento de doce clausura  no mosteiro que é o nosso corpo. Portanto impossível de descrever algo que até nem quero apenas dizendo que;
Se em relação a algo te sentes impotente, se ir com o teu corpo fisico se torna impossível, envia à frente a tua alma, pois ela é um poderoso soldado*
Citando a minha mentora de há anos #carolinemyss
Tumblr media Tumblr media
youtube
0 notes
guiarecifepe · 5 years
Text
Airsoft Recife
Airsoft Recife (ou Softair) é um jogo desportivo onde os jogadores participam de simulações de operações policiais, militares ou de mera recreação com armas de pressão que atiram projéteis plásticos não letais, utilizando-se frequentemente de tácticas militares.
É praticado em ambientes fechados ou ao ar livre, frequentemente em áreas de grande extensão.
As armas estão em escala de 1:1 (ou às vezes mini ou ‘3/4’), podem ser de metal, plástico (ABS) e/ou madeira e disparam projecteis de 6 ou 8 mm que pesam entre 120-600 miligramas (conhecidas como BBs). De acordo com uma determinação do Exército Brasileiro, o calibre das armas Airsoft são limitados a 6 mm.[1]
A propulsão da arma pode ser através de molas (springs), mecanismos eléctricos (AEG) ou gás comprimido (GBB) incluindo gás propano (ou green gas, que é propano adicionado com óleo lubrificante, como o silicone por exemplo), cápsulas de CO2, ar, gás refrigerante HFC134a e algumas armas podem funcionar a HPA (High Pressure Air) como algumas armas de Paintball.
Airsoft no Mundo
O jogo é bastante popular em vários países asiáticos, como o Japão, China, Taiwan, Coreia do Sul e Filipinas, onde armas reais são difíceis de obter devido a leis locais. Devido a isto, a maior parte das armas de Airsoft e acessórios são fabricados nestes países.
Atualmente existe um crescente interesse no Ocidente, especialmente nos Estados Unidos, Canadá, Reino Unido, Alemanha, Suíça, França, Espanha, Portugal, Finlândia, Itália e Bélgica.
Recentemente, alguns grupos praticantes desse esporte estão buscando a sua inserção na atividade conhecida como reconstituição histórica de batalhas e/ou missões militares mais recentes, como as da Segunda Guerra Mundial e da Guerra do Vietnã.
Em Taiwan ocorre a COPA do MUNDO do Airsoft, G&G WOLRD CUP. Pela primeira vez na história no ano de 2017 com a participação de Brasileiros, sendo a dupla Cadu Dib e Rafael Bechara. Ganharam o campeonato brasileiro com o tempo de 1 minuto e 25 segundos, sendo assim tendo a possibilidade de participar e representar o Brasil no campeonato mundial. Com uma participação histórica, conseguiram o 4 lugar numa competição com 30 duplas do mundo inteiro. Colocando o Brasil no mundo do airsoft com uma participação memorável.
Airsoft no Brasil
No Brasil, o Airsoft começou a ser divulgado em 2003 pelo Portal Airsoft Brasil. Após diversas reuniões com a Diretoria de Fiscalização de Produtos Controlados, o airsoft passou a ser conhecido pelo Órgão do Governo Brasileiro que regula os produtos considerados controlados no país (Exército Brasileiro). Esta reunião deu início a elaboração de diversas minutas que resultaram na edição da atual Portaria que oficialmente cita o nome airsoft no Brasil. Sendo assim em Dezembro de 2007, foi lançada a PORTARIA Nº 006-D LOG, que regulamenta o uso dos equipamentos usadas na prática do esporte airsoft.
Em fevereiro de 2010, o Exército Brasileiro publicou então a Portaria 002 Co-Log, que revogou a portaria anterior e passou a exigir que as armas de pressão de airsoft tenham a extremidade pintada de laranja ou vermelho vivo para diferenciá-las das armas de fogo.[10] Graças a portaria e ao aparecimento de lojas nacionais, a comunidade dos jogadores está cada vez mais ativa e crescente e o esporte tem sido mais divulgado o qual já conta atualmente com centenas de jogadores.
Tecnicamente, no Brasil, armas de airsoft são classificadas pelo Exército como “armas de pressão” sejam elas por ação de mola ou ação de gás. A aquisição das armas pode ser feita por pessoa maior de 18 anos em lojas autorizadas pelo Exército. Para armas a gás exige-se, um registro adicional do comprador perante o Exército, chamado de “CR” (certificado de registro). Portanto, no Brasil não é correto chamar as armas de Airsoft de simulacros nem de marcadores, posto que simulacros não têm capacidade de tiro, e marcadores não possuem definição legal em lei. Em 05 de junho de 2017, a portaria nº 56 COLOG decreta o fim da obrigatoriedade de CR para aquisição de armas de pressão de gás (GBB).
A comunidade de jogadores é bastante ativa a grande maioria dos grupos exige que o jogador apresente nota fiscal de loja devidamente autorizada pelo Exército para poder jogar, inibindo assim o descaminho e importação ilegal de tais armas, prática que tornou possível o desenvolvimento sadio da modalidade, com a presença no País de diversas lojas regularizadas para a venda de armas de airsoft, e insumos para os jogadores. Em praticamente uma década de atividades não se tem notícia de nenhum acidente mais grave entre jogadores no Brasil, sendo que a única recomendação obrigatória é o uso de óculos de proteção, embora alguns jogadores prefiram também usar máscaras para proteger toda a face.
A velocidade do disparo varia, tipicamente, de 200 até 600fps (pés por segundo), sendo que no Brasil é aplicado, comumente, o limite de 400fps com munição 0.20g. Os disparos nesta velocidade podem ser sentidos pelos jogadores mas não causam maiores danos. A dor é equivalente a um “beliscão”, tipicamente menor que outras modalidades, como o também popular paintball. As esferas plásticas não possuem tinta em seu interior, sendo que a atividade é balizada pelo sistema de HONRA, sendo que cada jogador é responsável por se acusar quando atingido. Tal sistema tem funcionado muito bem no Brasil, especialmente devido ao fato de que somente maiores de idade participam dos jogos.
O usuário pode, alternativamente a aquisição no mercado nacional (cerca de 2x mais caro que comprar no exterior) ou importar seu próprio equipamento. Para tanto deve providenciar uma licença no Exército (CII), que custa R$ 35,00 e demora entre 1 a 3 meses para ser deferida. Sem tal autorização a importação é ilegal, impedindo o jogador de participar dos jogos e, adicionalmente, podendo causar problemas legais como a retenção e destruição do equipamento, além de processo administrativo perante o Exército e também processo judicial caso ocorra o descaminho (não pagamento de tributos).
Atualmente o Projeto de Lei 4546/2012visa regular tanto o airsoft quanto ao paintball no Brasil, estando tal projeto em deliberação no Congresso Nacional. Com a aprovação de tal lei várias lacunas serão preenchidas e o controle das atividades será aperfeiçoado, dando maior segurança jurídica a todos os esportistas, sendo este um desejo antigo dos praticantes das atividades.
Endereço e Telefone Airsoft em Recife
Airsoft Shopping: Rua Emboabas, 72 – Telefone: (81) 3132-2070
Selva Mar: Rua do Imperador Pedro II, 446 – Telefone: (81) 3224-0325
Hacker Coldres: Rua da Palma, 517 – Telefone: (81) 3424-4652
Atacado da Pesca: Rua do Imperador Pedro II, 382 – Telefone: (81) 3224-8796
Severino Tatico: Av. Tapajós, 310 – Telefone: (81) 99796-0152
from https://www.encontrarecife.com.br/sobre/airsoft-recife/
0 notes
encontrabrasilia · 5 years
Text
Airsoft Brasília
Airsoft Brasília (ou Softair) é um jogo desportivo onde os jogadores participam de simulações de operações policiais, militares ou de mera recreação com armas de pressão que atiram projéteis plásticos não letais, utilizando-se frequentemente de tácticas militares.
É praticado em ambientes fechados ou ao ar livre, frequentemente em áreas de grande extensão.
As armas estão em escala de 1:1 (ou às vezes mini ou ‘3/4’), podem ser de metal, plástico (ABS) e/ou madeira e disparam projecteis de 6 ou 8 mm que pesam entre 120-600 miligramas (conhecidas como BBs). De acordo com uma determinação do Exército Brasileiro, o calibre das armas Airsoft são limitados a 6 mm.[1]
A propulsão da arma pode ser através de molas (springs), mecanismos eléctricos (AEG) ou gás comprimido (GBB) incluindo gás propano (ou green gas, que é propano adicionado com óleo lubrificante, como o silicone por exemplo), cápsulas de CO2, ar, gás refrigerante HFC134a e algumas armas podem funcionar a HPA (High Pressure Air) como algumas armas de Paintball.
Airsoft no Mundo
O jogo é bastante popular em vários países asiáticos, como o Japão, China, Taiwan, Coreia do Sul e Filipinas, onde armas reais são difíceis de obter devido a leis locais. Devido a isto, a maior parte das armas de Airsoft e acessórios são fabricados nestes países.
Atualmente existe um crescente interesse no Ocidente, especialmente nos Estados Unidos, Canadá, Reino Unido, Alemanha, Suíça, França, Espanha, Portugal, Finlândia, Itália e Bélgica.
Recentemente, alguns grupos praticantes desse esporte estão buscando a sua inserção na atividade conhecida como reconstituição histórica de batalhas e/ou missões militares mais recentes, como as da Segunda Guerra Mundial e da Guerra do Vietnã.
Em Taiwan ocorre a COPA do MUNDO do Airsoft, G&G WOLRD CUP. Pela primeira vez na história no ano de 2017 com a participação de Brasileiros, sendo a dupla Cadu Dib e Rafael Bechara. Ganharam o campeonato brasileiro com o tempo de 1 minuto e 25 segundos, sendo assim tendo a possibilidade de participar e representar o Brasil no campeonato mundial. Com uma participação histórica, conseguiram o 4 lugar numa competição com 30 duplas do mundo inteiro. Colocando o Brasil no mundo do airsoft com uma participação memorável.
Airsoft no Brasil
No Brasil, o Airsoft começou a ser divulgado em 2003 pelo Portal Airsoft Brasil. Após diversas reuniões com a Diretoria de Fiscalização de Produtos Controlados, o airsoft passou a ser conhecido pelo Órgão do Governo Brasileiro que regula os produtos considerados controlados no país (Exército Brasileiro). Esta reunião deu início a elaboração de diversas minutas que resultaram na edição da atual Portaria que oficialmente cita o nome airsoft no Brasil. Sendo assim em Dezembro de 2007, foi lançada a PORTARIA Nº 006-D LOG, que regulamenta o uso dos equipamentos usadas na prática do esporte airsoft.
Em fevereiro de 2010, o Exército Brasileiro publicou então a Portaria 002 Co-Log, que revogou a portaria anterior e passou a exigir que as armas de pressão de airsoft tenham a extremidade pintada de laranja ou vermelho vivo para diferenciá-las das armas de fogo.[10] Graças a portaria e ao aparecimento de lojas nacionais, a comunidade dos jogadores está cada vez mais ativa e crescente e o esporte tem sido mais divulgado o qual já conta atualmente com centenas de jogadores.
Tecnicamente, no Brasil, armas de airsoft são classificadas pelo Exército como “armas de pressão” sejam elas por ação de mola ou ação de gás. A aquisição das armas pode ser feita por pessoa maior de 18 anos em lojas autorizadas pelo Exército. Para armas a gás exige-se, um registro adicional do comprador perante o Exército, chamado de “CR” (certificado de registro). Portanto, no Brasil não é correto chamar as armas de Airsoft de simulacros nem de marcadores, posto que simulacros não têm capacidade de tiro, e marcadores não possuem definição legal em lei. Em 05 de junho de 2017, a portaria nº 56 COLOG decreta o fim da obrigatoriedade de CR para aquisição de armas de pressão de gás (GBB).
A comunidade de jogadores é bastante ativa a grande maioria dos grupos exige que o jogador apresente nota fiscal de loja devidamente autorizada pelo Exército para poder jogar, inibindo assim o descaminho e importação ilegal de tais armas, prática que tornou possível o desenvolvimento sadio da modalidade, com a presença no País de diversas lojas regularizadas para a venda de armas de airsoft, e insumos para os jogadores. Em praticamente uma década de atividades não se tem notícia de nenhum acidente mais grave entre jogadores no Brasil, sendo que a única recomendação obrigatória é o uso de óculos de proteção, embora alguns jogadores prefiram também usar máscaras para proteger toda a face.
A velocidade do disparo varia, tipicamente, de 200 até 600fps (pés por segundo), sendo que no Brasil é aplicado, comumente, o limite de 400fps com munição 0.20g. Os disparos nesta velocidade podem ser sentidos pelos jogadores mas não causam maiores danos. A dor é equivalente a um “beliscão”, tipicamente menor que outras modalidades, como o também popular paintball. As esferas plásticas não possuem tinta em seu interior, sendo que a atividade é balizada pelo sistema de HONRA, sendo que cada jogador é responsável por se acusar quando atingido. Tal sistema tem funcionado muito bem no Brasil, especialmente devido ao fato de que somente maiores de idade participam dos jogos.
O usuário pode, alternativamente a aquisição no mercado nacional (cerca de 2x mais caro que comprar no exterior) ou importar seu próprio equipamento. Para tanto deve providenciar uma licença no Exército (CII), que custa R$ 35,00 e demora entre 1 a 3 meses para ser deferida. Sem tal autorização a importação é ilegal, impedindo o jogador de participar dos jogos e, adicionalmente, podendo causar problemas legais como a retenção e destruição do equipamento, além de processo administrativo perante o Exército e também processo judicial caso ocorra o descaminho (não pagamento de tributos).
Atualmente o Projeto de Lei 4546/2012visa regular tanto o airsoft quanto ao paintball no Brasil, estando tal projeto em deliberação no Congresso Nacional. Com a aprovação de tal lei várias lacunas serão preenchidas e o controle das atividades será aperfeiçoado, dando maior segurança jurídica a todos os esportistas, sendo este um desejo antigo dos praticantes das atividades.
Endereço e Telefone Airsoft em Brasília
Arena Calango Airsoft: quadra 5 conjunto F lote 19, Incra 09 – Incra 09 – Telefone: (61) 99643-2479
Brassock : SIA TRECHO 07 N 100 CONJ A LJ 12A / CONJ C LJ18Q – Telefone: (61) 3022-2127
BR Paintball & Airsoft: St. M Norte Qnm 34 Conjunto A, 1 – Telefone: (61) 98460-7760
Sniper Brasília: SAI/SO área 6580, SMAS Trecho 1 – Telefone: (61) 3042-1127
from https://www.encontrabrasilia.com/sobre/airsoft-brasilia/
0 notes
dariocamal · 6 years
Photo
Tumblr media
Um dia eu não estarei mais neste mundo, partirei, mas a minha obra ficará para sempre indelével na história. Gostem ou não de mim. E é por isso que eu sou especial: Criei sonhos, fiz milhões sorrirem de alegria, e milhões chorarem de emoção. Projectei e defendi sempre os interesses do nosso futuro, fui intenso e tentei deixar sempre o melhor de mim. Esse será sempre o meu pecado e a minha imagem de marca. Em qualquer parte do mundo. Estarei lá a preparar o futuro da geração vindoura. São elas o futuro da nossa humanidade, é nelas que devem recair todos os cuidados e a educação. Tentei fazer do nosso mundo um mundo melhor... Mas ainda não acabou.. A obra está só a começar. Que Deus todo poderoso proteja o nosso futuro: (em Port-au-Prince, Haiti)
0 notes
elfinaldelcamino · 1 month
Text
Tumblr media
Work in Progress Constel·lacions Bastardes
Projecte I · Repte II Símbol
0 notes
elfinaldelcamino · 3 months
Text
🤓 4. Pla Docent
Diari del Projecte I · Escalfant Motors IV
Tumblr media
El Pla Docent informa que l’assignatura es diu oficialment ‘Projecte I’, té el codi 20.214 i consta de 12 crèdits.
4.1. Presentació del Pla Docent
Aquesta assignatura de 12 crèdits de la UOC té com a objectiu principal acompanyar els estudiants en el procés de creació d'una obra artística lliure, des de la concepció fins al resultat final, fomentant la reflexió crítica, el desenvolupament de metodologies pròpies i l'adquisició d'eines per a la professionalització. A través de tasques creatives guiades per l'equip docent i la documentació del procés, els estudiants desenvolupen la seva autonomia i esperit crític, preparant-se per a les assignatures successives i per a la inserció en el camp professional de la producció artística. Es requereixen coneixements previs adquirits en assignatures anteriors i es recomana una càrrega de treball de 300 hores en el conjunt semestre.
4.2. Objectius i competències
Els objectius de l'assignatura 'Projecte I' inclouen la comprensió del concepte de projecte en les Belles Arts i les seves metodologies, l'anàlisi de tipologies de projectes contemporanis, la reflexió sobre la metodologia personal, l'aprenentatge de metodologies projectuals i tècniques de creativitat, la recerca i aplicació d'eines per al desenvolupament de projectes autònoms, la conceptualització i contextualització de projectes artístics, la selecció de mitjans i recursos coherents, la planificació i gestió de projectes, la presentació i comunicació de resultats, així com aspectes legals com les llicències i drets d'autor i la preparació de documents professionals com el CV, el statement i el dossier.
Les competències de l'assignatura inclouen el coneixement del context professional artístic, la flexibilitat i adaptabilitat en la pràctica professional, la capacitat de treballar col·laborativament en diversos contextos, l'expressió i comunicació eficaços, l'actuació ètica i respectuosa, la selecció adequada de mitjans d'expressió i comunicació, l'anàlisi i debat crític del treball propi i d'altres, el desenvolupament integral de projectes artístics i acadèmics, la utilització de metodologies de disseny i gestió, la reflexió sobre les dimensions culturals i emocionals del treball artístic, el diàleg interdisciplinari i la selecció adequada de mitjans d'expressió per a cada pràctica artística.
4.3. Continguts
L'assignatura Projecte I ofereix una àmplia gamma de recursos per al desenvolupament d'un projecte artístic lliure, des de materials textuals fins a collages i novel·les, amb l'objectiu de proporcionar una visió completa sobre com crear una obra d'art, abordant aspectes com la conceptualització, les tècniques creatives, l'autoavaluació i la contextualització de l'obra.
4.4. Recursos
Els recursos de l'assignatura Projecte I inclouen una ampla gamma de fonts d'informació i materials d'aprenentatge, com ara textos d'autors rellevants com Benjamin i Klee, entrevistes a artistes, mòduls audiovisuals i webs temàtiques. També es proporcionen recursos per a projectes, com ara documents PDF i una llista de bibliografia disponible a la biblioteca.
Tumblr media
4.5. Metodologia
La metodologia de l'assignatura Projecte I es basa en l'Avaluació Contínua i consta de diverses fases:
Conceptualització del projecte (PEC 1: Llavor) - 15%
Context cultural i referències (PEC 2: Símbol) - 15%
Metodologia (PAC 3: Camí) - 15%
Avaluació entre iguals, donar retorn als companys i autoavaluació (PEC 4: Mirall) - 25%
Formalització del projecte en una pràctica final - 30%
Els materials didàctics i el feedback del consultor són fonamentals per a guiar l'estudiant en el seu procés de conceptualització, contextualització, materialització i avaluació del projecte artístic, mentre que l'ús de l'autoavaluació fomenta la visió crítica i l'autogestió del procés d'aprenentatge i de creació.
4.6. Avaluació
El procés d'avaluació de l'assignatura Projecte I es basa principalment en l'Avaluació Contínua (AC), amb les següents fases i dates:
Fases d'avaluació:
Avaluació continuada (AC): Les activitats d'avaluació s'articulen al llarg del curs i inclouen lliurables com documents, evidències i memòries sobre el projecte en desenvolupament. Es rep comentaris i valoracions del consultor per orientar l'estudiant. L'avaluació final de l'assignatura es basa en l'AC.
Avaluació final: Després de presentar una memòria, l'estudiant avalua el seu treball des d'una perspectiva crítica, posant-lo en relació amb els dels altres. Aquesta avaluació final és autoavaluada per l'estudiant.
Dates d'activitats:
Lliurament de l'activitat R1: Del 09/03/2024 al 27/03/2024
Lliurament de l'activitat PRÀCTICA: Del 28/03/2024 al 23/06/2024
Lliurament de l'activitat R2: Del 04/04/2024 al 24/04/2024
Lliurament de l'activitat R3: Del 25/04/2024 al 15/05/2024
Lliurament de l'activitat R4.1: Del 16/05/2024 al 29/05/2024
Lliurament de l'activitat R4.2: Del 30/05/2024 al 12/06/2024
Lliurament de l'activitat R4.3: Del 20/06/2024 al 28/06/2024
Feedback:
El consultor del curs ofereix seguiment i acompanyament durant el procés, proporcionant pautes i mantenint diàleg amb els estudiants. També es faciliten espais de debat per interactuar amb els companys i rebre comentaris sobre el treball.
Fins aquí el Pla Docent, ara toca endinsar-se a la segona recomanació de la presentació de l’assignatura, és a dir, 02 Segueix les orientacions i les pautes del professorat a l’espai Anuncis: hi torno a trobar el missatge del benvinguda d’en Jaume, però també el de la professora responsable de la mateixa, la Luz María Sánchez Cardona.
0 notes
elfinaldelcamino · 2 months
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Projecte I · Inventari Exterior VIII
Passeig de la Ciutat de Mallorca Interior
Porta, Nou Barris, Barcelona
0 notes
elfinaldelcamino · 2 months
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Projecte I · Inventari Exterior VII
Passeig de la Ciutat de Mallorca Interior
Porta, Nou Barris, Barcelona
0 notes
elfinaldelcamino · 2 months
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Projecte I · Inventari Exterior VI
Passeig de la Ciutat de Mallorca Interior
Porta, Nou Barris, Barcelona
1 note · View note
elfinaldelcamino · 2 months
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Projecte I · Inventari Exterior V
Passeig de la Ciutat de Mallorca Interior
Porta, Nou Barris, Barcelona
0 notes
elfinaldelcamino · 2 months
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Projecte I · Inventari Exterior IV
Passeig de la Ciutat de Mallorca Interior
Porta, Nou Barris, Barcelona
0 notes