Tumgik
#religió
Text
Fira de rams (Palm Fair) in Barcelona, Catalonia. Video by itsxaviripoll on Instagram.
On the days before Palm Sunday, many cities and towns have a fair selling the palms, laurel and other artisanal products for the holiday, like sugar rosaries and colourful ribbons.
Palm Sunday (the Sunday before Easter) is an important Christian holiday that commemorates Christ's arrival to Jerusalem. Many Christian denominations, including Catholics, celebrate this day by waving palm tree leafs, olive branches and bay laurel branches, like the people of Jerusalem who according to the Bible went to greet Christ in this way. On Palm Sunday, these palms and branches are taken to be blessed. The blessed palms and branches are kept until next year, when they're replaced by the new ones.
41 notes · View notes
negreabsolut · 2 months
Text
Tumblr media
Records d'Hiperborea.
2 notes · View notes
surroundedbytheworld · 5 months
Text
Quan parlem de religió, en un sentit o altre, parlem d'alguna cosa que és última, d'alguna cosa que no es pot reduir a cap altra, i quan això és desafiat per una nova visió que sembla contrària o diferen de la que nosaltres teníem sempre com a vertadera, quan els mateixos fonaments en els quals recolza la nostra vida fan la sensació de no ser tan forts, aleshores la nostra vida més profunda comença a trontollar. És, ben bé, una trobada perillosa.
– Raimon Panikkar, La nova innocència (1998), p. 356
0 notes
tinovalduvieco · 11 months
Photo
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Santuari de la Verge Negra “Moreneta” a Rocamadour el seu nom ve de les relíquies de Sant Amador el cos del qual,presumptament incorrupte,ve ser trobad per els monjos Benedictins  a l’interior del santuari marià l’any 1162.
Rocamadour.França.Maig 2023
©Tino Valduvieco
0 notes
bocadosdefilosofia · 19 days
Text
Tumblr media
«¡Cómo, señores cartesianos, porque los animales no podrían hablar en latín o en francés como vosotros, y porque no podrían expresarse en vuestro lenguaje para deciros sus pensamientos y para explicaros sus deseos, sus dolores y sus males al igual que sus placeres y sus alegrías, los miráis como puras máquinas privadas de conocimiento y de sentimientos! ¡Con esta condición, también os haríais creer fácilmente que unos iraquíes y unos japoneses, e incluso que unos españoles y unos alemanes, sólo serían puras máquinas inanimadas, privadas de conocimiento y sentimiento, en la medida que no entendiéramos nada de sus lenguajes y hablaran como nosotros! ¿En qué pensáis, señores cartesianos? ¿No veis bastante claramente que los animales de una misma especie se entienden unos con otros, unos a otros? ¿No veis bastante manifiestamente que se asocian entre ellos, que se conocen y se hablan unos con otros, que se aman, que se acarician unos a otros, que juegan y se divierten bastante a menudo juntos, y que algunas veces se odian, se pelean y no se soportarían unos a otros al igual que unos hombres que se odian y no se soportarían unos a otros?»
Jean Meslier: Crítica de la religión y del Estado. Ediciones Península, pág. 201. Barcelona, 1978
TGO
@bocadosdefilosofia
@dias-de-la-ira-1
5 notes · View notes
juliaridulaina · 3 months
Text
La religió de l’ànima//The religion of the soul//La religión del alma
Religió és una manera de ser, de viure segons les pròpies conviccions, poc té a veure amb les Religions del món; només hi tenen a veure en aquest aspecte, ja que, amb el què prediquen es canvia la manera de pensar o és el que intenten. PUNT: Et mantens estable en la religió de l’ànima. Tingues la fe que ets una ànima. La religió de l’ànima és la pau; de fet, tot el què és l’ànima es redueix a…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
claraserrano · 2 years
Photo
Tumblr media
La religió del vermouth.
Olympus OM-1
4 notes · View notes
castellsipalaus · 2 months
Text
Schloß Wernigerode
Tumblr media
Si res caracteritza el castell de Wernigerode, situat a les muntanyes del Harz, a l’est d’Alemanya, és la seva forma arrodonida, fruït d’una reforma que va emprendre a finals del segle XVII el comte Enrst zu Stolberg-Wernigerode, amb l’objectiu de fixar-hi la seva residència.
Els orígens del castell es remunten al segle XII i fan d’ell un punt de pas per als emperadors alemanys que viatjaven fins al Harz a caçar. Llavors ja va ser bastida com una fortalesa, per fer que fos un lloc segur per als senyors del Sacre Imperi Germànic.
Les reformes que es van acometre al llarg dels segles, van fer que al segle XV l’Schloß Wernigerode adquirís trets gòtics tardans, i al segle XVI fos reconstruït en estil renaixentista, del que encara queda una torre esglaonada.
La Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, quan el castell ja tenia trets clarament barrocs, va afectar a la fortalesa, motiu pel qual es va acometre la reforma del comte Ernst, que va començar a introduir els principals trets que atorgarien al castell la seva singularitat.
Cap al 1716, l’església del castell, documentada des del 1259, es va convertir en parròquia per ordre del comte Christian Ernst, que donava servei religiós a tots els habitants del castell i als habitants de la ciutat de Wernigerode. L’església actual data de les dècades de 1870 i 1880, doncs l’edifici barroc va ser tirat a terra el mateix 1870 i s’hi va construir a sobre. La parròquia va deixar de funcionar el 1952, sota el règim comunista de l’Alemanya Oriental.
No obstant, l’actual construcció de la fortalesa és fruït d’una reforma més profunda mercè a l’ascens social del comte Otto zu Stolberg-Wernigerode, qui el 1867 es va convertir en el principal mandatari de la província prussiana de Hannover, més tard en ambaixador prussià a Viena, per convertir-se després en vicecanceller del Reich i viceprimer ministre de Prússia com a mà dreta d’Otto von Bismarck.
L’arquitecte Carl Frühling va ser l’encarregat d’interpretar l’historicisme de l’època i el castell va experimentar una gran transformació entre 1862 i 1885, que li va permetre fer que el seu perfil sigui admirat des de ben lluny, a més a més de donar-li un interior ple de detalls.
0 notes
amateurchefstuff · 2 months
Text
Fira de les 40 Hores - Ripoll 2024
Dies 15, 16 i 17 de març del 2024 Ripoll (Ripollès) El nom Fira de les 40 Hores fa referència a les antigues fires que es feien a Ripoll quan la població vivia escampada en cases de pagès i el rei i senyor permetia a la gent d’absentar-se de les finques on vivien durant 40 hores seguides per anar a adorar el Santíssim en una determinada església. Aquest acte religiós i la consegüent fira i festa…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
timriva-blog · 6 months
Text
Pere Casaldàliga, el capellà roig català que va lluitar pel Brasil
Francesc Escribano ens explica la complexitat del país carioca a través de la figura del capellà Pere Casaldàliga Escrit per Clara Asín El periodista Francesc Escribano va viatjar al Brasil per primera vegada el 1985 i allà va conèixer el “capellà roig” Pere Casaldàliga. Seguidor de la Teoria de l’Alliberament, el religiós de Balsareny es va convertir en tota una institució religiosa i…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
useless-catalanfacts · 9 months
Text
Tumblr media
View of the Núria Valley (Vall de Núria) in the High Pyrenees, Catalonia.
Photo by Vall de Núria (Instagram, Facebook, Twitter).
This valley is only accessible through a rack railway. This train ride lasts for 40 minutes and goes up an elevation of 1,059 m (= over 3474 ft) in just 12.5 km (= over 41 010 ft).
The valley is a highly symbolic place in Catalan culture and Christian religion, because the Virgin of Núria (Mare de Déu de Núria) was found here.
You can read the legend about Saint Giles, a little bit of history, and the fertility ritual that is still done nowadays under the cut.
The legend says that Saint Giles the Hermit lived in Núria between the years 700 and 703. During his stay, he used to ring a bell to call the shepherds of the valley in order to explain Christianity to them. The shepherds would gather around a cross that Saint Giles had sculpted himself, and he would give them food that he cooked himself in a cauldron. It was during these years that Saint Giles also sculpted the image of the Virgin Mary. As a result of a religious persecution, Saint Giles left, but not before hiding the bell, the cross and the cauldron.
In the year 1072, a man called Amadeus came from Dalmatia or Syria to Núria, because he was following a divine inspiration that told him where to find Mary's relics. Some local shepherd helped him build a little chapel, but he didn't find anything so eventually he left. Years later, in 1079, a bull hit one of the chapel's walls and, when the wall crumbled, the shepherds found the image of Mary, the bell, the cross and the cauldron.
The first hospice for pilgrims that we have written proof of dates from the year 1162, in the same Papal bull where Pope Alexander III declares September 8th as the feast dedicated to the Virgin of Núria, as is still celebrated nowadays. Sadly, the early buildings were destroyed in the 1428 Catalonia earthquake. It was rebuilt and expanded in the 1440s and the 1600s, but in the 1880s it was considered that such an important site needed bigger and more modern architecture instead of the old and small one in a style that was considered old-fashioned. For this reason, in the 1880s they started building the sanctuary building we can visit nowadays, with a facade designed in 1923, and the old church was demolished.
Tumblr media
Building the new church, June 1911.
A tradition that has survived until nowadays involves the cauldron and the bell. Couples who can't have children go to the Núria sanctuary, where the woman places her head in the cauldron and rings the bell. This is the way of asking Mary of Núria to give them children. The tradition is that, if it works and they have a girl, they will name her Núria, and if it's a boy, they will name him Gil. Some folklorists such as Joan Amades have written that miraculous fertility was already the point of pilgrimage to the valley in pre-Christian times.
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
Photos: historical postcards and Apunts de viatges (Jordi Canal-Soler).
The Virgin of Núria is the patron saint of the Catalan Pyrenees and one of the most famous Found Marys in Catalonia. Núria is a very common name in Catalan.
In 1967, the statue of the Virgin of Núria was kidnapped by a group of Catalan Catholic antifascists (who weren't identified until 50 years later!) but this post has been long enough, so we'll talk about this another day.
64 notes · View notes
negreabsolut · 8 months
Text
Tumblr media
Lamassu, per Saeed Jalabi. [font]
5 notes · View notes
Quote
«Déu és més gran que el nostre cor» (1 Joan III, 20) i molt més gran que la nostra teologia. El poc que sabem d'ell se situa sobre un fons de desconeixement molt més vast. Mentre restem en el nostre univers tradicional, no en podem prendre consciència. Però quan en sortim, quan som testimonis d'aproximacions completament diverses de l'Absolut podem mesurar millor com Déu ens sobrepassa. I quan reconsiderem el que sabem d'ell sobre aquest fons de misteri, la nostra contemplació adquireix major profunditat. Aquestes experiències de l'altre i del Tot Altre són certament beneficioses per a la maduració de la nostra vida espiritual, a condició de no ser unilaterals.
Evangelista Vilanova, «Pròleg» a La nova innocència per Raimon Panikkar (1998)
0 notes
brownichu27 · 7 months
Text
#Historiesqueinspiren: Déus menuts
El fet que no es pugui explicar no vol dir que sigui un miracle. La religió és un negoci controvertit al Discmón. Tothom té la seva opinió i, de fet, els seus propis déus, que es manifesten en totes les formes i mides. En un entorn tan competitiu, hi ha una forta necessitat de les divinitats de fer sentir la seva presència. I, certament, no és gaire útil aparèixer en forma de tortuga, una…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
bocadosdefilosofia · 5 days
Text
Tumblr media
«Nuestros cartesianos aquí simulan aun confundir inoportunamente las cosas; es lo que ya hacían con motivo de la pretendida existencia de su Dios. Pues para demostrar, como pretenden, que existe, fingen confundir un infinito en extensión, en número y en duración, que existe verdaderamente, con un pretendido Ser infinitamente perfecto que no existe. Y de la existencia evidente de lo uno, imaginan concluir invenciblemente la existencia de lo otro; por lo cual he dicho que incurren manifiestamente en el error y en la ilusión.»
Jean Meslier: Crítica de la religión y del Estado. Ediciones Península, pág. 193. Barcelona, 1978
TGO
@bocadosdefilosofia
@dias-de-la-ira-1
1 note · View note
juliaridulaina · 1 year
Text
Honestedat vs Sentit de la vida/Honesty vs Meaning of life/Honestidad vs Sentido de la vida
Quina honestedat s’ha de tenir per entendre el sentit de la vida? Hi han tres àmbits en els que ens movem tot i que no son definitius perquè s’entrellacen uns amb els altres. Però s’han de tenir en compte per saber on estem situats: Ser honest amb tu mateix dóna claredat per seguir fent el sender vital amb certa convicció i estant bastant estalvi dels girs sobtats que doni la vida, és a dir,…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes