#predestinat i el lliure albir

[juliaridulaina]

Paradoxa del predestinat i el lliure albir//Paradox of predestined and free will//Paradoja de lo predestinado y el libre albedrío

El destí, el present, el passat i el futur estan íntimament lligats. Res és independent. Déu ens explica: Qualsevol cosa que ha passat era al drama. El drama no us permetrà canviar res. Tanmateix, l’estat dels éssers humans encara no s’ha fet tal com per a poder comprendre-ho. Per això diuen: -Si fos així, faria allò- Si ho hagués sabut, no ho hauria fet-. Feu esforç per a no cometre el mateix…

View On WordPress

#destino #destiny #El destí #el guió de les nostres accions #el passat #el present #estamos aquí para hacer #Futur #future #futuro #inacció #inacción #inaction #lo predestinado y el libre albedrío #ostracism #ostracisme #ostracismo #paradoja #Paradox #Paradoxa #pasado #past #predestinat i el lliure albir #predestined and free will #Present #presente #seguim el guió i també improvisem #seguimos el guion y también improvisamos #som aquí per fer #we are here for to do

[llibresoberts]

El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca.

El món sencer és un teatre, una representació. I nosaltres els seus personatges prefixats, que no predestinats. Això és el que planteja Calderón en un dels seus autos sacramentals més coneguts.

El personatge de l’Autor (que tenint en compte que es tracta d’un auto sacramental és un transsumpte de Déu) convoca al Món per preparar una representació que comptarà amb una sèrie de personatges prefixats:el Ric, el Pobre, el Rei, la Bellesa, la Discreció, el Pagès i el Nen. Els vesteix i completa a tots amb les vestimentes i estris que els defineixen (menys al Pobre, que per la seva condició no rep res) i els aboca a desempenyorar el seu sinó de la millor manera que sàpiguen. Perquè estar prefixats, com dèiem, no vol dir que estiguin predestinats; els mateixos decidiran el seu destí en funció de la seva manera d’obrar i, en última instància, l’Autor (recordem, Déu) els premiarà o no.

L’alegoria funciona, sobretot, perquè el plantejament és molt astut, i li permet a Calderón posar en boca de cada personatge reflexions extremadament interessants sobre la condició humana i sobre el lliure albir. Però també perquè Calderón, sempre de fama erudita, farceix els diàlegs rimats amb un llenguatge refinat, unes contorsions frasals molt enginyoses (i sovint tan complexes que requereixen de relectura atenta) i una constant alteració del patró de la rima per tal de refrescar l’escena o, simplement, buscar un canvi de to.

Brillant, doncs, en la proposta però igualment en l’execució, El gran teatro del mundo és un d’aquells textos teatrals que encisen a cada ratlla, sorprenen a cada rima i fascinen de principi a fi.