#deconstrucció

[zegalba]

Tania Font: Deconstrucció (2021)

#tania font #Deconstrucció #destruction #art #sculpture #face #head #2021

[k-i-l-l-e-r-b-e-e-6-9]

𝔗𝔞𝔫𝔦𝔞 𝔉𝔬𝔫𝔱

#Tania Font #sculpture #sculptor #sculptures #pain #thoughts #mind #prison #amazing #details #detail #ruin #ruins #dead inside #destruction #Deconstrucció #art

[surroundedbytheworld]

Quan parlem de religió, en un sentit o altre, parlem d'alguna cosa que és última, d'alguna cosa que no es pot reduir a cap altra, i quan això és desafiat per una nova visió que sembla contrària o diferen de la que nosaltres teníem sempre com a vertadera, quan els mateixos fonaments en els quals recolza la nostra vida fan la sensació de no ser tan forts, aleshores la nostra vida més profunda comença a trontollar. És, ben bé, una trobada perillosa.

– Raimon Panikkar, La nova innocència (1998), p. 356

#quote #català #raimon panikkar #panikkar #la nova innocència #nova innov`rncia #deconstrucció #religió #paradigma religiós #creences #cosmovisió #cosmovisió religiosa

[rozieramati]

Tania Font: Deconstrucció (2021)

[beautifulbizarremagazine]

@taniafont opens bodies and offers us a deep look inside. The series ‘Deconstrucció’ does what its title promises: The artist deconstructs the walls we build up to protect our integrity and shares individual narratives for each human representation she creates. With her pieces, Tania Font gives the term ‘head space’ a whole other meaning! posted on Instagram - https://instagr.am/p/CRWDRLwBjER/

#beautifulbizarre #taniafont #sculpture #deconstruction #headspace #walls #storytelling #individual #rooms #ho

[europeansculpture]

Tania Font - En deconstrucció, 2019

#Tania Font #sculpture

[sofisandovalposts]

Competències i aprenentatge

Realitzar els diversos projectes d’Idea i Matèria ha permès crear una connexió continua entre concepte/idea i un desenvolupament de propostes matèriques que tot i ser molt diverses, es mantenent connectades pel mateix fil conductor. 

 Poder evolucionar els projectes a base de referents, investigació i experimentació ha estat molt enriquidor per poder contemplar altres camins que prèviament eren desconeguts o inimaginables, de manera que els girs que han anat guiant el treball han proporcionat un ventall de possibilitats tan conceptuals com matèriques.

La constant comunicació amb altres treballs de companyes i referents, ha estat clau per evolucionar propostes, comparar metodologies, observar transformacions, aprendre sobre noves vies de treball i aprofundir en diverses significacions i resignificacions. 

La constància de treball i la gestió del temps han estat factor molt importants per adoptar un ritme de treball que permet mantenir un procés d’investigació, assaig, prova i error que ajuda al desenvolupament del projecte. A més a més, intercanviar els resultats d’un procés de deconstrucció per fer i rebre una interpretació diferent, ha estat un exercici d’aprenentatge de noves tècniques, d’altres interessos i d’una búsqueda d’un equilibri on els teus processos entren en contacte amb els de l’altra persona i es genera un projecte híbrid. 

Per últim, les estratègies de comunicació han estat una oportunitat per sintetitzar i traslladar allò clau del projecte de forma concisa i directa, no només a nivell d’oratòria sinó també com a exercici de comunicació a través de la imatge, el text o altres recursos gràfics i objectuals.

[objecteiespai]

instal·lació efímera al gran vestíbul del museu nacional d'art de catalunya a barcelona. les cartes de neó es van estendre per diverses capes espacials. des d'un punt de vista, el convidat veuria les lletres que formaven la paraula OBSCURITAT (en català "foscor"). les diferents mides de les lletres jugarien amb la percepció de la perspectiva. el procés de construcció i deconstrucció a través del canvi de perspectiva mentre vagi per l’espai crearia un moment de sorpresa únic. permetria reflexionar sobre aquest joc sobre els conceptes contradictoris essencials de la llum i la foscor importants, especialment a l'hivern i Nadal durant els quals es va mostrar la instal·lació (desembre de 2005 fins a gener de 2006). guanyador d’un concurs celebrat a l’ escola massana pel museu nacional d’art de catalunya (mnac) al palau nacional. projecte de frédéric eyl i sigrídur kristín sæmundsdóttir . suport d´ en Ricardo Marsicano .

obscuritat ephemeral intervention process: neon process: setup video

http://www.fredericeyl.de/obscuritat/index.php?id=1&lang=0

http://www.fredericeyl.de/obscuritat/index.php?id=3&image=31

[cytatowy]

En deconstrucció, Tania Font, 2019

[tincfredalspeus]

durant aquests dies preNadal he estat revisant moltes coses. i m'he adonat que tinc molt clar amb qui em ve de gust compartir la meva vida i qui és la meva veritable família. ha estat una deconstrucció molt bonica, i m'agrada molt.

[gimiplay]

Così immediato, così reale. So immediate. So real. Thanks @taniafont . Posted @withregram • @taniafont En deconstrucció. Ciment, ferro, fusta i paper #ment #destruction #destruccion #mind #carcel #pensaments #prison #thoughts #arte #art #artlife #sculpturegram #sculpt #sculptures #sculpting #esculturas #sculptor #art #artist #contemporanyart #artecontemporaneo #artworks #artlovers #artgallery #instart #inside #insideme #artofinstagram #taniafont #naubostik https://www.instagram.com/p/Ca9RguNAXhG/?utm_medium=tumblr

#ment #destruction #destruccion #mind #carcel #pensaments #prison #thoughts #arte #art #artlife #sculpturegram #sculpt #sculptures #sculpting #esculturas #sculptor #artist #contemporanyart #artecontemporaneo #artworks #artlovers #artgallery #instart #inside #insideme #artofinstagram #taniafont #naubostik

[zegalba]

Tania Font: Deconstrucció V (2020)

#tania font #Deconstrucció V #Deconstrucció #destruction #destroyed #cement #art #sculpture #head #face #2020

[rogerllaurado]

Competències i aprenentatge

El meu pas per idea i matèria s’iniciava amb un planter, un projecte de caràcter Open Source, doncs bé, a destacar en aquesta assignatura, destacaria que és un procés de codi obert, ja que el propòsit tant de l’intercanvi com del bullidor, tenen un caràcter de cooperativitat i deconstrucció de l’autoria molt notables.

Una visió grupal, la unió de diferents punts de vista sumen, i ho confirmo en veure que he desenvolupat projectes divertits i enriquidors que no haurien estat possible sense el recolzament i l’acompanyament d’altres artistes, dissenyadores, persones.

També ha sigut un camí d’introspecció, breu, però bastant intens, sobre formes de pensar, enfocant l’objectiu a la mitologia grega i el mirall, motivades per una visió que no era pas la meva.

Ha sigut una fase d’experimentació, per això mateix, no he centrat la meva cerca en referents creatius previs, sinó la prova i l’error, que en part, va ser el meu aprenentatge de creació d’algoritmes amb Grasshopper, això sí, recolzat per teòrics o comunicadors visuals que han desenvolupat grans projectes.

Les competències treballades han sigut clares: comunicació, escriptura i matemàtica, en nivells inferiors, però que marcan una continuitat d’aprenentatge necessàries tant per la meva creativitat com per la meva personalitat.

La organització ha sigut aquell avís que m’indica que hi ha línies a millorar, m’he vist una mica dispers en les elaboracions del projecte, fet que m’ha passat factura a finals de semestre. 

També dir, que m’he vist aïllat en el mapa de relacions projectuals amb les altres alumnes, ja que trobar una constant entre el món auxètic i la resta de projectes, és una mica complicat, i per això, més enllà de les relacions que pugui establir amb els projectes de la Marina Folch i la Marina Ventura, m’és molt difícil crear llaços.

Encara queda molt per establir llaços entre les meves inquietuds com a dissenyador que divaga entre la comunicació visual i allò paramètric, però sí que és cert que centrant-me en les possibilitats a les que potava, he explotat bastant bé aquests paràmetres. 

Mirant els meus projectes, com a part funcional i aspectes positius, crec que els he dotat d’una delicadesa sensible, amb coherència gràfica i explorativa. D’altra banda, com a disfuncional a part de la dispersió, crec que en termes de continguts, sobretot al bullidor, m’haurà faltat una més extensiva investigació, ja que m’havia centrat molt en el treball de les companyes i les reflexions que jo en pogués extreure.

De totes formes, en balanç, ha sigut un camí molt gratificant on reprendre, reimaginar, reconsiderar, reestructurar, reinterpretar, recalcular i resignificar han sigut els Re- determinants.

#escrits

[eye-tana-blog3]

D’ON VENIM? Venim d’un planter desglossat. Excavant hem trobat les llavors, les tiges, les flors, els fruits i la terra. També venim d’una creació l’intercanviada on hem descobert fils conductors que ens traspassen com fletxes invisibles. Venim de dos viatges que ens han fet mirar cap endins per aprendre a expulsar en forma de formes tot allò que tant ens fa pensar. Ara ens queda l’últim repte, la reconstrucció de la introducció, la metamorfosi de la deconstrucció: el bullidor.

[listowny]

do bólu

En deconstrucció, Tania Font, 2019

Bólu,

nie znasz się na ludziach. Powiem Ci, jak człowiek.

Ból potrafi być czasem taki, że człowiek myśli, że od niego umrze. Ale nie umiera. To tylko dotkliwa odpowiedź układu nerwowego. Umiera się jedynie czasem od tego, co ten ból sygnalizuje.

No chyba, że się umiera, bo już tego bólu nie może się znieść. Ale to wtedy celowo.

Wystarczyłoby więc taki układ nerwowy jakoś wyłączyć, żeby nie bolało. Tyle, że można wtedy stracić na przykład kończynę i nawet o tym nie wiedzieć.

Albo takie ucinanie kończyn właśnie. Gdyby Ci ktoś, jakiś sadysta ucinał kończynę, to większy byłby sam ból, czy strach, że to jest nieodwracalne? A może iloraz obu?

Jak tylko boli i wiesz dlaczego, i że od tego nie umrzesz, to nie ma strachu. Chyba, że strach, że tego nie wytrzymasz. To taki bywa.

A ból niefizyczny? Niby ten sam układ nerwowy bierze w nim udział, a brzmi jakoś inaczej. Smakuje mniej pikantnie. Jak nieprzyprawione, tłuste mięso, zalegające cały żołądek. Niektórzy muszą nawet zadać sobie ból na zewnątrz, żeby mniej czuć wewnątrz to, czego w sumie i tak nie czuć wyraźnie. Przyprawić jakby. I odciągnąć myśli.

Ja czasem walę głową w ścianę, żeby przez ułamek sekundy poczuć inny ból, niż ten, który czuję. Ale wtedy oba są zewnętrzne.

Czasem myślę, że wiertarką wkręcić by pomogło. Tylko grubym wiertłem. Cienkim by szczypało.

Każdy ból zawsze mija.

Ale niektóre wracają. Niektóre zabójczo regularnie.

Bólu, jesteś nieznośny. Franc

Wrocław, 27 sierpnia 2020 roku

#klasterowy #ból głowy #cluster headaches

[acpao19-grup14-blog]

El Post-Modernisme De La Moda

1. Fer èmfasi en l'autocrítica i la consciència. Vesteix depenent del que vulguis expressar. 2. Emfatitzar en la ironia i l'absurd. 3. Parlar del temps, la malenconia i els sentiments més profunds i tristos a través de la deconstrucció.  4. Desmitificar a l'alta costura i el ready-to-wear. Buscar una estètica bàsica, senzilla i digerible, parlant visualment.