#guerra de successió | Explore Tumblr Posts and Blogs

useless-catalanfacts · 2 days

Text

#diada del país valencià #25 d'abril #història #país valencià #coses de la terra #valencià #valencian #valencian country #batalla d'almansa #guerra de successió

22 notes · View notes

castellsipalaus · 2 months

Text

Festung Kufstein

La història de la fortalesa de Kufstein, al Tirol austríac, és sovint vinculada als colors de les banderes dels estats medievals i moderns que la van posseir, des dels blanc-i-blaus de Baviera fins als blanc-i-vermells d’Àustria.

Esmentada per primera vegada en un document del 1205 com a propietat del duc Lluís de Baviera i del bisbe de Regensburg, la fortalesa de Kufstein fou escenari de conflictes militars i objecte de disputes entre els estats alpins, especialment els ducats de Baviera i del Tirol. El 1336 fou per primera vegada un objectiu militar quan el margravi Carles de Moràvia va trobar-se bloquejat per la fortalesa en una persecució de tropes bavareses.

El 1342, la duquessa Margarida del Tirol va rebre Kufstein como a regal de noces del seu marit Lluís de Brandenburg, fill de l’emperador d’Alemanya Lluís el Bavarès. Va ser la primera vegada que fou vinculada al Tirol. No obstant, quan Margarida cedí tot el Tirol al duc Rodolf IV d’Habsburg el 1363, els bavaresos la van reclamar i van sotmetre Kufstein.

Després de la mort del duc Jordi el Ric de Landshut, el 1503, esclatà un conflicte entre les branques de l’Alta Baviera i del Palatinat bavarès de la dinastía Wittelsbach per obtenir la sobirania sobre Baviera. A la Guerra de Successió bavaresa, el duc de Borgonya i rei de romans Maximilià de Habsburg, que tenia la seva cort a la capital històrica del Tirol, Innsbruck, es posà a favor de la branca de l’Alta Baviera.

Com a governant del Tirol, a Maximilià l’interessava la conquesta de la vall inferior del Riu Inn, doncs obtenir el control del castell de Kufstein era de gran importància estratègica. El 1504 va aconseguir que Kufstein passés a mans de la Casa d’Habsburg. Maximilià es convertí posteriorment (1508) en emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic.

Després de gairebé 200 anys, una altra Guerra de Successió, l’espanyola, provocà que les banderes blnc-i-blaves de Baviera tornéssin a onejar a Kufstein. El 1703, el príncep elector Maximilià avançà contra Kufstein en el seu camí cap a Itàlia. No fou fins a finals del 1704 que va finalitzar el setge i Kufstein y la seva fortalesa van ser tornades a Àustria.

De bell nou, exactament cent anys després, Kufstein torna a caure en mans bavareses per decissió de Napoleó, qui concedeix a Baviera tot el Tirol. Aquesta situació es perllonga fins el 1814, quen el Tirol torna sota el domini austriac. Després de la Primera Guerra Mundial, la República d’Àustria es va vendre la propietat de la fortalesa, que va ser comprada per la ciutat de Kufstein, que n’és propietària des del 1924.

#fortalesa #castell #tirol #austria

0 notes

no-passaran · 6 years

Text

Catalans: viurem lliures o morirem!

Philip V:

#1714 #història #guess i'll die meme #history #war of spanish succession #guerra de successió #guerra de sucesión #18th century #1700s #european history

51 notes · View notes

victus1714 · 6 years

Photo

Jean Alaux, The Battle of Denain. Oil on canvas, 1839. (Galerie des Batailles, Palace of Versailles)

Marshal Villars leads the French charge at the Battle of Denain, fought on 24 July 1712, as part of the War of the Spanish Succession.

#art #battle of denain #war of the spanish succession #history #jean alaux #romantic art #guerra de sucesión #guerra de successió #18th century #1710s

18 notes · View notes

benvolgutsguiris · 4 years

Text

1 note · View note

aliguesdecatalunya · 2 years

Photo

#Repost @montselloba • • • • • • Cardona ~L'Àliga de Cardona~ • Figura antropomorfa que forma part de la imatgeria del meu poble que amb la seva dansa honora la patrona de la vila, la Mare de Déu del Patrocini. Només hi ha documentació del 1674 i 1690 de l'àliga que es feia ballar antigament. Està apadrinada per l'Àliga de Barcelona, per un conveni de col·laboració entre ambdues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió. La seva figura actual, obra del mestre geganter cardoní Toni Mujal el 2013, es basa en el grafit d'una àliga antropomorfa d'uns 20 cm d'alçada que es va trobar durant la restauració del Palau de Graells l'any 1998. Podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobada a Catalunya. Del també cardoní instrumentista i compositor Xavier Ventosa es deu la seva nova música. • #festamajor #cardona #fmcardona2021 #culturapopular #aliguesdecatalunya #catalunyaexperience #shots #igercatalunya #mobilphotography __________________________ #AligaDeCardona #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga (en Cardona) https://www.instagram.com/p/CXtzexQtyQm/?utm_medium=tumblr

0 notes

ernestdescalsartwok · 3 years

Video

BARCELONA-PINTURA-ART-MERCAT DEL BORN-JACIMENT-ARQUEOLOGIC-HISTORIA-CATALUNYA-INTERIOR-RUNES-1714-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: BARCELONA-PINTURA-ART-MERCAT DEL BORN-JACIMENT-ARQUEOLOGIC-HISTORIA-CATALUNYA-INTERIOR-RUNES-1714-PINTOR-ERNEST DESCALS- Jaciment arqueologic con las ruinas que son la memoria de Catalunya relacionadas con el año 1714 y la derrota en la Guerra de Successió, las casas derrumbadas se han encontrado en el antiguo MERCAT DEL BORN de la ciudad de Barcelona y ahora se muestran como un museo histórico en el que la aqueología es la protagonista. Espacio interior del mercado con sus estructuras de hierro que fueron ralizadas en su tiempo por las fábricas de la Maquinista Terrestre y Marítima, brillante arquitectura. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre soporte de papel de 50 x 70 centímetros, paisajes interiores de los edificios más característicos.La luz que se introduce desde el exterior porporciona una ambiente muy especial.

0 notes

anticlluis · 4 years

Photo

FACSIMIL CONSTITUCIONS I ALTRES DRETS DE CATALUNYA ED.BASE Compilacions de 1495, 1588-1589 i 1704

EDICIÓ EXHAURIDA - EDICIÓN AGOTADA

Amb motiu de la commemoració del tercer centenari de la publicació de la darrera compilació del dret de la Catalunya independent, les Constitucions i altres drets de Catalunya, el 1704, Editorial Base ha publicat, en tres grans volums l’edició facsímil de les tres compilacions del dret català fetes al llarg de la història. Es tracta de l’edició de 1495, de la de 1588-89 i de la ja esmentada de 1704, un any abans de l’inici de la guerra de Successió que portaria la desfeta de l’11 de setembre de 1714.

Aquesta edició, limitada a mil exemplars numerats, porta dos estudis preliminars dels professors Josep M. Font i Rius i Josep M. Pons i Guri. La importància d’aquesta reedició rau en el fet que les lleis són el reflex d’un país i alhora contribueixen a configurar-lo.

El dia 22 d’abril, Editorial Base va lliurar l'exemplar número 1 d'aquesta reedició facsímil al president del Parlament de Catalunya, M. H. Sr. Ernest Benach. L’obra fou presentada en un acte públic al mateix Parlament de Catalunya, el 4 de maig. La presentació va anar a càrrec del senyor Tomàs Montagut, catedràtic d’Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Per primera vegada, una editorial privada reedita les tres compliacions de les constitucions de la Catalunya independent.

Descripció de l'obra

Volum I: Primera Compilació Any: Incunable de 1495 Títol: Sense portada, comença a la seva primera plana, sense foliació, per una Taula e sumari molt útil dels títols en general, e en special de tos los usatges de Barcelona, constitucions e capítols de cort e consuetuts, etc., seguida d'una introducció. Pàgines: 792 Format: 34 X 24,5 ISBN: 84 –85031-31-8

Volum II: Segona Compilació Any: 1588-89 És la primera edició oficial de les constitucions de Catalunya, si tenim en compte que la incunable del 1495 havia estat de caràcter privat. Títol: Constitucions y altres drets de Catalunya, compilats en virtut del Cap. de Cort XXIII de les Corts per la S.C. y Reyal Majestat del Rey don Philip nostre senyor celebrades en la vila de Montsó. Any M. D. LXXXV. Volum primer. En Barcelona. Any MDLXXXVIII. Format: 34 X 24,5 Pàgines: 976 ISBN: 84 –85031-32-6 Volum III Tercera compilació Any: 1704 L'estampació del tres volums que formen aquesta tercera compilació es féu a despeses i profit de la Generalitat de Catalunya sota l'administració dels diputats i oïdors, que adjudicaren l'obra a subhasta entre els impressors de Barcelona. Un incendi al lloc que es guardaven els exemplars de l'edició, féu que se'n perdés un gran nombre (N. Feliu de la Penya, Anales de Catalunya, cit. III, pàg. 517). Per això al cap d'agun temps l'obra fou de dificultosa adquisició. Títol: Constitucions y altres drets de Catalunya, compilats en virtut del capítol de cort LXXXII de las Corts per la S.C. y R. Majestat del Rey don Filip IV nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona. Any M. DCC.II. Format: 34 X 24,5 Pàgines: 916 ISBN: 84 –85031-33-4 D.L.: B-44.862-2003

SE TRATA DEL EJEMPLAR 975

EN PERFECTO ESTADO, COMO NUEVOS

ESTE ARTÍCULO YA NO ESTÁ DISPONIBLE

#libros

0 notes

joanmolar · 4 years

Photo

Fira Matadegolla de Sant Quintí La Fira de Sant Quintí de Mediona rep el nom de Mata-degolla pels esdeveniments que tingueren lloc durant la Guerra de Successió a la vila.

0 notes

useless-catalanfacts · 8 months

Text

Some photos of the old Santa Maria Hospital's courtyard in the city of Lleida (Ponent, Catalonia).

Before building this hospital, the city of Lleida had 7 private hospitals, but no public ones. To fix this, in the year 1454 the City Council and the queen Mary of Catalonia-Aragon decided to build a public hospital that would bring together the 7 previous hospitals. The result was this beautiful building, which is considered one of the best representatives of civic Catalan Gothic architecture.

Like the rest of important buildings in the city, the hospital suffered damage as the result of the War of the Spanish Succession (1701-1715) and its catastrophic consequences for Catalonia. Like with many more public buildings all around Catalonia, when the Spanish troops invaded and Philip V of Bourbon was declared the king, the Hospital was confiscated for the Spanish army. Half of it remained a military hospital until 1854.

In 1915, it became property of the Lleida Province government, and it stopped being a hospital (by then, the building was outdated) and it became used for cultural purposes. In 1942, the Institute of Lleidan Studies (Institut d'Estudis Ilerdencs) was founded and given this building as their seat, which continues until nowadays.

Source: Institut d'Estudis Ilerdencs.

107 notes · View notes

castellsipalaus · 1 year

Text

Castello Aragonese di Taranto

El castell aragonès de Tàrent (Tarde en tarantí i Taranto en italià) està situat a la regió de Pulla (Pugghie en tarentí i Puglia en italià), al sud d’Itàlia i encarat a la mar Jònica, i s’alça sobre l’emplaçament d’una fortificació bizantina de principis del segle X destinada a protegir la ciutat dels atacs sarraïns i venecians.

Després de la caiguda de l’Imperi Romà al segle V, els pobles bàrbars que van ocupar l’actual Itàlia van arribar fins als confins de la península per fer-se-la seva. Els ostrogots i els bizantins es van disputar Tàrent al segle VI fins que els bizantins van triomfar, per ser desplaçats pels llombards al segle VII, abans que s’hi establissin els sarraïns, que van constituir un emirat al segle IX. De nou a les mans dels bizantins, és quan es va començar la construcció de la Rocca.

Els bizantins van ser expulsats de Tàrent al segle XI pels normands, que s’havien instal·lat a Sicília, i van instituir-hi un principat que va perdurar fins el segle XV, passant de família en família: primer els Hauteville més d’un segle, després els Staufen i els Brienne en curts espais de temps a cavall dels segles XII i XIII, per caure en mans dels Hohenstaufen, els Anjou i els Orsini fins a la seva incorporació al regne de Nàpols el 1465.

El 1442, la Corona d’Aragó envaí el Regne de Napòls des de les seves possessions sicilianes, després de dos segles de pretensions d’ocupar el sud de la Península Itàlica, però en morir el rei Alfons el Magnànim, van ser separats i el 1458 Ferran I va ser proclamat nou rei de Nàpols, i va dissoldre el principat en morir la seva dona, hereva de Tàrent, tot i que el títol va continuar per designar els fills dels reis napolitans.

El 1486, Ferran II d’Aragó, rei de Nàpols fins a la seva mort, el 1516, va ordenar ampliar el castell, obres que es van completar el 1492, fins a donar-li el seu aspecte actual, tot i les demolicions dutes a terme al segle XIX.

Quan les possessions aragoneses a Itàlia van passar a mans als monarques hipànics de la dinastia Habsburg, el també dit Castel Sant’Angelo va ser reforçat. Després de la Guerra de Successió espanyola, Nàpols va quedar en mans dels Habsburg, que van convertir el castello aragonese en presó, les dures condicions de la qual es poden constatar a la sala de tortures que s’hi conserva.

Posteriorment, Nàpols es va fussionar amb l’illa veïna en el Regne de les Dues Sicílies sota els Borbons espanyols (s.XVIII), i va ser ocupat per les tropes napoleòniques a principis del segle XIX, per reincorporar-se a Sicília una vegada derrotada França i constituir-se el Regne d’Itàlia el 1860.

#castell #tàrent #pulla #itàlia

1 note · View note

victus1714 · 6 years

Photo

First two volumes (out of three) of the graphic novel version of Victus, the Fall of Barcelona by Albert Sánchez Piñol. The novel (and its graphic version) explain the story of Martí Zuviría, a Catalan engineer educated in France as a disciple of Vauban, and his experiences during the War of the Spanish Succession and the Siege of Barcelona.

#literature #historical novel #graphic novels #historical #historical fiction #history #18th century #1700s #war of the spanish succession #victus #albert sánchez piñol #victus the fall of barcelona #siege of barcelona #setge de barcelona #1714 #guerra de successió #guerra de sucesión #novela histórica #vauban

0 notes

bellesguardgaudi · 4 years

Text

Brigadista Internacional en Bellesguard

Por Fernando Garcés. (En catalán).

28 d’octubre de 1938. Aquest dia es va veure Mallorca des del terrat de Bellesguard?

Abans de respondre és necessari fer un breu comentari per explicar el context de la pregunta. Als nostres visitants els agrada preguntar-nos si és cert que es pot veure Mallorca des de la teulada, i la resposta és que sí, però només quan les condicions meteorològiques són excepcionalment bones[1]. Ara bé, des de febrer de 1937 fins a gener de 1939, la menció de Mallorca no hauria sigut tan captivadora com en l’actualitat. Aleshores, l’illa acollia els tres aeròdroms de l’Aviazione Legionaria delle Baleari, l’aviació feixista italiana que, durant mesos, va bombardejar Barcelona i altres localitats properes al litoral com València i Xàtiva[2].

A causa de la proximitat de Mallorca, en aproximadament 30 minuts, els avions italians podien estar damunt de la ciutat, en una època on encara no s’havia inventat el radar (es farà el 1940). Pels seus pilots, tot eren avantatges. Arribaven amb el sol d’esquena i el sempre mal armat exèrcit republicà tot just disposava de rudimentaris mitjans per a respondre als atacs o donar la veu d’alarma amb antelació. La defensa antiaèria era insuficient i desorganitzada[3]. A més, en aquell moment, no hi havia plena consciència d’aquesta nova tècnica militar, consistent en sembrar el terror sobre la població civil en la rereguarda mitjançant bombardejos aeris sistemàtics per sorpresa. Els atacs a Barcelona, especialment el març de 1938, van ser un dels primers exemples del que ara denominem carpet bombing (“bombardeig catifa” o “bombardeig de saturació”), junt amb els atacs a Durango i Guernica, realitzats un any abans, per l’aviació alemanya.

L’opinió pública de l’època es va mostrar horroritzada. El març de 1938, aquests bombardejos, en només tres dies (16, 17 i 18), van causar entre 880 i 1300 morts i entre 1500 i 2000 ferits. Una prova del gran impacte internacional d’aquests bombardejos va ser el discurs pronunciat per Winston Churchill el 1940 en l’inici de la batalla d’Anglaterra: “No vull menysprear la severitat del càstig que cau sobre nosaltres, però confio que els nostres conciutadans demostraran ser capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”.

El 28 d’octubre de 1938 es va poder veure aquell dia Mallorca des de la teulada de Bellesguard?

No ho sabem. El que sí que sabem és que, almenys, no va aparèixer cap avió enemic. Una gran sort perquè aquest dia es va concentrar molta gent al carrer, tot i que, per temor als bombardejos, no es va fer cap comunicat públic del que anava a succeir. La població de Barcelona es va anar assabentant de la desfilada a mesura que començava a formar-se, però, tan ràpid com s’informava, aquell 28 d’octubre de 1938, millers de persones no van dubtar a sortir de les seves cases, o als balcons i les finestres. Entre els assistents, es trobaven Manuel Azaña, el President de la República, Lluís Companys, el president de la Generalitat, Juan Negrín, el cap de Govern, i Dolores Ibárruri, “La Passionària”, així com molts altres militars i polítics del bàndol república. Què feia tanta gent al carrer aquell 28 d’octubre de 1938, desafiant el risc a un nou bombardeig?

Al llarg de l’Avinguda 14 d’Abril (actual Diagonal), aquest dia, milers de persones es van donar cita per a acomiadar als últims voluntaris de les Brigades Internacionals. En els dos anys anteriors, els seus membres de 55 nacionalitats diferents, inclosa la italiana, havien defensat amb fermesa la lluita antifeixista en els camps de batalla d’Espanya. No obstant això, la pressió de la comunitat internacional i les divisions internes en el bàndol republicà, van acabar per forçar la seva retirada.

El de Barcelona no va ser l’únic comiat. Els dies previs i posteriors, en altres indrets del territori republicà van tenir lloc altres desfilades semblants. “L’adéu de les Brigades Internacionals”, una de les fotografies més famoses del llegendari Robert Capa, va ser pressa a Montblanc[1], Tarragona. Ara bé, el comiat més multitudinari va ser el de Barcelona. Un testimoni francès d’aquella desfilada, escrigué: “Marxàvem sobre una catifa de flors. Se’ns sumaven multituds i les mares ens feien petonejar als seus fills, plorant. Va ser una cosa que mai havia vist; teníem els ulls plens de llàgrimes. Va ser un comiat inoblidable”[2].

Aquesta desfilada pren especial rellevància per Bellesguard perquè durant uns anys alguns soldats de les Brigades Internacionals van residir a la torre. Potser fins i tot atenent una bateria antiaèria. Gràcies a les seves espectaculars vistes de la ciutat, l’antic palau del rei Martí ha estat utilitzat amb finalitats militars de vigilància a diferents conflictes: a la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i la Guerra Civil.

Aquell 28 d’octubre de 1938 sabem que es va contemplar una part important de la torre que trigaria diverses dècades a tornar a veure’s. Un element essencial que Gaudí mai es va imaginar que romandria amagat durant tant de temps…

Ens referim a la senyera helicoidal del pinacle de la teulada. En efecte, a causa de l’avanç de les tropes franquistes poc després del comiat de les Brigades Internacionals, aquest motiu decoratiu es va pintar de gris per a evitar que la torre fos destruïda. Per consegüent, la bandera catalana va romandre encoberta durant anys fins al 1985, quan la família Guilera (enllaç), els seus propietaris després de la Guerra Civil, la va recuperar pintant les peces de ceràmica de vermell i groc. El pas del temps, no obstant això, va fer que els colors perdessin llustre. No va ser fins a maig de 2008 quan, finalment, els Guilera van poder recuperar la bandera tal com l’havia dissenyat Gaudí, aprofitant unes obres per a estabilitzar l’estructura del pinacle. En aquesta restauració, es van utilitzar vidres de color, el material emprat per l’arquitecte.

D’aquesta manera, diverses dècades després, es va tornar a contemplar el pinacle tal com ho va veure Gaudí i els veïns de Bellesguard aquell 28 d’octubre de 1938, el dia en què, possiblement, Mallorca no es va veure des de la torre però, al centre de Barcelona, la població va acomiadar als últims brigadistes internacionals i no va caure cap bomba.

[1] El lector interesat pot veure imatges de la desfilada a Barcelona buscant les fotos d’Henry Buckley

[2] MONZÓN, A. (21 d’octubre de 2018), “El último adiós a las Brigadas Internacionales”, Recuperat a elindependiente.com

[1] FERRO, L. (27 de diciembre de 2016), “Captan una insólita vista de Mallorca desde Barcelona”. Recuperat a www.lavanguardia.com

[2] Àlex Milian (12 de març de 2018), “La sembra sagnant de l’aviació feixista”. Recuperat a www.eltemps.cat

[3] ARMADA, J. (24 de julio de 2019), “Guerra Civil: Barcelona en la diana”almbardejos produits 300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la poblaci de d?evo bombardeo? pedra, en compte de fusta perqu. Recuperat a www.lavanguardia.com.

BESFOL MARTÍN, A.(2004) “Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcano”, Ebre 38, nº 2, pp. 1-22

La entrada Brigadista Internacional en Bellesguard se publicó primero en Torre Bellesguard | Exclusive Gaudí.

0 notes

aliguesdecatalunya · 2 years

Photo

#Repost @montselloba • • • • • • Cardona ~L'Àliga de Cardona~ • Figura antropomorfa que forma part de la imatgeria del meu poble que amb la seva dansa honora la patrona de la vila, la Mare de Déu del Patrocini. Només hi ha documentació del 1674 i 1690 de l'àliga que es feia ballar antigament. Està apadrinada per l'Àliga de Barcelona, per un conveni de col·laboració entre ambdues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió. La seva figura actual, obra del mestre geganter cardoní Toni Mujal el 2013, es basa en el grafit d'una àliga antropomorfa d'uns 20 cm d'alçada que es va trobar durant la restauració del Palau de Graells l'any 1998. Podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobada a Catalunya. Del també cardoní instrumentista i compositor Xavier Ventosa es deu la seva nova música. • #festamajor #cardona #fmcardona2021 #culturapopular #aliguesdecatalunya #catalunyaexperience #shots #igercatalunya #mobilphotography __________________________ #AligaDeCardona #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga (en Cardona) https://www.instagram.com/p/CWaNFgKNGFa/?utm_medium=tumblr

0 notes

monmundialdecatalunya · 4 years

Link

0 notes

lavozdelarepublica · 4 years

Text

Presentació a València del llibre "Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió (1704-1715)"

https://ift.tt/2RDTJuQ

0 notes