#MERCAT DEL RAM | Explore Tumblr Posts and Blogs

guillemjc · 4 years

Text

Cròniques des del terrat (II) – Galvany

Plaisir d’amour ne dure qu’un moment, Chagrin d’amour dure toute la vie.

Els dissabtes al matí agafava el carrer Santaló amunt. S’aturava al Mercat de Galvany. Abans d’entrar-hi, des de la parada de l’autobús, aixecava el cap i es fixava en aquell àtic del carrer dels Madrazo. “M’agradaria viure-hi”, pensava. Els veïns d’aquell tram de carrer eren els privilegiats del barri: gaudien d’una perspectiva encomiable i de més hores de sol que la resta.

Dins del mercat, guaitava la gent comprar, observava paradistes i clients com si fossin figurants de la funció d’aquell vespre. Fitava el sostre, que l’impressionava per la seva dimensió, apuntalat pel gran esquelet metàl·lic que suportava la cúpula central. L’estructura de ferro i les voltes imprimien a l’edifici una elegància majestuosa. La llum penetrava generosa a l’interior. Les parades s’escampaven pels quatre braços de la creu grega i, al bell mig, la petita torre del rellotge s’erigia com a creuer de la nau central del temple comercial.

Travessava tot el mercat sense comprar-hi res, només pel gust de passejar-s’hi. “Quanta vida condensada als mercats de Barcelona!”, pensava. La seva àvia, de petit, se l’emportava al Mercat del Ninot. A plaça, tothom la coneixia, i la tractaven amb una amabilitat que al vailet li semblava impostada: “Que bufó, el seu nét, Maria Antònia!”. El que més recordava eren les olors: de la fruita, del peix, de la carn, de les flors. “Tots els mercats fan les mateixes olors”.

De nou a fora al carrer, badava amb la façana de maó vist i els seus mosaics amb motius daurats i l’escut de la ciutat i els alts finestrals. Aquell edifici, a mig camí entre l’arquitectura modernista i la industrial, li infonia una gran admiració i li feia pensar que la seva tímida fama no li feia justícia.

A la cruïlla amb el carrer Calaf, un mar de flors inundava el xamfrà. Pensava en París, on pràcticament a cada cantonada hi havia una floristeria. Recordava com els parisencs compraven flors, regalaven flors, veneraven les flors. Ell va encomanar-se d’aquest entusiasme quan hi vivia, i va fer-se seu el culte a les flors quan va tornar a Barcelona. Per això, quan passava per aquella cantonada sempre s’hi aturava a comprar-ne. “Aquí només sobreviuen les floristeries que són al costat d’un tanatori”, li deia el senyor Martínez. “Però aquí a prop no n’hi ha pas cap, i a vostè sembla que li vagi bé el negoci”, li replicava. “Jo tinc la sort de tenir el mercat”. A la Barcelona patrícia, les flors decoren els menjadors i els jardins de les cases.

Comprava un ram de margarides i seguia Santaló amunt. Al número 79 hi havia Casa Usher, la seva llibreria de referència, una altra parada obligatòria. O potser l’única. La porta de vidre amb el preciós marc de fusta i el nom de l’establiment –manllevat d’un relat de Poe–, imprès amb una tipografia estil·litzada de color grana a la tarja del portal, convidava a entrar tothom qui hi passava per davant. L’interior, que havia albergat un antic celler del barri, era encara més acollidor: el terra hidràulic de sanefes i flors, les prestatgeries blanques, el llarg passadís amb la filera de làmpades de bola de llum càlida que acompanyava local endins i, a mà dreta, la fabulosa estança modernista amb les parets de mosaic enrajolat, el doble mirall i la roseta del sostre. Però la joia de la corona era l’arrière-cour, un meravellós pati interior que feia les delícies dels curiosos que arribaven fins al fons de l’establiment. Un lloc de pausa, un petit oasi on seure i llegir i oblidar-se de la resta del món.

Va conèixer la Bàrbara una tarda de principis de juny, quan la primavera començava a deixar pas als llargs vespres d’estiu, a la presentació de Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine, amb l’autora i amb l’editora, la Maria Bohigas. Aquell dia, el pati de la Casa Usher era ple de lectors entusiastes. Tothom s’adelitava amb el magnetisme de totes dues. Però ell havia quedat completament embadalit amb els ulls vellutats d’una de les llibreteres, amb el seu somriure dolç, el seu tracte servicial, la seva mirada plena de coqueteria. Aquell vespre es va sentir tan trastornat que no es va veure amb esma de dir-li res. Va marxar sense fer cap pregunta a l’escriptora, no es va esperar a saludar-la al final de l’acte, ni tan sols va comprar el llibre. Es va aixecar i se’n va anar, compungit.

Des d’aquell dia, però, cada dissabte sense excepció tornava a la llibreria, portava un ram de flors a la Bàrbara i li comprava un llibre. Ella li recomanava autores que l’havien marcada, lectures que havien definit la seva manera de veure el món i de llegir-lo. Gent normal, de Sally Rooney; Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà; La campana de vidre, de Sylvia Plath; Creix un arbre a Brooklyn, de Betty Smith; Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin; Orlando, de Virginia Woolf. Cada dissabte, un ram de flors. Cada dissabte, un nou llibre. La literatura era l’excusa per veure-la.

Un matí que es va llevar especialment coratjós se’n va anar a esmorzar al Velódromo. Quan el cambrer li va haver servit el cafè i el croissant, va treure una llibreta i un bolígraf i va apuntar: “Turó Park”. Estava decidit a dir-li a la Bàrbara de quedar quan ella sortís de la feina. Tan bon punt va ser a la Casa Usher, li va llançar la proposta. A la Bàrbara li va semblar un oferiment atrevit i afalagador, i hi va accedir. Ell la va passar a buscar a les vuit a la llibreria i van anar caminant plegats al Turó Park.

Li va explicar que tot sovint, sortint de la llibreria, hi anava a devorar les primeres pàgines del llibre que acabava d’adquirir. “De nen, les meves tietes m’hi portaven a jugar”, va contar-li. Hi guardava molts records d’infància i per això li agradava anar-hi a passejar, asseure’s en un banc prop de l’estany ple de nimfees, llegir, observar els nens jugar. Contemplava l’escena com qui esguarda un quadre de Monet. S’hi sentia a gust. “A principis del segle passat hi havia hagut un parc d’atraccions”, va explicar-li. “Durant molt de temps, el Turó Park va ser un dels pocs espais verds de tota la ciutat”.

“És molt elegant”, va dir-li ella. El parc, a més de l’estany, quedava esgrafiat per tot de caminets curvilinis, tenia un bosquet d’alzines amb un sotabosc de plantes enfiladisses, una praderia, parterres d’heura, magnòlies, til·lers, plàtans, llorers, rosers i arbres de l’amor. I al cor d’aquell indret, la plaça del Teatret, on molts anys abans s’hi feia teatre a l’aire lliure.

Van asseure’s en un banc al costat de la Biga de la Font de l’Aurora i es van explicar trajectòries vitals i projectes a curt i a llarg termini. Ella volia obrir la seva pròpia llibreria i omplir les prestatgeries al seu gust. Ell somniava amb ser corresponsal i voltar per tot el món explicant històries de l’Àfrica, de l’Orient Mitjà, de Llatinoamèrica, de Rússia, de la Xina, dels Estats Units. Tots dos es veien al cap d’uns anys en un piset de l’Eixample amb sostres alts i molta llum i fent el sopar a criatures entremaliades que no volen creure. “M’imagino posant-los al llit i llegint-los un conte de bona nit”. “Quina imatge més tendra”, va dir ella. “I molt feliç”, va afegir ell.

El següent dissabte la va convidar a casa seva. Volia ensenyar-li la seva biblioteca. Després de remenar lloms i comentar lectures, li va oferir pujar al terrat amb una copa de vi. Sabia que era una aposta guanyadora. Li va ensenyar el castell de Montjuïc, l’hotel Vela, les torres Mapfre, la torre Agbar, la Sagrada Família... des d’allà dalt es veia tot. “Fins i tot, si et poses de puntetes, podràs veure el mar”. Però la seva vista preferida era la del Tibidabo. “Quan vivia a París, des del meu petit estudi veia Montmartre i el Sacré-Cœur”, li explicava. Veure el Sagrat Cor al cim de Collserola li semblava una bonica seqüència, un nexe que inferia coherència i correlació entre les seves dues cases.

“A París tot li queda bé. Les postes de sol, les nevades, les nits salvatges, les matinades gelades, els museus, els jardins, aquella llum. Fins i tot la pluja, les inundacions o un incendi a la catedral”, va dir-li. Ella se’l mirava amb atenció i somreia, múrria. Va fer un glop de vi i va fixar la mirada al vent. “L’aire era fresc i els núvols s’anaven esllenegant”, va dir en veu alta, “és de Rodoreda”. “Com dius?”. “La frase, és de Mirall trencat. Trobo que defineix a la perfecció aquesta escena”. Ell va pensar en fer-li un petó, però no va gosar. “Creus que es pot fixar la mirada al vent?”.

Paysage : Le Parc Monceau (1876), Claude Monet

El dissabte següent, la Bàrbara va donar-li Fugir era el més bell que teníem. “Fa per tu, t’agradarà”. Ella desconeixia que ell l’havia vist per primer cop a la presentació que van fer-ne a la llibreria aquella llunyana tarda de juny. Li va explicar que ja no es veurien cap més dissabte, que deixava la llibreria i que se n’anava a viure a París. De què fugia, la Bàrbara? De sobte, li va pesar com un plom a l’ànima el petó que mai li va fer.

La seva parella havia estat becada per treballar en un grup d’investigació de Sciences Po. I ella, que des d’aquell viatge a París amb l’institut quan l’havia trepitjat per pimer cop que hi havia volgut viure, no va dubtar ni un segon a deixar la seva vida aquí i acompanyar-lo. Es van instal·lar en una mansarda de la rue des Saints-Pères, al barri de Saint-Germain-des-Prés, molt a prop de la facultat on ell aniria a fer recerca. De seguida va trobar feina a la llibreria del barri, L’Écume des Pages. Era ideal perquè li permetia tenir certs ingressos per ajudar a pagar l’apartament, la mantenia ocupada unes quantes hores al dia, podia practicar el francès amb la clientela i, sobretot, tenia milers de llibres al seu abast.

Quan sortia de la feina baixava la rue Bonaparte fins al Sena. Hi apareixia a l’alçada del Pont des Arts. Era el seu favorit. Allà descendia a les ribes i caminava per l’empedrat del quai, resseguint la silueta del riu, fins a Notre-Dame. Els dissabtes al vespre li agradava vorejar la catedral i acabar el seu recorregut a la terrassa de La Chaumière. Es demanava una copa de vi blanc i quedava embadocada amb el trànsit de vianants del pont Saint-Louis, que unia les dues illes del Sena.

Anys més tard, rebria una carta de la Bàrbara des de la capital de França: “A París s’hi viu molt bé. La gent estima i té cura del paisatge urbà. Hi ha parcs i jardins pertot que fan la vida a ciutat més plaent i abellidora. Alguns em recorden el Turó Park. L’esclat de la primavera és aclaparador. Els parisencs valoren la bellesa. Cultiven el bon gust als interiors i als exteriors. Aquí, a cada cantonada hi ha una floristeria. Tenies raó: a París tot li queda bé. Però trobo a faltar els terrats de Barcelona”.

1 note · View note

creativroom · 7 years

Photo

Cool Mercat del Ram #poster #design by Xavier Esclusa Trias [@xetdsgn]. Checkout for detail on @behance - be.net/xetdisseny. . . . Follow us 👉 @creativroom 👈 to get creative UI/UX and Graphic Design inspirations 👍 Use tag - #creativroom - to inspire others 👍😉 - http://ift.tt/2xDoojP

#creativroom #websites #inspiration #ui #ux #uiux #appdesign #android #ios #creative #graphic #design

11 notes · View notes

joanmolar · 5 years

Photo

Mercat del Ram de Vic Us convidem a pujar, durant aquest cap de setmana de Rams, fins la bellíssima ciutat de Vic…

0 notes

xetdesign · 7 years

Photo

Poster by Xavier Esclusa Trias / Mercat del Ram Vic 2017

#xavieresclusatrias #behance #graphic design #poster

2 notes · View notes

nemesisbinxartifactseries · 4 years

Text

Artifact Series G

Gabriel, comte de Montgomery’s Lance Splinters

Gabriel Voisin's Empennage

Gaius Appuleius Diocles' Chariot

Galen of Pergamon's Scalpel

Galileo Galilei's Astrolabe *

Galla Placidia’s Gold Glass Medallion

Gallus Mag’s Suspenders

Galvarino's Knives

Ganesha's Broken Tusk

Ganges River Water

Gan Ning's Bells

Gardner Fox’s Filing Cabinets

Garrett Scott's Tie-Dye Bracelet

Garðar Svavarsson's Ship

Gary Brolsma's Glasses

Gary Busey's Motorcycle Helmet

Gary Coleman's SAG Card *

Gary Larson's Tear-Away Calander

Gaspard de Coligny's Gauntlet

Gaspar Melchor de Jovellanos' Desk

Gas Station Sign from the 1973 Oil Crisis

Gavrilo Princip's FN-Model 1910 Pistol

Gazala, Horse of Baldwin I of Jerusalem's Battle Armor *

Gear Shift Knob

Geber's Battery

Geber's Glassblower

Gene Autry’s Hollywood Star

Gene Krupa's Drum Set

Gene Roddenberry’s Glasses

Gene Siskel's Popcorn Bucket

General Electric Can Opener

The General Lee

General Store from Agloe, New York

General Tso's Pet Chicken's Bones *

Ghengis Khan's Mace *

Genghis Khan's Saddlebag

Geoffrey Barkas' Collar Stud

Geoffrey Chaucer's First Poems

Geoffroi De Charny's Helmet

Geogina Winthrop's Blue Porcelain Teapot *

Georg Friedrich Treitschke's Butterfly Display

Georg Wilhelm Richmann's Metal Tongs

Georg Joachim Rheticus' Compass and other effects *

George III's Crown

George Armstrong Custer's Bugle

George Bellows’ Fight Ticket

George Bernard Shaw's Academy Award & Nobel Prize

George Boleyn's Prebendal Stall Cushion

George Bush Sr.'s Tie

George C. Parker's Deed to the Brooklyn Bridge

George Carlin's Microphone

George Catlin's Bead Necklace

George Cayley's Coat

George Dantzig's National Medal of Science Award

George Ernest's Film Reel

George Fan's Sketchbook

George Formby Sr’s Penny Dreadful

George Frideric Handel's Baton

George Green’s Dentistry Tools

George Harrison's Copy of "He's So Fine"

George Harrison's Stolen Guitar

George Herbert's Shaving Kit

George Joyce's Uniform

George the Magician's Lightning Electrodes *

George Martin's Original Studio Master of "Rain"

George Orwell's Microphone

George Patton's Grenade

George Patton's Steel Military Helmet *

George Reeves' Eyeglasses *

George Renninger's First Batch of Candy Corn

George Romero's Camera

George Romero's Director's Chair

George Romero's Flashlight

George R. R. Martin's DOS Computer

George Stokes’ Fluorite

George Takei's Blanket

George Vanderbilt's Keys to the Biltmore Estate

George Wallace’s Podium

George Washington's Colichemarde

George Washington's Jigger

George Washington's Pewter Ice Cream Pots

George Washington's Shaving Brush *

George Washington's Teeth (canon)

George Went Hensley's Bible *

George Westinghouse's Fountain Pen

Georges Cuvier's Handkerchief *

Georges de la Tour’s Candle

Georges-Louis Le Sage’s Telegraph

Georges Mochet's Pedal Car *

Georges-Pierre Seurat's "A Sunday Afternoon on the Island of La Grande Jatte"

Georges Pierre Seurat's Bathers at Asnieres *

Georges Vézina’s Leg Guards

Georgia Guidestones

Georgia O'Keeffe’s Ram Skull

Georgia O'Keeffe's Watering Can

Gerald Holtom's Flags

Gerardus Mercator’s Globe

Gerolamo Cardano's Dice

Geronimo's Skull

Gertrude Jekyll's Paintbox

Gettysburg Civil War Bonesaw

GFS Cooking Spray *

Ghostbuster Proton Pack

Ghosts of Christmas History's Robes

Ghyslain Raza's Golf Ball Retriever

Giacomo Casanova's Chunk of Black Marble

Giacomo Casanova's Hair Tie

The Gibsons' Knife Block

Gil Perez's Helmet

Gilbert Bates’ American Flag

Gilbert Vernam's Paper Tape

Gilbert U-238 Atomic Energy Lab

Gilles de Rais' Key Ring

Gilles de Montmorency-Laval's Closet Key

Ginnie Wade's Bread Dough

Giotto di Bondone's Lantern

Giovanni Boccaccio’s Laurel Wreath

Giovanni Bragolin's Original "Crying Boy" and "Crying Girl"

Giovanni Caselli’s Pantelegraph

Giovanni De Ventura's Beak Mask

Giovanni Malatesta's Gloves

Giovanni Martino's Cavalry Trumpet

Girolamo Savonarola's Crucifix

Giuseppe Arcimbaldo's Fruit Basket

Giuseppe Caspar Mezzofanti’s Zucchetto

Gladys Aylward’s Lotus Shoes

Glafira Alymova's Harp

Glass Coca-Cola Bottle

Glass Eye

Glass Jar from the Donner Party *

Glass Plate

Glass Shards from Kristallnacht

Glauce's Wedding Dress

Glenn Beck's Chalkboard

Gloria Swanson's Brush *

Glowing Highlighter Pens

Glue from Victor Clairmont's

Gluttonous Cake Fork

Goblet of Severan *

Godfrey of Bouillon's Battle Helmet *

Sir Godfrey Newbold Hounsfield's Prototype EMT Scanner

Godfrid's Ladle *

Goetz Open Feather 0-10 Telephone Token

Gold Bar from Fort Knox

Gold Bond Bottle Caps

Golden Cap

Golden Easter Egg

Golden Egg

The Golden Fleece

Golden Girls Dining Set

The Golden Hind

Golden Nugget Ashtray

The Golden Rope *

Golden Scale

Gold Spike from the Trans-Continental Railroad *

The Gordian Knot

Gordon Gekko's Cellphone *

Gordon Gould's Laser Notebook

Gordon Ramsay's Chef Knives

Gottfried Mind’s Copper Plate

Gottfried Wilhelm Leibniz's Arithmometer

Gotz von Berlichingen's Prosthetic Arm

The Governor's Knife

Grace Cossington Smith’s “Interior in Yellow”

Grace Hopper’s Log Book

Grace Hopper's Naval Reserve Medal

Graduation Ceremony Outfit

Graham Chapman's Bobby Cap

Graham Young’s Teapot

Grand Central Terminal Rotary Convertor

Grant Devolson Wood's "American Gothic"

The Grapes of Wrath *

Greased Lightning

Great Tent of Wola

The Green Thumb

Gregor-Bavari Perfume Bottle

Gregor Mendel's Glasses

Gregor Mendel's Magnifying Glass

Grenade from Adolf Hitler's Bunker *

Greta Garbo's Make-Up Kit

The Griffin and St. Lawrence Memorial Medallions

Grigory Vakulinchuk's Sailor Cap

Grigori Rasputin's Prayer Rope *

Grinling Gibbon's Whet Wheel

Grover Davis' Necklace

Groucho Marx's Honorary Oscar *

Guardian Scarecrow

Guglielmo Embriaco’s Siege Engine

Guglielmo Marconi's Electronic Oscillator *

Guglielmo Marconi's Ring

Guillaume Duchenne's Electrodes

Guillermo del Toro’s Notebook

Günter Schabowski’s Note

Gustaf Nordenskiöld’s Trowel

Gustav Klimt's Eugenia Primavesi *

Gustave Dore's Unpublished Engravings

Gutzon Borglum's Presidential Busts

Guru Gobind Singh's Kirpan

Guru Gobind Singh's Kangha

Guru Gobind Singh's Kara

Guru Gobind Singh's Kacchera

Guru Gobind Singh's Preserved Kesh

Guru Har Gobind's Chakrams

Gustavus Franklin Swift’s Refrigerator Car

Guy Bradley’s Skiff

Guy de La Brosse's Garden

Guy Fawkes Mask

Guy Fawkes' Gunpowder and Gun

Guy Fawkes' Day Fireworks

György Dózsa's Crown

György Dózsa's Pitchfork

Gypsy Rose Lee's Veils *

0 notes

ernestdescalsartwok · 1 month

Video

flickr

ESGLESIA-CARME-VIC-CONVENT-ART-PINTURA-CONCURS-CASETA-VENEDOR-ONCE-MERCAT DEL RAM-LLUM-PAISATGES-HISTORIA-PERSONES-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: ESGLESIA-CARME-VIC-CONVENT-ART-PINTURA-CONCURS-CASETA-VENEDOR-ONCE-MERCAT DEL RAM-LLUM-PAISATGES-HISTORIA-PERSONES-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS- En un tiempo en que ya no participo en los Concursos de Pintura Rápida, son demasiados años participando en estos eventos artísticos con el resultado que los jurados no quieren darme los premios por haber obtenido muchos a lo largo de los años, no hay ayuntamientos que no tengan en sus colecciones bastantes cuadros míos, con todo, y disfrutando del momento en que la Primavera ha llegado con fuerza muy luminosa, decido acudir una vez más para pintar las escenas que se producen en el Mercat del Ram, el concurs de Pintura Rápida de Vic se muestra como una auténtica fiesta en la que multitudes de personas se agolpan en las calles del Casc Antic de la ciudad, este me ha motivado para querer estar pintando la Església del Carme ó Convent del Carme con la histórica caseta del vendedor de cupones del Once, dos motivos paisajistas unidos por el movimiento humano en una jornada en la que el verdadero protagonista ha sido la extrema luz, motivos más que suficientes para estar pintando las calles y su atmósfera ciudadana. Cuadros del artista pintor Ernest Descals, lienzo de 81 x 100 centímetros que resume la vida con arquitectura y mucha gente.

0 notes

amateurchefstuff · 2 months

Text

47a Fira Mercat del Ram - Tordera

Dies 22, 23 i 24 de març del 2024 Tordera (Maresme) L’edició 2024 de la Fira Mercat del Ram tindrà novetats destacables. Enguany, hi haurà un Museu de la Pagesia amb exposició oberta d’eines de treball des de les més antigues mantingudes durant la història, fins l’actualitat. Un espai que vol dignificar el producte de la terra i de proximitat, així com la feina de la pagesia local. Tot plegat per…

View On WordPress

#COMERCIAL #CULTURAL #FIRA #MULTISECTORIAL #PAGESIA

0 notes

monmundialdecatalunya · 5 years

Link

0 notes

elpaisdellop · 6 years

Photo

Mercat del Ram a Vic

#Vic #Osona #Catalunya #Catalonia #Cataluña

5 notes · View notes

pcatala · 6 years

Text

Tots sabem que quan Xiaomi està pel mig, res pot sortir malament i aquí tenim un bon cas; tot i que 2017 no ha sigut l’any d’or dels smartwatch el fabricant xinès continua apostant en la seva marca associada Huami per continuar la línia de productes Amazfit. Aquesta vegada ha renovat el seu smarwatch més estimat i ha presentat el nou Huami Amazfit Pace 2 que promet seguir sent la referència en smartwatch econòmics.

Disseny del Xiaomi Amazfit 2

Elegant i esportiu alhora

L’Amazfit 2 s’ha posicionat a mig camí entre els rellotges esportius, grans i extremats, i els tradicionals més senzills. Ha apostat per un disseny modern, elegant i esportiu al mateix temps, amb línies molt cuidades i bons materials com vidre de safir i la ceràmica.

Versió amb corretja de cuir

Amb una pantalla circular d’1,3” que promet bona visibilitat en dies assolellats, la seva corona amb les línies de segons marcades i els tres botons de navegació asseguren una experiència més que satisfactòria tant per esportistes com per ús casual. El rellotge ofereix dues versions, la prèmium amb corretja de cuir o l’estàndard de goma segons el nostre estil i preferències.

Fes esport i estigues sempre connectat

El nou Amazfit 2 ofereix resistència a l’aigua fins a 50 m de profunditat, ideal per practicar esports d’aigua o natació. Té un total d’11 modes de monitoratge d’esport: caminar, córrer a l’aire lliure o a interior, piscina, natació a aigües obertes, muntar a cavall a l’aire lliure o a interior, màquina el·líptica, muntanya, trail running o Triatló.

Alguns dels esports que pot monitorar

Tot aquest seguiment serà possible gràcies a la informació aportada pel seu sensor de freqüència cardíaca i el GPS incorporat. També podràs monitorar el son, controlar els gadgets intel·ligents de Xiaomi Home, rebre alarmes, llegir notificacions, controlar la música o pagar per Alipay. Tot això amb una bateria que prometen que duri fins a 5 dies amb un ús normal i fins a 35 h amb el GPS contínuament encès.

Resistència fins a 50 m sota l’aigua

Especificacions

PANTALLA 1,3″, 320 x 320 p, cristall safir PROCESSADOR Dual-core 1,2 GHz RAM 512 MB EMMAGATZEMATGE 4 GB (disponibles 2 GB) COMPATIBILITAT Android 4.4 i iOS 9 o superior BATERIA 290 mAh ALTRES GPS, resistència fins a 50 m, sensor cardíac, giroscopi, acceleròmetre

Preu i disponibilitat

La nova Huami Amazfit 2, ara per ara, està disponible només al mercat xinès per un preu al canvi d’uns 130 € la versió amb corretja de plàstic i 200 € per la versió de cuir.

Per altra banda, esperem que Xiaomi comercialitzi aquest dispositiu a les tendes i distribuïdors oficials d’Espanya.

Amazfit 2

Més informació | Huami Amazfit 2

Xiaomi Amazfit 2, la renovació de l’smartwatch per a totes les butxaques Tots sabem que quan Xiaomi està pel mig, res pot sortir malament i aquí tenim un bon cas; tot i que 2017 no ha sigut l'any d'or dels…

#Amazfit #Amazfit 2 #Huami #Xiaomi

0 notes