#Punt de Llum

[juliaridulaina]

El foc del ioga🔥The fire of yoga🔥El fuego del yoga🔥

El ioga (unió mental amb Déu) és tal foc que crema els errors comesos de molts renaixements. DHARNA:1). Cremeu l’aliatge dels vicis amb el foc del ioga i feu-vos bells .2). Torneu-vos en tal Achalgar (Llar de l’estabilitat) que no feu ja cap acció pecadora. La puresa de Déu és tan poderosa que pot netejar l’ànima tal com el foc pot eliminar l’aliatge mesclat en l’or. L’ànima recupera la seva…

View On WordPress

#Achalgar #Déu ens dóna voluntat #Dios nos da voluntad #El foc del ioga🔥 #El fuego del yoga🔥 #God gives us will #ioga-unió #l&039;aliatge a l&039;ànima #la aleación del alma #mental remembrance of God #Point of Light #Punt de Llum #punto de luz #record mental de Déu #recuerdo mental de Dios #The fire of yoga🔥 #the soul&039;s alloy #yoga-union

[useless-catalanfacts]

Are there any Catalan (historical) dramas/series a diaspora like me could watch?

I tant! S'han fet moltes pel·lícules històriques, molts telefilms són biografies de personatges històrics. A més, ara TV3 ha fet que 3cat (plataforma gratis que es pot posar a la tele, tablet, mòbil, ordinador, etc) sigui accessible des de tot el món, així que és molt còmode.

Sèries:

A 3cat: Arnau (5 episodis).

A YouTube: aquesta és una docu-sèrie (part narrada com a documental i part dramatitzada) però està molt ben feta, sens dubte del millor que s'ha fet en català en matèria de realisme històric: Comtes, l'origen de Catalunya (4 episodis).

A A Punt: L'alqueria blanca (més de 400 episodis ja).

A IB3: Hotel Bellavista (2 temporades de 6 i 7 capítols cadascuna).

Mini-sèries (2 episodis)

Ermessenda

Descalç sobre la terra vermella

Olor de colònia

Vida privada

Serrallonga

Les veus del Pamano

Barcelona ciutat neutral

Andorra. Entre el torb i la Gestapo

Pel·lícules:

Les meves preferides són Salvador (Puig Antich) i La vampira de Barcelona, totes dues a Filmin. Aviso que la de la vampira és bastant dura.

A 3cat:

La mort de Guillem (també a Filmin i A Punt a la carta)

Sis nits d'agost

L'enigma Verdaguer

La Xirgu

El metralla

Terra Baixa

Frederica Montseny, la dona que parla

Pau, la força d'un silenci

La llum d'Elna

Berenàveu a les fosques

Cançó per a tu

Ebre, del bressol a la batalla

Vicenç Ferrer

Miró

Èxode

13 dies d'octubre

Quico Sabaté. Sense destí

Prim, l'assassinat del carrer del Turco

El cafè de la Marina

Un berenar a Ginebra

14 d'abril, Macià contra Companys

Jo, Ramon Llull

La dona del segle

Espero que en trobis que t'interessin!

#ask #berkut-rigel #cinema #arts

[tanzania2023]

19 juliol - Lake Manyara

La Joana i jo ens hem llevat per anar a correr per la vora del llac. Són les 7:00 del matí i el sol ja ha sortit. Hi ha núvols negres a l'horitzó. Correm pels camins del Lodge fins la piscina i d'allà entrem a l'estepa, fins el llac. La llum del sol fa que la l'herba tingui un color groc preciós. Hi ha pumbas a uns 300 metres. Correm una estona en direcció nord fins que veiem un ñu que corra en direcció cap a nosaltres. Per si de cas, canviem de direcció.

Després esmorzem i enfilem cap el Llac Manyara, carretera avall. Arribem al punt més al sud del llac i girem cap a l'oest, per una carretera rollo Dragón Khan sense asfaltar. Travessem poblets de casetes molt petites, pobres i brutes. Hi ha un munt de nens per tot arreu, tots ens saluden. Parem per saludar a uns de molt petits i quan anàvem a donar-els-hi 1 dólar l'Stanley ens diu que no ho fem, perquè llavors s'acostumen i no volen anar a escola, si al carrer guanyen diners. Doncs els hi donem uns sucs que portem.

Seguim la carretera donant bots a tort i a dret, ara en direcció nord per l'altra banda del llac. La zona és molt boscosa i costa veure elefants i animals, però algun en veiem. La veritat és que la carretera es dura i pesada.

Dinem a prop d'una font termal sulfurosa, amb aigua molt calenta.

Cap a la tarda, parem a un parell de botigues de souvenirs i en arribar a Karatu pugem per una carretera de color vermell cap el Foresight Lodge.

Ens reben cantant el Jambo Bwana uns quants del servei i ens ofereixen un suc. El Lodge es ecològic i va amb energia solar, per la qual cosa no podem fer servir l'assecador de cabell. Vés per on. A sobre fa fred, estem a uns 1600 metres d'alçada. Es com si fóssim a un refugi del Pirineu.

Sopem a la 7 de la tarda, alguns van tapats amb mantes a les taules i demanem si poden posar una mica de calefacció a les habitacions, que són rodones, aïllades, amb sostre de palla i amb una terrasseta amb una vista xula. I en comptes de calefacció, ens posen botelles d'aigua calenta al llot. Com quan érem petits. Quan anem a dormir, una de les ampolles perd aigua i tenim el llit mullat.

Demà ens aixequem a les 6 per anar a veure una tribu, els Hadzabe.

[angitri]

A mercè del vent

Eren les tres de la matinada. Eren les tres en punt de la matinada. Nosaltres set ( en breu, fotografia de grup per conèixer les forces vives del viatge), sense Xesca, i amb una mare amb dues filles de Mèxic DF, ens trobem al vestíbul. Al cap d’una estona, embarquem a una barca on ens ofereixen te, nescafè i algun pastisset. Hi ha lloc per unes 20 persones. Travessem el Nil de nit. Ens han rebut el Mohammed i la seva supercàmera que ens grava a tot moment amb un somriure ample, potser un pèl burleta, al crit de: ‘Hola, holaaaa, Coca-Colaaaaa! Barçaaaa, Barçaaaaaa!’ Ens ofereix un usb amb el vídeo que realitzarà amb les nostres imatges. Piquem tots

Arribats a l’altra riba, ens espera una furgo per als 10 que som. I aleshores descobrim que anem en convoi dues fileres llarguíssimes de furgonetes, totes de la mateixa marca i model, potser 50. Tots anem a la mateixa localització de Luxor per volar.

Quan veiem els primers globus des de la furgoneta, ja s’està fent de dia. No fa calor, temperatura ideal. És un espectacle de llum i so. Aparquem. Anem cap al nostre globus que compartim amb altre gent. A cadascun hi caben 28 persones. Ens col·loquen. Ens han donat 4 instruccions sobre com ens hem de col·locar per aterrar i ens enlairem.

La por desapareix. L’ascenció és suau, té un aire zen. Estem meravellats. El Mohammed ens ha dit adéu des de terra i es fa petit, petit…

Veiem la Vall dels Reis, el temple de Hatshepsup, travessem el Nil. Comencem a veure el Sol entre bromes i Luxor s’estèn als nostres peus. Distingim el camí que uneix els Temples de Karnak i de Luxor delimitat per dues fileres paral·leles de moltons. Veiem el desert. Un silenci quiet s’instal·la quan el ‘captain’ que duu el globus no insufla aire calent. Té dues espites i només pot dirigir una mica però som a mercè del vent suau que bufa.

Al cap de 45 minuts de vol, aterrem força suaument al desert en dos trams. Per fer-ho, ens hem hagut d’ajupir dins la cistella sense seure i en la direcció oposada al vent. Hem anat molt lluny del punt de partida, som dels que hem tingut aquesta sort que ens ha donat la possibilitat de veure una zona extensa del paisatge. Molt satisfets de l’experiència, ja hem oblidat la matinada que hem hagut de fer.

Triguen força a venir a rescatar-nos. Primer desinflen el globus que cau lateralment sobre la sorra. Apareix una colla de joves per plegar-lo ino sembla fàcil. Abans, sorgeix un home que sembla que passava casualment per allà amb un carro tirat per dos ases i que encaixa en el paisatge. Es deixa fer fotos i que alguns es retratin amb ell. Donem propines. Ell no ha vingut per un atzar.

Finalment marxem en furgo de nou. Acaba l’aventura i comença el matí de turisme que s’allarga com un xiclet i se’ns fa interminable tot i les meravelles que visitem. Retrobem la Xesca, que ha dormit dues hores més. Però tot això altre serà per al següent post.

Amb una abraçada,

la vostra bloguera intrèpida

[objecteiespai]

dd

L'empremta revela la proporció àuria que tinc a les mans. Amb els ulls tancats, els punts de contacte de la meva pell són infinits. La mà que toca la superfície projecta una ombra que es converteix en llum quan es retreu i apareix el color. —Giuseppe Penone

#Instagram

[blogrefelet]

De la llum a la foscor

35mm Estava en un punt que no sabia si esforçar-se per seguir en la llum o deixar-se anar cap a la foscor i tot per una malaltia invisible.

View On WordPress

#35mm #Verona #Youtube

[espiritutulem]

Dia 6

Videotrucada d'amor. Whatsapps. Escolto curses de cotxes des de casa. On puc llençar les escombraries? Necessito aigua i paper de vàter. Parlo amb la Mama per telèfon. Torno a dinar a l'Etoile. Aparèix una parella d'espanyols de Burgos. Ella doctora (28 anys), ell astrofísic (27 anys). Batuadell. Tinc més química amb ell. Viatgen en cotxe, tot planificat amb antel*lació. Estem en taules separades però passem tot el dinar parlant. Molt agradable. Diuen que envejen la manera en la que viatjo. Veig en ell la mirada de la Curiositat. Es pregunta si no m'estic tancant portes al no utilitzar Instagram de manera professional. M'agrada parlar amb el Dani. Sap valorar altres punts de vista. M'agrega al facebook. Em demanen per alguna botiga de fòssils. Els duc a la del meu amic Mohand. La parella burgalesa marxa, han de seguir el seu programa. Em quedo amb en Mohand. Em proposa d'anar a la muntanya. Ho presentia. Le jour est arrivé. Revel*lador i transformador poder sortir a un horitzó desèrtic. Penso en les pel*lícules de Kiarostami. Li vaig deixant caure que podríem fer una pel*lícula. Una road movie. Trobem diversos trilobites i me'n regala un. Les pedres tenen un color màgic. Aprofita la tornada per ensenyar-me gravats del neolític. Cavalls, elefants i cèrvols. Tornem a la botiga, és hora de preparar el trilobite. L'acompanyo a collir dàtils i me'n regala una bossa. Em faràn servei quan m'endinsi al desert. He acomiadat la llum parlant per telèfon amb el Papa. Un altre coucous i a dormir. Demà em llevo a les set i escaig. He d'agafar el bus camí de Merzouga. Obro la porta i, on penso que trobaré la Lluna Plena, trobo núvols. Demà la veuré? Timnsiwin.

[canalsart]

Obra del nostre fons d'art. Vicenç Viaplana (Granollers, 1955) s’inicia en el món de l’art conceptual, però als anys setanta determina un punt d’inflexió en la seva obra a través del coneixement de la pintura d’acció nordamericana. Posteriorment, s’inclina per la representació de paisatges rurals i naturals, que malgrat tenir una clara concepció abstracta, s’aprecia en les seves obres un deix figuratiu. Més tard, Viaplana aporta als seus treballs el coneixement de la llum, establint un diàleg entre la llum i l’obscuritat. La seva trajectòria queda avalada per nombroses exposicions realitzades per tot el món

#santcugat #art #catalunya #barcelona #galeriadarte #galeria #artista #biennal #culture #issuu

[silencervalkyrie]

Read the English translation here.

Barcelona-Sitges-Barcelona, amb Buster Keaton, Lluís Alonso i Norma i Natàlia Talmadge

[3-IX-1930]

Les primeres fotografies de Buster Keaton, Lluís Alonso (1) i Norma i Natàlia Talmadge, fetes a Santander, a Granada, Madrid, etc., ens han emocionat a tots. Amb una emoció especial i fantàstica que no desperten més que els artistes de cine: meravella. Les ombres llunyanes s'acosten. Els ninot de llum de l'écran, les brillants marionetes del blanc-i-negre, estan entre nosaltres en carn i ossos. Aquesta carn i aquests ossos dels artistes de cine que sembla que no existeixin, que fa l'efecte que no són més que una il·lusió d'imatges.

I aquí, precisament, està la clau de l'èxit d'aquesta gent: la seva immaterialitat, la seva qualitat irreal i intangible.

La distància i la fotografia desnaturalitzadora del cine i de la réclame, els ha convertir en uns éssers fabulosos i impossibles, carregats de tots el avantatges de l'admiració, sense cap dels desavantatges de la humanitat.

✼ ✼ ✼

Per acabar d'arrodonir l'atmosfera d'expectació i de pasme que l'apropament i la realització de les «ombres lluminoses» del cine produex, aquestes: les Talmadge, en Keaton i l'Alonso, han passat pel nostre país d'una manera excepcional, que no ha permès oblidar la prodigiositat del cinema: tancats tots sols dintre d'un Rolls blau, de 90 HP, rabents, inquiets i improvisats, sense cap programa, cap ruta ni cap hora fixa. D'aquí cap allà, de caprici, aprofitant la llibertat que la seva època de vacances als estudis els permetia.

Això, aquest desorientament feia que no fos segur que poguéssim rebre'ls a Barcelona. I que encara se'n tingués més ganes.

✼ ✼ ✼

No obstant, divendres a la nit a les onze, arribaven al Ritz. Cansats, terrosos i negres.

I dissabte al migdia, els saludàvem tots quatre al hall de l'hotel.

Norma Talmadge, que no perd gens fora del cel·luloide i de la cartolina, que està, al natural, tan bonica, «jove» i elegant com a les seves millors pel·lícules.

La seva germana, Natàlia, muller d'en Keaton, molt primeta, simpatiquíssima.

En Buster Keaton, vermell com un dimoni a causa del sol arreplegat pels seus quinze dies de carreteres d'Espanya, amb una cara d'estaquirot que us arriba al cor, però que no dura. Perquè Buster Keaton és un còmic autèntic, un artistàs de debò a tothora. I ens ho demostra explicant-nos les seves aventures cinegètiques d'Andalusia:

— Hi ha tantes perdius que es poden matar a cops de bastó. Plif! Plaf! Garrotada i al sarró.

Amb una mímica impagable, al jardí, agafant un dels terrossos de gel de les paneres de l'hotel posades a la fresca, clavant-li mossada i menjant-se un dit i tot. (El dit és el seu índex escapçat, i el truc ha quedat esplèndid).

Lluís Alonso és un xicotàs magnífic. Amb tota aquella cabellera romàntica del Mercat de l'Amor i aquella planta superba que només semblava possible per la bella inverosimilitud del cine. Bon noi, senzill i amable, sorprenent. D'una manera que no feia pas suposar el seu tibament de les pel·lícules.

Els fotografiem a tort i a dret, i els atabalem una mica. Buster Keaton sua a raig fet. I les senyores accepten la calor com un compliment de l'«Espanya ardent».

—Spain is very hot!

Però s'ofeguen.

—¿Vamos a la playa?— resol Alonso.

—Very good!— exclama Keaton.

—A Sitges— proposem.

✼ ✼ ✼

Primer passem per un establiment d'articles de punt a buscar banyadors. Naturalment, els ho regalen.

A la porta de la botiga un mosquer de gent, els regalia la camisa que porta. Allò de veure la Norma Talmadge, en Buster Keaton i en Lluís Alonso, a quatre passes i en persona, els fa rodar el cap. Sobretot les criatures. Les criatures no s'hi veuen de cap ull, d'avant d'en «Pamplines».

—El comparsa! El comparsa!— cridaven.

Una hora més tard, som a «la vila blanca». Fa un dia com un sol, de daurat i de calent. El mar és un bressol.

Lluís Alonso i Buster Keaton es banyen. Les senyores estan massa cansades.

—¿Què els sembla Catalunya?— els preguntem mentre reposen, a l'ombra del velari.

—Una preciositat. Fa més claror que enlloc on hem estat.

—¿Què els ha agradamés de tot el que han vist a Espanya?

—Tot. Tot. Però Granada...Ah, Granada! Inoblidable. Barcelona també. És una llàstima que no la puguem veure més bé. Tenim tan poc temps! Demà a les vuit del matí, sortim cap a París.

Mentre dinem, Keaton ens dóna la seva opinió sobre el cine sonor:

—Admirable. Però és que jo canto molt bé. Ja sentiran...ploure.

—¿Quins són els actors de cine que més els agraden?

—Greta Garbo i Lon Chaney.

—Per cert— diu l'Alonso— que hem tingut un bon disgust en assabentar-nos de la seva mort. Era l'amic íntim d'en Buster. I nostre.

—De totes les que han fet, ¿quina pel·lícula és la que més us ha agradat?

—Les tres edats— diu en Keaton.

I l'Alonso i la Norma:

—Doncs a nosaltres, la Margarida Gautier.

✼ ✼ ✼

Hem fet el que hem pogut per a aixarpar Buster Keaton rient. Impossible. Així que se l'enfoca és com si li tiressin una galleda d'aigua freda.

—Un somriure per a mi, Mister Keaton— li demano fent valdre la meva qualitat de senyoreta.

Buster Keaton es posa més seriós que mai.

—No! No! Prohibit de riure.

A dos passos, la «Metro» implacable, el vigila amb el contracte comercial als dits.

—Prohibit de riure.

O sigui: prohibit d'oblidar que Buster Keaton és «l'home que no riu».

✼ ✼ ✼

Mig Sitges volta la nostra taul.a

L'Alonso es puja al braç un marrec i li fa festes.

—¿Cómo te llamas, «maco»?

La criatura contesta amb un plor, i la família el reprèn, estabornida.

—Guardi-se'l bé, aquest nano, senyora — criden uns xicots a l'afortunada mamà.

—Aquesta criatura sí que té perill que li segrestin!

Després comencen les firmes. Àlbums, llibres de versos, llibretes, dècims de loteria. De tot. Buster Keaton, Lluís Alonso i Norma i Natàlia Talmadge no donen a l'abast amb totes les seves vuit mans alhora.

L'amo de l'hotel, per això, no deixa escapar Lluís Alonso, que és el que paga la festa.

✼ ✼ ✼

Fugim.

Les costes de Garraf, a auqesta hora són un laberint de llum. Un laberint del que no ens faria res no trobar la sortida.

Però aviat ens trobem a la Diagonal, i en un no res som al Ritz una altra vegada. Els nostres hostes volen fer la migdiada. Buster Keaton ens fa comprendre que està esllomat de tan anar amb auto.

Els deixem. I ens despedim.

—Goodbye!— fan les dones.

—Adiós— diu l'Alonso.

En Keaton ens pregunta com es diu goodbye en català.

—Adéu— li diem.

—Pues... adéu— ens fa amb una gran rialla. Una rialla encantadora, plena de gràcia i d'optimisme.

Una rialla que no sortirà mai en cap fotografia ni en cap pel·lícula.

(1) Gilbert Roland, nascut amb el nom de Luis Antonio Dámaso de Alonso.

Polo, I., Santa-Maria Glòria, & Tur, P. (2003). La fascinació Del Periodisme: Cròniques, 1930-1936. Quaderns Crema, pp. 44-49.

#buster keaton #gilbert roland #natalie talmadge #norma talmadge #irene polo #barcelona #sitges

[juliaridulaina]

Àngels eclipsats🪔Eclipsed angels🪔Ángeles eclipsados🪔

🪔Un àngel és una forma de llum, una ànima és un punt de llum infinitament petit. Ambdós son el mateix, però com que l’àngel segueix essent una forma, és molt més fàcil fer l’exercici mental de veure’ns a nosaltres mateixos i als altres con àngels a la Terra. Mantenint aquesta visió pura damunt dels altres i de nosaltres mateixos, alguna cosa va canviant imperceptiblement en la consciència d’om.…

View On WordPress

#a soul is a point of light #An angel is a form of light #angels on Earth #Àngels eclipsats🪔 #Ángeles eclipsados🪔 #àngels a la Terra #ángeles en la Tierra #Eclipsed angels🪔 #un alma es un punto de luz #un àngel és una forma de llum #un ángel es una forma de luz #una ànima és un punt de llum

[practiquescretivitatjuju]

Pràctica sobre l’observació de les taronges.

Se m’ha fet una mica complicat observar una taronja des d’un punt de vista objectiu, ja que mai he aconseguit menjar-me’n una de sencera... no m’agraden. Però m’encanta el seu suc i he decidit dur aquesta pràctica una mica cap al meu terreny. 

M’agrada fer fotos i m’agraden els sucs de bon matí, així que vaig decidir ajuntar les dues coses i d’aquí he extret les meves pròpies conclusions. Vaig sortir a la terrassa i vaig intentar que amb la llum de bon matí es veiés un color que, finalment, em va encantar. I ja que havia obert les taronges... Vam prendre un suc cada un.

#creativitat2020

[guillemelgat]

El nit de Nadal

Aquest és un poema força coneguda als Estats Units, a casa meva el llegim la nit abans de Nadal com a tradició. He anat traduint alguns versos cada any per Nadal, i aquest any finalment he fet la traducció sencer. Segur que és dolentíssim, però espero que us agradi! (Aquí teniu la versió (més o menys) original.)

Era nit de nadal i per tota la casa no movia ningú, ni tan sols una rata.

Sobre la xemeneia, penjades en fila, eren tots els mitjons dels fills i les filles.

Tots, nens i nenes, adormits a la cambra, somiaven contents esperant matinada.

I jo amb la dona, a punt de dormir, sentia un soroll ressonar al jardí.

D'una volada em vaig aixecar per poder veure què acabà de passar.

Obrint la cortina vaig mirar arreu, notant la bellesa de la capa de neu.

La llum de la lluna, reflectida, brillava com si fos migdia, la neu il·luminada.

De sobte va entrar a la meva visió una cosa increïble: un trineu petitó!

Anaven primer vuit rens petits; al darrere hi havia un home feliç.

Més ràpid que ocells van volar cap al llar i el Pare Noel els va animar:

—Llampec! Ballarí! Trotaire i Guineu! Cometa, Espurna, Tron, Cupidell!

—Anem cap al porxo! Salteu ara el mur! Aneu més de pressa, deixeu-vos endur!—

Com fulles en mig d'un gran huracà van volant escampades fent tombs espirals.

Així van arribar a dalt de la casa el trineu i els rens, fent l’aterratge.

Damunt la teulada sentia el so de les potes dels rens bellugant, fent remor.

Vaig girar d'esquena i com si caigués del cel apareixia de sobte el Pare Noel.

Cobert tot de cendra i amb botes de pell, del cap als genolls vestit de vermell,

Sobre l'espatlla, un sac duia – pels nens i les nenes, era ple de joguines.

Els ulls, com brillaven! Les galtes rosades; un somrís radiant il·luminant-se la cara;

el nas vermellós com una roja móra; i la barba tan blanca com la neu de fora.

Entre els llavis tenia encesa una pipa que donava cercles de fum emblanquida;

la cara rodona i el ventre també que rient trontollava tan gras que el tingué;

grassonet i rodó un follet tan content al veure’l, vaig riure espontàniament.

Es va picar l’ull i el cap inclinà i tots els meus dubtes es van escampar.

Sense dir res, omplia els mitjons amb regals i joguines per tots els minyons.

Un cop acabat, va tocar el seu nas, saludà amb el cap i pel fogar pujà.

Saltant al trineu, va xiular als rens i es van enlairar suau com ocells.

Perdut a la vista, va deixar un últim crit: —Bon nadal a tothom, i a tothom bona nit!

#this is so bad shfkdhsjffghkjdfhgkjhdfg #no tinc futur fent traducció català-anglès #per sort ja sabia això #buenu i ja està us deixo en pau fins el nadal que ve :p #nadal amb guillemelgat #catalan #translation #catalan:general #catalan:translation #catalan:practice #general:practice #general:translation

[marinaventuraim]

Què fa que percebem un objecte com a bell?

REsponent a la pregunta que em vaig fer a l’inici de curs, veig que al llarg de tota l’assignatura he estat en contacte amb el concepte de bellesa de forma directa o indirectament. He anat descobrint amb el temps noves maneres d’entendre el que ens envolta i des d’altres cultures he pogut conèixer la gran diferència que tenim a l’hora de comprendre el món. Concretament, dins la cultura japonesa el concepte de bellesa té un significat totalment contrari al que tenim a l’occident. Respecte a la cultura occidental, tenim integrat que un objecte bell és aquell que és llis, sense cap defecte ni alteració. Com trobem al llibre La salvación de lo bello de Byung-Chul Han: “El mundo de lo pulido es un mundo de hedonismo, un mundo de pura positividad en el que no hay ningún dolor, ninguna herida, ninguna culpa.” D’altra banda, la cultura oriental es desentén de tota aquesta superficialitat per centrar-se en l’essència de les coses. Emfatitzen la bellesa en el pas del temps, la simplicitat, l’experiència, les marques, els records. Junichirō Tanizaki deixa clar al llibre El elogio de la sombra: Al contrario que a los occidentales que se esfuerzan por eliminar radicalmente todo lo que sea suciedad, los extremo-orientales la conservan valiosamente y tal cual, para convertirla en un ingrediente de lo bello.”

Tot i ser punts de vista diferents i ambdós, totalment vàlids, és fonamental conèixer i interessar-se per altres cultures per poder prendre una posició pròpia.

Crec que amb el treball que he dut a terme i tots els referents que m’han ajudat a tirar-lo endavant he anat formant una mirada pròpia al voltant d’aquest tema apreciant també altres aspectes que formen part d’aquesta bellesa. No es tracta de l’objecte en sí sinó dels materials que el formen, la tècnica, i d’altres factors que intervenen com ve a ser la llum i la ombra. El joc de clarobscurs ha jugat un paper molt important en la meva obra i és quelcom que tindré molt en compte d’ara en endavant.

[objecteiespai]

L’inflable porta en ell la idea de pneuma , de l’alè; una relació immediata amb la vida… 

8ª sessió: 5 de febrer: taller a les 15.00 hrs

Calendari:

BLOC 2:  4 desembre* 11 desembre* 18 desembre*

8 gener

15 gener 22 gener

29 gener

5 febrer.

8ª sessió: 5 de febrer: taller a les 15.00 hrs

Primeres 3 hores

-Tutoria conjunta

- Acabar treball

-preparar expo

Darreres 3 hores

-Exposició- Presentació final proposta

.- Portar portàtil 

Un possible guió pel  blog 

(-pel-tema-plantilla-del-blog-podeu-provar-hi)

Enunciat / encàrrec

Exercici : Aire

L’inflable porta en ell la idea de pneuma, de l’alè; una relació immediata amb la vida.

L’objecte de treball serà una proposta de : intervenció, ambient, instal·lació, aparador, disseny d´interiors, lluminària, artefacte d´aire i/o llum o làmpada (amb estructura, components elèctrics i pantalla) amb estructures Inflables,(natural, mecànic, digital, ), estructures Kinètiques/Cinètiques (Kinetic/cinètic art) Generative art, Optical art, lighting design, light art... Dotarem al treball de més elements de vincle, per tal d’enriquir i personalitzar la proposta prenent en consideració a més de la funció o no, el concepte, i els accents de trànsit : Aire - Llum i Aire - Llum ( com regulant la intensitat i el temps de gir on/off d´un interruptor dimmer), gravetat, suspensió, amortiment, temperatura, pressió, torsió. efímer, transitori, utòpic ... els components plàstics, tècnics i perceptius, el context, les condicions, l’economia, les eines, els materials, els processos de transformació, la eficiència, la sostenibilitat social i ambiental, els llenguatges de l’entorn ja siguin espais urbans, efímers, o interiors, i els llenguatges personals.

Comunicació: (ho teniu a la fitxa)

Presentació / Casa / Home / Enunciat /

Considereu la primera pàgina/inici/casa del blog com un plafó/panell/display

Exemples professionals :

Nio

https://www.behance.net/gallery/90653837/Nio

Nendo

nendo.jp/en/works/bi-color-washi2/

.nendo.jp/en/works/my-football-kit/?

“PREMIS DELTA ADIF-AD

diariodesign.com/2020/07/desvelamos-los-disenos-seleccionados-de-los-premios-adi-2020/

.instagram.com/p/CB3P0qXK62u/

fad.cat/adi-fad/ca/news/5245/projectes-seleccionats-dels-premis-adi

https://objecteiespai.tumblr.com/search/fad

El que volem comunicar amb el plafó és un treball, explicar ràpidament el seu concepte, els seus punts forts amb una frase i un nom, una identitat o amb paraules clau.

Penseu per sobre de tot que un plafó ha d´ aconseguir comunicar tota la vostra feina i la vostra idea a una audiència que no li destinarà més de 5 segons la seva atenció.

Té nom la vostra proposta?

1.-procés tècnic i conceptual :

a) primeres idees, esbossos, dibuixos, materials, etc… (fotos/vídeos/animacions)

b) procés de transformació i realització dels models, maquetes, prototips, eines, materials emprats. (fotos, animacions, vídeos )

c) resultat final de la proposta.: fotos, animacions, vídeos )

d) fitxes tècniques

(Bones fotos/vídeos/animacions, estudiant exemples professionals)

2.-Casos d´estudi professionals del blog, comentats a l´aula i al taller

(fotos amb enllaç a les pàgines de les autores o a on l´ heu vist, vídeos, etc… que us hagin cridat l´atenció o heu fet servir ;

+ materials, eines utilitzades, proveïdores, revistes, exposicions i activitats culturals recomanades)

3.-Vídeo-presentació àgil

exemple companya sriudavetst.tumblr.com/ :

objecteiespai.tumblr.com/post/190550020334/rpreplayfinal1579861754mov

Exemple del darrer any:

Recordem:

MASCARETA: Entra amb la mascareta posada

GEL HIDROALCOHÒLIC: Renta't les mans a l'entrada

TEMPERATURA: No es pot entrar a més de 37,5º

DISTÀNCIA 1,5m: Quan no ets del grup estable

VENTILACIÓ: Obre finestres d'aula i despatxos

CIRCULACIÓ: Ves per la dreta per escales i passadissos

Informacions d´interès per llegir amb atenció: PLA GENERAL D’ORGANITZACIÓ DE CENTRE Covid19 Escola Massana Curs 2020–21 Calendari Grau 2020–21

INDICACIONS PROVISIONALS PER UTILITZAR ELS TALLERS

D'OBLIGAT COMPLIMENT Mascareta per alumnes i docents. Mantenir l'aula ventilada. Portar un registre d'assistència del grup estable amb nom i cognom. Rentat freqüent de mans amb sabó o gel hidroalcohòlic (en els tallers on hi ha forns o foc no s'aconsella utilitzar gel per ser inflamable) Intentar mantenir la distància d'1-1,5 m. Si un alumne o docent presenta símptomes a meitat d'una sessió, hem d'informar a Riscos Laborals i confinar la persona a l'espai Blanc mentre obtenim instruccions. Comunicar a Coordinació Pedagògica. RECOMANACIONS. Utilitzar pantalla facial (no substitueix la mascareta. (*) Desinfectar amb l'spray LC-GUAN (*) estris comuns i taules. Ho han de fer els alumnes quan acabin d'utilitzar-lo, sense esperar al final de la sessió. Desinfectar amb spray especial (*) els teclats i ratolins dels ordinadors dels tallers d'Informàtica, Fabricació 3D, Producció Gràfica i Serigrafia. Els materials marcats amb (*) es trobaran a la vostra disposició ben aviat. Us avisarem de disponibilitat i el lloc on els trobareu. Si els alumnes utilitzen roba i/o calçat de treball que resta al taller fins a la propera sessió, heu de vigilar que romangui tancat en bossa de plàstic individual identificada amb el seu nom i grup. Suggeriments per fer un consum raonable del paper de mans. Que l´alumnat  porti un drap per eixugar-se les mans. L'hauran de rentar a casa i portar-ne un de net cada dia. Disposarem a cada taller d'una bala de retall de tovallola que utilitzarem per desinfectar estris, taules i màquines. Aquests draps es podran reutilitzar perquè estan en contacte amb el líquid desinfectant. En últim cas podem utilitzar el paper dels dispensadors. Feu un avís de NETEJA si observeu que els dispensadors de paper i sabó dels tallers no contenen producte. No acumuleu treballs d'alumnes. La neteja i desinfecció per part de l'empresa que ens dóna el servei es farà més difícil

Addenda COVID-19 a les GD

En previsió de que el curs 2020-2021 sorgeixi alguna incidència arran d’un possible rebrot del COVID-19 i l’autoritat sanitària restringeixi la presencialitat en la docència, el desplegament d’aquesta assignatura té previst altres mecanismes i canals de docència per acomplir les competències que se’n detallen en aquesta Guia Docent en la seva totalitat i els resultats d’aprenentatge que siguin factibles en aquesta excepcional situació.

En concret, s’han establert alternatives per les següents condicions:

–Alteració de la presència en espais concrets amb ratios baixes (15-18 persones) o amb distàncies socials de precaució sanitària.

–Aplicació d’elements d’aprenentatge en remot en casos que hi pugui haver confinament selectiu o parcial.

–En el pitjor cas, que seria el confinament total en alguna franja temporal, hi ha prevista la continuïtat de la docència en línia

amb aquestes eines digitals i canals de comunicació :

4 canals de comunicació per la docència virtual , la dinàmica interactiva, el treball horitzontal i creuat de forma col·laborativa i de participació de l´alumnat:

-Un xat (el dia de classe)

-Una Videoconferència (el dia de classe)

-Un mail setmanal col.lectiu amb fitxa i programa de la sessió i resposta a mails individuals

-Un blog actualitzat diàriament.

Per tal d’assolir aquestes competències i resultats d’aprenentatge, és necessari que l’alumne/a disposi d’una connexió a Internet estable i un ordinador per connectar-se.  En cas que l'alumne/a presenti dificultats en aquest sentit, ho haurà de comunicar per tal de considerar el cas i trobar una solució.

---------------------------------------------------------------------------------------

SEGON CURS

LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PROCESSOS DE TREBALL

TERCER CURS

LABORATORI DE LLENGUATGES: POSICIONAMENT i ESTRATÈGIA GDs: Laboratori de llenguatges: eines, materials i processos de treball Laboratori de llenguatges: posicionament i estratègies de creació

…

Calendari:

BLOC 1 9 octubre 16 octubre 23 octubre* 30 octubre* 6 novembre 13 novembre 20 novembre 27 novembre 

BLOC 2 4 desembre* 11 desembre* 18 desembre* 8 gener 15 gener 22 gener 29 gener, 5 febrer.

BLOC 3 19 febrer - 26 febrer, 5 març 12 març 19 març 26 març _ 9 abril 16 abril 

 BLOC 4 23 abril 30 abril 7 maig 14 maig - 28 maig 4 juny 11 juny Presentació 18 juny Presentació general C

[boscdelsdubtes]

Dia 1 - Peix

Una sensació d’angoixa em va fer obrir els ulls, com si un aire gèlid m’ofegués. Mentre la vista s’anava acostumant a la tènue llum que venia de dalt, veia com algunes taques de color flotaven al meu voltant. No vaig trigar en adonar-me’n, eren peixos. De totes mides i colors, nedant en cercles al seu aire, lliurement. Em vaig preguntar què hi feia en aquell espai misteriós mentre aquella angoixa desapareixia. No hi havia aigua, si no més aviat el buit, però els peixos seguien nedant en aquell espai sense aigua. Tot i així, el ball de colors que se’m presentava davant em captivava fins a tal punt que vaig oblidar aquesta pregunta. Simplement em va néixer la calma de veure tot aquell espectacle, mentre totes les preocupacions fugien de la meva ment. Ara, l’única cosa que m’importava, era seguir gaudint d’aquell mural animat ple de colors, somnis i noves possibilitats.

#boscdelsdubtes #inktober #tintubre #tintubrediferent #dia1 #day1 #fish #peix #escrit #català

[elisabetperello]

Làmpada polifacètica (2020).

- Material: làmines d’alumini.

- Generador de llum: tira de LED.

- 185 x 185 x 70 mm.

- Adopta diferents aspectes com a suport: de quatre costats de sobretaula, de tres costats amb tapa o sense tapa per no enlluernar de sobretaula, de tres potes creuades en un punt, de tres potes rectes altes o baixes (d’alçades diferents), de sostre, de paret... Les potes de filferro tenen “sabates” per no ratllar.

-Conté una tapa de paper vegetal per no enlluernar. Es manté sola, per tant, es pot extreure si es prefereix sense.

- “Porta” petita que deixa passar el cablejat perquè la seva base no coixegi.