#ciència

[majequimicaculturacientifica]

#ciencia #science #culturacientifica #culturacientífica #cultura científica #cultura cientifica #ciència #tech #technology #tecnologia

[majequimica]

#ciencia #science #culturacientifica #culturacientífica #cultura científica #cultura cientifica #ciència #chemistry #chem #quimica #tabla periodica #tablaperiodica #periodic table

[surroundedbytheworld]

El veritable científic és humil i no vol convertir la ciència en filosofia. El que passa és que la ciència s'hi converteix, a causa del buit cosmològic actual.

Raimon Panikkar, La nova innocència (1998), p. 116

#quote #català #panikkar #raimon panikkar #la nova innocència #cientifisme #filosofia #ciència #epistemologia

[juliaridulaina]

Ioga volcànic🌋Volcanic Yoga🌋Yoga Volcánico🌋

Es diu Ioga quan representa unió, i Raja Ioga representa unió amb el propi ésser i l’Ésser més pur, Deu. Punts: El ioga de la intensitat d’un volcà, acabarà amb el foc de la corrupció i la violència, capacitarà a les ànimes (persones) a experimentar el missatge de Déu i la forma de la tranquil·litat. Tal com la ciència destrueix armes amb armes, destrueix un avió amb un altre avió, així mateix,…

View On WordPress

#enfocats mentalment #estado de mayor concentración #estat de major concentració #Ioga volcànic #ioga-unió #la ciència destrueix armes amb armes #la ciencia destruye armas con armas #mentally focused #mentalmente enfocados #pensaments purs i poderosos #pensamientos puros y poderosos #pure and powerful thoughts #raja yoga #science destroys weapons with weapons #state of greater concentration #Volcanic Yoga #Yoga Volcánico #yoga-union

[negreabsolut]

La Campana, que en alemany diuen «Die Glocke». Màquina per a viatjar a través del temps? Artefacte per a contactar amb els Superiors invisibles? Arma de guerra? O bé tot plegat?

#La Campana #Die Glocke #esoterisme nazi #ciència nazi #paraciència #ciència ocultista #Superiors invisibles

[malsonsialtreshistories]

Mutacions originals: L'ombra d'un heroi

Ai, sí, que jo escribia #relats #cificat #malsonsiah

Advertència de contingut: violència, existencialisme A la pantalla hi deia: Testimoni 119 15:26. El rètol va desaparèixer per mostrar un jove amb les mans emmanillades davant seu. Era en alguna sala amb un mirall fosc enrere i una taula metàl·lica endavant. La càmera es va enfocar en l’emmanillat. Duia la camisa militar oberta, estripada. Tenia un ull blau, sang seca al llavi inferior i el coll…

View On WordPress

#118 #119 #Aliens #area 51 #Ciència ficció #cificat #Fantasia #Flash Jack #Frankie #Mutacions #Mutacions originals #mutants #Negació #relat

[serradirtablog]

L’11 de febrer es celebra el dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la ciència. Aprofitant aquesta data reivindicativa de la important feina de moltes científiques, algunes de les quals han sigut convenientment oblidades per la història de l’home, els alumnes de 1r FB Bàsica de Serveis Administratius i de l’optativa de 1r de batxillerat biologia humana i salut han realitzat unes magnífiques infografies per mostrar el treball d’algunes d’aquestes dones. Al mateix temps, remarquem la importància de dones de ciència del poble.

Gràcies a totes!!!

#woman #science

[useless-catalanfacts]

Ahir al bus vaig sentir una conversa estupidíssima d'aquelles de gent que s'ha cregut absolutament tota la propaganda que ha vist (antivacunes? check, nos inyectan cosas y son los médicos que matan a la gente en realidad? check. anti sanitat pública en general per desconfiar en la ciència? check. que totes les ajudes van als immigrants i s'ha de prioritzar als espanyols? check. que tots els blocs de Barcelona estan okupats? check. frase que no ve a absolutament res per posar-li la culpa d'alguna cosa a los gays y las lesbianas? check. que todos los políticos son iguales votes a quién votes todos hacen lo mismo excepto el PSOE que esos sí que lo hacen bien pero nadie se da cuenta porque los medios están silenciados.... ehm, check, el PSOE i el discurset que va seguir de fanboy del Pedro Sánchez no me l'esperava, però. Vaja, tot; i mira que és un trajecte de menys de 10 minuts)

Bé, les altres coses crec que són òbvies per si mateixes que no són certes. Però m'ha fet recordar aquest article de fa una dies al diari El Jardí que parla del tema de les okupacions i com les estan instrumentalitzant els partits de dretes, creant més problemes i malestar del que hi havia. Recomano molt llegir-lo per entendre com funcionen aquestes campanyes i no caure-hi.

#actualitat #coses de la terra #okupa #okupació #sarrià #sarrià sant gervasi

[laquimeradegupta]

LA FORÇA DE L'EVOLUCIÓ: QUÈ ENS DIUEN ELS METAZOUS MÉS ANTICS

¿Pot existir una medusa més forta que la base una muixeranga?, ¿és tan diferent un mamífer d'un corall o d'un pòlip?, ¿que coi es un ctenòfor?

Hi ha un assumpte en la biologia de l’evolució que du a la picota molts anys, produint debats acalorats i excavant trinxeres a ambdues bandes del debat. Pot ser aquesta descripció siga un poc exagerada, però allò què no es exagerat és dir que molta gent es decebrà en saber què aquest debat no va de l’evolució humana, de si som cooperatius o competitius per naturalesa o de si la guerra es consubstancial a l’esser humà. No. Aquest tema que du tant de temps pegant voltes als escrits acadèmics és l’aparició en l’evolució del múscul típic dels vertebrats, anomenat també múscul estriat, i la importància cabdal que tenen les meduses i els ctenòfors per a informar aquest debat.

Segur que esteu decebuts, veritat? Però vos convide a quedar-vos en aquest text per a descobrir que, moltes voltes, allò que pareix més simple i que és troba oblidat pot mostrar-nos molts mecanismes, en aquest cas, de la ciència.

Una de les primeres coses que podem aprendre estudiant l’origen del múscul esquelètic és que, per a comprendre com es desenvolupa un embrió d’animal em de conèixer la principal divisió que existix dintre del mon dels metazous. Existixen embrions amb només dos fulles embrionàries, que tècnicament s’anomenen ectoderma i endoderma, i que donaran lloc a estructures relacionades amb el tegument extern i al tub digestiu respectivament (açò, resumint-hi molt). I, d’altra banda, existixen embrions amb una tercera fulla embrionària, la mesoderma, que donarà lloc fonamentalment al múscul esquelètic i a l’esquelet. Evolutivament, la mesoderma prové de l’ectoderma.

Be, ja hem fet una primera distinció. Aprofundim un poc. Tradicionalment, s’ha considerar als animals «triblàstics» (que tenen les tres fulles embrionàries) com a «més evolucionats» per comptar amb aquesta «innovació evolutiva» de la mesoderma. Certament, posseir una tipologia cel·lular diversa permet l’especialització i, per tant, un objectiu increment de la complexitat tissular dins de l’organisme però com intel·ligentment assenyalava Stephen Jay Gould a Full House (1996), l’increment en la complexitat tissular d’una petita part dels metazous (i no diguem ja si considerem a tota la biota del planeta) no vol dir, I) que hi haja una tendència evolutiva cap a la complexitat i, II) una medusa i un esser humà estan exactament igual d’adaptats a aquest planeta terra; cadascú al seu nínxol ecològic (1).

Una altra derivada es que els organismes amb una major especialització cel·lular han «triat evolutivament». Han «escollit» cossos peribles front a la teòrica immortalitat de molts organismes unicel·lulars o organismes embriològicament més senzills, com els «diblàstics» (amb només dos fulles embriològiques). Fixem-nos, per exemple, en el cas del gènere d’hidrozous Hydra, uns cnidaris capaços de viure eternament entre altres coses, gràcies a que pràcticament cada cèl·lula del seu cos pot regenerar el seu cos (respectant sempre la dicotomia endoderma/ectoderma). En canvi, els organismes triblàstics amb més tipus cel·lulars hem tingut que conviure amb una especie de «tendència a la reversió» de l’especialització, que es descontrola, ens posa malalts i acaba amb tot el conjunt de l’organisme, i que es fa molt més probable amb el pas dels anys: el càncer.

CNIDARIS

Però anem per feina. Partim del següent fet biològic demostrat per anys i anys d’investigació embriològica: la tercera fulla embrionària, o mesoderma, dona origen al múscul esquelètic (per exemple, podeu consultar el clàssic de la biologia del desenvolupament de Scott F. Gilbert (2) on és recullen innumerables proves ja clàssiques d’aquest fet). En biologia les innovacions evolutives amb origen comú ens servixen per a classificar els organismes, tenint-los tots «guardats» al mateix calaix baix la premissa de l’origen comú (d’açò se'n diu cladisme. Hi han altres formes de classificar). Aquesta innovació es tan basal que, de fet, separa els porífers (esponges) i cnidaris (meduses, coralls, pòlips i hidrozous), que son diablàstics, de la resta d’animals, considerats triblàstics. Be, açò és el que sempre es conta a les classes de batxillerat i als cursos «bàsics» de zoologia i biologia del desenvolupament als graus de ciències biològiques.

Hi ha una màxima a la biologia. Res és categòric i absolut. Les dicotomies, categories, classificacions i conceptes que en tenim son el resultat d’una abstracció. Açò es cert per a qualsevol ciència, però en biologia tendim massa a convertir les categories en realitat científiques. Vos pose un exemple. Una qüestió tan complexa des del punt de vista biològic, com el sexe, està sent simplificat per molta gent de dins i fora de la biologia per tal de recolzar posicionaments polítics. Ha passat històricament també amb la mida del cervell, amb la suposada heretabilitat de la intel·ligència i, per tant, la justificació de programes discriminatoris cap a la gent de classe treballadora. I ha passat això mateix amb la categorització de les ètnies com a races: primer s’intenta categoritzar a la gent d’una determinada ètnia per les seues característiques físiques i, després, s'intenta correlacionar-les amb qüestions relatives a l'herència.

Veieu? La màxima a la biologia es que res és absolut. Si vos examineu a biologia i vos pregunten «les porífers sempre...» o «la fotosíntesis sempre...», recordeu: sempre és fals. La paraula sempre o mai, a biologia, no existix.

Per tant, continuem. És aquesta divisió entre diablàstics i triblàstics tan categòrica? Sempre el músculs esquelètic el trobarem als animals triblàstics com els mamífers, les estreles de mar o els insectes i només trobarem múscul llis als porífers, cnidaris i ctenòfors? Ara ja sabeu que contestar.

Katja Seipel i Volker Schmid de l’institut de zoologia del biocenter de Basilea (Suïssa) al 2005 varen fer un recull del que és sabia aleshores sobre aquest assumpte i resulta que bona part dels ctenòfors, meduses i pòlips hi ha, o be primordis evolutius de la musculatura estriada o be musculatura estriada verdadera (3). La larva dels cnidaris, anomenada «larva plànula» per motius morfològics evidents, expressa durant el seu desenvolupament cap a la fase adulta reproductiva (meduses o pòlips, segons la espècie de cnidari de la que parlem) proteïnes que son homòlogues a les proteïnes que regulen el desenvolupament embrionari del múscul estriat en els animals triblàstics.

Figura 1: Tall transversal d'una medusa tipus leptotecada típica (A) . A1 i A2 representen la distribució possible en d'aquesta musculatura en meduses que de tipus dispersiu o de tipus reproductiu. També tenim un tall tissular sota la microscòpia de fluorescència on s'ha tractat el teixit amb fal·loïdina, que s'unix específicament als filaments d'actina. Veiem com el múscul esquelètic presenta l'estructura típica organitzada en bandes d'aquests filaments, mentre el múscul llis travessat perpendicularment aquesta trama organitzada. La resta de indicacions son relatives a la morfologia de les meduses. Seipel & Schmid (2005).

Moltes espècies de meduses contenen anells de musculatura esquelètica perfectament distribuïts radialment que permeten la navegació «voluntària» de la medusa (Figura 1). Recordem que el múscul esquelètic respon als impulsos nerviosos del sistema nerviós de la medusa, mentre que el múscul llis, que està disposat arran tot el tegument que recobris interiorment l'ombrel·la de les meduses, es contrau autònomament en resposta a un canvi de potencial de membrana. Així pareix que altre mite de les meduses queda abolit: no totes les meduses tenen un desplaçament completament depenen de les corrents marines, algunes poden decidir deixar de contraure l'ombrel·la, o contreure-la més apresa, per tal de regular la seua posició en la columna d’aigua i per tal de desplaçar-se (encara que siga amb moltes limitacions).

A més, els autors ens recorden que una estructura derivada de la endoderma, l’anomenat entocodon, és l’estructura específica de la qual es desenvolupa aquest múscul estriat a les meduses. Allí també té lloc l’expressió de proteïnes homòlogues a aquelles que regulen el desenvolupament embrionari del múscul estriat en animals triblàstics.

Però no acaben ací les proves de l’evolució biològic que emmagatzemen els cnidaris. Una revisió recent de la literatura científica sobre les principals tendències evolutives dins dels metazous feta per V. V. Malakhova i M. M. Gantsevich de la Universitat de Moscou (Rússia) assenyala que els cnidaris son, de fet, animals bilaterals encara que tinguen aparentment una simetria radial (4). Penseu en una meduseta típica del Mediterrani. Es obvi que morfològicament és un disc i, si prestem més atenció a la seua morfologia, veurem que presenta normalment 4 cavitats gastrovasculars (una especie «d'estómac»), 4 gònades, etc. Però segons aquests autors açò seria una simetria radia que es diu «secundaria». És a dir, seria adaptativa, sent-hi el seu origen una simetria bilateral que sí en té la larva plànula de la que ja hem parlat.

Així doncs tenim que els cnidaris presenten dues característiques que anticipen ja als triblàstics: una capa de cèl·lules embrionàries que s’especialitza en la mobilitat i que acaba donant lloc a múscul esquelètic i una simetria bilateral embrionària que, en els triblàstics, és també present a l’adult.

CTENÓFORS I ESPONGES

Acaba ací la cosa? Doncs, evidentment no. Açò és biologia i qualsevol tema és complica fins a l’infinit. Els ctenòfors son també animals diablàstics caracteritzats per un tipus particular de cèl·lula capaç de produir substancies apegaloses útils per a capturar preses: els coloblasts. Els cnidaris també tenen el seu tipus cel·lular característic, els cnidòcits, que molts hem patit quan ens hem banyat a la mar Mediterrània. A més, alguns ctenòfors son aparentment similars a les meduses (açò ha donat lloc a que, en el passat se'ls classificara junts) mentre que, d’altres, son més similars a cucs poliquets (emparentats amb els cucs de terra) anomenades sovint «formes reptants» pel seu estil de vida bentònic.

Figura 2: Model hipotetic d'evolució dels animals proposat per Seipel & Schmid (2005). Els colors representen diferents capes embrionaries, marcant-se en roig la musculatura estriada i en verd la musculatura llisa. El blau representa el digestiu, mentre que el taronja mostraria el teixit gonadal.

Doncs be, els ctenòfors també tenen musculatura esquelètica (figura 2). La principal hipòtesis, aleshores, que podria explicar que tots aquests organismes diploblàstics tinguen un tipus tissular considerat, de forma clàssica, com a un tipus tissular propi dels animals triblàstics , és que la maquinaria genètica hi es disponible a l’ancestre comú de tots els animals i que les condicions de vida pareixen estimular en ambdós grups, l’evolució del teixit muscular estriat. Aquesta evolució en paral·lel, com a resposta a pressió evolutives similars, però no iguals, i en temps evolutius diferents, s’anomena analogia evolutiva. Mentre que la possessió comú de la maquinaria genètica que servix de base per a que el desenvolupament embrionari puga donar lloc a aquesta musculatura s’anomena homologia evolutiva. Pareix ser que el múscul esquelètic de diploblàstics i triblàstics té un origen evolutiu diferent (és una analogia) mentre que la maquinaria genètica es fonamentalment la mateixa (homologia).

Aquest potencial no ha estat utilitzat per els porífers (esponges) ja que no tenen cap tipus de teixit muscular pròpiament dit i no més, algunes espècies, tenen alguns tipus cel·lulars que poden ser contràctils.

REFERÈNCIES

Gould, S. J. (1996). Full house. Harvard University Press. Ed. 2011.

Gilbert, S. F. (2005). Biología del desarrollo. Ed. Médica Panamericana.

Seipel, K., & Schmid, V. (2005). Evolution of striated muscle: jellyfish and the origin of triploblasty. Developmental biology, 282(1), 14-26.

Malakhov, V. V., & Gantsevich, M. M. (2022). The Origin and Main Trends in the Evolution of Bilaterally Symmetrical Animals. Paleontological Journal, 56(8), 887-937.

#zoología #ctenòfors #evolució #cnidaris #meduses #múscul esquelètic

[literaturavive]

Manuel de Pedrolo

Per començar, Manuel de Pedrolo va ser un escriptor i poeta català nascut a l'Aranyó el 1918 i mort a Barcelona el 1990. Pedrolo va ser un autor que va escriure obres en diversos gèneres com la novel·la, el teatre, la poesia i el conte.

Els trets més rellevants de Pedrolo eren la seva gran capacitat d'escriptura, la seva creativitat, la seva originalitat i la seva dedicació a la literatura. Va ser un escriptor compromès amb la seva època i les seves idees, i va reflectir això en la seva obra.

Quant als seus assoliments literaris, Pedrolo va ser guardonat amb nombrosos premis i reconeixements durant la seva carrera. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1984, i va ser guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica per la seva novel·la "Mecanoscrit del segon origen" el 1974.

La seva obra més coneguda és "Mecanoscrit del segon origen", una novel·la de ciència-ficció que va ser un èxit de vendes i ha estat traduïda a molts idiomes. Altres obres destacables de Pedrolo són "El gos de Llucifer", "Els camins dels ocells" i "L'escarabat blau", entre altres.

Quant a l'estil de Pedrolo, es pot considerar dins el moviment del realisme social, però també amb influències del modernisme i l'existencialisme. La seva escriptura es caracteritza per la seva originalitat i la seva habilitat per reflectir la complexitat dels personatges i les seves circumstàncies.

[timriva-blog]

La naturalesa de les coses

Sense títol. Tinta japonesa, pols de grafit i llapis aquarel·lables sobre paper Arches setinat, 29,7 x 42 cm. Escrit per Jordi Solà Coll Poques figures com la de Henry David Thoreau simbolitzen una resistència racional i activa a l’escissió entre ciència i poesia. De fet, la seva obra –i tota la seva vida– és una cerca constant de l’equilibri necessari entre naturalesa i art. I és que Thoreau va…

View On WordPress

#Créativité #Dados #Filosofia #Lenguaje #Poésie #Recherche #Walt Whitman

[majequimicaculturacientifica]

#ciencia #science #culturacientifica #culturacientífica #cultura científica #cultura cientifica #ciència #maths #math #matematicas #matemáticas

[elfinaldelcamino]

Leonardo da Vinci o la benedicció de ser bastard

Constel·lacions Bastardes 2 de 21

Coincidències de la vida, tot just fa un any, dimarts 18 d'abril de 2023, vaig estar a la casa on va tancar la seva vida un dels bastards més universals de l'esfera cultural occidental: Leonardo da Vinci (1452-1519). Aquí un petit muntatge de vídeo amb imatges preses al palauet, construït el 1471 com a present de François III al polifacètic Leonardo, avui dia convertit en el Museu del Clos Lucé i atresorant fins a 40 màquines projectades per ell.

Toni Fajardo: Leonardo, je t'aime... Muntatge de vídeo (2023)

El biògraf Walter Isaacson descriu Leonardo da Vinci com un geni autodidacta i curiós, la condició de bastard del qual va ser una benedicció que li va permetre seguir les seves pròpies passions sense la influència d'idees antiquades. Tot i ser esquerrà, homosexual, herètic i vegetarià distret, el seu rebuig primerenc del sistema educatiu convencional i la seva residència a Florència el van exposar a noves idees i el van encoratjar a pensar de manera diferent. Isaacson destaca l'habilitat de Da Vinci per unir art i tècnica, semblant a la d'Steve Jobs amb l'iPad, i assenyala que la seva creença en la connexió entre la bellesa de la natura i l'art va ser clau per al seu èxit. Encara que Leonardo va lluitar amb la depressió i la por al fracàs, el seu llegat es caracteritza pel seu mestratge en obres tant artístiques com científiques, encara que moltes van quedar inconcluses.

Leonardo da Vinci, va néixer el 15 d'abril de 1452 a Anchiano, era fill il·legítim de Caterina, una dona del poble, i Piero da Vinci, notari i ambaixador. Encara que va ser reconegut pel seu pare i va rebre una educació, mai no va ser legitimat. Va iniciar la seva formació artística amb Andrea del Verrocchio a Florència, on va mostrar un talent excepcional en diverses disciplines. Leonardo és conegut com un geni del Renaixement, destacant tant com a pintor com com a científic i inventor. Va desenvolupar idees revolucionàries a diversos camps, com l'enginyeria, l'anatomia i l'òptica. La seva figura ha deixat un llegat immens en la història de l'art i la ciència.

Màxima exhibida a l'entrada del Clos Lucé:

"Quand je croirai apprendre à vivre, j'apprendrai à mourir"

(Quan creuré haver après a viure, hauré après a morir).

L'Home de Vitruvi (1492), del bastrad Leonardo da Vinci

Postures bastardes | Curiosament, altres de les estrelles culturals d'El Final del Camino adopten la postura de l'Home de Vitrubi. Segons recordo ho fan tan Bispo do Rosário com el Pare Noel crucificat de Cenedella, els performers de Madrigals al voltant del foc a terra i, si ho vols, Eric Whitacre dirigint Leonardo's Dreams of his Flying Machine... Se m'acut que podria ser un recurs de forma i moviments corporals per a la performance.

#uoc #graudarts #project #proyecto #projecte #diari del projecte i #projecte i #inventari interior #el final del camino #challenge 2 #reto 2 #repte 2 #challenge #reto #repte #símbol #símbolo #symbol #leonardo da vinci #bastard #bastardo #constel·lacions bastardes

[brownichu27]

El Rubén recomana les seves autores preferides

Octavia Butler, Alba Octavia E. Butler. Escriptora de ciència-ficció dins el moviment de l’afrofuturisme va guanyar els premis Hugo i Nebula. El 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre el títol “Genius” de la Fundació MacArthur. Alba és el primer llibre de la sèrie Xenogenesis. Saga clàssica de la ciència-ficció que explica la història de Lilith, una de les…

View On WordPress

[juliaridulaina]

Comprenent la immortalitat🧬Understanding immortality🧬Comprendiendo la inmortalidad

Se’n ha tret molt «suc» del concepte immortalitat. Ja els egipcis, també a la ciència-ficció, vampirs, etc.., s’han recreat en aquest concepte. I em pregunto, per què? Sempre he pensat que no podem imaginar una cosa que mai s’ha vist o que mai s’ha experimentat. Per exemple.., si mai he vist un gat, no podré imaginar-me com és un gat perquè ni tan sols em plantejaré la seva existència. Denise…

View On WordPress

#Aristòtil #ciència-ficció #Comprendiendo la inmortalidad #Comprenent la immortalitat #Denise Lawrence #egipcis #Galileu Galilei #Raja Ioga desmitificant #rebirth #renacimiento #renaixement #Understanding immortality #vampirs

[negreabsolut]

Els Tuatha Dé Danann són els representants més elevats d'un dels dos principis que regeixen el món. El més antic d'aquests és negatiu (mort, nit, ignorància, maldat); el segon, que deriva del primer, és positiu (vida, dia, coneixement, bondat). En els Tuatha Dé Danann veiem l'expressió més brillant del segon principi; i d'ells en sorgeix la saviesa dels druides i la ciència dels file, els poetes.

#art #dibuix #gravat #druida #celta #cèltic #saviesa #coneixement #Tuatha Dé Danann #Tuath Dé