Un reportatge sobre la governança gràfica de la pandèmia de la covid-19. -
A report on the graphic governance of the covid-19 pandemic.
Direcció: Jorge Luis Marzo & Fèlix Pérez-Hita
Càmera i so: Andrea Pérez-Hita --- Producció: Montse Pujol
Amb la participació de: Màrius Boada, Lorena Elvira, Albert Carles, Clara Prats, Manel Medina, Cristina Rovira, Israel Rodríguez Giralt, Anna Llupià. Aquest projecte ha comptat amb el suport de les beques "Premis Barcelona 2020" de l'Ajuntament de Barcelona.
Version with English subtitles: https://youtu.be/UQX5-SdapGs
La mostra, la més gran realitzada a l'estat espanyol per l'artista ALISON JACKSON, es va poder veure en el marc de la 7a edició de 'Panoràmic, festival de Cinema, Fotografia i Més' que es va celebrar de forma simultània a Granollers i Barcelona del 19 d'octubre al 26 de novembre de 2023.
Ara aterra a Manresa i es podrà visitar al Centre Cultural El Casino del 2 de febrer a l'1 d'abril del 2024, en horari de dimarts a diumenge, de 17.30 a 20.30 hores.
L’espectador és una figura clau en la configuració de l’espectacle i, com a públic, la societat moderna va transformar-ne críticament la seva condició. El cinema el va invisibilitzar a la foscor de la sala, oferint-li una experiència intensa, però convidant-lo a una discreta passivitat. Des de ben aviat, però, el cinema el va fer protagonista dels seus arguments, tant narratius com promocionals, és a dir, tant representant-lo a la pantalla com fent de les cues i les masses de fans un element de seducció. En aquesta exposició ens endinsem en la representació de l’espectador, a les pantalles, a la fotografia i a altres arts visuals. Un recorregut pel seu canviant prestigi i creixent esperit crític i participatiu.
Comissariat per INGRID GUARDIOLA, ANDRÉS HISPANO i FÈLIX PÉREZ-HITA Disseny CRISTINA MASFERRER - Coordinació JORDI PONS - Guions audiovisuals FÈLIX PEREZ-HITA- Dibuixos ANDRÉS HISPANO - Materials originals exposats: MUSEU DEL CINEMA - Documentació de les col·leccions i conservació MONTSE PUIGDEVALL- Comunicació JORDI DORCA Muntatge expositiu - CRISTINA MASFERRER - RAFEL D'ARQUER
Article d’Eulàlia Iglesias Huix
sobre el meu treball. (En català).
Soy Cámara va tancar portes a finals del 2020. Durant deu anys i amb dotzenes de programes han acabat conformant una indispensable enciclopèdia videoassagística sobre les grans i petites qüestions que han emergit al llarg de la dècada dels deu del segle XXI. Com proposava el mateix Félix Pérez-Hita en un taller, ens ha convidat a pensar tot editant.
Eulàlia Iglesias Huix (2021)
¨¨¨¨
About my work, by Eulàlia Iglesias Huix:
“Graduated in Art History, this essayist and cultural agitator moves through alternative territories to the hegemonic currents to celebrate artistic manifestations that escape the official pantheon.”
(...) “In his forays into the written essay, less common than the audiovisual ones, Pérez-Hita has paid attention to similar themes. His articles address issues such as the figure of scarecrows as an artistic practice antecedent to art brut; the need for a satirical critique of cultural stereotypes and the audiovisual formats that exercise them; the gaze not only as a subject, but also as an object of photographic attention; the commercial light explosion as a simulacrum that supplants the light of stars; or money as a toy.”
Imágenes, un dominio público - Soy Cámara, el programa del CCCB
Una publicación digital sobre el programa del CCCB Soy Cámara: "Hemos acabado concediendo la supremacía de la reflexión a las palabras, vivimos en una cultura logocéntrica [...] Mantenemos una interfaz textual con la realidad, e incluso operamos con el mundo de las imágenes a través de las palabras. De ahí que el programa Soy Cámara CCCB resulte tan enriquecedor y necesario: en contraposición a la idea de que el ensayo es fundamentalmente un género literario, plantea la necesidad de pensar con imágenes, de pensar las imágenes, y de pensar las imágenes con imágenes. Y lo hace rompiendo con el formato tradicional del documental, que es lineal y enunciativo, para abordar enfoques de cultura visual contemporánea alejándose tanto de la soberbia doctrinal como de la asepsia subjetiva. Más que mostrar lo que se piensa, Soy Cámara CCCB trata de pensar lo que se muestra.” (Joan Fontcuberta)
La idea d'Extimitat, una intimitat exposada, apareix vinculada als hàbits i les tecnologies que han transformat la nostra imatge i la dissolució d'allò privat amb la cosa pública. Però per algunes persones, aquesta condició, en què la cosa privada és pública, ha estat una realitat des de sempre: malalts, presos, prostitutes, vagabunds, nòmades i interns de tota mena.
La proposta expositiva consisteix en reunir fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) d’aquestes persones a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. Es tracta de persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. Les persones alienes a la intimitat, desposseïdes d’una privacitat que, precisament, avui ens sorprèn en la seva dissolució voluntària i tecnificada per part de joves i no tan joves.
Dates: Del 15 d’octubre al 29 de novembre 2020.
Lloc: Museu de Granollers
Espai: La Capella - Carrer de l’Hospital, 56, 08001 Barcelona.
26 oct. 2023
Sessió de diàleg amb vídeos entre Hilomental i Higo Mental. Utilitzant com a unitats de llenguatge registres de vídeo extrets de l'arxiu internet, aquest format s'allunya de la conferència i cerca ser, alhora, un espai de reflexió i d'entreteniment. En el visionat col·lectiu, serà l'alternança de materials la que tractarà de crear una narrativa crítica entorn del rostre.
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Hilomental (sesiones videológicas):
Proyecto dirigido por Arturo Bastón y Félix Pérez-Hita.
http://hilomental.tumblr.com
Hasta la fecha (2023) los invitados de HILOMENTAL (y sus respectivos temas) han sido: Roc Parés (arte y tecnología y el cuarto paisaje - Festival Panoràmic 2022), Higomental: Marta Sesé y Ricardo Pérez-Hita (amor y rostro -2023), Jorge Luis Marzo (arte colectivo), Ramon Faura (periferias), Lucía Egaña (la guerra en casa), Eugeni Bonet (comida), David Carabén (tiempo), Mery Cuesta (timos, mente), Raúl Minchinela (timos, deporte), Reverendo Tedi KGB (el arte de faltar), Andreu Meixide (mentira), Toni Serra (guerra), Kikol Grau (España/NO España), Ingrid Guardiola y Miguel Ángel Blanca (odio), Marcel.lí Antúnez (sexo y máquinas), Andrés Hispano y Julia Morandeira (fans), Lucas Quejido y Javier Calvo (lenguaje), Isidor Fernández (ritual) y Jonathan Brown en una excelente sesión musical.
Adam Curtis, sense mirall - Adam Curtis, sin espejo - Adam Curtis without a mirror.
Adam Curtis, un dels realitzadors més dinàmics i controvertits de les últimes dues dècades, celebrat en Museus i analitzat en fòrums en xarxa, està revisant el relat del segle XX des de rutes, personatges i perspectives innovadores. Curtis, convidat a finals del 2017 pel Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía per revisar la seva obra i fer una xerrada magistral, ens va concedir una entrevista sense la possibilitat de gravar la seva imatge, el que fa d’aquest programa un repte especial, atès que el seu treball, composat a partir d’imatges d’arxiu, i el seu discurs són de per sí desbordants i absorbents.
Aquesta és la primera part del muntatge d’aquella entrevista en què Curtis ens parla de les seves pel·lícules, però també de l’actual sistema de tecnòcrates que creuen governar el món, de WikiLeaks o Snowden, del control per mitjà del terror, de Donald Trump i d’altres “símptomes” del complex món actual.
Adam Curtis, one of the most dynamic and controversial directors of the last two decades, celebrated in museums and analysed in online forums, revises the story of the 20th century by means of innovative routes, figures and perspectives. When in late 2017 Curtis was invited by the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía to review his work and give a keynote talk, he gave us an interview, without the possibility of recording his image. This made the program a special challenge, as his work, comprising archive images, and his discourse are, in themselves, overflowing and absorbing. How to illustrate Adam Curtis? This short film corresponds to the first part of that interview in which Curtis talks about his films, but also about the present-day system of technocrats who think they rule the world, about WikiLeaks and Snowden, about control by means of terror, and about Donald Trump and other “symptoms” of today’s complex and sad world.
Screenplay and realization: Andrés Hispano, Félix Pérez-Hita
Mesurar el rostre, llegir-lo i desxifrar-lo. Els recents i controvertits sistemes de reconeixement facial són l'última expressió d'un anhel llargament cultivat.
¨¨¨¨
REPENSAR EL ROSTRO
Medir el rostro, leerlo y descifrarlo. Los recientes y controvertidos sistemas de reconocimiento facial son la última expresión de un anhelo largamente cultivado.