#el cap de barcelona

[useless-catalanfacts]

Earlier this month, and given the ongoing massacres and genocide in Gaza, the dock workers in Barcelona (Catalonia) declared that they won't allow ships with weapons in the Barcelona port. Barcelona's port is the 5th busiest container port in the Mediterranean.

It's not the first time that the Barcelona dock workers have refused to serve ships that carry war material, but this time they have created a more stable way to proceed. The union representative has said that they will "act automatically when we detect the presence of a ship with war load".

This was their statement, which I translate to English below:

We, the dock workers of Barcelona's port, from our free and independent organization (OEPB), want to reiterate our most absolute rejection of any form of violence.

As a workers' collective, it is our duty and commitment to respect and vehemently defend the Universal Declaration of Human Rights, human rights that seem to have been forgotten by the same countries that signed the Carta Magna and which nowadays are being violated in Ukraine, Israel or the Palestinian territory, among other places in the world.

This is why we have decided in assembly to not allow in our port the activity of any ships that carry war material, with the only purpose of protecting the civilian population, wherever they are from. No cause justifies killing civilians.

We demand an immediate ceasefire and to proceed searching for peaceful resolutions of the different conflicts. We also ask the UN to stop its complicity by inaction or negligence of its functions, and [the UN] to take back the spirits and motive for which it was founded:

• Keeping the peace and safety around the world

• Protecting human rights

• Distributing humanitarian help

• Supporting sustainable development and climate action

• Defending international law.

Barcelona, November 6th 2023

Dock workers in Belgium, Italy and the USA have already blocked ships that were suspicious of carrying weapons for Israel, and activists in other places like Kent (England) have blocked factories that make weapons.

Does your workplace contribute to killing civilians and genocide? How does your city, town or area contribute to sending military equipment to Israel? Do your buying habits send money to support the displacement or killing of Palestinian people?

There are many changes that need to be done to stop contributing and to leave Israel alone and unable to continue its massacres.

#falta el port de valència que és el 2n del mediterrani i no he trobat que s'hi hagi fet cap acció #palestina #other countries #actualitat #palestine #gaza #stop genocide #bds #barcelona #catalunya

[no-passaran]

Comparteixo aquesta il·lustració que he vist a l'Instagram perquè m'ha agradat molt 💙 (tot i que hi hagi un error amb l'escut que utilitza pel català)

Enllaç al compte de l'il·lustrador lleonès Don Recaredo, que té moltes obres sobre la cultura lleonesa i en estil medieval.

#considero que el català hauria d'haver tingut la senyera (que és l'escut dels comtes de Barcelona. l'Aragó el va adoptar al casar-se amb #el comtat de Barcelona) i no l'escut de la ciutat de Barcelona #és un error però entenc que ho han fet per no repetir símbol #tot i que l'escut de la ciutat de Barcelona no representa a ningú més que a la ciutat de Barcelona i la senyera és significativa de tot el #principat de Catalunya #crec que hagués sigut millor repetir dues senyeres iguals per Catalunya i l'Aragó si l'Aragó no té cap altre símbol propi (que desconec #(però suposo que no pq sinó les hagués utilitzat? però alguna cosa devien tenir abans d'agafar l'escut del comtat de barcelona no?) #de tota manera és una il·lustració molt maca ☺️ #l'estil i el cel amb les estrelles m'encanten #art #history #galego #asturianu #llionés #castellano #euskara #aragonés #català #💬

[aroaceofthesea]

My city taking the absolutely totally best decisions this summer and closing all access to the beach with public transportation except for bus 🔥🔥 (sarcastic)(really why the fuck)

#clar que si barcelona #tanca la linia groga i el tramvia aixi magrada #esq de veritat que cony els hi ha passat pel cap #entenc si un dels dos sha de tancar per obres #pero es nota que el iq no es gaire lat quan decideixen tancar els 2💀💀 #<- persona q viu a la platja i ara nms pot utilitzar el bus #els busos son una merda😭😭 #pero bno uqe hi farem #mine

[maxsimagination]

𝘁𝗼𝘂𝗿𝗴𝗶𝗱𝗲 𝗜𝗜 - 𝗺.𝗹𝗲𝗼𝗻

warnings: probably a kiss or something, two parts

• part 1 • part 2

-----

it had been a week of training, a week of getting to know mapi. we had exchanged numbers after she'd offered to take me out and show me the highlights of barcelona. we had decided on today, hence why i was up at 6 in the morning.

i didn't know where we were planning on going, mapi said she wanted to surprise me. my phone pings with a text from her saying she was out the front. i grabbed my things and headed down, excited for what she had planned.

"hola, i hope your excited." i was grinning when i hopped into her car. "of course i'm excited, the mapi leon is taking me to see barcelona." she laughed at my humour and we drove out of my street to where ever mapi had planned. barcelona was a beautiful city, the sun was rising and the colours were thrown through the sky like a painting.

even though i didn't know where we were going, my head was still out of the window most of the time, enjoying the beauty of barcelona. it took just under an hour but mapi had driven us into the heart of barcelona, to the arco de triunfo. i was in awe, i had never seen anything like it.

i took a couple of pictures of it, before mapi took one of me with it, then i asked someone walking past if they could take one of me and mapi. i thanked them when they had and mapi tugged my hand back to walk to the car and show me to our next place.

we had drove past castell dels tres dragons, and i managed to get a picture of it, then mapi pulled up to museo picasso. it was a beautiful art gallery, over 4,000 pieces were on display.

we walked through the building, admiring the artwork, although i was pretty sure that mapi's eyes were on me the whole time. after that we went to three other locations; mural del beso, muralla romana and el cap de barcelona. finally, to end our day out we stopped off at a sushi place.

"this is amazing, thank you so much mapi." i thanked the woman profusely, she had shown me the most amazing places, my camera roll was full. "no problem, y/n." we sat together eating our sushi, when i had a thought. "is your real name mapi? or is it a nickname?"

i knew her as mapi, but i swear ingrid had told me her full name before. "my full name is maria pilar león cebrián." she had a shy look on her face and i smiled gently at her admission. "that's a beautiful name." we spent the last bit of our time speaking together before we had to drive back home. another hour later we arrived at my apartment and i had to get out.

"thankyou again for today. i really enjoyed it." i pushed my luck a bit and leant forward to press a kiss to her cheek before hopping out of the car. i looked back to see mapi, stunned in the drivers seat and blushing. "adiós, y/n." (bye, y/n.)

——

it was training day today. i groaned when that thought came to mind, i wanted it to be yesterday so i could see all of the landmarks mapi showed me again. ingrid was picking me up again this morning so i waited for her 'i'm here' text before i grabbed my stuff and went outside. when i got into the car she immediately asked about yesterday.

"how was it?" "it was incredible. she showed me the most amazing places and took me for sushi at the end." i rambled on about how much i enjoyed the day with mapi. ingrid was smiling while listening to me go on about it. "you really like mapi, don't you?" she asked with a knowing tone.

i had to pause for a second to let it register. all my feelings ran through my mind as i took my time. "i think, yea, i do." clearly ingrid wasn't expecting that answer from me as she whipped back to me. "wait really?" "yea." a growing smile turned into a giant grin on ingrid as she drove. "oh my god, you have to tell her! she definitely has a thing for you."

"she does not! she was probably just being nice yesterday." i knew i was kidding myself, i had pecked her on the cheek yesterday and she was blushing. if she was just being nice she wouldn't react like that. but my humility stood in the way of that thought.

we finally got to camp nou and both walked in together. everyone was in the cafeteria so we went to join them. mapi, aitana, patri, alexia and marta were all at a table together. ingrid beat me to the seats and chose to sit next to alexia, which left me to sit with mapi. i knew she did that on purpose.

we all started talking and continued for a bit before i got hungry and went to get some food. i was gone for about ten minutes, there was a line, and unbeknownst to me ingrid had started talking with mapi.

when i came back, they didn't realise i could hear them and i caught the last bit of the conversation. "... me gusta mucho y/n." (i really like y/n.) i stopped where i was, not wanting to interrupt what she was saying. but ingrid spotted me and beckoned me over, which caught mapi off guard and she stopped talking.

i walked back over and sat down next to mapi, trying my hardest not to act awkward. i think ingrid knew that i had heard and could understand what mapi had said and she nodded at me, trying to get me to talk to her. i have in and told myself 'fuck it, why not'.

i leant towards mapi and whispered in her ear, "a mí también me gustas mucho maría." i could see her tense up when i said that, she didn't know that i knew spanish fluently. "¿de veras?" (really?) she questioned me. "sí." (yes.) i nodded. she grinned at my confirmation and grabbed my hand to lead me away from the table and out to the hall.

"you're telling me that you knew spainish this whole time?" i laughed.

"yes, it was ingrid's idea."

mapi just laughed at that.

"of course it was. well in that case, ¿quieres ser mi novia?" (will you be my girlfriend?)

i grinned at her.

"absolutamente, maría." (absolutely, maría.)

#woso #woso x reader #woso community #mapi leon #mapi leon x reader #mapi leon imagine

[freddiemercurylegendabovelegends]

Today - December 13th, 1974 - Queen Story!

Barcelona, Spain, Palacio de los Deportes de Barcelona

'Sheer Heart Attack Tour'

- Last show of the European Tour

🔸December 13th, 1974, Barcelona, Spain - Queen chatting with ‘Rock'n'Roll Popular 1’ Spanish magazine redactor Bertha M. Yebra, who also is combing Freddie’s hair in the first picture, for a photoshot session with Martín Frías (known as Martin J. Louis)

Bertha M. Yebra (editora de la revista musical 'Popular1', amiga)

“El vaig conèixer cap a l’any 1974 perquè a la revista vam dedicar a Queen una de les fotonovel·les que fèiem. Crec que va ser el primer cop que visitaven Espanya. Amb Mercury va sorgir de seguida una connexió especial, ens vam caure molt bé. Teníem aficions comunes, li agradava que el pentinés, que li pintés les ungles i que intercanviéssim braçalets i joies. Era un home fantàstic, amb una gran sensibilitat, i un talent descomunal per a la música, capaç de compondre temes tan extraordinaris com 'Bohemian rhapsody'. Des de llavors vam ser sempre amics i quan ens retrobàvem era molt afectuós i atent amb mi, com si fóssim amics de tota la vida i ens acabéssim de veure el dia abans. Vam coincidir sis o set vegades més, l’última dos anys abans de morir, quan va celebrar el seu aniversari a l’hotel Tony Pikes d’Eivissa i em va convidar. La malaltia encara no se li havia desenvolupat gaire i estava radiant, contentíssim de trobar-se amb els amics”.

(➡️ source: https://www.ara.cat/…/Freddie-Mercury-perfil_0_1604839652.h…)

#bertha yebra #barcelona 1974 #1974 #barcelona #sheer heart attack tour #sheer heart attack album #freddie mercury #queen band #london #zanzibar #legend #queen #brian may #john deacon #freddiebulsara #roger taylor

[quatregats]

He fet un intent de traduir-lo al català :')

Wittgenstein va girar la barqueta i va poder dirigir-la cap enrere fins que xoqués contra el moll. L’Esteve s’aixecà, dubtà un segon, es llençà a un amarrador amb un sergent dret al costat, i no va poder agafar-lo. Va caure entre el moll i la barqueta, i en tornar a sorgir, va cridar en catala: —Traieu-me d’aquí. Cagoendena. —Ets català? —va exclamar el sergent, sorprès. —Marededeu, i tant que ho soc —reblà l’Esteve—. Treu-me. —Quina sorpresa —va dir el sergent, i es quedava allà parat; però dos caporals del costat van llençar el fusells a terra, es van ajupir, i van agafar l’Esteve de la mà per treure’l de l’aigua. —Gràcies, companys —va dir quan ja tocava a terra, i al seu voltant hi va haver una gran clamor de veus que li demanava que d’on venia, que què feia aquí, que si algunes noves de Barcelona, de Lleida, de Palamós, de Ripoll, que si el vaixell portava res, que si portava vi—. Ara digueu-me, on és el Coronel d’Ullastret?

#quin desastre en temes del lèxic. segueixo així i em treuen fins i tot el pobre c1 :') #si hagués donat més atenció la setmana que rodamots feien paraules de mar......no digueu res de la traducció de 'stern-board' #o sigui que tampoc tinc ni punyetera idea de què és en anglès i al final he inventat coses #(ho he buscat però fins i tot amb la definició no tenia gens clar què feia la barqueta shdfkjdf) #vull també traduir coses del primer llibre però aquest ja està traduït al català #aquest no. que és com la tragèdia més tragèdia que no s'ha traduït la sèrie sencera #però res les tonteries de sempre no em feu gaire cas correccions benvingudes et cetera ja ho sabeu <3 #perce rambles #The Creative Endeavor and other aubreyad nonsense #sa caigut a la iga :( el meu pobre marrameu xop :(

[hometoursandotherstuff]

If you were looking at nativity scenes in Spain, you would notice a man pooping.  The Caganer is an interesting figure in Catalonian Christmas celebrations. His name translates to something like “The Crapper” and he is usually found tucked away in the corner of the manger scene taking care of business.

El Caganer can be found in Christmas nativity scenes, but not in the manger. He’s usually tucked away somewhere, presenting his gift to baby Jesus, so to say.

He usually wears the traditional Catalonian red cap, a white peasant shirt and squats with his pants pulled down and a pile of excrement on the ground behind him.

There are many styles to choose from.

You can even get American political figures and celebrities. 

The caganer was traced as a folk-art character to the 16th century.

The story goes that he became popular as a nativity figure in the 19th century. Catalonians have “an abiding taste” for scatological humor and place the value of a “good crap” on level with that of a “good meal.” An old Catalonian folk saying goes “Menjar be, cagar fort, I no tingues por de la mort” or “Eat well, shit strongly, and you will have no fear of death.”

This stall at the Christmas fair (fira de nadal) in front of the Barcelona Cathedral sells crèches and caganers.

https://sjeanwriteswordpress.wordpress.com/2018/12/21/why-do-catalonian-nativity-scenes-feature-a-man-pooping-travel/

#caganer #spain xmas tradition #pooping man in nativity scene

[persephone1700]

War of Hearts - Capítulo 9: TRAINING PT.2 (on Wattpad) https://www.wattpad.com/1340192432-war-of-hearts-cap%C3%ADtulo-9-training-pt-2?utm_source=web&utm_medium=tumblr&utm_content=share_reading&wp_uname=Oceaneyes689&wp_originator=rhBYgm9n7aKH3HjqCfHtsn3H792wr3Is9Jyd9Dw25EnjLt5UJuJC1iFiuod5xKAF%2Bf9vzbUMT9QRuPiZNBg47yZubTCqEw7rdXerDpETk%2BcggtUGb2RDOxGeuEeWKMxv Cuando Amelia Nagelsmann regresa a su ciudad Barcelona tras una relación desastrosa, se reúne con su mejor amigo Pedri Gonzalez, y conoce a su compañero de equipo Pablo Gavi. Sus sentimientos no pueden evitar sentirse confundidos ante 2 posibles opciones que le presenta de nuevo el amor. Esta él, su mejor amigo, a quien conoce desde hace tiempo, a quien quiere con su vida entera, con quien ha compartido tantas memorias y buenos recuerdos, con quien se siente en paz. Pero luego esta él, con quien siempre pelea, pero que hace que su corazón se acelere desenfrenadamente, quien también le muestra su lado tierno y a quien no puede evitar querer por más que trate. Que intenciones tienen con ella? Que es lo que quiere su Corazón sobre todas las cosas? Que tipo de amor es el que anhela?

#barcelona #enemiestolovers #f1 #football #footballfanfiction #friendstolovers #gavi #grumpyxsunshine #lovetriangle #originalcharacter #pablogavi #pedri #fanfiction #books #wattpad #amreading

[error404vnotfound]

It’s language day right? Tell me something (anything) in Catalan. It sounds like a really cool language!

vale a veure.

fun facts sobre el català (a no ser que hagis d'aprendre la llengua aleshores no son tan divertits) (bastanta xapa sorry):

paraules que canvien de significat depenent del gènere que els hi donis: el planeta (cos celestial) la planeta (destí), la llum (fenomen físic) el llum (objecte que desprèn la llum)

paraules que funcionen quasi com ho fa l'anglès (l'únic que a més tenen gènere propi)

-> la girafa es refereix a l'animal en si, no dona cap informació sobre quin gènere té l'animal, només al gènere de la paraula (femení). per a especificar s'ha d'utilitzar la girafa mascle o la girafa femella

s, ss, c, ç poden sonar depenent del que les acompanyi com el fonema [s]

s a principi de paraula sona sorda i a mig de paraula sona sonora. per a tenir el so s sord a mig de paraula afegeixes una altra s (ss)

-> exemple: sabata casa assemblea

r a principi de paraula sona sonora i a mig sona sorda. per a tenir el so sonor a mig de paraula afegeixes una r (rr)

-> exemple: rata cara carretera

el so [γ] es representa amb la lletra g a principi de paraula seguit de a i u, i amb gu seguit de e i (on la u no sona) (això és perquè g seguida de e i produeix el so [j]) (si vols tenir el so [γ] seguit de u i de e i has de modificar la u per a indicar que la pronuncies: gü (i tot i això el so que té és de [w] i no de [u])

-> exemples gat gos gust, guerra vs gerra vs güell, guim vs gimnàs

una cosa semblant passa amb el so [k]. seguit de a o u s'utilitza la lletra c, però per a e i s'utilitza qu (on la u no sona) (això és perquè c seguida de e i produeix el so [s]) (si vols tenir el so [k] seguit de u i e i has de modificar la u: qü (i la u sona com a [w] i no com a [u])

-> casa cost curs, que vs cerca vs qüestió, qui vs cim vs aqüífer

i després a tot això hi ha exepcions

per no parlar de la o i la e oberta o tancada. com a mínim els francesos li posen accent a tot

! la vocal neutra. super graciós com el lleidetà (dialecte del català) la ignora completament. molt icònic de part seva la veritat (basicament son e a final de mot que sonen com [ə]) (a l'àrea metropolitana de barcelona la vocal neutra ha desaparegut i ha estat susbtituida per [ɐ] degut a la influència del castellà) (els de barcelona reben molt quan se'ls hi nota que no fan la vocal neutra)

#spyld #montse espero que estiguis orgullosa #<- la meva profe de català a l'institut

[estebanlopezgonzalezcom]

Anna Lee #Fisher (1949), química y primera madre en el espacio en 1984. NASA: transbordador espacial, estación espacial internacional y el proyecto Orión.

“Al enfrentarnos cara a cara con tan profundos misterios, me parece que es de sabios sentir un poco de humildad”.

- Carl Edward #Sagan (1934-1996) astrónomo, y escritor científico estadounidense, “El cerebro de Broca”, Crítica, Barcelona, 1994, cap. 23.

https://estebanlopezgonzalez.com/2016/04/30/mas-alla-de-la-ciencia/

[miquisteps]

Doncs, va, parlem de l’extrema dreta i de periodisme

El racisme és la gran proposta, la proposta central, d'Aliança Catalana, cap on volen portar aquest país

Estic convençut que els mitjans tenim bona part de la responsabilitat del creixement innegable de l’extrema dreta a tot Europa. Parlar-ne ja és legitimar-los. I discutir-s’hi és perdre el temps. Per tant, escric aquest article amb dubtes, però en vista que alguns lectors amics el consideren necessari.

M’haureu de permetre, primer de tot, que reafirme el meu compromís personal. No he escrit mai a les ordres de ningú ni he tingut mai por de dir en públic allò que pense. No sóc ací per a dir coses que agraden als lectors, sinó per a dir les coses com són. Evidentment, us pot agradar més o menys allò que dic i no entraré mai a discutir-ho en públic –la vostra llibertat d’expressió és tan sagrada com la meua. Però, al costat d’això, crec que tinc el dret de reivindicar una coherència de dècades. No m’he mogut del meu lloc i no m’he deixat pressionar mai per ningú. I aquest ningú també inclou els lectors o els subscriptors.

Els periodistes descrivim les coses i eixa és una de les nostres funcions bàsiques. Passem hores i hores llegint, estudiant, escoltant i, de tot plegat, en traiem unes conclusions que transmetem a la societat. Escriure un article com aquest és la part més ínfima de la meua feina; documentar-me, escoltar i estudiar n’és una de molt més gran. Per exemple, en el cas que ens ocupa, m’he llegit tota la documentació pública sobre Aliança Catalana i he mirat amb regularitat els vídeos dels plens municipals de l’Ajuntament de Ripoll, que, per sort, són tots accessibles en aquesta pàgina. Crec que no hi ha cap intervenció d’aquesta senyora que no haja escoltat, i és a partir d’aquestes lectures i aquestes visualitzacions que puc dir, efectivament, sense tenir cap dubte, que Orriols és una representant política de l’extrema dreta. Pels fets. Per allò que diu. Per com ho diu. Per allò que proposa.

A Europa, avui dia l’extrema dreta, dissortadament, és en alça. I ja he explicat en editorials anteriors que considere que la culpa la té, sobretot, l’esquerra caviar. Perquè ha fet un tomb intolerable i ha abandonat les classes populars i, molt en concret, la classe mitjana, les ha expulsades de les ciutats –tal com ja passa a Barcelona– i ha creat una aliança de professionals que viuen del poder, una aliança que gira entorn de propostes extremistes i sovint incomprensibles. I de l’insult, la desqualificació, com a feixista, de qui els va en contra o de qui alça la veu per dir que això no té trellat. En vaig parlar molt especialment en aquest editorial.

El cas és que aquest intent de camuflar l’abandó de les causes socials ha portat l’esquerreta a exacerbar les característiques específiques d’alguns grups socials, que han volgut convertir en reserva de vot alternativa a aquells que perden pel seu tomb. Fins i tot quan la incoherència és esclatant. Que ací l’esquerra defense públicament el vel islàmic els mateixos dies que les dones de l’Iran es posen dempeus de manera heroica per alliberar-se’n seria còmic si no fos tràgic. Per exemple. Però no ens enganyem, tampoc: això no té a veure amb res més que amb el caciquisme. Hi ha partits d’esquerra que volen capturar el vot islàmic, com si fos una reserva de gra, i per mi aquest és un problema gros, avui. La seua frivolitat i la seua barra amaga un simple càlcul cínic de quants llocs de feina, de quantes cadires, significa aquesta adhesió.

Ara, dit això, tota aquesta estupidesa no justifica de cap manera caure en mans de l’extrema dreta. Perquè l’extrema dreta no vol resoldre el problema sinó aprofitar-se’n per créixer. És clar que es pot discutir sobre el control de la immigració, i se n’ha de parlar, però no és això que vol l’extrema dreta. Ni en vol parlar ni en vol discutir. Vol fer servir la immigració d’arma llancívola. Pretén enverinar el país en nom de la superioritat dels uns sobre els altres per conquerir el poder a partir de la por social. El mecanisme ha funcionat a Hongria, ha funcionat a Polònia, ha funcionat a Itàlia, funciona a Espanya i França; pot funcionar ací, també.

I és contra aquesta possibilitat que crec que he de parlar clar. No hi ha cap invasió d’Europa, ni dels Països Catalans, tal com diu tota l’extrema dreta –inclosa Sílvia Orriols. No existeix aquest “gran reemplaçament”, aquesta teoria conspirativa l’origen de la qual tenim ben documentat a França, sota la direcció d’un conegut escriptor xenòfob. Hi ha una cosa molt més senzilla, que és la necessitat. No solament la necessitat de trobar dignitat per part dels qui vénen, sinó la necessitat de trobar treballadors per part dels qui ja hi érem. L’extrema dreta catalana repeteix una vegada i una altra que Catalunya és el lloc d’Europa amb un percentatge més alt d’immigració. No és veritat, però és molt alt. Ara, per què? Perquè calen treballadors per a fer funcionar el país i perquè la natalitat dels catalans és, aquesta sí, la més baixa del continent. Si els emigrants troben feina, que en troben, com és ben evident, és perquè calen. Perquè ens calen. Perquè els necessitem.

I això no hauria de ser un problema especial en un país, el nostre, que històricament s’ha definit per l’absorció constant de població. En aquesta Pissarreta vaig explicar com es formen i per què es formen els Països Catalans i com funcionem. Cada lloc té unes característiques pre-polítiques i la nostra precisament és ser terra de pas. Documentadament. Jo sóc fill d’un home nascut a Algesires i la major part de vosaltres no deu haver d’anar gaire enrere abans de trobar un emigrant. Aquest model, aquesta manera nacional de ser, és una de les causes que l’extrema dreta no haja pogut arrelar mai de manera significativa al nostre país. Perquè si la seua ideologia és l’odi a l’altre, als Països Catalans tots som família d’algun altre.

I, de fet, hi ha una incongruència en el discurs d’Aliança Catalana que em resulta xocant –i que s’haurien de mirar bé alguns innocents que creuen veure semblances entre aquesta gent i alguns moviments separatistes dels anys trenta del segle passat. Sílvia Orriols i els seus sempre parlen dels “estrangers” com la gent que cal conflictivitzar. Però fixeu-vos que no inclouen mai en el bloc dels estrangers els estrangers de Múrcia o de Valladolid –o de Quito o d’Oslo.

I això fa evident la maniobra: ara, com que els convé, proven de traure el cap a partir de la crítica als partits polítics independentistes que tant ens han decebut. S’hi aferren, s’aferren a la necessitat òbvia de la independència i, tal com han fet en tants països més, converteixen la desil·lusió envers el món polític institucional en força tractora del seu creixement. Se n’aprofiten. Però la pregunta que faig és ben directa: per què aquesta gent defensa que un estranger de Tànger o de Rawalpindi no ha de tenir drets socials, però, en canvi, un estranger de Valladolid, sí?

I la faig perquè amb aquesta pregunta arribem al cap del carrer: perquè són racistes. No hi ha cap més explicació possible. I no ens hauria d’estranyar, car la xenofòbia és la característica més consistent de l’extrema dreta europea.

Avui l’extrema dreta és moderna en les formes, ja no és homòfoba, té dones en primera línia i fins i tot defensa els animals i el veganisme. En allò que es manté inalterable, perquè aquest és el cor de la seua ideologia antiigualitària, és en el racisme –molt específicament contra les comunitats musulmanes. I, no us enganyeu, aquesta, i no cap altra, és la gran proposta, la proposta central, d’Aliança Catalana. Cap on volen portar aquest nostre país.

PS. Si voleu no oblidar què som i escoltar una veu que parla amb les dades a la mà, us recomane molt aquesta entrevista a la demògrafa Anna Cabré: “Tothom qui entra a Catalunya, tard o d’hora, es fa català, i tothom qui en surt deixa de ser-ho.”

[lesfoteses]

Els runners

18 de febrer del 2023

He anat a buscar el dorsal per la mitja marató de Barcelona que té lloc demà al matí, diumenge. No és ni la primera mitja ni la primera cursa que faig, per la qual cosa ja ho havia vist abans, però sempre que vaig a buscar el dorsal no em puc estar de sorprendre’m quan veig que hi ha penya que ja va disfressada de runner per anar només a recollir el puto número en un foli que s’enganxaran amb imperdibles i la bossa cutre del corredor. ¿Per què nassos aneu disfressats ja amb les Nike Pegasus que es nota que no fa ni un mes que teniu, la rebequeta Domyos penjada de la cintura per les mànigues, els leggins i la samarreta transpirable del Decathlon? Per què aneu vestits com si la cursa hagués de començar en un parell d’hores? És que penseu dormir amb la roba ja posada per demà sortir disparats? Posats a dir tonteries, em semblaria el més intel·ligent i una justificació aparentment coherent, això d’anar vestit de runner el dia abans d’una cursa.

Això d’anar vestit així per cridar l’atenció i que els de l’entorn pensem “ah mira, aquest deu fer temps que es prepara” no deixa de ser com una indumentària per demostrar algo. Necessiten demostrar que ja van néixer preparats, que si d’ells depèn, escolta, posa una meta i una escopeta de fogueo i carda un tret a l’aire i dona la sortida, que els runners que ja van vestits de runners correran. Per coses així, em cauen malament els runners. No tots són així, per sort. Per sort hi ha gent normal, o almenys, gent que vesteix normal i va a recollir el dorsal i després tornarà a casa, es posarà el pijama, soparà, potser una dutxeta ràpida abans d’anar a dormir, i demà esmorzarà i es VESTIRÀ per anar a córrer.

Una altra cosa que no suporto dels runners són els que van a recollir el dorsal disfressats i JA FAN PUDOR DE SUAT. O que el dia de la cursa, esperant per començar a córrer, ja fan la peste que faran quan acabin. Com pot ser? Els segons deuen ser els que el dia abans van anar disfressats de runner i efectivament han dormit amb la roba ja posada, hòstia de Deu. I els que avui ja fan pudor no ho sé, però fill meu, renta a 40° la roba d’esport, que ja ets grandet per saber fer rentadores.

Jo no em considero runner, però reconec que corro a vegades curses d’aquestes. Però no em sento runner, no caço amb cap mentalitat de runner, tinc un Garmin que només em poso quan surto a córrer, detall que per mi és important a l’hora de classificar un runner. El runner porta el Garmin posat fins i tot quan dorm, per què? Per demà veure les pulsacions mentre dorm. Té algun interès? Per mi, cap ni un. Si se’t para el cor, demà tampoc ho podràs veure registrat a l’app perquè estaràs mort. Així que què t’importa saber si dissabte t’ha bategat més ràpid el cor que divendres anterior? És més: realment els runners s’ho miren? Fijo que no, que ho tenen per tenir registrat i si un dia d’aquí 7 anys hi pensen, o ara per exemple llegint les foteses hi pensen, potser ho consultaran. I? Res. Absolutament res, seguiran la seva vida normal i portant el Garmin. A mi l’únic que m’emprenya és quan la meva parella és aquest perfil de persona, el Marc dorm amb el cony de rellotge al canell esquerra, la banda que dona a mi. Per la qual cosa, tinc el puto rellotge allà donant-me la turra. Si anés al terapeuta segurament diria que “tot ve d’aquí”, que la meva ràbia contra els runners ve del Garmin del Marc que dorm amb nosaltres al llit. Me la suda. Continuo condemnant els qui van disfressats de runner per anar a recollir el dorsal. N’he fet un tuit, i d’aquesta manera em dono per satisfeta avui.

[perqueheplorat]

Fragment de l'entrevista a en Daniel Anglès a Vilaweb.

Aquesta temporada dirigeix Golfus de Roma, una de les comèdies musicals més populars de la història, que es pot gaudir al Teatre Condal. Que un musical de gran format –amb molts actors i una gran posada en escena– es representi en català és, a hores d’ara, una excepció a Barcelona, i més si també s’ha representat a Madrid. En parlem amb Anglès, que reivindica els esforços que s’hi han destinat per aconseguir-ho i lamenta que aquest cas sigui l’excepció.

(...)

—És un musical de gran format, i no estem acostumats a veure’ls en català. Per què és tan minoritari?

—No ho sé, perquè al nostre país, durant molts anys, el públic teatral va créixer gràcies als grans musicals en català: l’època daurada de Dagoll Dagom amb Mar i cel i Flor de nit, però no ens oblidem de Sweeney Todd i de tot el que va fer l’Àngels Gonyalons amb Estan tocant la nostra cançó, Memory, Germans de sang… O el Company, o quan amb El musical més petit vam fer El somni de Mozart. Arribaven a un públic molt ampli que no era l’habitual –fins i tot joves i adolescents–, i que després s’enganxava. Es van començar a fer musicals a Madrid i moltes empreses, com que venien amb la companyia, el feien en castellà també a Barcelona. També hi ha productores d’aquí que, quan veuen que un musical no el pots fer només en una ciutat perquè no l’amortitzes –i acabaràs anant a Madrid– decideixen de fer-lo en castellà per no haver-lo de traduir.

—Hi ha hagut una pèrdua de l’hàbit.

—Sí, és una llàstima que hàgim perdut l’hàbit de fer-los en català de manera natural. Golfus de Roma és del Grup Focus, que ho produeix pràcticament tot en català. Per nosaltres, és una decisió natural. És una llàstima que sigui una decisió excepcional i que sigui notícia. No ho hauria de ser, però és evident que aquests darrers anys ho és. Si no m’equivoco, per a veure un musical amb més de vint persones en escena, en català, en un teatre privat, te n’has d’anar sis anys enrere. I aquell ja era una excepció… Estem molt contents que amb el Golfus el públic ho valori. És evident que, per a la productora, per al teatre, és més senzill fer-ho en castellà. Golfus de Roma ja l’havíem fet a Madrid i hem hagut de canviar força gent del repartiment perquè no eren catalanoparlants.

—És gaire car?

—És molt car, implica tornar a assajar l’espectacle. T’implica un esforç i vol dir que has de tornar a amortitzar la producció. Si no, solament hauries d’anar pagant els sous i anar fent caixa. Hi ha una voluntat nostra de dir que, com que l’estrenem a Barcelona, l’estrenem en català.

—Mercè Martínez, una de les actrius de l’obra, va lamentar fa uns dies que, malgrat l’esforç, costi d’omplir la platea. Heu detectat cap canvi?

—Crec que molta gent pensava que estaríem molt de temps en cartell, i ha dit: “Ja hi anirem.” Però són espectacles en què surt tanta gent que, si no omples des del començament, perds diners. L’espectacle va bé de públic, però hi surten vint-i-sis actors. Amb una funció de deu actors, podríem estar dos anys amb aquest públic, però en aquest cas no podem confiar en el boca-orella i esperar que vingui més gent, perquè no arribes a pagar tots els sous. Hi ha gent que, gràcies al fil de piulets de la Mercè Martínez, s’ha sentit interpel·lada, perquè ha vist que, si no, s’acabarà abans que no volien. El fil ha tingut repercussió, i una altra reacció molt favorable ha estat la dels mitjans, que s’han activat. Alguns potser no havien vist que aquesta obra, per desgràcia, és un fet excepcional. No és una estrena més, feia molt que no es feia això en català, i si aquesta no va bé, trigarà molt a tornar-se a fer.

(...)

#daniel anglès #golfus de roma #teatre #teatre musical #teatre en català #català #entrevista #teatre català

[sevilagirona]

¿Cuánto tiempo tarda una lesión de aidoo en sanar por completo?

🎰🎲✨ ¡Obtén 500 euros y 200 giros gratis para jugar juegos de casino con solo un clic! ✨🎲🎰

¿Cuánto tiempo tarda una lesión de aidoo en sanar por completo?

Duración recuperación lesión Aidoo

La duración de la recuperación de una lesión depende de varios factores, como la gravedad de la lesión, la condición física del paciente y el tipo de tratamiento recibido. En el caso de Aidoo, jugador de fútbol del equipo Celta de Vigo, la duración de su recuperación de la lesión que sufrió recientemente en el partido contra el Barcelona es crucial para su regreso al campo de juego.

Según información proporcionada por el cuerpo médico del club, Aidoo sufre una lesión en el bíceps femoral de la pierna derecha, lo que podría requerir un tiempo de recuperación de aproximadamente seis a ocho semanas. Este tipo de lesiones musculares suelen ser delicadas y requieren un cuidadoso proceso de rehabilitación para evitar recaídas en el futuro.

Durante su periodo de recuperación, Aidoo seguirá un plan de tratamiento personalizado que incluirá sesiones de fisioterapia, ejercicios de fortalecimiento muscular y reposo activo para favorecer la cicatrización del tejido dañado. Además, es fundamental que el jugador siga las indicaciones médicas al pie de la letra para garantizar una recuperación exitosa y duradera.

El cuerpo técnico del Celta de Vigo estará monitoreando de cerca la evolución de la recuperación de Aidoo para determinar cuándo estará en condiciones de volver a los entrenamientos y, eventualmente, a la competición. La paciencia y la disciplina serán clave en este proceso, ya que apresurar la vuelta a la actividad podría poner en riesgo la salud y el rendimiento del jugador a largo plazo.

Tiempo rehabilitación lesión Aidoo

La rehabilitación de una lesión es un proceso crucial para la recuperación de un deportista, y en el caso de Aidoo, defensor del Celta de Vigo, el tiempo de recuperación es fundamental para su regreso al campo de juego. Aidoo sufrió una lesión durante un partido reciente, lo que lo ha mantenido fuera de las canchas y en proceso de rehabilitación.

El tiempo de recuperación de una lesión varía dependiendo de la gravedad y tipo de lesión sufrida. En el caso de Aidoo, los médicos y especialistas en fisioterapia están trabajando arduamente para acelerar su proceso de recuperación y asegurar que pueda regresar en óptimas condiciones físicas.

La rehabilitación de una lesión como la de Aidoo requiere de ejercicios específicos, terapias físicas y un seguimiento constante por parte de los profesionales de la salud. Es importante seguir al pie de la letra las indicaciones de los especialistas para evitar recaídas y garantizar una recuperación completa.

Aidoo, con su dedicación y compromiso con su rehabilitación, seguramente estará de vuelta en las canchas en el menor tiempo posible. La paciencia, el esfuerzo y la disciplina son clave durante este proceso, y estamos seguros de que Aidoo demostrará su determinación para volver más fuerte que nunca y seguir defendiendo los colores de su equipo con pasión y entrega.

Pronóstico recuperación lesión Aidoo

El defensor del RC Celta, Joseph Aidoo, sufrió una lesión durante un partido reciente que ha generado preocupación entre los seguidores y el cuerpo técnico. El pronóstico de recuperación de Aidoo es fundamental para el equipo, ya que es un jugador clave en la línea defensiva.

Según los informes médicos, Aidoo sufrió una lesión muscular que lo mantendrá fuera de las canchas durante varias semanas. Aunque no se ha especificado el tiempo exacto de su recuperación, se estima que estará de baja al menos un mes. El jugador ya ha comenzado el proceso de rehabilitación y se espera que trabaje arduamente para volver lo antes posible al equipo.

La ausencia de Aidoo supone un reto para el RC Celta, que deberá encontrar soluciones para cubrir su posición en la defensa. El cuerpo técnico confía en la profundidad de la plantilla y en la capacidad de otros jugadores para suplir la baja del defensor ghanés.

La recuperación de Aidoo será seguida de cerca por todos los aficionados del RC Celta, que esperan verlo de vuelta en el terreno de juego lo antes posible. Mientras tanto, el equipo deberá mantenerse unido y dar lo mejor de sí en cada partido para superar la ausencia de uno de sus pilares defensivos. ¡Fuerza Aidoo, pronto estarás de vuelta!

Cicatrización lesión Aidoo

La cicatrización de una lesión Aidoo es un proceso fascinante que se produce en el cuerpo humano para restaurar y reparar tejidos dañados. Cuando se sufre una lesión Aidoo, ya sea durante la práctica deportiva o en un accidente, el cuerpo inicia de inmediato un complejo proceso de cicatrización para sanar la herida.

El primer paso en la cicatrización de una lesión Aidoo es la hemostasia, que consiste en detener la hemorragia mediante la coagulación de la sangre. Posteriormente, se produce la fase inflamatoria, en la que células especializadas ingresan a la zona lesionada para eliminar cualquier agente patógeno y desechos celulares. Este proceso puede causar enrojecimiento, hinchazón y dolor en la zona afectada.

A continuación, se inicia la fase proliferativa, en la que células como los fibroblastos comienzan a reconstruir el tejido dañado mediante la producción de colágeno. Finalmente, se da paso a la fase de remodelación, en la que el tejido cicatricial se fortalece y se reorganiza para restaurar la integridad de la piel.

Es importante tener en cuenta que el proceso de cicatrización de una lesión Aidoo puede variar dependiendo de la gravedad de la lesión, la edad y la salud general del individuo. Por ello, es fundamental seguir las indicaciones médicas y proporcionar los cuidados necesarios para favorecer una adecuada recuperación.

Tratamiento completo lesión Aidoo

Un tratamiento completo para la lesión del ligamento cruzado anterior (LCA), como la sufrida por el futbolista Mohammed Aidoo, suele ser un proceso largo y delicado que requiere cuidados específicos y seguimiento profesional.

En primer lugar, es fundamental realizar pruebas de diagnóstico precisas para evaluar la gravedad de la lesión y determinar el mejor enfoque terapéutico. Por lo general, se recomienda la cirugía para reparar por completo el LCA, seguida de un extenso periodo de rehabilitación.

La cirugía de reconstrucción del LCA implica la reconstrucción del ligamento dañado utilizando tejido del propio paciente o de donantes. Tras la intervención, es crucial seguir al pie de la letra las indicaciones del equipo médico en cuanto a fisioterapia, reposo y ejercicio controlado.

El proceso de rehabilitación es esencial para recuperar la fuerza, estabilidad y función de la rodilla afectada. Los fisioterapeutas trabajan en estrecha colaboración con el paciente para diseñar un plan de ejercicios personalizado que promueva la recuperación progresiva y reduzca el riesgo de complicaciones a largo plazo.

Es importante tener en cuenta que el regreso a la actividad deportiva después de una lesión grave como la de Aidoo debe ser gradual y supervisado por profesionales de la salud. La paciencia y la dedicación son clave para lograr una recuperación exitosa y prevenir recaídas.

En resumen, el tratamiento completo para una lesión del LCA requiere un enfoque multidisciplinario que combine cirugía, rehabilitación y seguimiento constante para garantizar una recuperación óptima y duradera.

[clubmusicweb]

Cap Roig (Girona) tendrá a John Fogerty, Estopa, The Corrs, Diana Krall y The Tyets

El 24 Cap Roig Festival, que se celebrará del 12 de julio al 16 de agosto, tendrá en su programación a Estopa, John Fogerty, Raphael, The Corrs, Diana Krall, The Tyets, Andrés Calamaro, Sara Baras, Passenger, Chris Isaak y Guillem Gisbert. La programación la han presentado este viernes en Barcelona el presidente de Grup Clipper’s y director del festival, Juli Guiu, y la directora de Comunicación…

View On WordPress

[objecteiespai]

dd

dd

dd

#Youtube