#tmpoc

[ajwillwin]

PLEASE RB; Help a Black Trans Man Get Top Surgery

I haven’t had much luck in the past but I’m hoping since it’s pride month, this will get more traction.

I have been desperately trying to get top surgery for over four years now. I’m really hoping I can meet my goal and get this done by next year so I can finally start living my life. Even if you’re not able to donate, a reblog would mean the world 🙏🏽 Please anything at all helps 🙏🏽

https://gofund.me/61145cc5

#pride month #pride #trans pride #transgender #ftm #black ftm #gofundme #donations #mutual aid #boost #signal boost #trans poc #lgbtq #lgbtqia #this is what trans looks like #black trans #trans man #tmpoc #tmoc #fundrasier #fundraising #mutual aid request

[domloveart]

𝘋𝘺𝘴𝘱𝘩𝘰𝘳𝘪𝘢

#digital art #tmoc #black tmoc #ftm #trans artist #trans guy #trans man #trans masc #tmpoc #character design

[nichowild]

finally gettin some growth on that there chin 😭

#me #face #ftm #tmpoc

[comerosas]

Sorry if this is outta nowhere, but in a desperate attempt to find people on here to relate to, I found a post of yours on an old, I assume abandoned, blog, about being a mexican trans guy/transmasc, and man. I felt that deeply. I'm also a mexican trans guy :) and I've been dying to find other mexican trans guys to like share these feelings like how you were talking in that post: losing your very large family bc you're trans, fearing they'd be straight up transphobic or just weird. I'm also not close with my extended family, and seldom visit mexico, but it's still a fear of mine, yknow? Being cut off because I wanna just be me. I'm not out yet to anyone, but these are the thoughts I have as part of why I'm so hesitant to transition and tell my family. But anyways yeah, I'm glad I found your post. I feel better knowing I'm not alone in those feelings. I wish you well, buddy :)

hey this ask was to be honest kind of weird to get (not in a bad way at all) because im not very active on tumblr and i purposefully avoid bringing attention to myself... but this ask also kind of means a lot to me.

i'd have to go back and find the post youre referencing cuz i dont remember how long ago i made it (was it on an older blog that links to this newer one?) but i completely understand (and have gone through) your desperation to find people like you. forgive me if this gets too rambley. i have a lot of thoughts on this.

even though trans people are everywhere online bc of the safety of being open online, it still feels extremely hard to find anything about a specific culture or not about white trans people. i kind of went crazy over it earlier in my transition. there is no advice or specific writings about how to come out to specifically latin american (MORE specifically mexican catholic) families and get them to understand you.

what happened to me was really weird and i'm not sure how common it is... i came out to my mom who is tolerant but early on said she doesnt approve. she said she would talk to my dad about it but he has never talked to me about being trans, and my parents never bring it up ever. its like a huge elephant in the room. it makes my plans of getting top surgery asap quite complicated (i came out at 23 yrs old and my mom said im too young for surgery)

online stuff related to nonwhite ftms is already quite rare, and even moreso when you look up stuff for specific groups like black, latine, asian, etc trans guys. theres a subreddit for trans men of color that i always forget the exact name of (its r/tmpoc had to look it up lol) and it is a nice read but its not as active as i wish. these frustrations of mine are compounded by the fact that although i am fluent in spanish, i'm much slower at reading it than with english so i have no ties to any online spanish speaking communities, nor do i know how to seek those communities out.

theres so much more i wish i had transition-related advice for, even for sillier smaller worries that I have. i think this is a weird time to be trans, theres a lot more visibility than people like us had in decades past, but theres still a lot of unknown territory and a lot of fear nowadays. because its hard to find stuff for your particular experience, sometimes you feel you could/should take up some kind of mantle as a spokesperson to help others like you... theres a lot of misinfo ive seen online about transition but i'm way too reclusive and private to put myself out there.

idk if youll end up reading this anon (does tumblr even notify you of anon asks being answered lol?) but either way i hope you end up finding more people like you, and i hope you can find even a little bit of community. and of course thank you for the kind words :)

#if i was on desktop i probably couldve drafted something better and more cohesive but eh #txt #asks #anonymous

[oppost-i]

t entidon yo tmb estaba en una situacion similar y el man estbcagado pero supe entender su situacionn y ptod vista tmpo digo q ruegues pero habla con el y enctra un punto medio en q sten de acuerdo tmpoc rogar eso no jaja

Agradezco lo que dices y la ayuda pero en serio ya hice de todo y ya hablé con él un culo de veces, básicamente quiere hacerse de rogar y yo sé que tiene sus problemas pero literal soy el único amigo al que dejó de hablar y si no quiere decirme realmente qué pasa, ya no es mi problema y sinceramente me siento mejor así porque retomé otras amistades y hago cosas diferentes, así como estoy ahora me siento mucho mejor en todos los sentidos

[infinitome]

Si realment entenguessis que jo he fet els errors per ignorància, igual que tu també els havies fet i jo ho he entès amb el temps. El teu amor no estaria ressentit. Perq per fi entendries que el q has patit ha obtingut un fruit que és que jo ja no sóc tan ignorant, igual que tu tampoc ho ets tant. Potser jo tenia q aprendre més però el concepte és el mateix. El meu amor per tu també es va ressentir amb els teus errors però quan vaig comprendre que els errors són humans i es el q fa que aprenguem, vaig perdonarte i vaig veure el fruit del meu patiment. Vaig veure que l'amor està en moltes formes, està en lo bo i en lo dolent de una relació , estar en saber perdonar i continuar endevant. Està en saber veure del q una persona és capaç de fer per tu. I tot aquest enteniment va fer que el que s'havia ressentit renasqués amb més força . M'agradaria que pensesis en aquestes paraules que et dic.

Tmbe vaig entendre que tu tambe aprens dels teus errors perq si fossis perfecte no haguessis fet errors. I q tu aprenguis fa q jo aprengui i viceversa. Igual q jo tmpoc soc perfecte i tmbe n'he fet d'errors . Es bonic veure com algu q estimes aprèn del que viviu en comu i que segueix al teu costat i t'accepta encara que sigui dur el cami . lo bonic es q no som perfectes i cometem errors i aixo es el q ens fa evolucionar i créixer en algo millor. Estimar algu es estar present en el procés de fer errors i millorar. I ara si q si bona nit. Descansa i ja ens veiem diumenge. Vaig una mica taja i mhe posat filosofica perdona.

El ressentiment senva quan comprens que les persones cometen errors i aprenen dels seus errors igual que tu i tothom. Alguns som mes ignorants pero tots tenim potencial daprendre. I si aprofitem les oportunitats daprendre es el q importa. I ara mes q mai ho entenc

1.3.19 4.40

[infinitome]

Es q si jo morís potser a algu dels q mha conegut i/o importat... estaria tant trist com jo i només ho crec... Pero potser algú per fi entendria, el q jo sento vivint, sentint, veient... la vida. Almenys si existeix la possibilitat de que algú dels q em rodeja o m'ha conegut en la seva vida... visqui el dolor que jo sento ni que sigui 1 cop a la seva vida, m'entendria... Perque les coses realment les entens quan les vius. Em fa sentir que morir-me val més la pena que seguir existint, perque és com mes impactaria a la gent i mes em recordaria. Almenys pensarien en perquè els pocs que ho fessin. Almenys intentarien remoure una mica el cap. Perq que jo existeixi no canvia les coses per mi ni pels demés , ni tmpoc hi ha possibilitats d canvi... Pero morintme potser si.

1.3.19 4.42

[infinitome]

Les relacions entre les persones són molt extranyes, com començen, com acaben.. Mai podre entendre perquè no son per sempre, perquè la il.lusió dee parella es perd... Perque canviem de forma (suposo que el fet d’autodescobrir-nos mentres ens anem creant amb el pas dels anys a la vegada, fa en sí que tot canvii de forma).. El cas es que si que ho puc entendre pero em fa pena igual. Sé que tots estem en punts diferents de la vida i que això ens fa ser acceptants de coses, entenedors daltres... I negadors totals dalgunes (i això mateix també canvia). I a vegades la teva opinió sobre les coses canvia radicalment segons què et pugui passar a la teva vida, fins i tot en un sol segon et pot fer canviar... i això també fa canviar com vius les coses, com les has viscut i fins i tot com les viuràs.... Tot això sumat a la complexitat de les persones en sí, individualment, fa que sigui complicat mantenir les relacions, creerles i/o acabarles. Les persones senten a través del que la vida els ha conduït a sentir i a les decisions preses a traves d’aquesta conducció de les emocions, que en si mateix ja són conduccions anteriors de per sí. Realment la vida a vegades fa molta pena, sobretot perque jo sempre he sigut molt infinita i incondicional... I per poc correcte que sigui, o normal o sà pels demes, es com sóc jo. Potser tinc un rang d’enteniment i de suport del dolor tan gran per pròpia experiencia de la meva vida...que ni la propia gent que m’envolta pot suportar els mateixos nivells de dolor als que puc arribar i tampoc pot arribar a entendre a que em refereico quan dic que sóc infinita. El problema es que tot en aquesta vida es finit. Sóc doncs quelcom contradictori a la vida en si?Seré el significat del que podem imaginar com a mort? sempre penso que el meu nom es el contrari de la meva essència, pero començo a trobar-li alguna relació, entre la llum i la mort. Els dos conceptes son coses infinites a ulls humans.

O serà perque ja no sento esperança en que ningú m’estimi en el meu mes profund dolor. Sera que potser ningu ho fa si esta sà del cap? Sera que això no és amor? Sera que es quelcom tòxic aguantar tant, serà que no es la idea d’estimar? serà que simplement que cadascú te nivells diferents perque som dierents? o que una persona be drl cap np ho faria? Com puc doncs estar amb algu que te un nivell molt mes baix de dolor que jo, que quasi practicament tothom que conec es així... de fet no he conegut a ningú com jo.

Em fa pena que les relacions acabin, sobretot perque sé que significa que una de les dos parts de la relació no ha pogut  sobreviure al mon interior de l’altre persona. I en el cas de parlar de l’amor que mor... Es perqué el món de la persona que abans t’enamorava, t’ha deixat d’agradar tant o et feia tant de mal que t’ha desgastat i ja no veus el que veies amb aquella persona abans. Això em fa molta pena... perque jo crec que tot pot evolucionar en una relació...i coneixen’s més que el que ens coneixiem a través de tot el que vivim... pero clar això no treu que jo ja no li agradi de la mateixa manera. Potser no es que tingui algo incorrecte en mi, perque tots som com som.. i tmpoc crec que hi hagi algo de dolent en ell la veritat.. Potser es que simplement no li agrado per com he canviat o de fet per el que era i no he pogut millorar suficientment ràpid en aquest moment. Es injust que alguns tinguin els recursos desenvolupats per estimar i jo en canvi els hagi de descobrir a través de pèrdues emocionals de com no ho estava vivint sanament. Perque jo sempre l’estimare passi el q passi i nomes hauré de veure com ell refà la seva vida amb algú altre. com ja he tingut que fer molts cops en la vida i pensava que no ho hauria de fer més sincerament... pero així es la vida...sempre tan maleidament imprevisible i poc estable.

27.2.19 aprox 00.10